Jocs Olímpics d'estiu 1896
De Viquipèdia
| Jocs Olímpics d'Atenes 1896 | |
 |
|
| Països participants | 13 |
| Atletes participants | 245 |
| Esdeveniment | 43 de 9 esports |
| Cerimònies - Obertura |
6 d'abril de 1896 |
| - Clausura | 15 d'abril de 1896 |
| Inaugurats per | Rei Jordi I de Grècia |
| Jurament Olímpic - de l'Atleta |
- |
- del Jutge |
- |
| Flama Olímpica | - |
| Estadi Olímpic | Estadi Panathinaiko |
Els I Jocs Olímpics d'Estiu es van celebrar a Atenes, Grècia entre el 6 d'abril i el 15 d'abril de 1896. Hi van participar 200 atletes masculins (no hi havia participació femenina) de 14 països, competint en 9 esports i 43 especialitats.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Sota l'impuls del baró Pierre de Coubertin, el Comitè Olímpic Internacional va realitzar les seves primeres sessions a París el juny de 1894. Va ser allí que es va decidir que Atenes seria la seu de de els primers Jocs Olímpics.
Abans de 1894, el grec Evagelios Zappas va organitzar, a mitjan segle XIX, quatre esdeveniments precursors dels Jocs Olímpics de l'era moderna, els anys 1859, 1870, 1875 i 1889.
Els Jocs van estar a punt de ser traslladats a Budapest per falta de fons per a organitzar-los, però l'home de negocis grec George Averoff va pagar la reconstrucció de l'estadi Panathinaiko, construït el 330 aC. Amb aquest finançament, el govern grec va aconseguir completar la resta de les obres necessàries per als Jocs.
Els Jocs van ser un èxit. Hi van participar 14 països i 200 atletes. Al finalitzar els Jocs el baró de Coubertin va proposar que els jocs futurs es disputessin per altres ciutats arreu del món. Aquesta idea no ser de grat dels organitzadors grecs que havien imaginat una cita mundial a Atenes cada quatre any, però finalment s'hi van avenir.
[edita] Desenvolupament
A la cerimònia d'obertura, el rei Jordi I de Grècia va donar inici als primers Jocs Olímpics de l'era moderna amb les paraules "Proclamo l'obertura dels primers Jocs Olímpics Internacionals d'Atenes". L'encesa de la flama Olímpica no va arribar fins als Jocs Olímpics d'Amsterdam 1928, i el jurament Olímpic no fou in introduït fins els Jocs Olímpics d'Anvers 1920. Durant aquests primers jocs es va lliurar una medalla de plata, una branca d'olivera i un diploma als guanyadors de cada prova. Per al segon classificat es va lliurar una medalla de coure, una branca de llorer i un diploma.
A la medalla hi figura la cara del déu Zeus sostenint a la seva mà un globus sobre el qual hi ha la representació de la victòria. En la part inferior es llegix en grec la paraula "Olympia". A dors es mostra la acròpoli i el text en grec: Jocs Olímpics Internacionals a Atenes 1896.
[edita] Resum esportiu
 |
Esports als Jocs Olímpics d'Atenes 1896 |
|
Atletisme | Ciclisme | Esgrima | Gimnàstica | Halterofília | Lluita | Natació | Tennis | Tir |
|
[edita] Atletisme
Les proves atlètiques es disputaren a l'estadi Panathenaic. Els estatunidencs foren els dominadors amb 9 dels 12 títols. James Connolly dels Estats Units va guanyar el triple salt el 6 d'abril de 1896 essent el primer campió olímpic en 1503 anys. Va acabar també segon en salt alt i tercer en salt llarg. El viatge fins a Atenes el va haver de realitzar en vaixell de càrrega i tren. Robert Garrett dels Estats Units va guanyar les disciplines de llençament de dics i de pes. Tom Burke dels Estats Units, va guanyar les curses de 100 m i 400 m. L'australià Teddy Flack va guanyar els 800 m i els 1.500 m. Ellery Clark dels Estats Units va guanyar el salt alt i el salt llarg. Per als organitzadors grecs la prova més important era la marató, pel seu significat històric. Spyridon Louis va prendre la davantera a quatre quilòmetres del final i va guanyar la cursa amb set minuts d'avantatge convertint-se en el gran heroi dels jocs.
[edita] Ciclisme
Les proves ciclistes es disputaren al Velòdrom Neo Phaliron. Fora de la pista nomès es disputà una prova, una cursa entre Atenes i Marathon (anada i tornada, 87 quilòmetres). El francès Paul Masson fou el millor ciclista guanyant tres proves. El també francès Léon Flameng, l'austríac Adolf Schmal i el grec Aristidis Konstantinidis també foren campions olímpics.
[edita] Esgrima
L'esgrima es disputà al Zappeion (en honor a Evangelos Zappas. Es disputaren proves d'amateurs i de professionals. La prova d'espasa no es disputà. En floret amateur guanyà el francès Eugène-Henri Gravelotte, mentre que el sabre el guanyà Ioannis Georgiadis i el floret professional fou guanyat pel grec Leonidas Pyrgos.
[edita] Gimnàstica
La gimnàstica es disputà també també a l'Estadi Panathenaic. Els grans guanyadors foren els alemanys guanyant 5 de les 8 proves. Els alemanys Hermann Weingärtner, Alfred Flatow i Carl Schuhmann, el suís Louis Zutter, i els grecs Ioannis Mitropoulos i Nikolaos Andriakopoulos foren els campions individuals.
[edita] Tir
Les proves de tir es disputaren a Kallithea. En total foren cinc proves, dues de rifle i tres de pistola. Els campions foren els grecs Pantelis Karasevdas, Ioannis Phrangoudis i Georgios Orphanidis i els germans nord-americans John i Sumner Paine.
[edita] Natació
Les proves de natació dels primers jocs es disputaren a mar obert, a la costa del Pireu. El més destacat nedador fou l'hongarès Alfréd Hajos que guanyà dues proves. Els altres guanyadors foren Ioannis Malokinis de Grècia i Paul Neumann d'Àustria.
[edita] Tennis
El tennis era un dels esports més destacats a finals de segle XIX. Les grans estrelles de l'esport, però, no viatjaren a Atenes. La competició es desenvolupà al Athens Lawn Tennis Club i al velòdrom. Un irlandès que estava a Atenes de vacances, John Pius Boland, guanyà amb facilitat les finals d'individuals i de dobles.
[edita] Halterofília
L'esport de l'halterofília encara era molt jove l'any 1896. Les competicions es disputaren a l'estadi olímpic i es caracteritzaren per que no tenien límits de pes. A la competició de dues mans aixecaren el mateix pes el danès Viggo Jensen i el britànic Launceston Elliot. Els jutges donaren el títol al danès pel seu millor estil. A la prova d'una mà el britànic Elliot es revenjà i guanyà la competició al propi Jensen.
[edita] Lluita
La competició de lluita també es disputà sense límits de pes i les regles eren similars a les de l'actual lluita grecoromana. La competició es disputà a l'estadi Panathenaic. Excepte els dos lluitadors grecs, la resta de lluitadors ja havien competit en altres esports, com ara l'aixecador de pes Launcesto Elliot o el gimnasta Carl Schuhmann. Aquest darrer fou el vencedor final derrotant el grec Georgios Tsitas.
[edita] Països
El fet que els diferents atletes representessin els seus països no formà part del programa olímpic fins deu anys més tard d'aquesta edició. Molts atletes, de fet, hi participaven representant els seus clubs. Tot i això, els analistes posteriors llisten els atletes en funció del seu país d'origen.
El nombre de països varia segons la font. Així el Comitè Internacional Olímpic dóna el nombre de 14 països, però no els llista. Altres fonts parlen de 12 (excloent-hi Xile i Bulgària) i d'altres de 13 (en excloure Itàlia). Altres fonts inclouen Egipte, ja que Dionysios Kasdaglis era un grec-egipci que residia en aquest darrer país.
Alemanya.
Austràlia, encara que formava part del Regne Unit, s'acostuma a llistar Teddy Flack com australià.
Àustria, tot i formar part de l'Imperi Austrohongarès s'acostuma a llistar-la per separat..svg/20px-Flag_of_Bulgaria_(bordered).svg.png)
Bulgària, Charles Champaud era un suís resident a Bulgària. Segons la font se li atorga una o altra nacionalitat.
Dinamarca
Egipte, algunes fonts inclouen el representant grec-egipci.
Estats Units
França.svg/20px-Flag_of_Greece_(1828-1978).svg.png)
Grècia, s'inclouen representants de Xipre i Esmirna i algunes fonts el representant grep-egipci.
Hongria, tot i formar part de l'Imperi Austrohongarès s'acostuma a llistar-la per separat. Inclou representants d'Eslovàquia i Vojvodina.
Itàlia..svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_(3-5).svg.png)
Regne Unit
Suècia.
Suïssa
Xile, es reclama que Luis Subercaseaux va competir en 100, 400 i 800 metres llisos, però altres fonts no el mencionen.
Bèlgica i Rússia van inscriure esportistes però no arribaren a participar.
[edita] Medalles
Tot i que en aquesta edició no existien les medalles d'or, plata i bronze, ni, per tant, medaller oficial, els analistes posterior han creat un medaller final a semblança dels Jocs actuals per poder comparar aquests jocs amb les edicions posteriors. Alguns dels països llistats no eren independents en el moment, com Austràlia, i d'altres, com Àustria i Hongria, formaven part, en realitat d'un únic país.
Els números entre parentesi indiquen els resultats quan la nació medallista formava part d'un equip mixte.
(País amfitrió ressaltat.)
| Jocs Olímpics d'estiu 1896 | |
||||
|---|---|---|---|---|---|
| Posició | País |  |
 |
 |
Total |
| 1 |  Estats Units |
11 | 7 | 2 | 20 |
| 2 | .svg/25px-Flag_of_Greece_(1828-1978).svg.png){kind=small} Grècia |
10 | 17 | 19 | 46 |
| 3 |  Alemanya |
6 | 5 | 2 | 13 |
| 4 |  França |
5 | 4 | 2 | 11 |
| 5 |  Regne Unit |
2 | 3 | 2 | 7 |
| 6 |  Hongria |
2 | 1 | 3 | 6 |
| 7 |  Àustria |
2 | 1 | 2 | 5 |
| 8 | Austràlia |
2 | 0 | 0 | 2 |
| 9 |  Dinamarca |
1 | 2 | 3 | 6 |
| 10 |  Suïssa |
1 | 2 | 0 | 3 |
| més informació: Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu 1896 | |||||
[edita] Enllaços externs
|
|
| Jocs Olímpics d'estiu | |
| Atenes 1896 | París 1900 | Saint Louis 1904 | Atenes 1906 | Londres 1908 | Estocolm 1912 | Anvers 1920 | París 1924 | Amsterdam 1928 | Los Ángeles 1932 | Berlín 1936 | Londres 1948 | Helsinki 1952 | Melbourne 1956 | Roma 1960 | Tokio 1964 | Ciutat de Mèxic 1968 | Munic 1972 | Montreal 1976 | Moscou 1980 | Los Ángeles 1984 | Seúl 1988 | Barcelona 1992 | Atlanta 1996 | Sydney 2000 | Atenes 2004 | Pequín 2008 | |
| Jocs Olímpics d'hivern | |
| Chamonix 1924 | Sankt-Moritz 1928 | Lake Placid 1932 | Garmisch-Partenkirchen 1936 | Sankt-Moritz 1948 | Oslo 1952 | Cortina d'Ampezzo 1956 | Squaw Valley 1960 | Innsbruck 1964 | Grenoble 1968 | Sapporo 1972 | Innsbruck 1976 | Lake Placid 1980 | Sarajevo 1984 | Calgary 1988 | Albertville 1992 | Lillehammer 1994 | Nagano 1998 | Salt Lake City 2002 | Torí 2006 |
|
