Carl Lewis

De Viquipèdia

Medaller
Atletisme
Jocs Olímpics
Or	Los Ángeles 1984	100 m
Or	Los Ángeles 1984	200 m
Or	Los Ángeles 1984	4x100 m
Or	Los Ángeles 1984	salt de llargada
Or	Seül 1988	100 m
Plata	Seül 1988	200 m
Or	Seül 1988	salt de llargada
Or	Barcelona 1992	4x100 m
Or	Barcelona 1992	salt de llargada
Or	Atlanta 1996	salt de llargada
Campionat del Món d'Atletisme
Or	Hèlsinki 1983	100 m
Or	Hèlsinki 1983	4x100 m
Or	Hèlsinki 1983	salt de llargada
Or	Roma 1987	100 m
Or	Roma 1987	4x100 m
Or	Roma 1987	salt de llargada
Or	Tòquio 1991	100 m
Or	Tòquio 1991	4x100 m
Plata	Tòquio 1991	salt de llargada
Bronze	Stuttgart 1993	200 m

Frederick Carlton "Carl" Lewis ( Birmingham, Alabama, EUA 1961 ) és un atleta nord-americà especialista en proves de velocitat i salt de llargada, considerat un dels millors atletes de tots els temps.

[edita] Biografia

Nasqué l'1 de juliol de 1961 a la ciutat de Birmingham, a l'estat nord-americà d'Alabama, fill d'un jugador de futbol americà i d'una saltadora de tanques. Amb 13 anys va començar a competir en salt de llargada, observant els seus entrenadors les seves bones condicions per les proves de velocitat.

En 1980, amb només dinou anys, Carl va ser seleccionat per a l'equip olímpic nord-americà d'atletisme, però el boicot del seu país als Jocs Olímpics de Moscou 1980 va retardar el debut de Lewis.

[edita] Millor atleta de la història

En els anys següents Lewis va fer la millors marques de la temporada en els 100 m i el salt de llargada. Als Campionats del Món d'Atletisme celebrats a Hèlsinki, Finlàndia, l'any 1983 Lewis va obtenir el seu primer gran èxit internacional, aconseguint la victòria en els 100 m, salt de llargada i en relleus 4 x 100 m.

Això el va convertir en el gran favorit per als Jocs Olímpics d'estiu 1984, aconseguint els quatre títols anteriors més el de 200 m, igualant el rècord de Jesse Owens de 1936 a les Olimpíades de Berlin.

El 1987, en els Campionats del Món d'Atletisme de Roma va guanyar l'or en salt de llargada i en els relleus 4 x 100 m i va ser segon en els 100 m llisos, superat pel canadenc Ben Johnson. No obstant això, anys després Ben Johnson va ser desposseït de tots els seus triomfs i rècords a causa d'haver-se demostrat l'ús de substàncies prohibides, per la qual cosa Carl Lewis va passar a ser el guanyador dels 100 m a Roma.

Als Jocs Olímpics de Seül 1988 va afegir tres noves medalles al seu medaller, convertint-se en el primer atleta a guanyar la competició de salt de llargada en dos Jocs Olímpics consecutius. Va obtenir una polèmica victòria en els 100 m llisos, després que l'atleta canadenc Ben Johnson fos desqualificat pels resultats de la prova antidopatge, que van revelar que havia consumit esteroides. En els 200 m, va ser vençut, per sorpresa, pel seu compatriota Joe DeLoach. A la carrera 4 x 100 m de relleus l'equip va ser desqualificat, sense que Lewis corregués, a causa de una incorrecta passada del testimoni.

Durant la temporada de 1991 Carl Lewis i el seu company d'equip Leroy Burrell, van dominar les proves de velocitat. En les carreres anteriors al Campionat Mundial de Tòquio, Japó, Burrell va batre el rècord mundial de Lewis, deixant-lo en 9,90 s. No obstant això, en el Campionat Mundial Lewis va respondre al desafiament de Burrell, en potser la millor carrera dels 100 m de la història, com un veritable campió. En una carrera on sis dels vuit corredors van trencar la barrera dels 10 s, una situació que no havia ocorregut anteriorment Lewis es va convertir en el primer home a baixar dels 9,90 s, amb una marca de 9,86, assolint el seu tercer Campionat Mundial en els 100 m i establint un nou rècord mundial. A més va aconseguir altre or en els relleus 4 x 100 m i la medalla de plata en salt de llargada.

En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 va guanyar el seu tercer títol en salt de llargada, disciplina de la qual s'havia consolidat com a màxim dominador durant la dècada de 1980, i va tornar a ser or en relleus 4 x 100 m. No va poder competir en els 100 m al no classificar-se en la proves de selecció del seu país.

En els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 no va assolir la classificació en les proves de velocitat, i no va poder formar part de l'equip de relleus nord-americà, en una polèmica decisió. No obstant això, va tornar a vèncer en salt de llargada per quarta vegada consecutiva, un fet que solament havien aconseguit el llançador de disc Al Oerter i Paul Elvstrm en unes olimpíades. Era el seu novè i últim or olímpic.

Lewis es va retirar després dels Jocs Olímpics d'Atlanta i, actualment, es dedica al cinema a Los Àngeles, Califòrnia. El 1996 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva impressionant trajectòria esportiva, els seus èxits així com la seva ferma lluita contra el dopatge.