L'Alcalat??n

Geogr??ficament el territori de l'Alcalat??n correspon a una porci?? de la fa??ana oriental de les serres ib??riques que, des del Penyagolosa, van descendint escalonadament fins la mar. Per aix??, en sentit invers -de la mar cap a l'interior-, ben b?? podem dir d'aquest territori que ??s una costera. Una constant pujada que va des de la seua menor cota -els 135 metres sobre el nivell del mar a l'embassament de Maria Cristina a l'Alcora-, fins els 1.814 metres del Penyagolosa, l'emblem??tica muntanya, situada a l'extrem NO de la comarca, on conflueixen els termes de Xodos, Vistabella del Maestrat i Vilafermosa.

S??n 1.679 m de difer??ncia, en apenes 27 km de dist??ncia en l??nia recta. Una espectacular ascensi?? per un territori cada vegada m??s trencat que ja va descriure el primer dels seus visitants il??lustres, el bot??nic Cavanilles quan, en creuar la comarca, el 1793, va anotar al seu diari de viatge: ???Desde Villafam??s se puede decir que siempre se sube, pero, especialmente, desde Figueroles, quando se llega a Lucena casi quiere uno persuadirse que lleg?? a la cumbre, pero pasando acia el Castillo se desenga??a, elev??ndose siempre y trepando por la serie de montes que se enlazan y contin??an con los de Reyno de Arag??n??? .

[edita] Orografia

La comarca s'estructura al voltant del Penyagolosa, cim culminant del territori de parla valenciana, amb un alt contingut simb??lic per als habitants d'aquestes terres, per?? tamb?? per a la resta del poble valenci??. ??s una zona esquerpa, amb forts desnivells i cims que s'enlairen per damunt dels 1.500 m, l'Absevar (1.645 m); la Lloma Velada (1.550 m); el Tossal de Fraga (1.553 m); el Batalla (1.507 m) o el Tossal de Marinet (1.467 m) en s??n bona mostra.

En aquest abrupte espai, els rius i els barrancs han excavat, en els materials secundaris -cret??cics i jur??ssics principalment-, valls estretes i profundes, per on baixen, entre aspres muntanyes i rocallosos tossals, cap a l'ampla vall recorreguda per la rambla de la Viuda, afluent del Millars, situada a l'orient comarcal.

A Xodos naix el riu Llucena, que ??s el m??s important de la comarca, tamb?? hi ha el Montlle??. Tots dos vessen les seues aig??es a la rambla de la V??dua.

[edita] Vegetaci?? i clima

A les serres abunda el pi i la savina. Hi han nombroses esp??cies d'aus rapinyaires i es pot veure alguna cabra salvatge.

Pel que respecta al clima de l'Alcalat??n, dins del gen??ric mediterrani, presenta una pluviositat mitjana que oscil??la, segons l'altitud, entre els 400 i els 600 mm, encara que, a les zones m??s elevades del territori, a les rodalies del Penyagolosa, pot sobrepassar els 700. La temperatura, que va disminuint en altura, presenta unes mitjanes entre els 8 i els 15 graus, mentre que la vegetaci??, de tipus mediterrani, amb predomini del pi i de la carrasca, est?? patint molt a conseq????ncia dels incendis forestals, subproductes del massiu abandonament de les activitats agr??ries en les darreres d??cades.

[edita] La comarca hist??rica

Hi hagu?? una antiga delimitaci?? comarcal de l'Alcalat??n, la Tinen??a d'Alcalat??n, en qu?? no formaven part els municipis de Atzeneta del Maestrat, Benafigos, i Vistabella del Maestrat, que en???? formaven part d'una anterior i hist??rica comarca de l'Alt Maestrat. Aquesta antiga delimitaci?? apareix al mapa de comarques d'Emili Be??t "Comarques naturals del Regne de Val??ncia" publicat a l'any 1934.

[edita] Comarca de l'Alcalat??n o antiga tinen??a de l'Alcalat??n?

Actualment hi ha una comarcalitzaci?? que, sense ser oficial, est?? plenament vigent en molts ??mbits de la vida del nostre pa??s ja que s???ensenya a les escoles, s???escriuen llibres, i es planifiquen actuacions p??bliques basant-se en ella. ??s la comarcalitzaci?? que un grup de ge??grafs, historiadors, soci??legs i economistes realitzaren en la d??cada dels seixantes i que va veure la llum en 1970 amb la publicaci?? del ???Nomencl??tor geogr??fic del Pa??s Valenci?????.

En aquesta comarcalitzaci??, a fi d'evitar les excessives difer??ncies d'extensi?? entre comarques i aconseguir una relativa homogene??tat espacial entre elles, es descartaren com a unitats comarcals les unitats hist??riques m??s petites i es desdoblaren en dos aquelles m??s grans. Per aix?? ??s molt freq??ent, atenent al darrer cas, la divisi?? d'una ??nica comarca hist??rica en dos, adjectivant una part com a ???Alta-Alt??? i l'altra com a ???Baixa-Baix???. (Alt Maestrat-Baix Maestrat, Plana Alta-Plana Baixa; etc.).

En el nostre cas ens trobem que la comarca de l'Alcalat??n, que rep el nom del de l'antiga tinen??a de l'Alcalat??n -un senyoriu concedit per Jaume I als Urrea-, engloba tamb??, segons aquella comarcalitzaci??, tres localitats -Vistabella, Atzeneta i Benafigos- esqueixades de l'hist??ric Maestrat de Montesa, del qual sempre han format part. De fet -sobre tot a Atzeneta, el poble m??s gran i din??mic d'aquests tres-, hi ha un ref??s ben comprensible a integrar-se en una comarca constitu??da, en gran part, per poblacions amb les quals, malgrat tindre unes constants relacions hist??riques, no han constitu??t mai una entitat en el passat. Una comarca batejada a m??s, amb un nom ali?? a la seua tradici??.

Aquest problema ser?? un m??s del nombrosos que eixiran el dia en qu?? la Generalitat intente seriosament realitzar una comarcalitzaci?? del Pa??s Valenci?? (Pot ser per aix?? aquesta s???ajorna ???Ad calendas grecas???),

[edita] Hist??ria

Poc poblat hist??ricament, l'Alcalat??n cont?? jaciments de l'edat del Bronze i ib??rics -alguns tan importants com el de la Torre de Foios a Llucena-. A l'??poca romana, per les troballes efectuades -a l'Alcora i Costur b??sicament- sembla que els assentaments es limitaven pr??cticament a la zona oriental m??s baixa. I no seria fins ??poca musulmana quan la poblaci?? comen??aria a colonitzar definitivament els indrets m??s favorables de l'accidentat interior. A aquesta ??poca correspondria, per exemple, la fundaci?? d'Atzeneta i diferents alqueries i castells m??s elevats de l'oest del territori.

El nom de la comarca prov?? de l'??rab i significa "els dos castells". Un d'aquests, ??s, sense dubte, el castell d'Alcalat??n, uns quants quil??metres amunt de l'Alcora per la carretera de Terol. L???altre no se sap amb seguretat, per??, molt probablement fora el de Llucena.

[edita] De la conquesta catalano-aragonesa fins el segle XVIII

La conquesta i posterior repoblaci?? catalano-aragonesa del segle XIII constitueixen l'inici de l'Alcalat??n actual. En aquells repobladors vinguts del nord es troba l'origen de la poblaci?? i de la cultura actual de la comarca -una comarca que encara hui mant?? uns elevats ??ndexs de fidelitat ling????stica amb un 86,4 % dels seus habitants que parlen el valenci??, i un 97,8 % que l'entenen.

Poc despr??s d'aquella conquesta, efectuada el 1233, la primitiva poblaci?? musulmana, com a atres llocs del nord valenci??, seria expulsada del nou territori cristi?? que esdevindria aix??, homogeni culturalment i religiosa.

La tinen??a de l'Alcalat??n, en quant senyoriu feudal, naix immediatament despr??s de la conquesa cristiana arran de la donaci?? efectuada, el 24 de juliol de 1233, per Jaume I a Eixm??n d'Urrea, noble aragon??s company del rei en la conquesta del territori valenci??. En aquesta donaci?? estava compr??s tant el castell d'Alcalat??n, com tots els territoris i poblacions que composaven la seua demarcaci?? en ??poca musulmana. Aix??, els Urrea es convertirien en propietaris d'un dels m??s extensos senyorius valencians. Un senyoriu que posseirien fins la mort sense descend??ncia de l'??ltim d'ells: en Pedro Pablo Abarca de Bolea Xim??nez de Urrea, des?? comte d'Aranda -el fam??s ministre il??lustrat de Carles III i Carles IV- en 1798. En aquest any, i, fins l'abolici?? definitiva del feudalisme en 1833, l'Alcalat??n passaria a ser propietat dels ducs d'H??jar. Finalment, en l'actualitat, el senyoriu de l'Alcalat??n encara que a t??tol simplement honor??fic, ??s un m??s dels molts t??tols pertanyents a la casa d'Alba.

Vistabella, Atzeneta i Benafigos, per la seua banda, van ser, des de 1235 i segons la conc??rdia de Montalban entre Jaume I i Blasc d'Alag??, propietat d'aquest altre noble aragon??s, junt amb la resta de les altres localitats pertanyents al castell de Culla (Culla, Molinell, Torre en Besora i Vilar de Canes). En 1303, el seu n??t -Guillem d'Anglesola- vendr?? aquest senyoriu a l'orde militar dels Templers fins que, dissolta aquesta al 1312, passar?? a propietat de la nova orde militar de Santa Maria de Montesa, on constituir?? la bailia o setena de Culla fins l'abolici?? del r??gim feudal.

[edita] Guerres i guerrilles als segles XIX i XX

El segle XIX, comen??at b??l??licament amb una guerra contra l'invasor franc??s, ??s tamb?? el segle de la revoluci?? liberal espanyola i les guerres civils entre carlistes i liberals. Uns fets que van afectar plenament l'Alcalat??n.

Aquesta comarca, donada la seua situaci?? de pas entre l'Arag?? i la costa, i el seu accidentat relleu, propici a l'emboscada i l'amagatall guerriller, va ser escenari de tots i cadascun dels episodis b??l??lics del huit-cents. Una cosa que ja havia vist la cent??ria anterior quan, durant la Guerra de Successi?? de principis del XVIII, les seues muntanyes van ser refugi dels guerrillers maulets -els Miquelets- partidaris del derrotat Arxiduc Carles d'??ustria.

Aix??, l'Alcalat??n va con??ixer, el 1811, el pas, pels camins que provenien de l'Arag??, de les tropes franceses que, amb 10.000 homes van baixar des de les terres de Terol cap a la Plana i cap a Val??ncia. Al seu pas van deixar un amarg rastre de pillatge i saqueig recordat en la mem??ria popular i en la documentaci?? de l'??poca. Durant aquella mateixa Guerra de la Independ??ncia o del Franc??s, l'Alcalat??n va ser tamb?? l'escenari dels fets dels guerrillers liberals d'Ascensi Nebot ???el Frare??? que, des del seu quarter general de Vistabella, interceptava les comunicacions del mariscal Suchet amb Fran??a, fustigant cont??nuament l'invasor fins arribar, en 1813, a alliberar, sense cap altre ajut que el de les seues forces, tota la seua zona d'influ??ncia -incloent hi tamb?? la Plana-, de tropes franceses.

Posteriorment, durant el Trienni Liberal, en 1822, l'Alcalat??n ser?? l'escenari de les correries dels guerrillers absolutistes del general Rafael Sempere que empla??ar?? el seu lloc de comandament a Llucena. Uns anys despr??s, al 1833, quan esclatar?? la primera Guerra Carlina, la comarca tornar??, al llarg de sis anys, a veure les seues terres convertides en camps de batalla, cremats els seus masos i les seues collites, i delmats els seus ramats. En el seu transcurs destacaria la resist??ncia liberal de Llucena, atacada sense ??xit repetidament pels carlins. Un poble on comen???? la seua carrera pol??tica, despr??s de les seues gestes militars, el jove Victorino Fabra, fundador de la saga pol??tica castellonenca dels Fabra. Fou en el transcurs d'aquesta guerra, al tossal de Go??albo, entre les Useres i Llucena, on consolidaria la seua fama militar el general O???Donnell en derrotar, en 1838, al carl?? Cabrera en una batalla decisiva per a aquesta guerra.

Per??, desgraciadament, no seria l'??ltima. Despr??s d'alguns nous i, afortunadament, poc importants episodis guerrillers entre 1846 i 1849, el 1872 va esclatar l'??ltima Guerra Carlista. Aix??, fins el 1876, altra vegada carlistes i liberals van tornar a matar-se pels seus camps patint els pobles les conseq????ncies d'un conflicte que semblava eternitzar-se.

Posteriorment, al segle XX, esdevindria la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i la seua dura postguerra, en la qual altra volta tornaran les partides guerrilleres: ???els maquis???, a les terres de l'Alcalat??n.

[edita] Economia

Als plans que hi ha entre les serres que condueixen al gegant de pedra es conrea una agricultura de sec??: cereals, garrofes, olives i algunes fruiteres. La ramaderia ateny certa import??ncia.

La vall del riu de Llucena, situada aproximadament al centre de l'Alcalat??n, constitueix l'eix geogr??fic de la comarca i el seu centre econ??mic i demogr??fic en tant que la major part de la poblaci?? comarcal viu en ella, a les localitats de l'Alcora, Figueroles i Llucena, on es desenvolupa la ind??stria de la cer??mica.

En l'actualitat, el turisme rural s'ha desenvolupat encara de manera incipient diversificant una economia comarcal molt mon??tona i monotematitzada per pel taulell.

[edita] Administraci??

La comarca pertany a la prov??ncia de Castell??, i pertanyen tots els municipis al Partit judicial de Castell?? de la Plana.

[edita] Municipis

Els municipis d'aquesta comarca s??n:

Alcalat??n (2007)

Municipi	Poblaci??	Extensi??	Densitat
L'Alcora	10765	94,90	111,01
Atzeneta del Maestrat	1462	71,20	20,55
Benafigos	178	35,60	5,34
Costur	555	21,90	22,74
Figueroles	580	12,10	47,19
Llucena	1580	137,00	11,72
Les Useres	990	80,70	12,24
Vistabella del Maestrat	404	151,00	2,64
Xodos	124	44,30	2,89
Total	16638	648,70	25,27

[edita] Mancomunitats

Mancomunitat Tur??stica del Maestrat. L'??nic municipi de la comarca que pertany a aquesta Mancomunitat ??s Vistabella del Maestrat.

[edita] Vies de comunicaci??

La principal carretera que dona acc??s a la comarca ??s la CV-190 que enlla??a des de la CV-16 (que acaba a l'Alcora) passant pels municipis de Figueroles i Llucena. Despr??s de pujar el Port del Revolcador (986 m) s'endinsa a la comarca ve??na de l'Alt Millars.

Una carretera comarcal, la CV-165, que es desvia de l'anterior a l'altura de la pedania alcorina de La Foia, comunica els municipis de Costur, Les Useres i Atzeneta del Maestrat amb la capital comarcal.

A Atzeneta tamb?? s'arriba per la CV-170, despr??s de sortir de la CV-15 o carretera de Vilafam??s-Vall d'Alba-Alboc??sser. A partir d'aquest municipis, per la mateixa via s'arriba als municipis m??s a l'interior: Xodos, Benafigos i Vistabella del Maestrat.

[edita] Llocs d'inter??s tur??stic

Castell de l'Alcalat??n. Fortalesa medieval, segles X - XIII, planta triangular dispersa, recinte principal i envoltat per un cam?? de ronda, amb aljub i despoblat. Entrada per migdia, amb dues torres circulars i galledes i muralla almenada tipus "barbacana". Es troba al municipi de l'Alcora.
Santuari de la Mare de D??u de l'Ortisella. Constru??da el 1566 i dedicada a la Patrona de Benafigos situada a 1,3 Km. del poble. Al voltants del Santuari es pot gaudir de magnifics espais per a l'esbarjo.
Castell-palau dels Xim??nez d'Urrea. D'origen ??rab per?? modificat per a destinar-lo a casa-palau dels Urrea primer i dels H??jar despr??s. Va ser parcialment destru??t pels atacs carlins i reformat en 1876 per a fer-lo servir de pres??. Actualment alberga el Museu Etnol??gic de Llucena.
La Torre de Foios. Monument Nacional des de 1931. Es tracta d'una torre ibera, dels segles VII a III a.C. que constitueix un dels elements d'arquitectura militar ibera que han arribat als nostres dies. Es troba en bon estat de conservaci?? al municipi de Llucena.
Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Monument hist??rico-art??stic dels segles del XIV al XV. Situat a 9 Km de Vistabella del Maestrat, es configura com l'element arquitect??nic emblem??tic de la zona.
Esgl??sia de l'Assumpci?? de Vistabella. Dels segles XVII i XVIII.

[edita] Espais Naturals

Penyagolosa. Parc Natural.
Salt del Cavall a Llucena. Microrreserva de flora.
Barranc de la Pegunta a Vistabella del Maestrat. Microrreserva de flora.
La Picossa a Vistabella del Maestrat. Microrreserva de flora.

[edita] Festes, fires i celebracions populars

Els Pelegrins de les Useres. L'??ltim divendres d'abril de cada any el poble de les Useres rememora una antiga tradici?? que ens trasllada de ple a l'Edat Mitjana.
Fira Tradicional d'arts i oficis antics d'Atzeneta del Maestrat.
Fira del Rotllo de Llucena. Coincidint amb la celebraci?? de la Sant??ssima Trinitat (30 de maig). Fira de maquin??ria agr??cola i una altra de dol??os i jogueteria; competicions esportives; balls t??pics i balls moderns. Per?? el t??pic ??s el repartiment del rotllo, pr??viament bene??t pel rector.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
L'Alcalat??n

Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.

Comarques del Pa??s Valenci??
Alacant?? ?? Alcoi?? ?? Alcalat??n ?? Alt Maestrat ?? Alt Millars ?? Alt Pal??ncia ?? Alt Vinalop?? ?? Baix Maestrat ?? Baix Segura ?? Baix Vinalop?? ?? Camp de Morvedre ?? Camp de T??ria ?? Canal de Navarr??s ?? Comtat ?? Costera ?? Foia de Bunyol ?? Horta Nord ?? Horta Oest ?? Horta Sud ?? Marina Alta ?? Marina Baixa ?? Ports ?? Plana Alta ?? Plana Baixa ?? Plana d'Utiel ?? Rac?? d'Adem??s ?? Ribera Alta ?? Ribera Baixa ?? Safor ?? Serrans ?? Val??ncia ?? Vall d'Albaida ?? Vall de Cofrents ?? Vinalop?? Mitj??

Comarques del Pa??s Valenci??