Jocs Olímpics d'estiu 1904
De Viquipèdia
| Jocs Olímpics de Saint Louis 1904 | |
 |
|
| Països participants | 12 |
| Atletes participants | 651 |
| Esdeveniment | 91 de 18 esports |
| Cerimònies - Obertura |
1 de juliol de 1904 |
| - Clausura | 23 de novembre de 1904 |
| Inaugurats per | David Francis |
| Jurament Olímpic - de l'Atleta |
- |
- del Jutge |
- |
| Flama Olímpica | - |
| Estadi Olímpic | Francis Field |
Els III Jocs Olímpics d'Estiu es van celebrar a Saint Louis, Estats Units entre l'1 de juliol i el 23 de novembre de 1904. Originàriament s'atorgà l'esdeveniment a la ciutat de Chicago, però la Louisiana Purchase Exposition (l'Exposició Universal) no acceptà un altre event internacional durant les mateixes dates. La ciutat de Saint Louis començà a pressionar amb l'amenaça d'unes competicions esportives paral·leles i finalment, el baró Pierre de Coubertin acceptà atorgar els jocs a la ciutat de Louisiana.
Saint Louis va repetir els mateixos errors que quatre anys abans havia comès París. Les competicions es reduïren a una simple exhibició cultural més dins l'Exposició i es perllongaren durant cinc llargs mesos. A més, les competicions se barrejaren amb altres competicions esportives menors que també reberen l'apelatiu d'olímpiques. Hi prengueren part prop de 700 atletes, vuit d'ells dones. Foren els primers Jocs en els que s'entregaren medalles d'or, argent i bronze.
Taula de continguts |
[edita] Esports disputats
Un total de 18 esports formaren part del programa dels Jocs Olímpics de 1904. La lluita i l'halterofília retornaren al programa, amb d'altres nous esports.
[edita] Països participants
En aquests Jocs Olímpics sols hi van prendre part 12 països. El número entre parèntesi indica la quantitat coneguda de participants per a cada país.
Alemanya (17)
Austràlia (2)
Àustria (2)
Canadà (52)
Cuba (3)
Estats Units (523)
França (1).svg/20px-Flag_of_Greece_(1828-1978).svg.png)
Grècia (14)
Hongria (4).svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_(3-5).svg.png)
Regne Unit (3)
Sudàfrica (8)
Suïssa (1)
[edita] Resum esportiu
Aquests jocs van ser clarament dominats pels esportistes estatsunidencs. La tensió que es vivia a Europa causada per la guerra russojaponesa i la dificultat del trasllat a Saint Louis va fer que alguns dels millors atletes del vell continent no hi prengueren part. Sí que hi van participar els dos primers atletes africans en uns jocs, Len Tau i Jan Mashiani, dos tswana i que eren es trobaven a la ciutat per ser exhibits a l'Exposició Universal.
- El gimnasta nordamericà Anton Heida fou el millor esportista dels jocs amb cinc medalles d'or i una d'argent.
- El també gimnasta nordamericà George Eyser fou un dels més destacats amb un total de sis medalles, tot i tenir la cama esquerra de fusta.
- L'atleta de Chicago Jim Lightbody guanyà tres medalles d'or en 2500 metres obstacles, 800 i 1500 metres, amb rècord del món en aquesta darrera prova, i una medalla de plata.
- Harry Hillman guanyà els 200 m tanques, 400 m i 400 m tanques.
- El velocista Archie Hahn també guanyà tres ors en 60 m, 100 m i 200 m. El seu rècord olímpic en aquesta darrera prova no fou batut fins 28 anys més tard.
- La prova de llençament de disc fou una de les més disputades. Martin Sheridan i Ralph Rose van empatar al final amb un llençament de 39.28 metres. Els jutges decidiren atorgar un llençament de desempat en el que en sortí victorión Sheridan.
- L'estatunidenc Ray C. Ewry tornà a guanyar les tres medalles d'or en les proves de salt de longitud, salt d'altura i triple salt sense cursa.
- El millor esportista no americà fou l'alemany Emil Rausch que guanyà tres proves de natació. L'hongarès Zoltan Halmay i el nordameircà Charles Daniels van guanyar dues medalles d'or més de natació.
[edita] Medalles
(País amfitrió ressaltat.)
| Jocs Olímpics d'estiu 1904 |  |
||||
|---|---|---|---|---|---|
| Posició | País |  |
 |
 |
Total |
| 1 |  Estats Units |
78 | 82 | 79 | 239 |
| 2 |  Alemanya |
4 | 4 | 5 | 13 |
| 3 |  Cuba |
4 | 2 | 3 | 9 |
| 4 |  Canadà |
4 | 1 | 1 | 6 |
| 5 |  Hongria |
2 | 1 | 1 | 4 |
| 6 |  Equip mixt |
1 | 1 | 0 | 2 |
 Regne Unit |
1 | 1 | 0 | 2 | |
| 8 | .svg/25px-Flag_of_Greece_(1828-1978).svg.png){kind=small} Grècia |
1 | 0 | 1 | 2 |
 Suïssa |
1 | 0 | 1 | 2 | |
| 10 |  Àustria |
0 | 0 | 1 | 1 |
| més informació: Medaller dels Jocs Olímpics d'estiu 1904 | |||||
[edita] Enllaços externs
|
|
| Jocs Olímpics d'estiu | |
| Atenes 1896 | París 1900 | Saint Louis 1904 | Atenes 1906 | Londres 1908 | Estocolm 1912 | Anvers 1920 | París 1924 | Amsterdam 1928 | Los Ángeles 1932 | Berlín 1936 | Londres 1948 | Helsinki 1952 | Melbourne 1956 | Roma 1960 | Tokio 1964 | Ciutat de Mèxic 1968 | Munic 1972 | Montreal 1976 | Moscou 1980 | Los Ángeles 1984 | Seúl 1988 | Barcelona 1992 | Atlanta 1996 | Sydney 2000 | Atenes 2004 | Pequín 2008 | |
| Jocs Olímpics d'hivern | |
| Chamonix 1924 | Sankt-Moritz 1928 | Lake Placid 1932 | Garmisch-Partenkirchen 1936 | Sankt-Moritz 1948 | Oslo 1952 | Cortina d'Ampezzo 1956 | Squaw Valley 1960 | Innsbruck 1964 | Grenoble 1968 | Sapporo 1972 | Innsbruck 1976 | Lake Placid 1980 | Sarajevo 1984 | Calgary 1988 | Albertville 1992 | Lillehammer 1994 | Nagano 1998 | Salt Lake City 2002 | Torí 2006 |
|
