Jocs Ol??mpics d'estiu 1896
De Viquip??dia
| Jocs Ol??mpics d'Atenes 1896 | |
 |
|
| Pa??sos participants | 13 |
| Atletes participants | 245 |
| Esdeveniment | 43 de 9 esports |
| Cerim??nies - Obertura |
6 d'abril de 1896 |
| - Clausura | 15 d'abril de 1896 |
| Inaugurats per | Rei Jordi I de Gr??cia |
| Jurament Ol??mpic - de l'Atleta |
- |
- del Jutge |
- |
| Flama Ol??mpica | - |
| Estadi Ol??mpic | Estadi Panathinaiko |
Els I Jocs Ol??mpics d'Estiu es van celebrar a Atenes, Gr??cia entre el 6 d'abril i el 15 d'abril de 1896. Hi van participar 200 atletes masculins (no hi havia participaci?? femenina) de 14 pa??sos, competint en 9 esports i 43 especialitats.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Sota l'impuls del bar?? Pierre de Coubertin, el Comit?? Ol??mpic Internacional va realitzar les seves primeres sessions a Par??s el juny de 1894. Va ser all?? que es va decidir que Atenes seria la seu de de els primers Jocs Ol??mpics.
Abans de 1894, el grec Evagelios Zappas va organitzar, a mitjan segle XIX, quatre esdeveniments precursors dels Jocs Ol??mpics de l'era moderna, els anys 1859, 1870, 1875 i 1889.
Els Jocs van estar a punt de ser traslladats a Budapest per falta de fons per a organitzar-los, per?? l'home de negocis grec George Averoff va pagar la reconstrucci?? de l'estadi Panathinaiko, constru??t el 330 aC. Amb aquest finan??ament, el govern grec va aconseguir completar la resta de les obres necess??ries per als Jocs.
Els Jocs van ser un ??xit. Hi van participar 14 pa??sos i 200 atletes. Al finalitzar els Jocs el bar?? de Coubertin va proposar que els jocs futurs es disputessin per altres ciutats arreu del m??n. Aquesta idea no ser de grat dels organitzadors grecs que havien imaginat una cita mundial a Atenes cada quatre any, per?? finalment s'hi van avenir.
[edita] Desenvolupament
A la cerim??nia d'obertura, el rei Jordi I de Gr??cia va donar inici als primers Jocs Ol??mpics de l'era moderna amb les paraules "Proclamo l'obertura dels primers Jocs Ol??mpics Internacionals d'Atenes". L'encesa de la flama Ol??mpica no va arribar fins als Jocs Ol??mpics d'Amsterdam 1928, i el jurament Ol??mpic no fou in introdu??t fins els Jocs Ol??mpics d'Anvers 1920. Durant aquests primers jocs es va lliurar una medalla de plata, una branca d'olivera i un diploma als guanyadors de cada prova. Per al segon classificat es va lliurar una medalla de coure, una branca de llorer i un diploma.
A la medalla hi figura la cara del d??u Zeus sostenint a la seva m?? un globus sobre el qual hi ha la representaci?? de la vict??ria. En la part inferior es llegix en grec la paraula "Olympia". A dors es mostra la acr??poli i el text en grec: Jocs Ol??mpics Internacionals a Atenes 1896.
[edita] Resum esportiu
 |
Esports als Jocs Ol??mpics d'Atenes 1896 |
|
Atletisme | Ciclisme | Esgrima | Gimn??stica | Halterof??lia | Lluita | Nataci?? | Tennis | Tir |
|
[edita] Atletisme
Les proves atl??tiques es disputaren a l'estadi Panathenaic. Els estatunidencs foren els dominadors amb 9 dels 12 t??tols. James Connolly dels Estats Units va guanyar el triple salt el 6 d'abril de 1896 essent el primer campi?? ol??mpic en 1503 anys. Va acabar tamb?? segon en salt alt i tercer en salt llarg. El viatge fins a Atenes el va haver de realitzar en vaixell de c??rrega i tren. Robert Garrett dels Estats Units va guanyar les disciplines de llen??ament de dics i de pes. Tom Burke dels Estats Units, va guanyar les curses de 100 m i 400 m. L'australi?? Teddy Flack va guanyar els 800 m i els 1.500 m. Ellery Clark dels Estats Units va guanyar el salt alt i el salt llarg. Per als organitzadors grecs la prova m??s important era la marat??, pel seu significat hist??ric. Spyridon Louis va prendre la davantera a quatre quil??metres del final i va guanyar la cursa amb set minuts d'avantatge convertint-se en el gran heroi dels jocs.
[edita] Ciclisme
Les proves ciclistes es disputaren al Vel??drom Neo Phaliron. Fora de la pista nom??s es disput?? una prova, una cursa entre Atenes i Marathon (anada i tornada, 87 quil??metres). El franc??s Paul Masson fou el millor ciclista guanyant tres proves. El tamb?? franc??s L??on Flameng, l'austr??ac Adolf Schmal i el grec Aristidis Konstantinidis tamb?? foren campions ol??mpics.
[edita] Esgrima
L'esgrima es disput?? al Zappeion (en honor a Evangelos Zappas. Es disputaren proves d'amateurs i de professionals. La prova d'espasa no es disput??. En floret amateur guany?? el franc??s Eug??ne-Henri Gravelotte, mentre que el sabre el guany?? Ioannis Georgiadis i el floret professional fou guanyat pel grec Leonidas Pyrgos.
[edita] Gimn??stica
La gimn??stica es disput?? tamb?? tamb?? a l'Estadi Panathenaic. Els grans guanyadors foren els alemanys guanyant 5 de les 8 proves. Els alemanys Hermann Weing??rtner, Alfred Flatow i Carl Schuhmann, el su??s Louis Zutter, i els grecs Ioannis Mitropoulos i Nikolaos Andriakopoulos foren els campions individuals.
[edita] Tir
Les proves de tir es disputaren a Kallithea. En total foren cinc proves, dues de rifle i tres de pistola. Els campions foren els grecs Pantelis Karasevdas, Ioannis Phrangoudis i Georgios Orphanidis i els germans nord-americans John i Sumner Paine.
[edita] Nataci??
Les proves de nataci?? dels primers jocs es disputaren a mar obert, a la costa del Pireu. El m??s destacat nedador fou l'hongar??s Alfr??d Hajos que guany?? dues proves. Els altres guanyadors foren Ioannis Malokinis de Gr??cia i Paul Neumann d'??ustria.
[edita] Tennis
El tennis era un dels esports m??s destacats a finals de segle XIX. Les grans estrelles de l'esport, per??, no viatjaren a Atenes. La competici?? es desenvolup?? al Athens Lawn Tennis Club i al vel??drom. Un irland??s que estava a Atenes de vacances, John Pius Boland, guany?? amb facilitat les finals d'individuals i de dobles.
[edita] Halterof??lia
L'esport de l'halterof??lia encara era molt jove l'any 1896. Les competicions es disputaren a l'estadi ol??mpic i es caracteritzaren per que no tenien l??mits de pes. A la competici?? de dues mans aixecaren el mateix pes el dan??s Viggo Jensen i el brit??nic Launceston Elliot. Els jutges donaren el t??tol al dan??s pel seu millor estil. A la prova d'una m?? el brit??nic Elliot es revenj?? i guany?? la competici?? al propi Jensen.
[edita] Lluita
La competici?? de lluita tamb?? es disput?? sense l??mits de pes i les regles eren similars a les de l'actual lluita grecoromana. La competici?? es disput?? a l'estadi Panathenaic. Excepte els dos lluitadors grecs, la resta de lluitadors ja havien competit en altres esports, com ara l'aixecador de pes Launcesto Elliot o el gimnasta Carl Schuhmann. Aquest darrer fou el vencedor final derrotant el grec Georgios Tsitas.
[edita] Pa??sos
El fet que els diferents atletes representessin els seus pa??sos no form?? part del programa ol??mpic fins deu anys m??s tard d'aquesta edici??. Molts atletes, de fet, hi participaven representant els seus clubs. Tot i aix??, els analistes posteriors llisten els atletes en funci?? del seu pa??s d'origen.
El nombre de pa??sos varia segons la font. Aix?? el Comit?? Internacional Ol??mpic d??na el nombre de 14 pa??sos, per?? no els llista. Altres fonts parlen de 12 (excloent-hi Xile i Bulg??ria) i d'altres de 13 (en excloure It??lia). Altres fonts inclouen Egipte, ja que Dionysios Kasdaglis era un grec-egipci que residia en aquest darrer pa??s.
Alemanya.
Austr??lia, encara que formava part del Regne Unit, s'acostuma a llistar Teddy Flack com australi??.
??ustria, tot i formar part de l'Imperi Austrohongar??s s'acostuma a llistar-la per separat..svg/20px-Flag_of_Bulgaria_(bordered).svg.png)
Bulg??ria, Charles Champaud era un su??s resident a Bulg??ria. Segons la font se li atorga una o altra nacionalitat.
Dinamarca
Egipte, algunes fonts inclouen el representant grec-egipci.
Estats Units
Fran??a.svg/20px-Flag_of_Greece_(1828-1978).svg.png)
Gr??cia, s'inclouen representants de Xipre i Esmirna i algunes fonts el representant grep-egipci.
Hongria, tot i formar part de l'Imperi Austrohongar??s s'acostuma a llistar-la per separat. Inclou representants d'Eslov??quia i Vojvodina.
It??lia..svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_(3-5).svg.png)
Regne Unit
Su??cia.
Su??ssa
Xile, es reclama que Luis Subercaseaux va competir en 100, 400 i 800 metres llisos, per?? altres fonts no el mencionen.
B??lgica i R??ssia van inscriure esportistes per?? no arribaren a participar.
[edita] Medalles
Tot i que en aquesta edici?? no existien les medalles d'or, plata i bronze, ni, per tant, medaller oficial, els analistes posterior han creat un medaller final a semblan??a dels Jocs actuals per poder comparar aquests jocs amb les edicions posteriors. Alguns dels pa??sos llistats no eren independents en el moment, com Austr??lia, i d'altres, com ??ustria i Hongria, formaven part, en realitat d'un ??nic pa??s.
Els n??meros entre parentesi indiquen els resultats quan la naci?? medallista formava part d'un equip mixte.
(Pa??s amfitri?? ressaltat.)
| Jocs Ol??mpics d'estiu 1896 | |
||||
|---|---|---|---|---|---|
| Posici?? | Pa??s |  |
 |
 |
Total |
| 1 |  Estats Units |
11 | 7 | 2 | 20 |
| 2 | .svg/25px-Flag_of_Greece_(1828-1978).svg.png){kind=small} Gr??cia |
10 | 17 | 19 | 46 |
| 3 |  Alemanya |
6 | 5 | 2 | 13 |
| 4 |  Fran??a |
5 | 4 | 2 | 11 |
| 5 |  Regne Unit |
2 | 3 | 2 | 7 |
| 6 |  Hongria |
2 | 1 | 3 | 6 |
| 7 |  ??ustria |
2 | 1 | 2 | 5 |
| 8 | Austr??lia |
2 | 0 | 0 | 2 |
| 9 |  Dinamarca |
1 | 2 | 3 | 6 |
| 10 |  Su??ssa |
1 | 2 | 0 | 3 |
| m??s informaci??: Medaller dels Jocs Ol??mpics d'estiu 1896 | |||||
[edita] Enlla??os externs
|
|
| Jocs Ol??mpics d'estiu | |
| Atenes 1896 | Par??s 1900 | Saint Louis 1904 | Atenes 1906 | Londres 1908 | Estocolm 1912 | Anvers 1920 | Par??s 1924 | Amsterdam 1928 | Los ??ngeles 1932 | Berl??n 1936 | Londres 1948 | Helsinki 1952 | Melbourne 1956 | Roma 1960 | Tokio 1964 | Ciutat de M??xic 1968 | Munic 1972 | Montreal 1976 | Moscou 1980 | Los ??ngeles 1984 | Se??l 1988 | Barcelona 1992 | Atlanta 1996 | Sydney 2000 | Atenes 2004 | Pequ??n 2008 | |
| Jocs Ol??mpics d'hivern | |
| Chamonix 1924 | Sankt-Moritz 1928 | Lake Placid 1932 | Garmisch-Partenkirchen 1936 | Sankt-Moritz 1948 | Oslo 1952 | Cortina d'Ampezzo 1956 | Squaw Valley 1960 | Innsbruck 1964 | Grenoble 1968 | Sapporo 1972 | Innsbruck 1976 | Lake Placid 1980 | Sarajevo 1984 | Calgary 1988 | Albertville 1992 | Lillehammer 1994 | Nagano 1998 | Salt Lake City 2002 | Tor?? 2006 |
|
