Bernd Schuster

De Viquipèdia

Bernd Schuster
Informació personal
Nom Complet	Bernd Schuster
Sobrenom	L'àngel ros
Data de naixement	22 de desembre del 1959
Lloc de naixement	Augsburg, Alemanya
Alçada	1,82 m.
Pes	76 kg.
Informació del club
Club actual	Real Madrid CF
Posició	Entrenador
Clubs juvenils
1971-1976 1976-1978	FC Hammerschmiede Augsburg FC Augsburg
Clubs professionals
Anys	Club	PJ (gols)
1978-1980 1980-1988 1988-1990 1990-1993 1993-1996 1996-1997	1. FC Köln FC Barcelona Real Madrid Atlético de Madrid Bayer Leverkusen UNAM Pumas	061 (10) 170 (63) 062 (13) 085 (11) 059 0(8) 010 0(0)
Clubs entrenats
Anys	Club
1997-1998 1998-1999 2001-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2007 2007-	Fortuna Köln 1. FC Köln Xerez CD Shakhtar Donetsk Llevant UE Getafe CF Real Madrid CF
Selecció nacional
1977-1979 1980 1980-1984	Alemanya sub-18 Alemanya sub-21 Alemanya	010 0(2) 001 0(0) 021 0(4)

Bernd Schuster (1,82m/76kg), apodat a Alemanya L'Àngel Ros i a Espanya El Nibelungo, és un ex-futbolista alemany, actualment entrenador del Reial Madrid. Va néixer a Augsburg (Baviera). Jugava de líber o de mig centre però es va consagrar en aquesta última posició per la seva potència, qualitat, visió de joc i passada llarga de precisió sorprenent. Format en la millor escola, la del carrer, comença a l'equip del seu barri augsburgués per a passar amb 16 anys al FC Augsburg, amb el qual estarà 2 anys i serà campió de Baviera.

[edita] Biografia

Amb 18 anys i líber de la selecció alemanya de la seva categoria, el Bayern de Munich desestima el seu fitxatge per car, i el Borussia Mönchengladbach i el FC Colònia barallen per fer-li un contracte professional. El Colònia ho aconsegueix i de la mà de la seva mentor, Hennes Weisweiler inicia una carrera meteòrica que en dos anys li dugués a ser titular indiscutible de l'equip i debutar amb la selecció absoluta, amb la qual disputa als 20 anys el Campionat d'Europa d'Itàlia. Alemanya guanya aquest títol amb Bernd com a gran revelació i a final d'any és premiat amb la Pilota de Plata.

Després de l'estiu és traspassat a el FC Barcelona amb el qual marcarà una època. No obstant això liderava uns equips descompensats que es construïen entorn de la seva sencera responsabilitat. Malgrat perdre's un any per una gravíssima lesió (1982), estar altre en blanc per problemes amb el president (1987), i dividir a l'afició entre els quals li idolatraven i els quals li censuraven pel seu fort i introvertit caràcter, el rendiment de l'alemany va ser difícilment superable en els 8 anys que va estar en el FC Barcelona.

Durant el seu període en el FC Barcelona renúncia a jugar amb la seva selecció amb només 23 anys i tan sols 21 partit internacionals. La pressió mediàtica i les dolentes relacions amb premsa, entrenador i companys desaprofiten un dels majors talents de la història del futbol germà.

Deixa el FC Barcelona quan acaba contracte en 1988 i fitxa per el Reial Madrid, trobant tranquil·litat extradeportiva i un equip equilibrat que li permet jugar dos anys delectant com 'director d'orquestra' de la Quinta del Buitre. Participa en el rècord de gols de la Lliga: El Reial Madrid és campió amb 107 gols.

Dos anys després es veu forçat a deixar l'equip, doncs el seu president prefereix fitxar en el seu lloc al jove Gheorghe Hagi que mai va trobar el seu lloc en el Reial Madrid. Fitxa 'Bernardo', doncs, en 1990, ja amb 30 anys, per un Atlètic de Madrid en crisi al que posa en la lluita per la lliga amb un futbol de contraatac que dirigeix magistralment. A més l'equip aconsegueix el rècord de minuts sense encaixar un gol, és a dir que el seu porter Abel Resino és recordista mundial en 1991. A més de lluitar per la Lliga i fer gran paper en competicions europees, aconsegueix dues Copes del Rei, una d'elles guanyant al Reial Madrid a l'estadi Santiago Bernabéu amb gol seu de falta antològica.

En 1993 regressa a la Bundesliga per a jugar amb el Bayer Leverkusen, equip en el qual milita fins a 1996. Allí no només demostra que no està acabat sinó que lluita pel campionat i afició i premsa demanen la seva volta a la selecció per a disputar el Mundial d'Estats Units 1994. No obstant això el seu caràcter fa que la Federació i els futurs companys li vetin tement problemes de disciplina.

Després d'un temps entrenant en el Vitesse holandès i una gira de prova amb el San José Clash americà, decideix acabar la seva carrera en Mèxic fitxat pels Pumas de la UNAM en 1997 amb el qual no acaba de trobar la forma. Igual que altres europeus que allí juguen, la tremenda calor i els joves inexperts companys no li permeten desenvolupar el seu joc.

Migcampista organitzador d'extraordinària classe, un dels millors en l'Europa dels anys 80 i de referència mundial en la seva posició de canalitzador. Tan sols la seva renúncia voluntària a jugar amb la selecció alemanya li va impedir tenir un reconeixement major, al no poder disputar les grans competicions internacionals de selecció.

Va ser un futbolista molt complet, fort físicament i talentós tècnicament. Estava dotat d'una extraordinària visió de joc, una excel·lent passada llarg, potent xut, i una gran capacitat golejadora malgrat jugar en el centre del camp. Tenia un gran caràcter i personalitat, fet que li va crear problemes fora del terreny de joc, però que ho convertia en un autèntic i respectat líder sobre el camp. El seu joc marcava el ritme del partit. Era especialista en el llançament de faltes i penals.

Schuster va disputar un total de 316 encontres a la Primera divisió espanyola, marcant 87 gols. La combinació dels seus minuts a Espanya, Alemanya i Mèxic supera els 450 partits, totalitzant 105 gols.

Després de finalitzar la seva carrera com futbolista va iniciar la carrera d'entrenador. Va començar entrenant al Fortuna de Colònia en 1997 mentre encara treia el carnet d'entrenador. El modest equip amateur va quedar cinquè de la Segona Divisió, una de les millors classificacions de la seva curta història.

La temporada següent, 1998-99 va entrenar al seu ex equip, el FC Colònia que havia baixat a Segona enmig d'una crisi institucional i esportiva. No va aconseguir pujar-lo de categoria.

En 2001 rep una oferta de la Lliga Espanyola i torna per a entrenar al Xerez CD. Durant dues temporades l'equip andalús frega l'ascens a Primera.

Després d'uns anys veient futbol i comentant partits, en 2004 rep una oferta de la lliga espanyola de futbol per a entrenar al Llevant, equip acabat d'ascendre a la Primera divisió espanyola. Malgrat un començament espectacular encara li fa estar mitjana lliga en lloc europeus, la segona volta és fluixa i poc després del final és destituït deixant a l'equip amb 5 punts d'avantatge sobre el descens, mancant 5 partits. L'equip no reacciona amb la seva marxa i descendeix de categoria. Des d'aquest any, a més, és soci del FC Barcelona.

La temporada (2005-06) va ser fitxat pel Getafe Club de Futbol amb el qual va tenir una arrencada espectacular, sent una de les sensacions del campionat, acabant novè en la classificació i signant per tant la millor temporada de la història del club. El seu nom sona per al Reial Madrid, que finalment fitxa a Capello. La seva segona temporada al capdavant del Getafe és encara més espectacular que la primera, fer que el converteix en l'entrenador de moda en el futbol espanyol i li augura una banqueta important per a l'estiu del 2007.

Si com jugador, en Alemanya se li coneix com 'el Angel Ros', com entrenador allí és apodat l''àngel ofensiu', ja que com entrenador Bernd exigeix practicar un bon futbol d'atac, controlant sempre el baló i el partit, sense complexos i amb una gran condició física. "Guanyar no és suficient, l'afició ha de divertir-se", assegura. Els equip grans no han apostat per ell principalment per la seva fama i el seu caràcter esquerp amb la premsa: Bernd haurà de demostrar que la seva personalitat cismàtica s'ha assentat als seus 47 anys.

El 10 de maig de 2007 duu al Getafe CF a la final de la Copa del Rei després d'imposar-se al FC Barcelona per 4-0, després de remuntar el 5-2 del partit d'anada. El 23 de juny de 2007 el seu equip perd la final enfront el Sevilla FC. El 28 de juny de 2007 Fabio Capello és destituït de la banqueta de el Reial Madrid, malgrat haver guanyat la lliga, i dóna pas a Bernd Schuster per a fitxar pel club de la capital espanyola. Un dia després el president del Getafe CF, Ángel Torres, oferia una roda de premsa en la qual acceptava negociar el traspàs de Bernd Schuster al club blanc. Les coses es van complicar quan Ángel Torres va posar preu a la seva marxa del club i a la negativa de Ramón Calderón a pagar-lo. Finalment, Schuster pagà la seva clàusula al Getafe CF i és confirmà com a tècnic del Reial Madrid el 9 de juliol del 2007.

v • d • e Real Madrid CF – Plantilla actual
1 Casillas • 2 Salgado • 3 Pepe • 4 Sergio Ramos • 5 Cannavaro • 6 Diarra • 7 Raúl • 8 Gago • 9 Soldado • 10 Robinho • 11 Robben • 12 Marcelo • 13 Codina • 14 Guti • 15 Drenthe • 16 Heinze • 17 van Nistelrooy • 18 Saviola • 19 Baptista • 20 Higuaín • 21 Metzelder • 22 Torres • 23 Sneijder • 24 Balboa • 25 Dudek • Entrenador: Schuster