Muhammad Ali (boxador)
De Viquip??dia
 |
Aquest article tracta sobre el boxador. Per a altres significats, vegeu ??Muhammad Ali??. |
| Muhammad Ali | ||
|---|---|---|
| Carrera Professional | ||
| Naixement | 17 de gener, 1942 | |
| Mort | ||
| Combats totals | 61 | |
| Guanyats | 56 | |
| Perduts | 5 | |
| Empatats | 0 | |
| KO's | 37 | |
| T??tols guanyats | Pesos pesats (3 vegades) | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Jocs Ol??mpics | |||
| Boxa | |||
| Or | Roma 1960 | Semipesats | |
Muhammad Ali-Haj (??rab: ???????? ??????) (nascut el 17 de gener del 1942 com Cassius Marcellus Clay Jr.), ??s un boxejador retirat nord-americ??. se'l considera com un dels boxejadors m??s grans de tots els temps, alhora que un dels m??s famosos, fama que obtingu?? tant per la seva activitat esportiva com pel seu activisme pol??tic. L'any 1999 va ser elegit Esportista del Segle per la revista Sports Illustrated.
Ali tenia un estil poc ortodox per ser un pes pesat. Es posava les mans als costats, m??s que no pas l'estil convencional en la boxa consistent a protegir-se la cara. A m??s, tenia molta confian??a en la seva rapidesa i en el llarg abast dels seus bra??os per mantenir-se allunyat dels cops dels contrincants. Al?? dirigia la gran majoria dels cops al cap dels seus oponents, en un percentatge m??s elevat que la majoria de boxejadors, i aix?? era una estrat??gia arriscada, perque en combats llargs els cops al cos poden ser molt m??s efectius a l'hora de deixar l'oponent sense forces.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Els inicis
Va n??ixer a Kentucky lany 1942. Als 12 anys li van robar la bicicleta, i Cassius va denunciar-ho a un policia i entrenador de boxa, Joe Martin, qui li aconsell?? que aprengu??s a lluitar sota el seu tutelatge. Aviat avan???? r??pidament en els r??nquings pugil??stics. Malgrat les seves males notes, el fet de guanyar 6 vegades el t??tol de Guants d'or de Kentucky li va suposar graduar-se a l'educaci?? secund??ria.
En els Jocs Ol??mpics de Roma de 1960 va guanyar la medalla d'or en la categoria de pesos semipesats. La llegenda diu que Cassius va tirar la medalla d'or al riu Ohio despr??s de que en un restaurant nom??s per blancs es neguessin a atendre'l, per?? posteriorment ell mateix va admetre que simplement l'havia perduda. Despr??s dels jocs de 1960 Clay es passa al professionalisme, i ben aviat es fa un nom pel seu estil poc convencional, els seus resultats espectaculars i la seva infatigable autopromoci??. En aquests moments se'l coneix com el Llavi de Louisville per la composici?? de versets sat??rics i prediccions del n??mero d'assalt en qu?? el seu oponent cauria noquejat. Li agradava de lloar-se ell mateix amb frases com ara "S??c el millor" o b?? "S??c jove, s??c guapo, s??c r??pid i ning?? no pot guanyar-me"
Al?? ha explicat posteriorment que utilitzava l'ostentaci?? per fer-se publicitat. De jove va adonar-se que el fet d'??sser un bocamoll imprudent atreia molta m??s gent als seus combats, pel fet que volien veure com alg?? li feia tancar la boca amb una derrota.
[edita] Carrera professional
A Louisville, el 29 d'octubre de 1960, Cassius Clay guany?? el seu primer combat professional. Entre 1960 i 1963 el jove boxejador va aconseguir un r??cord de 19-0, amb 15 vict??ries per KO. Entre les seves vict??ries m??s impressionants s'hi troben les de Sonny Banks, Alejandor Lavorante i Archie Moore, una llegenda de la boxa que havia guanyat m??s de 200 combats. Cassius es convertir aix?? en el primer aspirant al t??tol que ostentava Sonny Liston. Liston era temut, alguns han dit que era com el Mike Tyson de l'??poca. Gaireb?? ning?? li donava possibilitats a Cassius Clay; la data del combat fou fixada pel 25 de febrer de 1964, i en el pesatge previ al combat Al?? va declarar que en el combat es ..."mouria com una papallona i picaria com una abella".
[edita] El combat pel primer t??tol
Clay, malgrat tot, tenia un pla. Liston, interpretant la fanfarroneria de Clay com a nerviosisme, es va confiar excessivament, i no estava preparat per un combat llarg, pensant que el guanyaria r??pidament. Als assalts inicials, la velocitat de Clay, m??s gran encara que la dels seu ??dol Sugar Ray Robinson, el va mantenir allunyat dels poderosos cops de Liston. Ja al tercer round, Liston es mostrava visiblement cansat, i Clay se'n va aprofitar connectant varis cops i obrint-li un trau sota l'ull. Liston va recuperar terreny en el quart assalt degut a que una subst??ncia desconeguda va cegar moment??niament els ulls de Clay. Es desconeix si es tractava d'una subst??ncia usada per curar les ferides de Liston o b?? va ser-li aplicada als guants de Liston amb el prop??sit de jugar brut. Amb la visi?? limitada, Clay va ser capa?? de no deixar-se emportar per la r??bia, i en el cinqu?? i sis?? assalts va buscar la vict??ria. Abans de que comenc??s el set?? assalt, Liston es va retirar a la banqueta, justificant-se m??s tard que se li havia dislocat l'espatlla. Clay va saltar del seu rac??, proclamant-se el "'Rei del m??n" i invitant els periodistes a menjar-se les seves paraules.
Clay es va proclamar aix?? campi?? del m??n dels pesos pesats. Reconfirmaria el t??tol quan va noquejar Liston en el combat de revenja que va tenir lloc a Lewinston el 25 de maig de 1965, tot i que amb certa controv??rsia. Alguns observadors van afirmar que el cop guanyador havia estat un cop fantasma. El novembre del mateix any Clay va derrotar l'antic campi?? Floyd Patterson. L'??rbitre va parar el combat al dotz?? assalt despr??s de que Patterson reb??s una tremenda pallissa.
[edita] El canvi de nom
Entremig d'aquest dos combats, Ali tamb?? es va fer fam??s per altres motius. Entra a formar part de la Naci?? de l'Islam i es canvia el nom a Muhammad Ali, tot i que la majoria de periodistes continuen referint-s'hi com a Cassius Clay. Entre l'any 1966 i inicis del 1967 defensa fins a set cops el seu t??tol mundial. Cap altre campi?? ha dut a terme tantes defenses d'un t??tol en un per??ode tan curt. El mar?? de 1966 Ali guanya per decisi?? un??nime dels jutges al dur campi?? canadenc, George Chuvalo, qui mai va arribar a ser noquejat. despr??s Ali viatja a Anglaterra per enfrontar-se a British Bulldog Brian London i a Henry Cooper, el qual havia noquejat Ali en un combat el 1963. ali va guanyar els dos combats per KO. Posteriorment viatja a Alemanya per enfrontar-se a l'esquerr?? Karl Mildenberger. En un dels seus combats m??s durs, Ali el derrota per KO al dotz?? assalt. El novembre de 1966 se'n torna als Estats Units per lluitar contra Cleveland "Big Cat" Williams a Houston. Williams tenia un dels percentatges de vict??ries per KO m??s alts de tota la hist??ria de la boxa, i se l'ha qualificat sovint com un dels millors boxejadors que mai van guanyar cap t??tol. Malgrat que tothom esperava un combat igualat, Ali el va noquejar amb facilitat al tercer assalt. El febrer de 1967 lluita amb Ernie Terrell al Madison Square Garden de Nova York. Terrell havia refusat recon??ixer el nou nom d'Ali, i aquest proclam?? que el castigaria severament per tal insol??ncia. Tot i que el combat va decidir-se als punts, Ali va infringir-li una pallissa, guanyant als punts tots els assalts. Durant tot el combat, despr??s de cada cop Al?? li cridava "Quin ??s el meu nom?" Molts van acusar-lo de brutalitat innecess??ria. El Mar?? del mateix any, tamb?? a Nova York, s'enfront?? a Zora Folley, un veter?? de 35 anys. Aquest combat ha estat considerat per molts especialistes com la millor actuaci?? d'Ali en un quadril??ter, llan??ant cops precisos i potents que van dur l'aspirant al KO al set?? assalt.
1967 tamb?? va ser l'any en qu?? Ali va refusar servir a l'ex??rcit nord-americ?? durant la Guerra del Vietnam fent ??s de l'objecci?? de consci??ncia. En resposta a la pregunta de per qu?? no volia anar a la guerra, Ali va afirmar: "No tinc res contra cap Vietcong". Aix?? sovint s'ha citat de forma err??nia amb la frase "Cap vietnamita m'anomena negrata". Ali fou desposse??t del seu cintur?? de campi?? i de la seva llic??ncia per a boxejar, i fou sentenciat a 5 anys de pres??. Aquesta sent??ncia fou revocada tres anys m??s tard, per decisi?? un??nime del Tribunal Suprem.
Els actes d'Ali refusant ser enrolat en l'ex??rcit nod-americ?? i unint-se a la Naci?? de l'Islam van convertir-lo en una figura extremadament controvertida i pol??mica. Fent acte de pres??ncia en manifestacions al costat de l??ders de la Naci?? de l'Islam com ara Elijah Muhammad i Malcolm X i declarant-los la seva lleialtat en una ??poca en que la corrent general de l'opini?? p??blica nord-americana els veia amb franca hostilitat, Al?? va convertir-se en objecte d'odis i sospites. fins i tot semblava que ell buscava provocar aquestes reaccions, amb punts de vista que oscil??laven des del suport als drets civils fins a fer apologia del separatisme racial.
El 1970 li va tornar a ser concedida la llic??ncia per boxejar, seguint la sent??ncia del Tribunal suprem on tamb?? es reconeixia el seu dret a no servir a l'ex??rcit al??legant motius religiosos. En el seu retorn, Ali va patir un seri??s contratemps quan, l'any 1971 a Nova York, en la lluita pel t??tol contra Joe Frazier, fou derrotat en 15 assalts. Aquest combat, conegut popularment com el combat del segle, fou un dels combats m??s famosos de tots els temps, en el qual hi prenien part dos p??gils amb una t??cnica extraordin??ria, els dos amb m??rits suficients per coronar-se campions. El combat va ser molt igualat, i Frzsier va fer inclinar la balan??a a l'enviar al terra a Ali amb un ganxo d'esquerra al darrer assalt. El 1974, per??, Al?? derrota Frasier als punts en el combat de revenja, col??locant-se aix?? un altre cop en posici?? per disputar el t??tol.
Els punts de vista religiosos d'ali tamb?? van anar canviant amb el temps. Va comen??ar a estudiar l'Alcor?? i es converteix al sunnisme, donant l'esquena aix?? als postulats de la Naci?? de l'Islam.
[edita] Els combats de Kinshasa i Manila
El titular del campionat del m??n era George Foreman, un boxejador jove e invicte que, dotat d'una gran envergadura i una forta pegada, havia derrotat clarament a Frazier en el combat pel t??tol, deixant-lo KO en el segon assalt. Foreman era el clar favorit. La promoci?? del combat va anar a c??rrec de Don King, qui decid?? cel??lebrar el combat a Kinshasa, al Zaire. El 30 d'octubre de 1974 Ali, en un combat molt t??ctic, demostraria al m??n per qu?? continuava sent el millor. Dominant el quadril??ter amb la seva m?? dolenta i evitant anar a les cordes, Ali va absorbir tots els cops de Foreman, alhora que llan??ava alguns contracops. Cap a la f?? del sis?? assalt, quan Foreman comen??ava a estar cansat de llan??ar tants cops, Ali va poder atacar una mica m??s. Foreman continuava intentant-ho, per?? els seus cops resultaven molt menys efectius, i cap a la fi del vuit?? assalt, la dreta d'Ali va enviar un esgotat Foreman al terra.
El 1975 Ali tornaria a derrotar Frazier, aquest cop a Manila. Aquest combat passaria a la hist??ria de la boxa com un dels millors de tots els temps. Despr??s de 14 assalts dur??ssims, l'entrenador de Frazier va impedir-li continuar el combat, i Ali va resultar-ne guanyador per KO t??cnic. Molts van considerar que Ali s'hauria d'haver retirat despr??s d'aquest combat, per?? malgart tot va continuar boxejant. El 1976, despr??s de noquejar dos adversaris desconeguts, s'enfronta a Jimmy Young, en el que molts consideren el seu pitjor combat. Ali hi apareix en un mal estat de forma, visiblement gras, rebutjant prendre's seriosament el seu jove adversari. Ali va guanyar als punts per unanimitat dels jutges, per?? va ser ferotgement escridassat pel p??blic. Fins i tot l'entrenador d'Ali va recon??ixer que el seu combat havia estat horror??s.
Ali mantindria el t??tol fins el 1978, quan el va perdre contra el campi?? dels Jocs Ol??mpics de Montreal, Leon Spinks. en el combat de revenja Ali va derrotar Spniks i es va fer amb el seu tercer cintur??. El 27 de juny de 1979 Ali anuncia la seva retirada de la boxa, deixant el t??tol vacant.
Aquesta retirada per??, va durar poc. El 1980 desafia el campi?? Larry Holmes, amb la intenci?? de ser el primer home en guanyar quatre cops el cintur?? dels pesos pesats. Ali va perdre per KO t??cnic a l'onz?? assalt. El combat va ser menyspreat pels aficionats, que consideraven Ali com una sombra d'all?? que una vegada fou. Holmes havia estat el sparring d'Ali en el passat, i va admetre que durant el combat havia moderat els seus cops per respecte a la seva figura. Despr??s d'aquest combat Ali es va trobar que li costava parlar i que les mans li tremolaven. Els metges van trobar-li un forat en la membrana del cervell, per?? Don King va ignorar els informes m??dics i va permetre que Ali continu??s lluitant.
ali encara lluitaria un cop m??s. El 1981 s'enfront?? amb l'aspirant Trevor Berbick. Com que a Ali se'l considerava de forma un??nime un boxejador acabat amb graus problemes de salut, el combat va despertar molt poc inter??s. Ali, amb 42 anys, va perdre als punts, tot i que la seva actuaci?? va ser millor que en el combat contra Holmes.
[edita] El boxejador retirat
El 1982 a Ali se li va diagnosticar la malaltia de Parkinson com a resultat de la seva activitat pugil??stica. Progressivament les seves funcions motores comen??aren a declinar. Malgrat tot, continua sent una llegenda. El 1985 va fer de negociador per alliberar els hostatges nord-americans segrestats al L??ban. Als Jocs Ol??mpics d'Atlanta de 1996 va ser escollit per fer el darrer relleu de la torxa ol??mpica.
El 2005 es fund?? el Muhammad Ali Center a Louisville, Kentucky. L'objectiu d'aquesta fundaci??, a m??s de mostrar la carrera box??stica d'Ali, consisteix en promoure la pau i la responsabilitat personal. Ali va rebre la medalla presidencial de la llibertat de mans de George W. Bush el 2005.
