Joan Baptista Basset i Ramos
De Viquip??dia
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, 1654 - Segovia >1725). Militar que va encap??alar la revolta valenciana contra Felip V al front dels maulets.
Nascut en el si d'una fam??lia d'artesans, el seu pare, Joan Basset, era fuster, escultor i daurador d'imatges i retaules. La seva mare es deia Esperan??a Ramos.
Fou un militar professional de l'ex??rcit austr??ac de l'Arxiduc Carles i formava part de la flota angloholandesa que envi?? el pretendent austr??ac per a prendre possessi?? com a rei a Madrid el 1704. Despr??s de prendre la vila de Gibraltar, desembarcaren a la ciutat de D??nia el 17 d'agost del 1705. All?? rest?? Basset com a General de les forces austriacistes que, en poques setmanes, arribaren a la ciutat de Val??ncia, on proclamaren rei a Carles d'??ustria. El febrer del 1706 organitz?? la defensa de X??tiva que rebutj?? victoriosament les tropes borb??niques.
Va capitanejar la revolta valenciana, que contra el govern absolutista i centralitzador de Felip V, sumat a les reivindicacions dels camperols contra els nobles, i les dels comerciants i menestrals de les ciutats contra el poder dels francesos i a favor del lliure comer?? amb Holanda i Anglaterra. Aix?? esdevingu?? cap dels maulets, els lluitadors per la causa de la terra i del rei Carles, en contra dels ??botiflers??, nobles i partidaris del borb?? Felip.
El fet d'haver prom??s als llauradors valencians (maulets) l'exempci?? de c??rregues i tributs senyorials va fer que fos jutjat i empresonat pel mateix rei Carles. Arran de la derrota d'Almansa (25 d'abril del 1707) fou posat en llibertat per tal d'organitzar les poques forces fidels als austriacistes, cosa que no fou possible i nom??s pogu?? reunir-les per la defensa de la ciutat de Barcelona, on va romandre fins a la caiguda de la ciutat l'11 de setembre del 1714. Empresonat pels borbons, va ser traslladat a Alacant i d'ac?? a diverses presons com Ondarribia i Seg??via.
Deu dies despr??s de la capitulaci?? de Barcelona, tretze caps militars austriacistes (entre els quals hi havia els valencians Joan Baptista Basset i Ramos, Josep Bellver, Sebasti?? Dalmau, Josep Torres i Eiximeno, i Francesc Maians) van ser detinguts per les tropes castellano-franceses, malgrat la promesa del duc de Berwick -conqueridor de Barcelona- que no hi hauria repressi?? contra els resistents en el setge de la ciutat.
Anys despr??s, el tractat de pau de 1725 entre Espanya i ??ustria acordava l'alliberament de tots els presoners d'amb??s b??ndols en la guerra de Successi??. Tanmateix, Basset va ser privat d'abandonar la pres?? de Seg??via contr??riament als seus companys que s?? que ho feren i pogueren arribar fins a Viena [1].
[edita] Refer??ncies
- ??? Les darreres investigacions sobre la seva etapa final contradiuen l'afirmaci?? en la que es donava per segura la pres??ncia del general maulet a la cort austriacista a Viena una vegada finalitzada la guerra de Successi??. El descobriment d'una carta, enviada des de Seg??via al secretari d'estat de Felip V, Juan Orndain, ha canviat totes les teories sobre el final de Basset.
[edita] Enlla??os externs
[1]Dossier sobre Basset de Jordi Querol.
