Pierre de Coubertin
De Viquipèdia
Pierre de Coubertin (1 de gener de 1863 - 2 de setembre de 1937), nascut com Pierre de Frédy, va ser un pedagog francès i historiador, mundialment famós per ser el fundador dels Jocs Olímpics moderns.
[edita] Biografia
Nascut a París (França) i provinent d'una família benestant, el pare de Coubertin, desitjava que el seu fill fos militar, però el seu temperament sensible, va xocar amb la dura disciplina de l'Acadèmia Militar de Saint-Cyr. De cop i volta, va penjar les armes i estudià pedagogia.
Marxà al Regne Unit a perfeccionar els seus estudis, on conegué la singular doctrina del Cristianisme muscular, que tractava de la recerca de la perfecció espiritual per mitjà de l'esport i la higiene. Un dels més destacats seguidors d'aquesta ideologia era el pastor anglicà Thomas Arnold. Pierre es converteix en el seu deixeble.
Comença a divulgar aquests mètodes per tota França, creant societats atlètiques en els instituts que s'associen a la Unió dels Esports Atlètics (Union donis Sports Athletiques). Fundà la primera revista dedicada a l'esport: la Revue Athletiques, assolint que el govern francès accedís a incloure-la en els seus programes de l'Exposició Universal de 1889.
El ministre d'educació francès el va enviar als Estats Units perquè continuï la seva investigació sobre els mètodes d'ensenyament. Veient la magnífica acceptació i el creixement de la pràctica esportiva, Pierre començà a somiar amb a unir en una extraordinària competició als esportistes de tot el món, sota el signe de la unió i la germanor, sense ànim de lucre i només pel desig d'aconseguir la glòria, competir per competir i com ell deia: L'important és participar'. La idea de Coubertin semblava insensata i va xocar amb molta incomprensió.
Intentant convèncer a tots, va viatjar per tot el món parlant de pau, comprensió entre els homes i d'unió, mesclant tot amb la paraula Esport. Per fi, en l'última sessió del Congrés Internacional d'Educació Física que es va celebrar en la Sorbona de París, el 26 de juny de 1894, es decideix instituir els Jocs Olímpics.
Al Regne Unit, aquesta idea no és ben rebuda i l'opinió pública decideix quedar al marge. Alemanya va reaccionar intentant boicotejar els jocs. Grècia s'oposà, i el seu cap de govern, Tricoupis, va voler impedir la seva realització, doncs aquell embolic sortia molt car al seu país ja que Coubertin volia que els primers jocs de la història moderna es féssin a la capital helena, cuna de la civilització que els havia creat.
Coubertin va aconseguir que el príncep hereu de Grècia, el Duc d'Esparta antecedís davant Guillem, emperador d'Alemanya, convencent als anglesos i al seu propi Govern. El príncep aconseguí que s'emetessin una sèrie de segells commemoratius per a aconseguir els diners per als jocs. A més creà una subscripció pública amb tan bons resultats que aconseguí que Jorge Averof, un ric d'Alexandria, pagués les despeses de la reconstrucció de l'estadi olímpic d'Atenes.
El 24 de març de 1896, dia de Pasqua de Resurrecció, el Duc d'Esparta, després d'un discurs, descobreix l'estàtua del mecenes Averof. El rei Jordi de Grècia pronuncià per primera vegada les paraules rituals: Declaro obert els Primers Jocs Olímpics Internacionals d'Atenes.
Els Jocs Olímpics van ser inaugurats en la primavera de 1896, mentre que els Jocs Olímpics d'Hivern van començar el 1924 i s'han celebrat solament amb les excepcions de la Primera Guerra Mundial i de la Segona Guerra Mundial.
Pierre de Coubertain, moriría la tardor de 1937 a Ginebra (Suïssa), i seria enterrat a Laussane (Suïssa) seu del Comitè Olímpic Internacional.
El Comitè Olímpic Internacional otorga una medalla olímpica especial anomenada medalla Pierre de Coubertain al mérit esportiu.
