On Amazon.it: https://www.amazon.it/Complete-Concordances-James-Bible-Azzur/dp/B0F1V2T1GJ/


Taula de símbols matemàtics - Viquipèdia

Taula de símbols matemàtics

De Viquipèdia

En matemàtica, uns símbols són sovint utilitzats dins les fórmules i les proposicions. La taula següent en reporta una llista.

Per a cada símbol es precisat el nom, la pronúncia i la branca de les matemàtiques on és generalment utilitzat. Una definició informal i uns exemples són afegits.

Símbol
Nom Significat Exemples
Pronúncia
Branca
Implicació lògica A \Rightarrow B significa «si A és cert, llavors B és cert» i, de manera equivalent, «si B és fals, llavors A és fals» (si A és falsa, no es pot dir res de B).
A vegades, s'utilitza \rightarrow\, en lloc de \Rightarrow\,
x = 2 \Rightarrow x^2 = 4\, és cert, però x^2 = 4 \Rightarrow x = 2\, és fals (puix que x= -2 és també una solució).
«implica» o «si... llavors»
Lògica
Equivalència lògica A \iff B significa : «A és cert si B és cert i A és fals si B és fals». x + 5 = y + 2 \iff x + 3 = y\,
«si i només si» o «és equivalent a»
Lògica
Conjunció lògica A \wedge B és cert quan A i B són certs i és fals si algun dels dos ho és. (n>2)\wedge (n<4)\iff (n=3), quan n és un enter natural
«i»
Lògica
Disjunció lògica A\vee B és cert quan o A o B (o ambdós) són certs i és fals quan els dos són falsos. (n\le 2)\vee (n\ge 4)\iff n\ne 3, quan n és un enter natural
«o»
Lògica
¬
Negació lògica \neg A és cert quan A és fals i fals quan A és cert. \neg (A\wedge B)\iff (\neg A)\vee (\neg B)
x\notin S\iff \neg(x\in S)
«no»
Lògica
Quantificador universal \forall x\in \mathbb{R}, P(x) significa : «P(x) és cert per qualsevol valor real que prengui x». \forall n\in \mathbb N, n^2\ge n
«Per a tot», «per a qualsevol»
Lògica
Quantificador existencial \exists x \in \mathbb R : P(x) significa : «existeix al menys un valor real de x per al qual P(x) és cert» \exists n\in \mathbb N, n+5=2\cdot n (n=5 n'és de fet la resposta)
«existeix»
Lògica
∃!
Quantificador d'unicitat \exists\, ! x \in \mathbb R : P(x) significa : «existeix un únic valor real de x tal que P(x) és cert» \exists\, !  n\in \mathbb N, n+5=2\cdot n (n=5 n'és de fet la resposta)
«existeix exactament un»
Lògica
=
igualtat x = y significa : «x i y indiquen el mateix objecte matemàtic» 1 + 2 = 6 − 3
«és igual»
qualsevol branca
desigualtat x\not=y significa : «x i y no indiquen el mateix objecte matemàtic». En suports informàtics també s'indica != i <>.  1 + 2 \not= 6 - 4
«no és igual a» «és diferent de»
qualsevol branca
:=



:⇔
Definició x: = y significa : «x és definit en tant que un altre nom de y»
P :\iff Q significa : «P és definit en tant que lògicament equivalent a Q». ≡ també pot significar congruència.
cosh (x) := {1\over 2}\left(e^x+e^{-x}\right) (cosinus hiperbòlic)
A \oplus B :\iff (A\vee B)\wedge \neg (A\wedge B) (Disjunció exclusiva)
«és definit com a»
qualsevol branca
{ , }
Conjunt definit analíticament {a,b,c} individualitza el conjunt del qual els elements són a, b, i c \mathbb N = \{1,2,\ldots \} (conjunt dels naturals)
«El conjunt de ...»
Teoria de conjunts
{ | }

{ ; }

{ : }
Conjunt definit sintèticament \{x\;|\;P(x)\} individualitza el conjunt de tots els x que verifiquen P(x).
Notacions equivalents: \{x \; ; \; P(x)\} o

{x:P(x)}

\{n\in \mathbb N \;|\; n^2<20\} = \{ 1, 2, 3, 4\}
«el conjunt de tots els ... que verifiquen...»
Teoria de conjunts


{ }
Conjunt buit {} i \emptyset indiquen conjunt buit, el conjunt que no té elements. \{n\in \mathbb N \;|\; 1<n^2<4\} = \emptyset
«Conjunt buit»
Teoria de conjunts


Pertinença (o no) a un conjunt a\in S significa : «a és un element del conjunt S»
a\notin S significa : «a no és un element de S»
2\in \mathbb N

{1\over 2}\notin \mathbb N
«pertany a», «és element de», «és en».
«no pertany a», «no és un element de», «no és en»
Teoria de conjunts


Subconjunt A\subseteq B significa : «cada element de A és també un element de B»
Generalment, A\subset B té el mateix significat, tot i que a vegades s'utilitza com per a representar un subconjunt propi. Per a representar que un conjunt conté un altre s'utilitzen ⊇ i ⊃.
(A\cap B) \subseteq A
\mathbb R\supseteq \mathbb Q
«és un subconjunt (una part) de ...», «és contingut en...»
Teoria de conjunts


Subconjunt propi o estricte A\subsetneq B significa A\subseteq B i A\ne B. Rarament s'utilitza A\subset B per a dir el mateix. \mathbb N\subsetneq \mathbb Q

\mathbb R\supsetneq \mathbb Q
«és un subconjunt propi de ...», «és estrictement inclòs en...»
Teoria de conjunts
Unió A\cup B indica el conjunt que conté tots els elements de A i de B i només aquells. A\subseteq B\iff A\cup B=B
«Unió de ...», «reunió de ...», «... unió ...»
Teoria de conjunts
Intersecció A\cap B indica el conjunt dels elements que pertanyen alhora a A i a B, és a dir els elements que els conjunts A i B tenen en comú. \{x\in \R \;|\; x^2=1\}\cap \mathbb N = \{1\}
«Intersecció de ... i de ...»
Teoria de conjunts
Diferència A\setminus B indica el conjunt de tots els elements de A que no pertanyen a B. \{1,2,3,4\}\setminus \{3,4,5,6\} = \{1,2\}
«diferència de ... i ...», «... menys ...»
Teoria de conjunts
( )

[ ]

{ }
Associativitat; S'utilitza per a indicar en una fórmula que unes operacions s'han d'executar amb preferència. Així, a + (b + c) vol dir que primer s'ha d'executar b + c i posteriorment fer a + aquest resultat. {({8 \over 4}) \over 2}= {2 \over 2}= 1, però {8 \over ({4 \over 2})}= {8 \over 2}= 4
no es llegeix o es diu «parèntesi»
qualsevol branca
Funció, aplicació; f(x) indica la imatge de l'element x mitjançant la funció f. Si f : \mathbb R \to \mathbb R és definida com a f(x): = x2, llavors f(3) = 32 = 9
«de»
qualsevol branca
Funció f:X\to Y significa que la funció f va de X en Y, o que té X com a conjunt de definició (domini) i Y com a conjunt d'arribada (codomini). Considerem la funció f:\mathbb Z\to \mathbb Z definida mitjançant x \mapsto f(x):=x^2
«de ... a», «de ... dins», «de ... sobre ...»
qualsevol branca
Funció x \mapsto f(x) significa que la variable x té per imatge f(x). En lloc d'escriure que f és definida mitjançant f(x) = x2, podem escriure també f\colon x \mapsto x^2
«és manat sobre», «té per imatge»
qualsevol branca
Conjunt dels nombres naturals \mathbb N representa \{0, 1, 2, 3, \ldots \}. \{\left|a\right| \; ; a\in \mathbb Z\}\setminus \{0\}=\mathbb N
«N»
Nombres
Conjunt dels enters relatius \mathbb Z representa \{\ldots, -3, -2, -1, 0, 1, 2, 3, \ldots \}. \{a ; \left| a\right| \in \mathbb N\}\cup\{0\}=\mathbb Z
«Z»
Nombres
Conjunt dels nombres racionals \mathbb Q representa \left\{ {p\over q} ; p\in \mathbb Z\wedge q\in \mathbb N\right\}. 3,14\in \mathbb Q
\pi \notin \mathbb Q
«Q»
Nombres
Conjunt dels nombres reals \R representa el conjunt dels límits de les successions de Cauchy de \mathbb Q. \pi \in \R
i \notin \R (i és el nombre complex tal que i2 = − 1)
«R»
Nombres
Conjunt dels nombres complexos \mathbb C representa \{a+b\cdot i \;|\; a\in \R \wedge b\in \R\} i\in \mathbb C
«C»
Nombres
<

>
desigualtat estricta x < y significa que x és estrictament menor a y.
x > y significa que x és estrictament superior a y.
x<y\iff y>x
«és estrictament menor a», «és estrictament major a»
Relacions d'ordre


desigualtat ordinària x\le y significa que x és més petit o igual a y.
x\ge y significa que x és més gran o igual a y.
x\ge 1\Rightarrow x^2\ge x
«és menor que», «és menor o igual a»; «és major que», «és major o igual a»
Relacions d'ordre
+
Addicció 4 + 6 = 10 significa que si quatre és afegit a sis, llavors la suma o el resultat de l'addicció és igual a deu. 43 + 65 = 108
2 + 7 = 9
«més»
Aritmètica
-
Sostracció 9 - 4 = 5 significa que si es resta quatre de nou, llavors la suma és igual a 5. El signe menys pot també ésser posat immediatament a l'esquerra d'un nombre per a indicar que és negatiu. Par exemple, 5 + (-3) = 2 significa que si cinc i el nombre negatiu menys tres han estats afegits, llavors el resultat és igual a dos. 87 - 36 = 51
«menys»
Aritmètica


×

*
Producte 3⋅2 = 6 significa que si tres és multiplicat per dos, llavors el resultat és igual a sis. Quan s'utilitzen constants o variables normalment no es posa, és a dir, 25a vol dir 25⋅a. També s'utilitzen els símbols × i *, el segon especialment en mitjans informàtics.
Quan es tracta amb vectors, el símbol ⋅ representa el producte escalar i × el producte vectorial. Per a representar el producte cartesià també es fa servir exclusivament ×.
23⋅11 = 253
«per»
Aritmètica
/
÷
:
Divisió 9 : 4 = 2 significa que nou dividit per a quatre és igual a dos. 101: 4 = 25
«dividit entre», «dividit per»
Aritmètica
_
 
fracció {9 \over 4} representa la fracció nou quarts. / pot ésser també utilitzat per a representar la divisió. {100 \over 25} = 4
«entre»
Aritmètica, nombres
Aproximació e\approx 2,718 a menys de 10-2 significa que un valor aproximat de e a menys de 10-2 és 2,718. \pi \approx 3,1415926 a menys de 10-7 .
«aproximadament igual a»
Nombre real
Arrel quadrada \sqrt x representa el nombre real positiu el quadrat del qual és igual a x. \sqrt 4=2
\sqrt {x^2}= \left|x\right|
«Arrel quadrada de ...»
Nombre
Infinit +\infty i -\infty són dels elements del conjunt estès de nombres reals. \infty apareix en els calculs dels límits. \infty és un punt afegit al pla complex per a rendre-ho isomorf a una esfera (esfera de Riemann) \lim_{x\to 0} {1\over \left|x\right|}= \infty
«Infinit»
Nombre
π
π π és la raó entre la mesura de la circumferència d'un cercle i el seu diàmetre. A=\pi \cdot r^2 és l'àrea d'un cercle de radi r
«Pi»
Geometria euclidiana
|| ||
Norma \Vert x\Vert\, és la norma de l'element x.
«Norma de...»
Àlgebra lineal Anàlisi funcional
| |
Valor absolut; mòdul d'un nombre complex; o cardinalitat d'un conjunt \left|x\right| indica el valor absolut de x (o el modul de x).
| A | indica la cardinalitat del conjunt A i representa, quan A és finit, el nombre d'elements de A.
\left|a+b\cdot i\right|=\sqrt {a^2+b^2}
«Valor absolut» o «mòdul d'un nombre complex» o «cardinalitat d'un conjunt»
Nombre o Teoria de conjunts
Sumatori \sum_{k=1}^n a_k significa «suma dels ak per a k des de 1 fins a n», i representa a1 + a2 + ... + an \sum_{k=1}^4 k^2= 1^2 + 2^2 + 3^2 + 4^2= 30
«Suma de ... per a ... de ... a ...»
Aritmètica
Productori \prod_{k=1}^n a_k significa «producte de ak per a k des de 1 fins a n», i representa : a1·a2·...·an \prod_{k=1}^4 (k+2)=3\times 4\times 5\times 6=360
«Producte de .. per a .. de .. a ..»
Aritmètica
!
Factorial n! significa el producte  1\cdot 2\cdot \ldots \cdot n 4!=1\cdot 2\cdot 3 \cdot 4=24
«El factorial de n»
Combinatòria
Derivada f^{\prime}(x) significa «derivada de f en x», i representa la inclinació de la tangent al gràfic de f en (x,f(x)). Si f(x) = x2, llavors f^{\prime}(x)=2x
«Derivada de ... en ...»
Anàlisi
Derivada parcial Amb f(x1,x2....xn),  {\partial f \over \partial {x}_i} significa la derivada de f respecte a xi», amb les altres variables tingudes constants. Si f(x,y,z) = x2y + 3z, llavors  {\partial f \over \partial {x}}=2xy
«Derivada parcial respecte a ... de ... en ...»
Anàlisi
Frontera Amb  {\partial}A s'individualitza la frontera del conjunt A. Si  {\mathbb D}=\{z\in {\mathbb C}: \vert z\vert \leq 1\}, llavors  {\partial {\mathbb D}} =\{z\in {\mathbb C}: \vert z\vert = 1\}
«Frontera de ...»
Anàlisi, topologia


Integral \int_a^b f(x) dx significa «Integral de a a b de f de x dx», i representa l'àrea del domini delimitat mitjançant el gràfic de f, l'eix de les abscisses i les rectes d'equació x = a i x = b
\int f(x) dx significa «integral de f de x dx, i representa una primitiva de f
\int_0^b x^2 dx = b^3/3
\int x^2 dx = x^3/3
«Integral (de .. a ..) de .. d-..»
Anàlisi
Gradient \nabla f és el vector de les derivades parcials  \left(\frac{\partial f}{\partial x_1} ... \frac{\partial f}{\partial x_n}\right) Si f(x,y,z) = 3xy + z2 llavors \nabla f(x,y,z)=(3y,3x,2z).
«Gradient de»
Anàlisi

[edita] Enllaos externs

L'escriptura dels símbols físics, químics i matemàtics Institut d'Estudis Catalans

Static Wikipedia March 2008 on valeriodistefano.com

aa   ab   af   ak   als   am   an   ang   ar   arc   as   ast   av   ay   az   ba   bar   bat_smg   bcl   be   be_x_old   bg   bh   bi   bm   bn   bo   bpy   br   bs   bug   bxr   ca   cbk_zam   cdo   ce   ceb   ch   cho   chr   chy   co   cr   crh   cs   csb   cv   cy   da   en   eo   es   et   eu   fa   ff   fi   fiu_vro   fj   fo   fr   frp   fur   fy   ga   gd   gl   glk   gn   got   gu   gv   ha   hak   haw   he   hi   ho   hr   hsb   ht   hu   hy   hz   ia   id   ie   ig   ii   ik   ilo   io   is   it   iu   ja   jbo   jv   ka   kab   kg   ki   kj   kk   kl   km   kn   ko   kr   ks   ksh   ku   kv   kw   ky   la   lad   lb   lbe   lg   li   lij   lmo   ln   lo   lt   lv   map_bms   mg   mh   mi   mk   ml   mn   mo   mr   ms   mt   mus   my   mzn   na   nah   nap   nds   nds_nl   ne   new   ng   nl   nn   nov  

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu