Malcolm X
De Viquip??dia
Malcolm X (19 de maig de 1925 - 21 de febrer de 1965), nascut a Omaha, Nebraska amb el nom de Malcolm Little, va ser portaveu nord-americ?? del grup conegut com a naci?? de l'islam (NOI). Malcolm X (tamb?? conegut com a Asad Mahmood, Detroit Xarxa, El-Hajj Malik El-Shabazz i Omowale) va ser el fundador de la Muslim Mosque, Inc. i de l'Organitzaci?? de la Unitat afroamericana (Organization of Afro-American Unity). Va morir assassinat de 7 trets al Sal?? de ball Audubon de Manhattan, Nova York mentre feia una confer??ncia el primer dia de la Setmana Nacional de la Germandat.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Primers anys
Fill de Louise Norton Little, mare de huit fills i d'Earl Little, ministre Baptista seguidor de Marcus Garvey, l??der del Nacionalisme Negre. L'activisme d'Earl pels drets civils va provocar les amenaces de mort de l'organitzaci?? de la supremacia blanca anomenada Black Legion, for??ant la fam??lia a traslladar-se dues vegades abans que en Malcolm fes 4 anys.
Malcolm X va tenir una inf??ncia dura , marcada per l'assetjament que patia la seua fam??lia degut a la seua ra??a. Aquest assetjament per part del Ku Klux Klan va acabar portant a l'assassinat de son pare, el que va provocar que la seva mare f??ra internada en un centre psiqui??tric i que ell pass??s quatre anys en un reformatori. Posteriorment, va ser adoptat per una fam??lia de Michigan i als deu anys es va traslladar a Boston amb una de les seues germanes.
A Boston, Malcolm es va convertir en un bergant. El 1946 ??s condemnat de 8 a 10 anys de pres?? per robatori a m?? armada dels que en va complir sis i mig a Charlestown, Pres?? Estatal de Massachusetts. Mentres complia condemna, va deixar les drogues i va comen??ar a estudiar per correspond??ncia. All?? es va convertir a la Naci?? de l'Islam (NOI), organitzaci?? religiosa de car??cter musulm?? liderada per Elijah Muhammad.
[edita] La naci?? de l'islam
En 1953 va canviar el seu nom de Malcolm Little a Malcolm X, convertint-se en Ministre Assistent del temple de Detroit de la naci?? de l'islam. Malcolm explicava el seu nom de la manera seg??ent:
"En adoptar la 'X' un adquirix un cert misteri, una certa possibilitat de poder als ulls d'amics i enemics... La 'X' anuncia el que has sigut i el que ser??s: exfumador, ex-bebedor, ex-cristi??, ex-esclau".
La 'X' tamb?? correspon al cognom desconegut dels esclaus dels quals en Malcolm X era descendent, de manera que en comptes de continuar usant un nom que segurament va ser triat per un amo d'esclaus preferia la X. Aquesta l??gica va portar a molts membres de la naci?? de l'islam a triar els seus propis noms.
A poc a poc va estenent la influ??ncia de la naci?? de l'islam per Detroit, Boston i Filad??lfia arribant a convertir-se en un dels l??ders nacionalistes negres m??s prominents dels Estats Units. Com a l??der militant, Malcolm X afavoria l'orgull negre, (recolzant el "Black power" i defenent la creaci?? d'un estat independent negre), l'autosufici??ncia econ??mica, i la pol??tica de la identitat. Al final arribaria a convertir-se en un activista dels drets humans i la unitat negra transcontinental de renom mundial.
Durant aquesta ??poca va ser investigat per l'FBI en declarar-se a si mateix com a comunista.
Durant 1954 va ser promogut a ministre del temple de Nova York de la naci?? de l'islam. Quatre anys despr??s es va casar amb Betty X a Lansing, Michigan.
[edita] Muslim Mosque, Inc., La Meca i l'OAAU
La tensi?? va augmentar entre Malcolm i la naci?? de l'islam. Es va arribar a dir que alguns l??ders de la naci?? de l'islam havien donat ordes de "matar" en Malcolm; a l' Autobiografia de Malcolm X, en Malcolm reconeix que a principis de 1963, un membre del Set??temple li va confessar haver rebut ordes de la naci?? de l'islam per a assassinar-ho. A finals d'any, a causa d'un article publicat en el que criticava la ra??a blanca coincidint amb l'assassinat de John F. Kennedy, la naci?? de l'islam va ordenar que fessin callar Malcolm X.
Mesos m??s tard, el mar?? de 1964, decidix deixar la naci?? de l'islam i fundar una nova organitzaci??, la Muslim Mosque, Inc. Despr??s d'aix??, les seues relacions amb Elijah Muhammad es van tornar cada vegada m??s vol??tils. En aqueixes dates, la revista Life Magazine va publicar una fotografia en qu?? apareixia Malcolm X subjectant una carabina M1 i corrent les cortines per mirar per la finestra. La foto va ser presa en relaci?? amb la declaraci?? de Malcolm que es defensaria de les amenaces di??ries que ell i la seua fam??lia estaven rebent. Agents de l'FBI infiltrats a la naci?? de l'islam van avisar els oficials de policia que Malcolm havia sigut marcat per a ser assassinat (un d'ells havia rebut l'enc??rrec d'ajudar a col??locar una bomba en el cotxe de Malcolm).
A l'abril d'aqueix mateix any, viatja a l'Orient Mitj?? i a l'??frica, visitant la Meca, a l'Ar??bia Saudita. All?? compartix els seus pensaments i creences amb gents de diferents cultures. Des d'aqueix moment, Malcolm ja no parlar?? nom??s per als afroamericans sin?? que el seu missatge es dirigir?? a totes les races. En tornar deia que s'havia adonat que "podria cridar germans meus als h??mens rossos d'ulls blaus".
Va ser aleshores quan va fundar l'Organitzaci?? de la Unitat afroamericana (OAAU), un grup pol??tic secular.
[edita] Assassinat i funeral
La nit del 14 de febrer de 1965 la seva casa va ser bombardejada. Malcolm i la seua fam??lia van sobreviure i ning?? va ser inculpat per aquest crim. Una setmana m??s tard, el 21 de febrer, a la sala Audubon de Manhattan, Malcolm acabava de comen??ar el seu discurs quan es va produir un disturbi. Un home va cridar "Lleva les teues mans de la meua butxaca!". Els guardaespatlles de Malcolm van acudir per a veure el que ocorria mentres un altre home disparava al pit a Malcolm amb una arma retallada. Malcolm X, de 39 anys, havia mort. Norman Butler, Thomas Johnson i Talmage Hayer van ser condemnats a cadena perp??tua per l'assassinat.
600 persones van acudir al funeral de Malcolm en Harlem el dia 27 de febrer de 1965. Ossie Davis va descriure Malcolm com "el nostre brillant pr??ncep negre". Malcolm va ser enterrat al Ferncliff Cemetery de Harstdale, Nova York.
[edita] Filmografia
| Any | Pel??l??cula | Director | Personatge |
|---|---|---|---|
| 1992 | Malcolm X | Spike Lee | Denzel Washington |
[edita] Enlla??os
[edita] Enlla??os externs
[edita] Sobre Malcolm X
- P??gina Web Oficial
- Arxius p??blics del FBI sobre les investigacions a Malcolm X
- Projecte Malcolm X de la Universitat de Columbia
- Malcolm X.Org. P??gina en angl??s amb gran quantitat d'informaci?? sobre Malcolm X.
[edita] Relacionats
- La naci?? de l'islam (angl??s)
- F.B.I. (angl??s)
[edita] Vegeu tamb??
- Marcus Garvey
- Elijah Muhammad
[edita] Lectures adicionals
- Thomas Ward. ???Els Estats Units i la fragilitat de la naci?????, en el seu Resist??ncia cultural: La naci?? en l'assaig de les Am??ricas, Llima, Universitat Ricardo Palma, 2004, ps. 326-348.
