Malcolm X
De Viquipèdia
Malcolm X (19 de maig de 1925 - 21 de febrer de 1965), nascut a Omaha, Nebraska amb el nom de Malcolm Little, va ser portaveu nord-americà del grup conegut com a nació de l'islam (NOI). Malcolm X (també conegut com a Asad Mahmood, Detroit Xarxa, El-Hajj Malik El-Shabazz i Omowale) va ser el fundador de la Muslim Mosque, Inc. i de l'Organització de la Unitat afroamericana (Organization of Afro-American Unity). Va morir assassinat de 7 trets al Saló de ball Audubon de Manhattan, Nova York mentre feia una conferència el primer dia de la Setmana Nacional de la Germandat.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Primers anys
Fill de Louise Norton Little, mare de huit fills i d'Earl Little, ministre Baptista seguidor de Marcus Garvey, líder del Nacionalisme Negre. L'activisme d'Earl pels drets civils va provocar les amenaces de mort de l'organització de la supremacia blanca anomenada Black Legion, forçant la família a traslladar-se dues vegades abans que en Malcolm fes 4 anys.
Malcolm X va tenir una infància dura , marcada per l'assetjament que patia la seua família degut a la seua raça. Aquest assetjament per part del Ku Klux Klan va acabar portant a l'assassinat de son pare, el que va provocar que la seva mare fóra internada en un centre psiquiàtric i que ell passés quatre anys en un reformatori. Posteriorment, va ser adoptat per una família de Michigan i als deu anys es va traslladar a Boston amb una de les seues germanes.
A Boston, Malcolm es va convertir en un bergant. El 1946 és condemnat de 8 a 10 anys de presó per robatori a mà armada dels que en va complir sis i mig a Charlestown, Presó Estatal de Massachusetts. Mentres complia condemna, va deixar les drogues i va començar a estudiar per correspondència. Allí es va convertir a la Nació de l'Islam (NOI), organització religiosa de caràcter musulmà liderada per Elijah Muhammad.
[edita] La nació de l'islam
En 1953 va canviar el seu nom de Malcolm Little a Malcolm X, convertint-se en Ministre Assistent del temple de Detroit de la nació de l'islam. Malcolm explicava el seu nom de la manera següent:
"En adoptar la 'X' un adquirix un cert misteri, una certa possibilitat de poder als ulls d'amics i enemics... La 'X' anuncia el que has sigut i el que seràs: exfumador, ex-bebedor, ex-cristià, ex-esclau".
La 'X' també correspon al cognom desconegut dels esclaus dels quals en Malcolm X era descendent, de manera que en comptes de continuar usant un nom que segurament va ser triat per un amo d'esclaus preferia la X. Aquesta lògica va portar a molts membres de la nació de l'islam a triar els seus propis noms.
A poc a poc va estenent la influència de la nació de l'islam per Detroit, Boston i Filadèlfia arribant a convertir-se en un dels líders nacionalistes negres més prominents dels Estats Units. Com a líder militant, Malcolm X afavoria l'orgull negre, (recolzant el "Black power" i defenent la creació d'un estat independent negre), l'autosuficiència econòmica, i la política de la identitat. Al final arribaria a convertir-se en un activista dels drets humans i la unitat negra transcontinental de renom mundial.
Durant aquesta època va ser investigat per l'FBI en declarar-se a si mateix com a comunista.
Durant 1954 va ser promogut a ministre del temple de Nova York de la nació de l'islam. Quatre anys després es va casar amb Betty X a Lansing, Michigan.
[edita] Muslim Mosque, Inc., La Meca i l'OAAU
La tensió va augmentar entre Malcolm i la nació de l'islam. Es va arribar a dir que alguns líders de la nació de l'islam havien donat ordes de "matar" en Malcolm; a l' Autobiografia de Malcolm X, en Malcolm reconeix que a principis de 1963, un membre del Setètemple li va confessar haver rebut ordes de la nació de l'islam per a assassinar-ho. A finals d'any, a causa d'un article publicat en el que criticava la raça blanca coincidint amb l'assassinat de John F. Kennedy, la nació de l'islam va ordenar que fessin callar Malcolm X.
Mesos més tard, el març de 1964, decidix deixar la nació de l'islam i fundar una nova organització, la Muslim Mosque, Inc. Després d'això, les seues relacions amb Elijah Muhammad es van tornar cada vegada més volàtils. En aqueixes dates, la revista Life Magazine va publicar una fotografia en què apareixia Malcolm X subjectant una carabina M1 i corrent les cortines per mirar per la finestra. La foto va ser presa en relació amb la declaració de Malcolm que es defensaria de les amenaces diàries que ell i la seua família estaven rebent. Agents de l'FBI infiltrats a la nació de l'islam van avisar els oficials de policia que Malcolm havia sigut marcat per a ser assassinat (un d'ells havia rebut l'encàrrec d'ajudar a col·locar una bomba en el cotxe de Malcolm).
A l'abril d'aqueix mateix any, viatja a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica, visitant la Meca, a l'Aràbia Saudita. Allí compartix els seus pensaments i creences amb gents de diferents cultures. Des d'aqueix moment, Malcolm ja no parlarà només per als afroamericans sinó que el seu missatge es dirigirà a totes les races. En tornar deia que s'havia adonat que "podria cridar germans meus als hòmens rossos d'ulls blaus".
Va ser aleshores quan va fundar l'Organització de la Unitat afroamericana (OAAU), un grup polític secular.
[edita] Assassinat i funeral
La nit del 14 de febrer de 1965 la seva casa va ser bombardejada. Malcolm i la seua família van sobreviure i ningú va ser inculpat per aquest crim. Una setmana més tard, el 21 de febrer, a la sala Audubon de Manhattan, Malcolm acabava de començar el seu discurs quan es va produir un disturbi. Un home va cridar "Lleva les teues mans de la meua butxaca!". Els guardaespatlles de Malcolm van acudir per a veure el que ocorria mentres un altre home disparava al pit a Malcolm amb una arma retallada. Malcolm X, de 39 anys, havia mort. Norman Butler, Thomas Johnson i Talmage Hayer van ser condemnats a cadena perpètua per l'assassinat.
600 persones van acudir al funeral de Malcolm en Harlem el dia 27 de febrer de 1965. Ossie Davis va descriure Malcolm com "el nostre brillant príncep negre". Malcolm va ser enterrat al Ferncliff Cemetery de Harstdale, Nova York.
[edita] Filmografia
| Any | Pel·lícula | Director | Personatge |
|---|---|---|---|
| 1992 | Malcolm X | Spike Lee | Denzel Washington |
[edita] Enllaços
[edita] Enllaços externs
[edita] Sobre Malcolm X
- Pàgina Web Oficial
- Arxius públics del FBI sobre les investigacions a Malcolm X
- Projecte Malcolm X de la Universitat de Columbia
- Malcolm X.Org. Pàgina en anglés amb gran quantitat d'informació sobre Malcolm X.
[edita] Relacionats
- La nació de l'islam (anglès)
- F.B.I. (anglès)
[edita] Vegeu també
- Marcus Garvey
- Elijah Muhammad
[edita] Lectures adicionals
- Thomas Ward. “Els Estats Units i la fragilitat de la nació”, en el seu Resistència cultural: La nació en l'assaig de les Américas, Llima, Universitat Ricardo Palma, 2004, ps. 326-348.
