Taula de símbols matemàtics
De Viquipèdia
En matemàtica, uns símbols són sovint utilitzats dins les fórmules i les proposicions. La taula següent en reporta una llista.
Per a cada símbol es precisat el nom, la pronúncia i la branca de les matemàtiques on és generalment utilitzat. Una definició informal i uns exemples són afegits.
Símbol
|
Nom | Significat | Exemples |
---|---|---|---|
Pronúncia | |||
Branca | |||
⇒
|
Implicació lògica | ![]() A vegades, s'utilitza ![]() ![]() |
![]() ![]() |
«implica» o «si... llavors» | |||
Lògica | |||
⇔
|
Equivalència lògica | ![]() |
![]() |
«si i només si» o «és equivalent a» | |||
Lògica | |||
∧
|
Conjunció lògica | ![]() |
![]() |
«i» | |||
Lògica | |||
∨
|
Disjunció lògica | ![]() |
![]() |
«o» | |||
Lògica | |||
¬
|
Negació lògica | ![]() |
![]() ![]() |
«no» | |||
Lògica | |||
∀
|
Quantificador universal | ![]() |
![]() |
«Per a tot», «per a qualsevol» | |||
Lògica | |||
∃
|
Quantificador existencial | ![]() |
![]() |
«existeix» | |||
Lògica | |||
∃!
|
Quantificador d'unicitat | ![]() |
![]() |
«existeix exactament un» | |||
Lògica | |||
=
|
igualtat | x = y significa : «x i y indiquen el mateix objecte matemàtic» | 1 + 2 = 6 − 3 |
«és igual» | |||
qualsevol branca | |||
≠
|
desigualtat | ![]() |
![]() |
«no és igual a» «és diferent de» | |||
qualsevol branca | |||
:=
≡ :⇔ |
Definició | x: = y significa : «x és definit en tant que un altre nom de y»![]() |
![]() ![]() |
«és definit com a» | |||
qualsevol branca | |||
{ , }
|
Conjunt definit analíticament | {a,b,c} individualitza el conjunt del qual els elements són a, b, i c | ![]() |
«El conjunt de ...» | |||
Teoria de conjunts | |||
{ | }
{ ; } { : } |
Conjunt definit sintèticament | ![]() Notacions equivalents: ![]() {x:P(x)} |
![]() |
«el conjunt de tots els ... que verifiquen...» | |||
Teoria de conjunts | |||
∅
{ } |
Conjunt buit | {} i ![]() |
![]() |
«Conjunt buit» | |||
Teoria de conjunts | |||
∈
∉ |
Pertinença (o no) a un conjunt | ![]() ![]() |
![]() ![]() |
«pertany a», «és element de», «és en». «no pertany a», «no és un element de», «no és en» |
|||
Teoria de conjunts | |||
⊂
⊆ |
Subconjunt | ![]() Generalment, ![]() |
![]() ![]() |
«és un subconjunt (una part) de ...», «és contingut en...» | |||
Teoria de conjunts | |||
⊊
⊂ |
Subconjunt propi o estricte | ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() ![]() |
«és un subconjunt propi de ...», «és estrictement inclòs en...» | |||
Teoria de conjunts | |||
∪
|
Unió | ![]() |
![]() |
«Unió de ...», «reunió de ...», «... unió ...» | |||
Teoria de conjunts | |||
∩
|
Intersecció | ![]() |
![]() |
«Intersecció de ... i de ...» | |||
Teoria de conjunts | |||
∖
|
Diferència | ![]() |
![]() |
«diferència de ... i ...», «... menys ...» | |||
Teoria de conjunts | |||
( )
[ ] { } |
Associativitat; | S'utilitza per a indicar en una fórmula que unes operacions s'han d'executar amb preferència. Així, a + (b + c) vol dir que primer s'ha d'executar b + c i posteriorment fer a + aquest resultat. | ![]() ![]() |
no es llegeix o es diu «parèntesi» |
|||
qualsevol branca | |||
Funció, aplicació; | f(x) indica la imatge de l'element x mitjançant la funció f. | Si ![]() |
|
«de» | |||
qualsevol branca | |||
→
|
Funció | ![]() |
Considerem la funció ![]() ![]() |
«de ... a», «de ... dins», «de ... sobre ...» | |||
qualsevol branca | |||
↦
|
Funció | ![]() |
En lloc d'escriure que f és definida mitjançant f(x) = x2, podem escriure també ![]() |
«és manat sobre», «té per imatge» | |||
qualsevol branca | |||
ℕ
|
Conjunt dels nombres naturals | ![]() ![]() |
![]() |
«N» | |||
Nombres | |||
ℤ
|
Conjunt dels enters relatius | ![]() ![]() |
![]() |
«Z» | |||
Nombres | |||
ℚ
|
Conjunt dels nombres racionals | ![]() ![]() |
![]() ![]() |
«Q» | |||
Nombres | |||
ℝ
|
Conjunt dels nombres reals | ![]() ![]() |
![]() ![]() |
«R» | |||
Nombres | |||
ℂ
|
Conjunt dels nombres complexos | ![]() ![]() |
![]() |
«C» | |||
Nombres | |||
<
> |
desigualtat estricta | x < y significa que x és estrictament menor a y. x > y significa que x és estrictament superior a y. |
![]() |
«és estrictament menor a», «és estrictament major a» | |||
Relacions d'ordre | |||
≤
≥ |
desigualtat ordinària | ![]() ![]() |
![]() |
«és menor que», «és menor o igual a»; «és major que», «és major o igual a» | |||
Relacions d'ordre | |||
+
|
Addicció | 4 + 6 = 10 significa que si quatre és afegit a sis, llavors la suma o el resultat de l'addicció és igual a deu. | 43 + 65 = 108 2 + 7 = 9 |
«més» | |||
Aritmètica | |||
-
|
Sostracció | 9 - 4 = 5 significa que si es resta quatre de nou, llavors la suma és igual a 5. El signe menys pot també ésser posat immediatament a l'esquerra d'un nombre per a indicar que és negatiu. Par exemple, 5 + (-3) = 2 significa que si cinc i el nombre negatiu menys tres han estats afegits, llavors el resultat és igual a dos. | 87 - 36 = 51 |
«menys» | |||
Aritmètica | |||
⋅
× * |
Producte | 3⋅2 = 6 significa que si tres és multiplicat per dos, llavors el resultat és igual a sis. Quan s'utilitzen constants o variables normalment no es posa, és a dir, 25a vol dir 25⋅a. També s'utilitzen els símbols × i *, el segon especialment en mitjans informàtics. Quan es tracta amb vectors, el símbol ⋅ representa el producte escalar i × el producte vectorial. Per a representar el producte cartesià també es fa servir exclusivament ×. |
23⋅11 = 253 |
«per» | |||
Aritmètica | |||
/
÷ : |
Divisió | 9 : 4 = 2 significa que nou dividit per a quatre és igual a dos. | 101: 4 = 25 |
«dividit entre», «dividit per» | |||
Aritmètica | |||
_
|
fracció | ![]() |
![]() |
«entre» | |||
Aritmètica, nombres | |||
≈
|
Aproximació | ![]() |
![]() |
«aproximadament igual a» | |||
Nombre real | |||
√
|
Arrel quadrada | ![]() |
![]() ![]() |
«Arrel quadrada de ...» | |||
Nombre | |||
∞
|
Infinit | ![]() ![]() ![]() ![]() |
![]() |
«Infinit» | |||
Nombre | |||
π
|
π | π és la raó entre la mesura de la circumferència d'un cercle i el seu diàmetre. | ![]() |
«Pi» | |||
Geometria euclidiana | |||
|| ||
|
Norma | ![]() |
|
«Norma de...» | |||
Àlgebra lineal Anàlisi funcional | |||
| |
|
Valor absolut; mòdul d'un nombre complex; o cardinalitat d'un conjunt | ![]() | A | indica la cardinalitat del conjunt A i representa, quan A és finit, el nombre d'elements de A. |
![]() |
«Valor absolut» o «mòdul d'un nombre complex» o «cardinalitat d'un conjunt» | |||
Nombre o Teoria de conjunts | |||
∑
|
Sumatori | ![]() |
![]() |
«Suma de ... per a ... de ... a ...» | |||
Aritmètica | |||
∏
|
Productori | ![]() |
![]() |
«Producte de .. per a .. de .. a ..» | |||
Aritmètica | |||
!
|
Factorial | n! significa el producte ![]() |
![]() |
«El factorial de n» | |||
Combinatòria | |||
′
|
Derivada | ![]() |
Si f(x) = x2, llavors ![]() |
«Derivada de ... en ...» | |||
Anàlisi | |||
∂
|
Derivada parcial | Amb f(x1,x2....xn), ![]() |
Si f(x,y,z) = x2y + 3z, llavors ![]() |
«Derivada parcial respecte a ... de ... en ...» | |||
Anàlisi | |||
Frontera | Amb ![]() |
Si ![]() ![]() |
|
«Frontera de ...» | |||
Anàlisi, topologia
|
|||
∫
|
Integral | ![]() ![]() |
![]() ![]() |
«Integral (de .. a ..) de .. d-..» | |||
Anàlisi | |||
∇
|
Gradient | ![]() ![]() |
Si f(x,y,z) = 3xy + z2 llavors ![]() |
«Gradient de» | |||
Anàlisi |
[edita] Enllaos externs
L'escriptura dels símbols físics, químics i matemàtics Institut d'Estudis Catalans