Real Madrid Club de Fútbol
De Viquipèdia
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom complert | Real Madrid Club de Fútbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Àlies | Merengues |
||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any de fundació | 1902 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estadi | Santiago Bernabéu, Madrid, Espanya |
||||||||||||||||||||||||||||||||
| Capacitat | 80.354 espectadors | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| President |  Ramón Calderón |
||||||||||||||||||||||||||||||||
| Entrenador |  Bernd Schuster |
||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lliga | La Liga | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Temporada | 2007-08 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició | La Liga, 1er | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Web oficial |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
El Real Madrid Club de Fútbol és un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya. Va ser fundat el 6 de març del 1902 amb el nom de Sociedad Madrid Foot-Ball Club. Té més de 85.000 socis[1] i més de 1.800 penyes.
Poseeix a l'actualitat dos seccions esportives: una de futbol, on és l'equip amb més títols d'Espanya i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món, siguent el club amb més victòries a la seva màxima competició continental, la Lliga de Campions de la UEFA, i el tercer amb més campionats internacionals oficials en total, escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX (Club of the XX Century)[2]; i una altra secció de bàsquet amb la qual és el club amb més títols nacionals d'Espanya i amb més campionats internacionals d'Europa[3]. El seu màxim rival és el Barça, tot i que també manté una gran rivalitat amb l'Atlético de Madrid.
Els símbols
Equipació
L'uniforme de l'equip, a la temporada 2007-2008 és de samarreta, pantalons i mitjons blancs; amb les tres línies característiques de la firma esportiva Adidas. La gran novetat del nou equipament és la tornada del color morat tant als costats com al coll; i la aparició del nou patrocinador oficial, Bwin.
Evolució gràfica de l'equipació
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Escut
El primer escut del Madrid Football Club va tenir un disseny molt simple. Consistia en entrellaçar les tres inicials del club, és a dir, la "M", la "F" i la "C", que anaven a un fons blau fosc, sobre la samarreta blanca. Però a la vegada, el reglament establia que per partits amb conjunts d'altres societats, el equip tindria que portar l'escut de la ciutat de Madrid al costat esquerre del pit, reemplaçant l'escut del club.
La primera variant data de 1908. Les lletres entrellaçades van adoptar una forma més estilitzada i van aparèixer inscrites en un cercle. El següent canvi en la configuració de l'escut no va ser fins al 1920, any en el qual el rei Alfons XIII va concedir al club el títol de Real. Per aquesta raó se li va afegir la Corona Reial, les inicials es van veure una mica més estilitzades i el club va passar a anomenar-se Real Madrid Football Club. Als partits oficials, es va adoptar l'escut de la ciutat junt amb la corona borbònica.
Amb la instauració de la II República al 1931 es van eliminar tots els símbols de la Reialesa, de manera que es va perdre la corona que anys abans havia obtingut. A canvi, se li va afegir la banda en diagonal de la regió de Castella.
Un cop acabada la Guerra Civil, al 1941 l'escut va recuperar la Corona Real, però també va mantenir la franja morada. A més, es van modificar els colors, sent aleshores el daurat el predominant, i el club va passar a denominar-se Real Madrid Club de Fútbol. És amb aquest escut amb el que el club guanyaria els màxims èxits del futbol mundial, i que es va mantenir fins a finals dels anys noranta.
L'última modificació es va donar al 2001 sota la presidència de Florentino Pérez, creant un escut més adient amb els nous temps, i adequant-lo al màrqueting, fent les línies més gruixudes i la banda va passar a ser de color blau.
Himne
L'himne del Real Madrid cantat per José de Aguilar va anar prenent forma a un tren que feia el trajecte Aranjuez-Madrid. Hi anaven Marino García i la seva senyora, Mercedes Amor Fariña, Antonio Villena Sánchez i el mestre Cisneros. A uns tovallons de paper del restaurant La Rana Verde es van posar les primeres notes del que seria l'himne del Real Madrid. L'enregistrament es va fer a Discos Columbia sota els arranjaments i direcció del mestre Cisneros. Hi va anar el president Don Santiago Bernabéu en persona per veure l'enregistrament on van intervenir a part de José de Aguilar, 32 músics d'aquella època que eeren primeres figures ja que entre ells hi havien catedràtics de conservatori i integrants de la Orquestra Nacional d'Espanya. A aquest enregistrament hi estava Enrique García (violinista), que és el pare del director d'orquestra Enrique García Asensio.
Al 2002, any del Centenari del Real Madrid, es va crear un segon himne composat per José María Cano i cantat per Plácido Domingo. Aquest himne no va substituir el primer, sinó que tots dos conviuen a l'actualitat com himnes del Real Madrid.
A l'any 2005 amb motiu del rodatge de Real, la pel·lícula, José Mercé va versionar l'himne clàssic del Real Madrid.[4]
Merengues
El 1913 apareix per primer cop el sobrenom de "merengues" a la premsa madrilenya.
Instal·lacions
Estadi
El estadi del Real Madrid és el Santiago Bernabéu, que és propietat del propi club. Obra dels arquitectes Lluís Alemany Soler i Manuel Muñoz Monasterio, va ser inaugurat el 13 de desembre del 1947 i posseeix una capacitat de 80.354 espectadors, tots asseguts, i el terreny de joc té unes dimensions de 107 x 72 metres. L'estadi Santiago Bernabéu es troba al Passeig de la Castellana, al districte de Chamartín de la Rosa. Ocupa l'illa de cases delimitada pel Passeig de la Castellana i els carrers de Concha Espina, Padre Damián i Rafael Salgado, i posseeix un accés del Metro de Madrid propi, la Estació Santiago Bernabéu, a la línia 10.
L'11 de febrer de 1982 s'estrenen els videomarcadors de l'estadi, sent el primer club del món en incorporar-los.[5]
Ciutat Esportiva
El 12 de maig del 2004 s'inicien les obres de la Ciudad Real Madrid a les afores de Madrid, al Parque de Valdebebas. 120 hectàrees de terrenys de futbol i instal·lacions esportives per als equips de bàsquet i futbol i les seves categories inferiors.
Actualment ja estan acabats els camps d'entrenament del primer equip de futbol, i els terrenys de joc de les categories inferiors. També està enllestit el mini-estadi Alfredo Di Stéfano.
Camps anteriors
Els antics camps del Real Madrid són: Camp de la Estrada, Hipódromo, Campo de la Avenida de la Plaza de Toros, Campo de O'Donnell, Velódromo de la Ciudad Lineal i el vell estadi de Chamartín.
El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartín.
Història
Madrid Foot-Ball Club
El futbol fou introduït a Madrid per professors i estudiants de la Institución Libre de Enseñanza entre els quals hi havia diversos graduats d'Oxbridge.[6] Aquests fundaren el Football Sky el 1895, jugant els diumenges al matí a Moncloa. Aquest club es dividí el 1900 en dos clubs, el New Foot-Ball de Madrid i el Club Español de Madrid. El president d'aquest darrer club era Julián Palacios. D'una escissió d'aquest darrer club el 1902 nasqué el Madrid FC.[7]
El 6 de març de 1902 es va constituir oficialment la societat Madrid Foot Ball Club. Els germans Joan i Carles Padrós i Rubió, uns empresaris catalans establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers presidents de l'entitat blanca, al costat de Julián Palacios. Es crea la primera junta directiva que estableix l'uniforme de l'equip: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves. El primer partit després de l'oficialització va ser entre jugadors del club, al camp de l'avinguda de la Plaza de Toros, el 9 de març.
El 15 d'abril següent, la directiva del club s'entrevista amb l'alcalde de Madrid, per organitzar un campionat durant les celebracions de la coronació del Rei Alfons XIII. Així es va crear la que avui s'anomena Copa del Rei. La competició es va iniciar el 13 de maig, amb el primer derbi de la història, un Madrid Foot Ball Club - Futbol Club Barcelona. Va guanyar el Barça per 3 a 1, amb un equip ple de jugadors estrangers. El Madrid va acabar tercer, en guanyar al Español de Barcelona, aconseguint la Copa de la Gran Peña, que va ser el primer trofeu del club. A l'any següent el Madrid aconseguiria arribar a la final contra l'Athletic Club de Bilbao, on perdria per 3 a 2.
Al gener del 1904 el Madrid Foot Ball Club es fusionà amb el Moderno, l'Amicale i el Moncloa, i el fins aleshores president de la Federación Madrileña de Clubs de Foot-Ball, Carles Padrós assoleix la presidència del club, que mesos més tard, juntament amb altres clubs va impulsar la creació de Federació de Futbol Internacional Amateur (FIFA).
El 18 d'abril del 1905, guanya la seva primera Copa del Rei, davant el campió de totes les edicions fins aleshores, l'Athletic de Bilbao, que jugava reforçat amb jugadors de l'Atlético de Madrid, a un partit disputat al Parque del Retiro de Madrid. L'arbitre del matx era un jugador del Club Ciclista San Sebastián, Forster. Al 23 d'octubre d'aquest any, juga el seu primer partit internacional, davant el Gallia Sport de París, amb motiu de la visita del president de la República Francesa, amb empat a 1 gol.
Al 1907 aconsegueix la Copa d'Espanya en propietat, al guanyar-la tres vegades seguides.
Real Madrid i primers anys de lliga
El 29 de juny de 1920 el rei Alfons XIII li va concedir el títol de Reial (Real).
El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartín. El partit inaugural enfrontà l'equip madrileny contra el Newcastle United anglès, campió de la Copa Anglesa.
A l'estiu de 1925, el Real fa una gira per Anglaterra, Dinamarca i França, on l'equip tècnic aprèn noves tàctiques i sistemes de joc. Als futbolistes madrilenys, els agrada l'equipació de l'equip anglès Corinthians de Londres, i canvien els pantalons blancs, per uns negres. A la Copa, el Madrid, aplicant les noves tàctiques angleses, va perdre amb el FC Barcelona, i va decidir no tornar a jugar amb aquells pantalons foscos. Dos anys després, el conjunt blanc viatja a Amèrica disputant 16 partits dels quals va guanyar-ne 9 i nomès en va perdre'n 4. Amb aquesta gira l'equip va començar a ser conegut a l'altra banda de l'Atlàntic.
La primera jornada de lliga espanyola va enfrontar al Madrid i al CE Europa de Barcelona el 10 de febrer de 1929. El conjunt blanc va guanyar per 5 gols a 0, siguent el primer líder de la història de Primera Divisió. El club fitxa a Ricard Zamora al RCD Espanyol al setembre de 1930 per 150.000 pessetes, un dels millors porters de tots els temps.
Amb l'inici de la Segona República Espanyola (1931) el club perd la denominació de Real i torna a ser Madrid Club de Fútbol, guanyant la primera lliga espanyola, sense perdre cap partit. La clau de l'èxit va estar a la seva defensa, amb Ricard Zamora de porter i Ciriaco i Jacinto Quincoces com a defenses. A l'any següent guanyaria també el títol de lliga, seguent de lluny l'equip menys golejat, i tenint el màxim golejador a la plantilla, Olivares. Amb aquesta gran defensa guanyaria també dues Copes d'Espanya, el 6 de maig de 1934 davant el Valencia CF i el 21 de juny de l'any 1936, guanyant la seva setena copa al FC Barcelona. Ambdues finals acabaren per 2 gols a 1. L'equip blanc guanyà així l'última Copa de la República. A la final jugada contra el FC Barcelona, el mític Ricard Zamora va fer una impressionant parada als últims minuts de partit, que seria recordada per tots els aficionats madrilenys que viatjaren a València a veure el partit. Aquest seria l'últim partit oficial del jugador català al club blanc.
Post-Guerra i presidència de Santiago Bernabéu
Després de la Guerra Civil, el camp va quedar desmantellat, havien tret els taulons de fusta de les grades, i l'estadi es va transformar en un camp de presoners. El dirigent del club Pedro Parages va ser l'encarregat de convocar una assemblea el 19 d'abril de 1939 per reunir els socis que quedaven a la capital madrilenya, intentar buscar els jugadors dispersats per la guerra, i aconseguir un esforç econòmic mitjançant donatius dels socis per refer el terreny de joc.
El 15 de setembre de 1943 Santiago Bernabéu va ser escollit president per unanimitat. A partir d'aleshores es va decidir iniciar la construcció de l'estadi Santiago Bernabéu, acabat el 1947. Tres mesos abans, a la Copa del Generalísimo, s'havia guanyat al FC Barcelona per 11 gols a 1. Al partit d'anada el Madrid havia perdut per 3-0 al camp de Les Corts. Els terrenys per al nou estadi es compren per 3 milions de pessetes al juny de 1944, iniciant les obres a l'octubre. L'estadi s'inaugurà el 14 de desembre de 1947 davant l'Os Belenenses portuguès.
El 5 de juliol de 1945, Jacinto Quincoces, un dels millors defenses dels anys 30 que havia deixat el Madrid a l'abril de 1941, torna al seu club per exercir un any d'entrenador. Fins aquest moment, va ser el seleccionador espanyol. Amb aquest entrenador, el conjunt blanc guanyaria la Copa del Generalísimo a l'estadi de Montjuïc davant el València CF per 3 gols a 1.
Al 1952 se celebren les Núpcies d'Or del club amb un important torneig internacional entre el Madrid, el IFK Norrköping, campió de Suècia i el Club Deportivo Los Millonarios d'Alfredo Di Stéfano, campió de Colòmbia. El torneig el va guanyar el Millonarios gràcies a un apassionant partit que va acabar 4 - 2. Durant l'estiu, el conjunt blanc va viatjar a Colòmbia i Veneçuela per negociar per Alfredo Di Stéfano i jugar la Petita Copa del Món, títol aconseguit per l'equip madrileny.
Inici del domini a Europa, Real Madrid Imperial
Al 1953 comença una etapa daurada al fitxar a Alfredo Di Stéfano, Paco Gento y Marquitos. Les negociacions pel jugador argentí van ser molt difícils, ja que el FC Barcelona també volia el jugador. Després de molts contactes entre River Plate, Club Deportivo Los Millonarios, el Real Madrid, el FC Barcelona i el Torino italià (equip on el Barça volia vendre el jugador), la Federació Espanyola de Futbol va decidir que el jugador jugués dues temporades al club blanc, i dues a l'equip blaugrana, alternant una a cada conjunt. La directiva barcelonina no ho va acceptar, després de veure un baix rendiment del jugador, i va acabar fitxant pel Real Madrid.
El 13 de juny de 1956 aconsegueix la primera Copa d'Europa de la història. La final es disputà al Parc dels Prínceps de París davant de 38.239 espectadors, amb el resultat de Real Madrid 4 - Stade de Reims 3. L'equip francès va arribar a anar guanyant per 2-0, però Di Stéfano, Héctor Rial (amb dos gols) i Marquitos, van aconseguir remuntar. Després del campionat, l'equip blanc va fitxar l'estrella de l'equip francès Raymond Kopa. A l'any següent és campió de Lliga i campió de la Copa d'Europa. La final al Bernabéu: Real Madrid 2 - Fiorentina 0. 124.000 espectadors van celebrar el títol europeu.
La tercera Copa d'Europa també va acabar a la sala de trofeus de l'equip blanc. Després de guanyar a l'Anvers FC, Sevilla FC (al partit d'anada el Madrid guanyà 8 a 0) i al Vasas Budapest, el rival a la final va ser el AC Milan. El partit disputat a l'estadi de Heysel, a Brussel·les, el 28 de maig de 1958, va acabar amb un 3-2 a la pròrroga. Hi marcaren Alfredo Di Stéfano, Rial i Gento. L'11 d'agost d'aquest any, es va fitxar l'hongarès Ferenc Puskas. Aquest any es retira Miguel Muñoz per ser entrenador del club.
Un any després, el Real Madrid mantenia la seva sobirania a Europa, tornant a guanyar el torneig europeu a Stuttgart davant l'Stade Reims. Mateos, marcant al minut 2, i Di Stéfano, al 47, van donar el quart títol europeu a l'equip madrileny. A les semifinals, el conjunt blanc va eliminar a l'altre equip de la capital espanyola, l'Atlético de Madrid.
La cinquena final de Copa d'Europa, considerada la millor final de la història, va tornar a ser guanyada per l'equip de la capital espanyola. Després de guanyar al FC Barcelona als dos partits de les semifinals, a la final es va enfrontar contra el Eintracht Frankfurt. El partit es va disputar el 18 de maig de 1960 a l'estadi de Hampden Park, a Glasgow, davant de 130.000 espectadors. Es van avançar els alemanys, empatà Di Stéfano, i després va seguir un total domini del conjunt blanc, demostrant un gran joc ofensiu. Entre Alfredo Di Stéfano i Ferenc Puskas van ficar 7 gols, acabant el partit per 7-3, i rebent una gran ovació per part del públic escocès. Aquest títol, va permetre al Real Madrid disputar la primera Copa Intercontinental contra el Peñarol de Montevideo. Copa que també va anar a parar a les vitrines de l'equip madrileny, després d'empatar a Uruguai i guanyar 5-1 a Madrid davant de 120.000 aficionats.
El 12 de març de 1961, el conjunt blanc aconsegueix un nou campionat de lliga, 5 jornades abans del final. Va ser el màxim golejador, amb Ferenc Puskas guanyant el Trofeu Pichichi, i el menys golejat, amb Araquistáin com Trofeu Zamora. A aquesta època el Madrid guanyaria 6 Pichichis i 5 Zamoras de manera consecutiva. A la Copa d'Europa el Madrid cauria eliminat davant el FC Barcelona als vuitens de final, a un partit polèmic on l'àrbitre anglès Leafe va anular 3 gols al Real Madrid.
Amb una gran defensa, el Real Madrid va aconseguir la seva lliga número vuit sense perdre cap partit a casa. També s'arribà a la final de la Copa d'Europa, a l'estadi Olímpic d'Amsterdam davant el Benfica. El Madrid va perdre el partit davant d'un gran equip amb Eusébio d'estrella. A la Copa del Generalísimo, s'aconseguí el triomf davant el Sevilla FC a l'estadi Santiago Bernabéu.
El Real Madrid dels yé-yés, última etapa de Santiago Bernabéu
A l'any 1965, guanya la seva cinquena lliga consecutiva establint un nou rècord que encara no ha estat superat. Aquesta temporada es fitxà als primers jugadors d'una nova generació anomenada la dels yé-yés. Hi destacaven Grosso i Pirri. Di Stéfano havia deixat el Madrid la temporada anterior, després d'haver estat segrestat a Veneçuela, i mai seria oblidat pels aficionats blancs, i li farien nombrosos homenatjes al futur. L'11 de maig de 1966, el Madrid tornaria a guanyar la Copa d'Europa a l'estadi belga de Heysel. El rival va ser el Partizan de Belgrad. A les semifinals es va eliminar al millor club de l'època, l'Inter de Milà.
El 21 de maig de 1971, es va disputar el desempat de la final de la Recopa d'Europa, que enfrontaren al Chelsea FC i al Real Madrid. Aquesta va ser la primera edició que jugava l'equip blanc, i va aconseguir el subcampionat. Va ser l'últim partit oficial de Paco Gento, que va jugar durant 18 temporades al equip madrileny, guanyant 12 Lligues i 6 Copes d'Europa.
Al 1972 l'Agrupación Deportiva Plus Ultra desapareix per a formar l'equip filial, el Castilla. Aquest any es celebren les Núpcies de Plata de l'estadi Santiago Bernabéu, que va servir d'homenatge a Paco Gento.
El 29 de juny de 1974 s'aconsegueix a l'estadi Vicente Calderón la Copa del Generalísimo, guanyant per 4-0 al FC Barcelona. Amancio Amaro no va jugar al estar lesionat, i va ser l'últim partit de Zoco. L'entrenador va ser Luis Molowny ja que Miguel Muñoz va deixar de ser l'entrenador blanc, després de 25 anys jugant i entrenant el Real Madrid.
Anys vuitanta i la Quinta del Buitre
Al mes de juny de 1978, mor el president Santiago Bernabéu. El seu càrrec l'ocupa Luis de Carlos. A la temporada següent el Madrid dedicaria la seva segona lliga consecutiva al seu ex-president.
El 4 de juny de 1980 es dòna una final de la Copa del Rei irrepetible. Disputen la final el Real Madrid i el seu filial, el Castilla. 65.000 espectadors van veure el partit entre els dos equips del club. El partit va acabar 6-1, favorable al primer equip. No es va mostrar cap targeta. Dues setmanes abans, l'equip madrileny havia guanyat la seva lliga número vint.
El 27 de maig de 1981, el Real Madrid arriba a la final de la Copa d'Europa 15 anys després. A la final disputada al Parc dels Prínceps de París, perd davant el Liverpool Football Club anglès. El Liverpool va marcar l'únic gol del partit al minut 82, després d'un error del defensa blanc Cortés. El 1982 l'equip va guanyar la Copa del Rei número 15 del club, davant l'Sporting de Gijón.
A finals del 1983 i 1984 comença a debutar amb el primer equip la generació batejada com La Quinta del Buitre. El 4 de desembre de 1983, amb Alfredo Di Stéfano com entrenador, van debutar Rafael Martín Vázquez i Manolo Sanchís, que marcaria l'únic gol del partit, donant el triomf al conjunt blanc. El 5 de febrer de 1984 debutaria el jugador que va donar nom a la seva generació, Emilio Butragueño, que marcaria dos gols al seu debut, al camp del Cádiz CF, aconseguint la victòria per 2-3. Aquell any, arribaria a ser el major golejador de Segona Divisió amb el Castilla. Miguel Pardeza també debutaria aquell any, i a la temporada següent, Míchel també jugaria amb el primer equip.
El 22 de maig de 1985, l'equip guanya la seva primera Copa de la UEFA davant el Videoton FC d'Hongria. A aquest equip ja hi jugava la gran generació de futbolistes de la pedrera del club blanc, la Quinta del Buitre. Aquest no va ser l'únic títol europeu d'aquests joves jugadors, ja que a l'any següent, també van guanyar aquest campionat davant el Colònia alemany. Aquests dos campionats seran molt recordats per l'afició madridista per les grans remuntades aconseguides per l'equip blanc. L'Anderlecht guanyà al partit d'anada per 3-0, i al Bernabéu, li van caure 6 gols, durant els vuitens de final de l'any 1985. A la temporada següent, després d'un 5-1 a Alemanya, contra el Borussia Mönchengladbach, es va aconseguir remontar a l'estadi madrileny, gràcies a un 4-0. L'equip rival d'ambdues semifinals va ser l'Inter de Milà, contra el qual l'equip blanc va haver de remuntar sengles 2-0 i 3-1 en contra. Al campionat domèstic, el Real Madrid guanyà la primera de cinc lligues consecutives de la Quinta del Buitre. Durant aquestes temporades, Ramón Mendoza assumiria la presidència del club blanc.
Després de guanyar les dues Copes de la UEFA, va aconseguir arribar a 3 semifinals consecutives de la Copa d'Europa, perdent contra el Bayern de Munic al 1987, contra el PSV Eindhoven, (que va ser campió empatant els últims cinc partits de la competició) i contra el poderós AC Milan.
El Real Madrid va guanyar la seva dissetena Copa del Rei el 26 de juny de 1993 al guanyar al Real Zaragoza a l'estadi Luis Casanova de València. Els dos gols del partit els van ficar els madridistes Mikel Lasa i Emilio Butragueño. L'entrenador blanc era Benito Floro. La Supercopa d'Espanya la van disputar el Real Madrid i el FC Barcelona, guanyant l'equip blanc al Bernabéu per 3-1, i empatant al Camp Nou, aconseguint el quart títol en cinc cops que el va disputar fins aleshores.
Es reuneixen a Madrid el president del Benfica, Manuel Dalmaciu, el del club blanc, Ramón Mendoza i representants de la Juventus de Torí i l'AC Milan el 28 de març del 95 per crear l'Associació de Clubs Campions d'Europa, que més tard s'anomenaria G-14.
Segona època daurada a Europa, el Madrid dels Galàctics
El 12 de gener de 1998, abans de guanyar la seva setena Lliga de Campions, l'equip blanc va ser escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX (Club of the XX Century). Els seus ex-jugadors, Alfredo Di Stéfano i Ferenc Puskas són triats entre els 10 millors jugadors de la història.
Al 1998, després de 32 anys, el Real Madrid guanya de nou la Copa d'Europa al Amsterdam ArenA el 20 de maig al guanyar per 1 a 0 a la Juventus de Torí amb un gol de Predrag Mijatovic. Conquereix al desembre la seva segona Copa Intercontinental davant del Vasco de Gama (2-1), a Tokyo amb gols de Roberto Carlos i Raúl.
Torna a guanyar la Lliga de Campions de la UEFA l'any 2000 davant el València CF per 3-0 a la primera final entre equips d'un mateix estat. Florentino Pérez guanya les eleccions presidencials i fitxa a Luís Figo, del FC Barcelona. El 5 de novembre, l'Assemblea General de Socis Compromisaris nomena President d'Honor a Alfredo Di Stefano, ex-jugador del club.
El 26 de maig del 2001, el club blanc guanya el seu títol de lliga número 28, al guanyar al Deportivo Alavés per 5 gols a 0. Raúl va ficar 2 gols, que li van servir per guanyar el seu segon Trofeu Pichichi. El defensa Fernando Hierro va marcar el seu gol número 100 amb el Real Madrid.
El 15 de maig del 2002 guanya la seva novena Lliga de Campions, davant l'equip alemany del Bayer Leverkusen. El partit disputat a l'estadi de Hampden Park, on ja hi havia guanyat la seva cinquena Copa d'Europa va acabar 2-1, amb gols de Raúl González i un gran gol de Zinédine Zidane. A la final es va arribar després de quedar campió a les dues lligues prèvies, eliminant al Bayern München, campió l'any anterior, i guanyant a les semifinals al FC Barcelona, per 2 gols a 0 al Camp Nou. Aquest títol va servir per conmemorar el Centenari del club madrileny, i aquell estiu, un cop aconseguida la Lliga de Campions, va disputar la Supercopa d'Europa a Mònaco, l'únic gran títol oficial que li restava, i ho va aconseguir per 3 gols a 1 contra el Feyenoord d'Eindhoven. I per acabar l'any del Centenari, la Copa Intercontinental a l'Estadi Internacional de Yokohama, davant l'Olimpia de Asunción. Ronaldo, fitxat aquell estiu i millor jugador del partit, va marcar al minut 14, i Guti va fer el 2-0 final al 84'.
El 12 de maig del 2004 s'inicien les obres de la Ciudad Real Madrid a les afores de Madrid, al Parque de Valdebebas. 120 hectàrees de terrenys de futbol i instal·lacions esportives per als equips de bàsquet i futbol i les seves categories inferiors.
El 27 de febrer del 2006, Florentino Pérez dimiteix com a president de l'entitat, després de 5 anys i mig. Després d'uns primers anys excepcionals, esportiva i econòmicament, l'equip de futbol havia entrat en una fase de decadència, amb un constant canvi d'entrenador, i amb la necesitat de renovar la plantilla i el sistema de joc. El seu substitut seria Fernando Martín, que només estaria 58 dies de president.
El 9 de maig s'inaugura l'estadi Alfredo Di Stéfano dins de la Ciudad Real Madrid, amb un partit entre veterans del Madrid i veterans de la Selecció espanyola, on el madridista Emilio Amavisca va ser l'autor de l'únic gol del matx. Seguidament es va jugar un partit entre un combinat de les diverses categories del club i l'Stade Reims francès, amb victòria del conjunt blanc per 6-1.
El 3 de juliol següent, Ramón Calderón seria escollit president, després de guanyar unes eleccions molt ajustades, en les que durant la campanya electoral, diversos candidats van impugnar els vots per correu, fent que el jutjat de Madrid els confisquès, sense que aquests s'arribesin a obrir. Un cop triat president, va contractar a Predrag Mijatovic com a Director Esportiu, fitxant a Emerson, Diarra, Cannavaro, Van Nistelrooy i Reyes. Amb aquests fitxajes, i Fabio Capello d'entrenador, el club aconseguiria la seva lliga número 30, i Ruud Van Nistelrooy aconseguiria el trofeu Pichichi amb 24 gols. Per a la temporada 2007/08, el club va contractar a Bernd Schuster com entrenador, aportant un sistema de joc més ofensiu a l'equip.
Jugadors
Plantilla actual
|
|
.svg/20px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(official).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Poland_(bordered).svg.png){kind=small}
Equip tècnic
- Entrenador: Bernd Schuster
- Segon entrenador: Manuel Ruiz
- Preparador físic:
Walter Di Salvo - Entrenador de porters: Pedro Jaro
Jugadors cedits durant la temporada 2007/08
|
Jugadors cedits durant la temporada 2008/09
|
Plantilles d'anteriors temporades
- Plantilla de la temporada 2007-2008
- Plantilla de la temporada 2006-2007
- Plantilla de la temporada 2005-2006
- Plantilla de la temporada 2004-2005
Jugadors Destacats
|
.svg/20px-Flag_of_Chile_(bordered).svg.png){kind=small}
Entrenadors destacats
|
|
Estructura organitzativa
- President: Ramón Calderón
- Vicepresidents:
- Vicente Boluda Fos
- José Ignacio Rivero Pradera
- Secretari de la Junta Directiva:
- José Manuel Serrano
- Vocals:
- Amador Suárez Villa
- Francisco Moreno Cariñena
- Luís Bárcena De Diego
- Melchor Miralles
- Pascual Cervera De La Chica
- Pedro Trapote Avecilla
- Antonio Medina Cuadros
- Enrique Riquelme De La Torre
- Antonio Serrano
- Luis Guerrero
- Director de la secció de futbol:
Predrag Mijatović
- Director de la secció de bàsquet: Antonio Martín Espina
- Director de les Categories Inferiors: Míchel
- Secretari Tècnic: Miguel Ángel Portugal
Llista de presidents del club
|
|
Estadístiques
- Temporades a 1a: 76.
- Partits jugats a 1a : 2382.
- Victòries a 1a : 1363.
- Empats a 1a : 506.
- Derrotes a 1a : 513.
- Gols a favor a 1a : 4914
- Gols en contra a 1a : 2759
- Millor posició a la lliga: 1r
- Pitjor posició a la lliga: 11è
- Posició històrica: 1r
- Major victòria com a local a la Lliga
| 7 de febrer de 1960 | |||
| Real Madrid | 11–2 | Elx CF | Santiago Bernabéu, (Madrid) |
- Major victòria com a visitant a la Lliga
| 12 de setembre de 1987 | |||
| Real Zaragoza | 1–8 | Real Madrid | La Romareda, (Saragossa) |
- Major victòria com a local a la Copa d'Europa
| 3 de desembre de 1961 | |||
| Real Madrid | 9–0 | Odense B1913 | Santiago Bernabéu, (Madrid) |
- Major victòria com a visitant a la Copa d'Europa
| 27 de setembre de 1978 | |||
| FC Progrès Niedercorn | 0–7 | Real Madrid | Stade Jos Haupert[9], Niederkorn, (Luxemburg) |
- Major derrota com a local a la Lliga
| 18 de gener de 1931 | |||
| Real Madrid | 0–6 | Athletic Club | Estadi de Chamartín, (Madrid) |
- Major derrota com a visitant a la Lliga
| 5 de març de 1930 | |||
| RCD Espanyol | 8–1 | Real Madrid | Estadi de Sarrià, (Barcelona) |
- Major derrota com a local a la Copa d'Europa
| 20 de març de 1991 | |||
| Real Madrid | 1–3 | FC Spartak Moskvà | Santiago Bernabéu, (Madrid) |
- Major derrota com a visitant a la Copa d'Europa
| 19 d'abril de 1989 | |||
| AC Milan | 5–0 | Real Madrid | Estadi Giuseppe Meazza, (Milà) |
Palmarès
Títols destacats
Títols nacionals (58)
- 31 Lligues: 1931/32, 1932/33, 1953/54, 1954/55, 1956/57, 1957/58, 1960/61, 1961/62, 1962/63, 1963/64, 1964/65, 1966/67, 1967/68, 1968/69, 1971/72, 1974/75, 1975/76, 1977/78, 1978/79, 1979/80, 1985/86, 1986/87, 1987/88, 1988/89, 1989/90, 1994/95, 1996/97, 2000/01, 2002/03, 2006/07, 2007/08.
- 17 Copes del Rei: 1904/05, 1905/06, 1906/07, 1907/08, 1916/17, 1933/34, 1935/36, 1945/46, 1946/47, 1961/62, 1969/70, 1973/74, 1974/75, 1979/80, 1981/82, 1988/89, 1992/93.
- 7 Supercopes d'Espanya: 1988, 1989, 1990, 1993, 1997, 2001, 2003.
- 1 Copa de la Lliga: 1984/85.
- 1 Copa Eva Duarte: 1947
Títols internacionals (20)
-
- Després de guanyar-la 5 vegades seguides, té la Copa d'Europa en propietat i el dret a portar a la màniga esquerra de la seva equipació un cercle blau (UEFA badge of honour) on s'hi mostra la copa i damunt d'aquesta, el número de cops que s'ha guanyada[10].
- 2 Copes de la UEFA: 1984/85, 1985/86.
- 1 Supercopa d'Europa: 2002.
- 3 Copes Intercontinentals: 1960, 1998, 2002.
- 1 Copa Iberoamericana: 1994.
- 2 Copes Llatines: 1955, 1957.
- 2 Petita Copa del Món: 1952, 1956
Altres títols
Campionats regionals (24)
- Campionat Regional Centre (18): 1902/03,1903/04, 1904/05, 1905/06, 1906/07, 1907/08, 1912/13, 1915/16, 1916/17, 1917/18, 1919/20, 1921/22, 1922/23, 1923/24, 1925/26, 1926/27, 1928/29, 1929/30, i 1930/31
- Trofeus Mancomunitat de Madrid (5): 1932, 1933, 1934, 1935, i 1936
Distincions individuals
Trofeus Pichichi
- Manuel Olivares 1932-33
- Pahíño 1951-52
- Alfredo Di Stéfano 1953-54, 1955-56, 1957-58, 1958-59
- Ferenc Puskás 1959-60, 1960-61, 1962-63, 1963-64
- Amancio 1968-69, 1969-70
- Juanito 1983-84
- Hugo Sánchez 1985-86, 1986-87, 1987-88, 1989-90
- Emilio Butragueño 1990-91
- Iván Zamorano 1994-95
- Raúl 1998-99, 2000-01
- Ronaldo 2003-04
- Ruud van Nistelrooy 2006-07
Trofeus Zamora
- Ricard Zamora 1931-32, 1932-33
- José Bañón 1945-46
- Juanito Alonso 1954-55
- Vicente Traín 1960-61, 1962-63, 1963-64
- Araquistain 1961-62
- Betancort 1964-65, 1966-67
- Junquera 1967-68
- García Remón 1972-73
- Miguel Ángel 1975-76
- Agustín 1982-83
- Buyo 1987-88, 1991-92
Pilotes d'Or
- Alfredo Di Stéfano 1957, 1959
- Raymond Kopa 1958
- Luis Figo 2000
- Ronaldo 2002
- Fabio Cannavaro 2006
FIFA World Player
- Luis Figo 2001
- Ronaldo 2002
- Zinédine Zidane 2003
- Fabio Cannavaro 2006
Bota d'Or
- Hugo Sánchez 1990
Onze d'Or
- Zinédine Zidane 1998, 2000, 2001
- Ronaldo 2002
World Soccer
- Luis Figo 2000
- Ronaldo 2002
- Zinédine Zidane 2003
Trofeu Bravo
- Emilio Butragueño 1985, 1986
- Íker Casillas 2000
Classificació a la Lliga Masculina de Futbol per temporades
|
|
|
|
Seccions
Secció de bàsquet
La secció de bàsquet del Real Madrid Club de Futbol va ser constituida el 1932. És el club europeu amb més títols i l'únic junt amb el Joventut de Badalona i el Club Baloncesto Estudiantes que sempre ha estat a la lliga espanyola de primera divisió.
Secció de voleibol (desapareguda)
Secció de tennis (desapareguda)
Secció d'handbol (desapareguda)
Referències
- ↑ Talking stops and Real get ready to deal
- ↑ Classificació del FIFA Club of the Century (Millor Club del Segle per la FIFA)
- ↑ Palmarès de la secció de bàsquet
- ↑ Article de l'himne de José Mercé a la web oficial del Real Madrid
- ↑ Web oficial del Real Madrid
- ↑ Real Madrid Fotos, juegos, fútbol, liga española, imágenes, LFP, historia, equipo. WDF. Data d'accés: 2007-09-16.
- ↑ 1902-1911. Realmadrid.com. Data d'accés: 2007-09-09.
- ↑ El Real Madrid C.F. ficha a Ezequiel Garay para las próximas seis temporadas (castellà)
- ↑ Progrès Niederkorn
- ↑ Equips amb la UEFA badge of honour (anglès)
Vegeu també
Enllaços externs
- (castellà)(anglès)(japonès) Lloc Web oficial
| Primera Divisió Espanyola 2007-2008 | ||
 |
||
| Membres del G-14 | ||
|
|
||
.svg/20px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(simple).svg.png){kind=small}
