Solimà I el Magnífic
De Viquipèdia
 Solimàel Magnífic |
|
|---|---|
| Sultà Otomà | |
 |
|
| Solimà el Magnífic, atribuït a Ticià | |
| Regnat | 1520–1566 |
| Predecessor | Selim I |
| Successor | Selim II |
Solimà I (en turc otomà, سليمان (Sulaymān), en turc modern, I. Süleyman o, amb el sobrenom i el títol, Kanuni Sultan Süleyman) (Istambul, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 5/6 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566). A Occident és conegut com a Solimà el Magnífic, mentre que en el món islàmic ho és com a Solimà el Legislador (en turc, Kanuni; en àrab, القانونى (al‐Qānūnī)).
Fill de Selim I, conquerí Belgrad el 1521, s’emparà de Rodes (1522) tot aprofitant les rivalitats francohispàniques sobre l’illa i, després d’haver derrotat i mort Lluís II d’Hongria a la batalla de Mohács (1526), saquejà i ocupà Buda, la capital; imposà vassallatge al principat de Transsilvània, on instal·là Joan I Szapolya; signada la pau amb Àustria, s’annexà, entre altres, Tabriz i Bagdad (1534), mentre que, a la Mediterrània, operaven eficaçment els seus almiralls corsaris Barbarossa i Turgut Reis.
Mort Joan Szapolya, reprengué el 1541 les campanyes a Hongria (hi signà la pau definitiva el 1562). A l’interior les rivalitats entre els seus fills i llurs intents de sedició, atiats per les intrigues de l’harem i, especialment, per la favorita Roxelana, donaren per resultat les execucions del primogènit Mustafà (1553) i de Baiazet (1561) i el triomf del futur Selim II. Com a estadista, reorganitzà l’administració, l’exèrcit, els imposts, etc, s’envoltà d’excel·lents col·laboradors, entre els quals cal assenyalar els polítics Ibrahim Paixà i Rustem Paixà, l’arquitecte i urbanista Sinan i homes de lletres adscrits a la cort, com el poeta Baki.
[edita] Enllaços externs
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
