Sufragi femení
De Viquipèdia
El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes, va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones, advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a la raça), ja que aquest últim era considerat massa revolucionari.
Taula de continguts |
[edita] Línia temporal
El sufragi femení ha estat aprovat (i revocat) diverses vegades en diferents països del món. En alguns països com Estats Units o Sud-àfrica el sufragi femení s'ha autoritzat abans que el sufragi universal; així, una vegada concedit aquest als homes i dones blancs, encara se'ls continuava negant el dret a votar a homes i a dones de d'altres races. No obstant això, en la majoria de països el sufragi femení ha estat el que ha portat a l'universal.
En 1776 en Nova Jersey es va autoritzar accidentalment el primer sufragi femení (es va usar la paraula «persones» en comptes de «homes»), però es va abolir en 1807.
En 1838 es va aprovar el sufragi femení (amb les mateixes característiques pròpies que el masculí) a les illes Pitcairn.
En 1853 es va aprovar el sufragi femení a Vèlez (en l'actual departament colòmbiano de Santander). Va ser el primer cas en Llatinoamèrica.
En la segona meitat del segle XIX, diversos països i estats van reconèixer un tipus de sufragi femení restringit començant per Austràlia Meridional en 1861.
En 1869, el Territori de Wyoming es va convertir en el primer estat de EE.UU. on es va instaurar el «sufragi igual» (sense diferències de gènere) encara que no el sufragi universal (no podien votar homes ni dones de pell negra).
En 1893 es va aprovar en Nova Zelanda el primer sufragi femení sense restringir, gràcies al moviment liderat per Kate Sheppard. De tota manera a les dones només se'ls permetia votar però no presentar-se a eleccions. Les paperetes femenines de votació es van adoptar just setmanes abans de les eleccions generals. De nou des de 1919 les neozelandeses van tenir el dret a ser elegides per a un càrrec polític.
El primer país en oferir el sufragi universal (i també permetre a les dones presentar-se a eleccions per al parlament) va ser Austràlia Meridional el 1902 (segons d'altres en 1894) i Tasmània el 1903.
[edita] Aprovació a l'Estat Espanyol
Els primers moviments es produeixen al 1907 quan es presenta una iniciativa legislativa que és derrotada. Durant la dictadura de Primo de Rivera es permetia el vot a les dones mes grans de 23 anys no casades. Però no serà fins arribar la Segona República en que el tema es debat de forma important amb una campanya liderada per Clara Campoamor i enfrontant-se a les habituals campanyes -amb o sense suport científic- que argumentaven la insuficiència en voluntat i inteligència del sexe femení.
L'1 d'octubre de 1931 s'aprova a l'Estat Espanyol per 161 vots a favor i 121 en contra. Els primeres comicis en que les dones varen poder votar foren les eleccions al Congrés dels Diputats de novembre de 1933.
[edita] Llista comparativa de països amb sufragi femení (per ordre d'aprovació)
| Països | Dret masculí al vot en eleccions nacionals | Vot de les dones en igualtat amb els homes |
|---|---|---|
| Nova Zelanda | 1879 | 1893 |
| Austràlia | 1901 | 1902 |
| Finlàndia | 1906 | 1906 |
| Noruega | 1898 | 1913 |
| Dinamarca | 1920 | 1915 (des de 1908 podien votar les dones de més de 25 anys i que paguessin imposats) |
| Irlanda | ? | 1918 |
| Polònia | ? | 1918 |
| Geòrgia | ? | 1918 |
| Rússia | 1918 | 1918 |
| Islàndia | ? | 1919 |
| Luxemburg | ? | 1919 |
| Bèlgica | ? | 1919 |
| Alemanya | 1867 | 1919 |
| Suècia | 1909 | 1919 |
| Països Baixos | 1917 | 1919 |
| Àustria | ? | 1920 |
| Hongria | ? | 1920 |
| Txecoslovàquia | 1920 | 1920 |
| Regne Unit | 1918 | 1928 (des de 1918 podien votar les dones majors de 30 anys) |
| Equador | ? | 1929 |
| Espanya | 1869 | 1931 |
| Uruguai | 1932 | 1932 |
| Cuba | ? | 1934 |
| Turquia | 1924 | 1934 |
| Filipines | 1936 | 1937 (guanyat el 1935 amb un referèndum, 95% a favor) |
| El Salvador (limitat) | ? | 1939 |
| Canadà | 1920 | 1940 (en Quebéc. De 1916 a 1922 en la resta del país) |
| República Dominicana | ? | 1942 |
| Jamaica | ? | 1944 |
| França | 1848 | 1944 |
| Guatemala (limitat) | ? | 1945 |
| Panamà | ? | 1945 |
| Itàlia | 1919 | 1945 |
| Trinitat i Tobago | ? | 1946 |
| Albània | ? | 1946 |
| Japó | 1925 | 1946 |
| Bulgària | ? | 1947 |
| Iugoslàvia | ? | 1947 |
| Argentina | 1912 | 1947 |
| Veneçuela | 1946 | 1947 |
| Surinam | ? | 1948 |
| Romania | ? | 1948 |
| Bèlgica | 1920 | 1948 (des de 1920 les dones podien votar en les eleccions comunals) |
| Xile | ? | 1949 |
| Costa Rica | ? | 1949 |
| Barbados | ? | 1950 |
| Haití | ? | 1950 |
| Antigua i Barbuda | ? | 1951 |
| Dominica | ? | 1951 |
| Grenada | ? | 1951 |
| Saint Vincent i les Grenadines | ? | 1951 |
| Santa Lucía | ? | 1951 |
| Bolívia | ? | 1952 |
| Grècia | ? | 1952 |
| Saint Kitts i Nevis | ? | 1952 |
| Índia | 1950 | 1952 |
| Guyana | ? | 1953 |
| Mèxic | 1909 | 1953 |
| Pakistan | ? | 1954 |
| Síria | ? | 1954 |
| Hondures | ? | 1955 |
| Nicaragua | ? | 1955 |
| Perú | ? | 1955 |
| Costa d'Ivori | ? | 1955 |
| Vietnam | ? | 1955 |
| Egipte | ? | 1955 |
| Tunísia | ? | 1956 |
| Colòmbia | 1957 (des de 1854, a la província de Vélez -Santander-, podien votar. Van perdre el dret al vot en 1886 mes el van recuperar en 1957) | |
| Paraguai | ? | 1961 |
| Brasil | 1889 | 1961 |
| Bahames | ? | 1962 |
| Mònaco | ? | 1962 |
| Iran | ? | 1963 |
| Kenya | ? | 1963 |
| Belize | ? | 1964 |
| EUA | 1870 | 1965 (des de 1920 podien votar només les dones de pell blanca) |
| Suïssa | 1848 | 1971 |
| Portugal | ? | 1971 (des de 1931 podien votar les dones amb escola secundària completa) |
| Liechtenstein | ? | 1984 |
| Àfrica Central | ? | 1986 |
| Djibouti | ? | 1986 |
| Samoa | ? | 1990 |
| Sud-àfrica | 1994 | 1994 (des de 1930 podien votar només les dones de pell blanca) |
| Afganistan | ? | 2003 |
| Kuwait | ? | 2006 |
[edita] Llista de països sense sufragi femení
Actualment, alguns països no reconeixen el sufragi a les dones, o, sí que ho reconeixen (com el Líban), però d'una manera diferent que als homes. La següent llista no inclou els països que no permeten el sufragi ni a homes ni a dones:
- Aràbia Saudita
- Bhutan: un sol vot per cada família, i només en eleccions a nivell local.
- Brunei
- Líban: les dones requereixen una prova educativa, els homes no. Vot obligatori per a homes, opcional per a dones.
- Oman: limitat a 175.000 persones (la majoria homes) elegides pel govern.
[edita] Sufragistes
Els i les sufragistes van ser sovint membres de diferents associacions amb el mateix objectiu, però seguint diferents tàctiques; per exemple, les sufragistes britàniques es caracteritzaven per un tipus de defensa més combativa.
