Jocs Olímpics d'estiu

De Viquipèdia

Els Jocs Olímpics d'estiu són un competició internacional multiesportiva disputada cada quatre anys i organitzada pel Comitè Olímpic Internacional. Es tracta d'una de les competicions més prestigioses i amb més audiència arreu del món.

Els competidors hi participen representant el seu Comité Olímpic Nacional respectiu, que solen representar estats independents, tot i que també hi prenen part diverses nacions sense estat.

Taula de continguts 1 Història 1.1 Els primers jocs 1.2 El periode d'entre-guerres 1.3 Després de la Segona Guerra Mundial 1.4 Els Jocs Olímpics i la política 1.5 El professionalisme i el doptage als Jocs 2 Llista dels esports olímpics 3 Llista del Jocs Olímpics d'estiu 4 Vegeu també 5 Enllaços externs

[edita] Història

[edita] Els primers jocs

El Jocs Olímpics moderns foren creats l'any 1894 pel baró Pierre de Coubertin amb la intenció de promoure les relacions internacionals a través de les competicions esportives. Els primers jocs es disputaren a Atenes el 1896, i comptaren amb 245 competidors, la majoria grecs, de 14 països.

Quatre anys més tard, el 1900 es disputaren a París i per primer cop hi participaren 11 dones que competiren en croquet i tennis. Aquests jocs formaren part de la Exposició Internacional que tingué lloc a la ciutat. El mateix succeí quatre anys després a Saint Louis on la paraula olímpic fou usada per qualsevol tipus de competició, incoses competicons escorlars o competicions per irlandesos-americans.

L'any 1906 es disputaren uns jocs menors a la ciutat d'Atenes, com a celebració dels deu anys dels primers jocs. La idea era que Atenes organitzés uns jocs intercalats entre els altres jocs disputats cada quatre anys però la idea no reeixí. Tot i que tingueren un èxit major que els disputats el 1900 i el 1904 i contribuiren positivament a l'enfortiment olímpic, aquests jocs no són oficialment reconeguts pel COI.

Els Jocs Olímpics de Londres 1908 foren un gran èxit. S'establí la distància oficial de la marató, 42,195 km (distància escollida per quadrar l'arribada dels atletes amb la posició que ocupava al família reial anglesa.

El creixement dels jocs era cada cop més gran. 2.500 competidors actuaren als Jocs Olímpics d'Estocolm 1912, entre els que destacà Jim Thorpe, que fou acusat de professionalisme i se li retiraren les medalles. Aquestes no li foren retornades fins el 1983, trenta anys després de la seva mort.

Els jocs previstos per l'any 1916 a Berlín foren suspesos per la Primera Guerra Mundial.

[edita] El periode d'entre-guerres

L'any 1920 els jocs es disputaren a Anvers, Bèlgica, un dels països més castigats per la guerra. Quatre anys després els jocs viatjaren a París, on el nombre de participants pujà fins a 3.000, rècord fins aleshores, i on destacà el finlandès Paavo Nurmi, anomen

Els Jocs Olímpics d'Amsterdam 1928 foren dels millor organitzats fins aleshores, aprofitant la bonança econòmica i l'aparició dels primers patrocinadors. A més foren els primers que permeteren competir les dones en l'esport olímpic per excel·lencia, l'atletisme. El cas contrari fou el dels Jocs Olímpics de Los Angeles 1932, que es van veure afectats per la gran depressió i que tingueren el nombre més baix de participants des de Saint Louis el 1904.

Els Jocs Olímpics de Berlín 1936 van ser vistos pel govern nazi alemany com una gran oportunitat per promòure la seva ideologia de superioritat de la raça ària. El partit nazi encarregà a la directora Leni Riefenstahl un film sobre els jocs. El gran heroi dels jocs, però, fou un atleta de raça negra, Jesse Owens, que guanyà quatre medalles d'or a les proves de velocitat d'atletisme.

Degut a la Segona Guerra Mundial, els jocs de 1940 (que s'havien de disputar a Tòquio i posteriorment foren col·locats a Helsinki) i els de 1944 no es van disputar.

[edita] Després de la Segona Guerra Mundial

Els primers jocs de la post-guerra foren disputats a Londres el 1948, on Alemanya i Japó foren exclosos. Una esprínter holandesa Fanny Blankers-Koen emulà Jesse Owens i guanyà quatre medalles d'or en les proves de velocitat atlètiques.

El 1952, a Helsinki, va veure l'explosió d'un jove oficial de l'exercit txec que ja havia guanyat una medalla d'or i una de plata quatre anys abans i que aquest any guanyà les medalles d'or de 10.000, 5.000 metres i marató.

Els Jocs Olímpics d'estiu de 1956 es disputaren a Melbourne. Les proves hípiques, però, no es pogueren disputar al país degut a les lleis de quarentena que havien de complir els cavalls. Aquestes proves foren traslladades a Estocolm, essent el primer cop que uns Jocs es disputaven en dos països diferents. Entre els fets destacats es pot esmentar l'encontre de waterpolo entre Hongria i la Unió Soviètica, que degut a les tensions polítiques entre ambdós estats acabaren en una batalla entre els equips.

Els Jocs Olímpics de Roma 1960 van veure l'aparició de Cassius Clay, més tard conegut com Muhammad Ali, que guanyà una medalla d'or en boxa, que posteriorment llençà com a protesta per no ser admès en un restaurant "per a blancs" de la seva ciutat. Altres estrelles foren l'equip soviètic de gimnàstica artística que guanyà 15 de 16 medalles possibles o Wilma Rudolph, guanyadora de tres ors en atletisme.

Els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 destacaren per ser els primers de l'era moderna de les telecomunicacions. Foren els primers retransmesos per tot el món per televisió, aprofitant l'us dels primers satèl·lits de comunicacions. D'aquesta manera iniciaren la popularització dels Jocs d'anys posteriors.

Les actuacions esportives dels jocs de 1968 a Ciutat de Mèxic es van veure afavorides per l'altitud de la ciutat (més de 2000 metres) que van propiciar grans marques. La més destacada fou la de Bob Beamon que saltà 8.90 m. en salt de longitud, marca que es mantingué durant 23 anys. S'introduí un nou tipus de salt, l'anomenat estil Fosbury, ideat per Dick Fosbury en el salt d'alçada. La política també es feu palesa a la cerimònia d'entrega de medalles dels 200 metres llisos on Tommie C. Smith i John Carlos protestaren, puny en alt, per la segregació racial als Estats Units.

[edita] Els Jocs Olímpics i la política

La política intervingué de nou a Munic el 1972. El grup terrorista Setembre Negre invaí l'apartament israelià de la vila olímpica i matà dos atletes i en segrestà altres 9. El grup demanà l'alliberament de nombrosos presos palestins a Israel. En el tiroteig posterior amb les forces de seguretat alemanyes moriren 15 persones, incloent-hi nou atletes i 5 terroristes. Entre els fets esportius més destacats cal esmentar les set medalles d'or de Mark Spitz en natació i les tres de la gimnàsta soviètica Olga Korbut.

Els Jocs Olímpics de Montreal 1976 van acabar amb fortes deutes econòmiques de les que la ciutat trigà a recuperar-se. Es produí, a més el boicot de moltes nacions africanes en protesta per l'actuació de l'equip de rugbi de Nova Zelanda a Sud-àfrica, que mantenia una política d'apartheid racial. L'estrella dels jocs fou la romanesa Nadia Comaneci que guanyà cinc medalles (tres d'or) en gimnàstica i que aconseguí la primera nota de 10 en el seu esport.

Amb l'excusa de l'invasió de la Unió Soviètica a Afganistan, 66 nacions, incloses Estats Units, Canadà, Alemanya Occidental o Japó, van boicotejar els jocs de 1980 a Moscou. Grècia, Gran Bretanya i Austràlia hi participaren i es convertiren en les úniques nacions que han participat a tots els jocs d'estiu. Entre els esportistes més destacats trobem el gimnasta Alexander Dityatin, el nedador Vladimir Salnikov, el piragüista Uladzimir Parfianovich o el boxejador Teófilo Stevenson.

Quatre anys més tard, com a represàlia, 15 països del bloc de l'est, entre ells la Unió Soviètica van boicotejar els jocs de Los Angeles 1984. Aquests, però, van ser un gran èxit econòmic, gràcies a la publicitat i la televisió. L'estrella dels jocs va ser Carl Lewis, que repetí la gesta de Jesse Owens.

[edita] El professionalisme i el doptage als Jocs

Històricament, els Jocs Olímpics estaven reservats a atletes amateurs. Als anys vuitanta la professionalització de l'esport era un fet indiscutible, amb l'excepció dels països comunistes, que es trencà amb la caiguda del bloc soviètic a finals de la dècada. L'arribada de Joan Antoni Samaranch al capdavant del COI el 1980 canvià la filosofia que el COI havia mantingut fins aleshores i acceptà plenament el professionalisme als Jocs. Aquest fet portà en l'aspecte negatiu un increment de l'us de substàncies dopants amb l'objectiu de millorar el rendiment esportiu, i paral·lelament a l'aparició dels controls anti-dopatge. El primer gran escàndol de dopatge aparegué als Jocs Olímpics de Seül 1988 quan l'atleta Ben Johnson fou desposseït de la seva medalla d'or.

Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 s'acceptà per primer cop la presència dels jugadors professionals de la NBA, l'anomenat Dream Team. Foren els primers jocs sense boicot des de 1972 i Sud-àfrica fou readmesa en abolir la seva política segregacionista. Alemanya participà reunificada per primer cop des de 1960 i les nacions bàltiques hi prengueren part més de 50 anys després (1936). La resta de països ex soviètics hi participaren amb el nom d'Equip Unificat i debutaren Eslovènia, Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.

Els darrers any del segle XX van ser convulsos per al moviment olímpic pel pagament de comissions als membres del COI en el procès d'elecció de les ciutats olímpiques. Aquesta corrupció dins del COI va quedar demostrada en l'elecció de Salt Lake City pels jocs d'hivern de 2002. Existiren sospites que a l'elecció d'Atlanta 1996 l'empresa Coca-Cola va tenir forta influència. Els jocs, a més, foren marcats per l'explosió d'una bomba al Centennial Park de la ciutat durant el seu transcurs. Entre els esportistes més destacats cal esmentar els atletes Michael Johnson i Donovan Bailey, el gimnasta Alexei Nemov o les nedadores Amy Van Dyken i Michelle Smith.

Els Jocs Olímpics de Sydney 2000 van ser molt brillants. El nedador Ian Thorpe, el remer Steve Redgrave o l'atleta Cathy Freeman foren esportistes destacats. La nota anecdòtica la donà el nedador de Guinea Equatorial Eric Moussambani, que amb prou feines aconseguí finalitzar la prova de 100 metres estil lliure.

Més de cent anys després de la primera edició, els jocs retornaren a Atenes. Es produí el rècord de 201 Comitès Nacionals participants. Les grans estrelles van ser el nedador Michael Phelps, la ciclista Leontien Ziljaard-van Moorsel, la piragüista Birgit Fischer i els atletes Hicham El Guerrouj i Kelly Holmes.

[edita] Llista dels esports olímpics

42 esports diferents, amb 56 disciplines diferents, han format part del programa olímpic. En els jocs del 2004 es disputaren 28 esports diferents. Aquest nombre es reduirà a 26 pels jocs del 2008 per la sortida del beisbol i el softbol.

Esport	Anys		Esport	Anys
Atletisme	tots		Natació	tots
Bàdminton	des de 1992		Natació sincronitzada	des de 1984
Basquetbol	des de 1936		Pentatló Modern	des de 1912
Beisbol	des de 1992		Pilota basca	1900
Boxa	1904-1908, des de 1920		Piragüisme	des de 1936
Ciclisme	tots		Polo	1900, 1908, 1920-1924, 1936
Cricket	1900		Rackets	1908
Croquet	1900		Rem	des de 1900
Esgrima	tots		Roque	1904
Estira i afluixa	1900-1920		Rugbi	1900, 1908, 1920-1924
Esports de motor aquàtics	1908		Salts	des de 1908
Futbol	1900-1928, des de 1936		Softbol	des de 1996
Gimnàstica	tots		Taekwondo	des de 2000
Golf	1900-1904		Tennis	1896-1924, des de 1988
Halterofília	1896, 1904, des de 1920		Tennis de taula	des de 1988
Handbol	1936, des de 1972		Tir	1896-1900, 1908-1924, des de 1932
Hípica	1900, des de 1912		Tir amb arc	1900-1912, des de 1972
Hoquei sobre herba	1908, 1920, des de 1928		Triatló	des de 2000
Joc de palma	1920		Vela	1900, des de 1908
Judo	1964, des de 1972		Voleibol	des de 1964
Lacrosse	1904-1908		Waterpolo	1900, des de 1908
Lluita	1896, des de 1904

[edita] Llista del Jocs Olímpics d'estiu

ANY	EDICIÓ	CIUTAT ORGANITZADORA	PAÍS
1896	I	Atenes	Grècia
1900	II	París	França
1904	III	Saint Louis	Estats Units
1908	IV	Londres	Regne Unit
1912	V	Estocolm	Suècia
1916 (*)	VI	Berlin	Alemanya
1920	VII	Anvers	Bèlgica
1924	VIII	París	França
1928	IX	Amsterdam	Països Baixos
1932	X	Los Angeles	Estats Units
1936 (+)	XI	Berlin	Alemanya
1940 (**)	XII	Tokyo	Japó
1944 (**)	XIII	Londres	Regne Unit
1948	XIV	Londres	Regne Unit
1952	XV	Hèlsinki	Finlàndia
1956	XVI	Melbourne	Austràlia
1960	XVII	Roma	Itàlia
1964	XVIII	Tokio	Japó
1968	XIX	Ciutat de Mèxic	Mèxic
1972	XX	Munic	Alemanya
1976	XXI	Mont-real	Canadà
1980	XXII	Moscou	URSS
1984	XXIII	Los Angeles	Estats Units
1988	XXIV	Seül	Corea del Sud
1992	XXV	Barcelona	Espanya
1996	XXVI	Atlanta	Estats Units
2000	XVVII	Sydney	Austràlia
2004	XVIII	Atenes	Grècia
2008	XIX	Beijing	Xina
2012	XXX	Londres	Regne Unit

(*) L'edició de 1916 no es va arribar a celebrar degut a l'esclat de la Primera Guerra Mundial
(**) Les edicions de 1940 i 1944 no es van celebrar a causa de la Segona Guerra Mundial
(+) Vegeu també l'article sobre la Olimpíada Popular

[edita] Vegeu també

• Jocs Olímpics
• Jocs Olímpics d'hivern

[edita] Enllaços externs

• Web oficial del moviment olímpic

Jocs Olímpics d'estiu

Atenes 1896 | París 1900 | Saint Louis 1904 | Atenes 1906 | Londres 1908 | Estocolm 1912 | Anvers 1920 | París 1924 | Amsterdam 1928 | Los Ángeles 1932 | Berlín 1936 | Londres 1948 | Helsinki 1952 | Melbourne 1956 | Roma 1960 | Tokio 1964 | Ciutat de Mèxic 1968 | Munic 1972 | Montreal 1976 | Moscou 1980 | Los Ángeles 1984 | Seúl 1988 | Barcelona 1992 | Atlanta 1996 | Sydney 2000 | Atenes 2004 | Pequín 2008

Jocs Olímpics d'hivern

Chamonix 1924 | Sankt-Moritz 1928 | Lake Placid 1932 | Garmisch-Partenkirchen 1936 | Sankt-Moritz 1948 | Oslo 1952 | Cortina d'Ampezzo 1956 | Squaw Valley 1960 | Innsbruck 1964 | Grenoble 1968 | Sapporo 1972 | Innsbruck 1976 | Lake Placid 1980 | Sarajevo 1984 | Calgary 1988 | Albertville 1992 | Lillehammer 1994 | Nagano 1998 | Salt Lake City 2002 | Torí 2006