Costa Blanca
De Viquip??dia
La Costa Blanca ??s el nom tur??stic donat a la costa del Mediterrani situada en la prov??ncia d'Alacant (Pa??s Valenci??), que compr??n des del municipi de D??nia fins al de Pilar de la Foradada. Est?? constituida per 244 km. de platges mediterr??nies, cales i penya-segats. ??s tamb?? la marca comercial del consorci de turisme de la prov??ncia, i en aquest sentit pot fer refer??ncia incl??s als pobles d'interior.
Taula de continguts |
[edita] Poblacions
Les poblacions situades a la Costa Blanca o que tenen un terme costaner s??n:
- Marina Alta: D??nia, X??bia, terme d'El Poble Nou de Benitatxell, terme de Teulada, terme de Benissa, Calp.
- Marina Baixa: Altea, terme de L'Alf??s del Pi, terme de Finestret, Benidorm, la Vila Joiosa.
- Alacant??: el Campello, Alacant.
- Baix Vinalop??:terme d'Elx, Santa Pola.
- Baix Segura: terme d'Oriola, Torrevella, Guardamar del Segura, Pilar de la Foradada.
[edita] Transport
El transport de la costa est?? articulat per dues vies. La primera, l'autopista AP-7, ??s una via r??pida de peatge d'alt ??s que enlla??a Val??ncia i Alacant amb les poblacions de la Marina, en especial Benidorm. Aquesta autopista rep el codi europeu d'E-15 i comunica la costa amb Fran??a i el Regne Unit. Al costat d'a????, la carretera nacional N-332 fa un recorregut paral.lel al de l'AP-7. A partir d'Alacant, l'AP-7 es converteix en l'autovia A-7 i es dirigeix a Elx, M??rcia i Andalusia. La N-332 mentrestant, continua per la costa fins a Pilar de la Foradada.
La segona via de transport ??s el Trenet de la Marina, una l??nia de ferrocarril hist??rica que recorre la costa d'Alacant a D??nia i a l'actualitat s'esplota com a tramvia de llarg recorregut. Les altres l??nies de tren recorren l'interior, per la vall del Vinalop?? i la Foia d'Elx.
Cal esmentar tamb?? l'aeroport de l'Altet, a Torre del Pla, que ??s l'entrada principal pels milions de turistes que visiten de fora de l'Estat espanyol.
[edita] Platges
La Costa Blanca ostenta 78 platges i cales, 54 de les quals s??n guardonades amb banderes blaves.
[edita] Festes
Com la resta del Pa??s Valenci??, la Costa Blanca ostenta moltes festes, especialment durant els mesos d'estiu. Algunes d'aquestes s??n de gran renom i s'hi destaca sobretot el Misteri d'Elx, que ??s guardonat com a Patrimoni de la Humanitat. Cal parlar tamb?? dels Moros i Cristians de la Vila Joiosa i El Verger, el primer del qual ??s ??nic en qu?? l'arribada dels "moros" es fa des de la mar, nadant des de les barques fins a la costa. D'altres festes com les Fogueres d'Alacant, els Bous al Carrer de la Marina i els Bous a la Mar de D??nia s??n exemples t??pics de les festes valencianes. Les Falles, encara que m??s conegudes a Val??ncia, tamb?? se celebren a Benidorm i D??nia.
??s al 21 de juny, la Nit de Sant Joan, com arreu del mediterrani, que la Costa Blanca s'enc??n tot d'una en una l??nia de fogueres cont??nues de m??s de dos-cents quil??metres.
[edita] Turisme i immigraci??
La Costa Blanca ??s una de les m??s visitades per gent de fora de l'estat. Els estats d'origen s??n: Regne Unit (vora 4.500.000), Alemanya (700.000), Holanda (370.000), i Noruega (270.000).[1]. Hi estiueja una gran quantitat de francesos (si b?? representen una minoria dels vols, perqu?? la majoria venen en cotxe). Cada any, l'aeroport d'Alacant factura unes nou milions (9.106.445 el 2007) d'arribades, dos dels quals de l'Estat espanyol[2].
La qualitat de vida, estabilitat pol??tica i el bon clima no nom??s atrau als turistes a l'estiu. S'ha esdevingut, junt amb d'altres costes com la del Sol un centre del que s'anomena "turisme residencial", ??s a dir, immigraci?? inter-europea. Hi ha col??nies importants d'anglesos (109.429 al padr?? de la prov??ncia fins el 2007), alemanys (33.462 al padr??) i d'altres pobles del nord d'Europa[3] a tota la costa, arribant a igualar o superar la poblaci?? auct??ctona a alguns municipis.[4] [5] Pobles com Sant Fulgenci, Rojals,[6] Calp,[7] [8] X??bia,[9] i Teulada[10] [11] tenen ??ndexs d'immigraci?? iguals o superiors al 50%. De manera m??s moderada, gent de Madrid i d'altres indrets del centre de la pen??nsula s'hi han comprat habitatges de segona resid??ncia. Aquesta mena d'"immigraci?? de rics" ha dut riquesa a la costa per?? tamb?? una situaci?? social i cultural complicada que, afegida a la immigraci?? dels 1960 i 1970 des d'Andalusia i l'actual des de Marroc i Llatinoam??rica, pot generar-hi rebuig o recels.
Moltes vegades, aquesta poblaci?? nova s'assenta fora del poble, en casetes o xalets, i aix?? viuen a part de la resta del poble. L'idioma i la cultura fa que la integraci?? d'aquest grup (que es caracteritza per la seua avan??ada edat i no sempre hi viuen tot l'any) siga dif??cil. Els m??todes tradicionals d'integraci?? (l'escola, el treball, l'associacionisme) a sovint no arriben a aquesta gent. Encara que ciutadans de la Uni?? Europea poden votar al nivell municipal[12], nom??s un 32,5% s'han registrat al cens (62.264). ??s a dir representen 12% del padr?? per?? tan sols 5% del cens electoral.[13]. La poblaci?? brit??nica vivint a fora del Regne Unit ??s molt elevada, i constitueix la major col??nia estrangera a la Costa Blanca. Es coneixen com a "ex-pats" (o "ex-patriots") que vol dir "fora del pa??s", i han establert una xarxa d'ens culturals propis incloent-hi r??dios (Coast FM), peri??dics i associacions pr??pies (llista completa). Caldria esmentar el grup d'acci?? Abusos Urban??sticos No que aplega els estrangers residents afectats per la construcci?? il.legal (vegeu economia) i t?? seu a Benissa.
Tanmateix, amb el temps almenys una part d'ells s?? s'hi han integrat i incl??s s'han presentat a eleccions municipals. Hi ha c??rrecs electes estrangers a uns quants municipis, destacant-hi na Linda M?? Townsend a Calp,[14] na Doris Courcelles i n'Amanda Vanessa Dean de X??bia,[15] i en Jurgen Buschmann, na Chantal Giron i na Sylvia Tatnell a Teulada[16].
Convendria destacar l'escolaritzaci?? dels fills dels "ex-pats", si en tenen, que representa una voluntat de la segona generaci?? de fer de la costa la seua casa i integrar-s'hi.
[edita] Economia
La major part dels municipis de la costa s'alimenten del turisme i es dediquen al serveis relacionats. Nom??s les ciutats m??s grans despunten una tend??ncia industrial, com ??s el cas d'Alacant i Elx. Aquesta ind??stria ??s portuari en el primer cas i dels mobles en el segon.
El gran motor de l'economia als darrers anys ha sigut la construcci?? i serveis de manutenci?? (electricistes, fontaners, jardiners). ??s aix?? que podem trobar a municipis de nom??s cinc mil habitants sis magatzems de materials de construcci?? (com ??s el cas d'Ondara). Aquesta onada de construcci?? s'emmarca dins d'una tend??ncia m??s general de l'economia espanyola, i a l'igual de llocs com Andratx o Marbella, la Costa Blanca destaca una s??rie d'esc??ndols urban??stics, que consisteixen principalment de dues il.legalitats bastant esteses: concedir llic??ncies de construir a canvi de soborns (com ??s presumtament el cas a Oriola, on trobem m??s de vuit mil habitatges il.legals i 600 expedients sancionadors)[17] i construir-ne a zones protegides (com ??s el cas de Catral, que tingu?? les compet??ncies d'urbanisme retirades per la mateixa Generalitat al 2006 i el Marjal de Pego-Oliva, on l'alcalde ha acabat a la pres?? amb una sent??ncia de 3 anys per delicte ecol??gic).[18] D'altres municipis on l'urbanisme ??s o ha sigut subjecte d'un cas judicial s??n Alacant, Elx, Torrevella, Albatera, Dolors i Sant Miquel de les Salines (vegeu article de El Mundo (castell??)).
Alguns pobles han passat a ser ciutats amb l'ajuda del creixement fren??tic que ha suposat el turisme residencial i estacional, amb Benidorm com el millor exemple, que pass?? dels 2.726 habitants al 1950 als 67.627 al 2006 (vegeu Benidorm).
[edita] Principals accidents geogr??fics
- El mass??s del Montg??
- El Cap de la Nau
- El Penyal d'Ifac
- La Serra Gelada
- L'illa de Nova Tabarca
- Les Llacunes de Torrevella
[edita] Destinacions tur??stiques
Malgrat que gaireb?? tots els municipis de la costa s??n tur??stics i essencialment abocats als serveis, hi ha uns quants llocs d'un reclam tur??stic especial, i que reben milions de visites cada any:
- Les ciutats de vacances de Benidorm i Torrevella
- Parc d'atraccions Terra M??tica
- Pobles de Guadalest i d'Altea la Vella
- Les platges de D??nia i de X??bia
- La vila vella d'Altea
- El Penyal d'Ifac
- l'Illa de Nova Tabarca
- A l'interior, els Moros i Cristians a Alcoi
[edita] Fotografies
Castell de D??nia |
El Montg?? |
Cap de sant Antoni (X??bia) |
El port de D??nia |
Platja de Calp |
|||
Torre de Tamarit, Santa Pola |
|||
l'Illa de Nova Tabarca |
[edita] Enlla??os externs
- Web de turisme de la Costa Blanca
- Plana de la diputaci?? d'Alacant
- P??gina d'informaci?? sobre la Costa Blanca(castell??)
- Plana no-oficial sobre afers de la Costa Blanca (castell??)
[edita] Refer??ncies
- ??? Font:[1]
- ??? Font:[2]
- ??? Font:[3]
- ??? "Els estrangers censats superen ja la poblaci?? auct??ctona a 15 municipis..." Font:[4]
- ??? "Nou municipis de la Comunitat (tots a Alacant [prov??ncia]) s??n ja m??s els residents de la UE que els valencians o espanyols de naixement: Sant Fulgenci, Ll??ber, Rojals, Benitatxell, Algorfa, Alcal??, Benij??far, Sant Miquel de Salines i Teulada" Font:[5]
- ??? "El 73,9% de les persones censades a Sant Fulgenci ??s extrangera...[darrere ??s] Rojals amb un 69,4%" Font:[6]
- ??? "A Calp, els residents europeus s??n majoria" Font:[7]
- ??? "A Calp ronda el 59,7%."Font:"A X??bia (...) la proporci?? de forasters oscil.la entre el 50,3% i el 57,4%"[8]
- ??? Font:[9]
- ??? "A Teulada el 50% del cens s??n europeus."Font:[10]
- ??? "A Teulada, un 61,9%." Font:[11]
- ??? Font:[12]
- ??? Font:[13]
- ??? Font:[14]
- ??? Font:[15]
- ??? Font:[16]
- ??? Font:[17]
- ??? Font:[18]