Història de la tecnologia
De Viquipèdia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
La tecnologia està present en tots els àmbits de les societats de països industrialitzats. Per això, el seu grau d'influència és decisiu a cada societat. La tecnologia no només és una activitat destinada a generar, crear i produir nous artefactes o objectes, sinó que té una perspectiva fins als aspectes socials, científics, econòmics, mediambientals, etc., d'una zona determinada, el qual s'hi veu involucrada. Aquesta unió de fenòmens se'n diu CTS que significa que són els estudis de Ciència, Tecnologia i Societat.
La tecnologia i la ciència ha anat lligada al pas dels anys i com també hi ha hagut una gran evolució. Avui en dia és difícil intentar separar entre el coneixement tecnològic i el científic.
Taula de continguts |
[edita] Era prehistòrica
Des de les societats prehistòriques, la humanitat ha evolucionant i encara ho està fent intentant dominar el medi on viu a través de la creació d'eines i estris que han sigut punts clau entre la diferenciació entre l'animal i l'ésser humà. Des del Paleolític inferior, aquestes societats antigues ja havien creat diverses eines i objectes fets amb pedra, ivori, fusta i més materials que es podien trobar fàcilment. Aquestes eines les utilitzaven per caçar, esquarterar animals, cosir pells, etc. Un dels primers objectes utilitzats amb un grau més de sofisticació va ser l'arc, que amb tants sols una mica de força es podia deixar anar la corda o fil per alliberar la fletxa sortint disparada. Altres avenços van ser la utilització de pals aplicant el principi de la palanca per moure pedres com la col·locació de dòlmens i menirs.
Al Neolític (8000-3000 aC), es descobreix l'agriculutra i la ramaderia, el qual se'n pot dir la primera revolució tècnica. Per treballar en les diverses activitats es mostra la necessitat de l'ús de diferents eines, com les arades, pales, aixades, etc., primerament de fusta o pedra, però després (quan hi havia l'oportunitat) de coure o ferro, com sistemes de regar camps i de transport. Pels voltants del 3000 aC, apareixen a Sumèria (Mesopotàmia), les primeres rodes, tot i que els primers terrissaires les utilitzaven per fer ceràmica. Gràcies a la creació de la roda, s'avança a la construcció de carros pel transport de mercaderies propulsades pels cavalls i/o bous com també l'arrossegament de trieneus.
En aquesta època, amb el vent, s'utilitzen les primeres embarcacions per navegar. Al 3500 aC, apareixen alguns metalls, com el coure, el qual va propiciar el desenvolupament de la tècnica de la fosa i la forja, i la construcció i creació de més eines d'utilitat com ara forns, martells, vares, encluses, tenalles, etc., però quan la metal·lúrgia pren força és entre el 1400 i el 1000 aC. Es pot trobar minerals amb ferro en diferents zones de l'escorça terrestre però a causa de l'alta temperatura per obtenir-ne de pura, era molt difícil de produir en aquella època.
L'agricultura també va produir canvis socials importants. Moltes persones deixen de ser nòmades per esdevenir sedentàries. D'aquesta manera, neixen les primeres civilitzacions, els quals les tribus i pobles passen a ser societats d'un aire més organitzat en diferents classes socials. La gran producció d'aliment propicia la creació de llocs de treball i oficis especialitzats, malgrat ser encara molt artesanal. Els agricultors poden passa de subsistir dels aliments a poder-los vendre pagant amb això a canvi d'eines o altres tipus d'aliments.
Al metix temps apareixen les classes socials dominadores a la resta, com els reis, els exèrcits i els representats religiosos que van propiciar el naixement de civilitzacions com la mesopotàmica, egípcia, grega, etc.
[edita] Les civilitzacions en l'Edat Antiga
Moltes civilitzacions com ara la romana, la grega o l'egípcia utilitzaven l'esclavatge per produir els seus béns materials. Les construccions des de petites fins a grans, com vies de comunicació, temples, edificis; construïdes pels esclaus. S'utiliutzaven tants esclaus que no calien gaires màquines o sistemes per realitzar aquestes tasques. En aquella època s'avançava (depenent de la zona i context històric) més en la ciència que en la tècnica, com per exemple la civilització grega. Persones com Pitàgores, Plató, Aristòtil, Demòcrit i Euclides van iniciar i fomentar la filosofia, les matemàtiques i del pensament generalment, que encara s'hi estudia. D'altra banda, Arquímedes de Siracusa (287-212 aC) va ser un dels primers en donar a conèixer la teoria del funcionament de les màquines simples. En aquell temps, anomenaven les cinc grans la roda, la palanca, el pla inclinat, la falca i el cargol, malgrat que les tres últimes estan relacionades entres sí. Per Plató i Aristòtil, la ciència i el pensament era quelcom que no havia de tenir efectes pràctics, tot i que Arquímedes també ho creia. La tècnica (o techné) era quelcom per a classes inferiors a persones de culte, és a dir, treballadors o esclaus. Llavors va ser en aquell teps que s'establia una mena de barrera entre ciència i tècnica.
Ctesíbios i Herò (150-50 aC), el primer va crear el rellotge d'aigua o clepsidra, i el segon diferents artilugis com rodes, politges, engranatges, etc., com també la eolípila, que era una turbina de vapor que amb poca força motiu es movia prou ràpid. La major part dels artefactes, artilugis o objectes creats per diferents persones que eren pensadors només servien per fer jocs i curiositats entreteniny a altra gent però que no va servir en tasques de treball. No obstant això, els artesans i treballadors utilitzaran després politges, palanques i sistemes mecànics per treballar.
[edita] Edat mitjana
La tecnologia va tenir una presència més aviat pobre durant l'època medieval en la invenció de noves tècniques i invents. Però les ja ecistents van percebre una considerable millora o evolució. Les energies del vent i de l'aigua van ser les que van predominar, potser, per la gradual disminució de l'esclavatge. De totes maneres, la producció agrària i la fabricació d'objectes va ser molt petita que servia només per subsistir o sobreviure. Però aquests tenien l'avantatge que els nobles i l'Església els recolzaven amb protecció, malgrat que aquests els hi donaven poques rendes. Com que la producció era petita es feia tot molt artesanalment i d'aquí van sorgir els gremis.
Malgrat el poc avenç en noves aplicacions tècniques es van crear serradores, trituradores, molins de vent, rodes hidràuliques, martells per forjar o martinets, tot un conjunt de màquines que servien per fer funcions bàsiques com moldre el gra dels cereals, tallar millor la fusta, transport d'aigua per regar, etc. Un gran invent en aquesta etapa va ser la invenció del rellotge mecànic que era més modern i precisiu que els rellotges anteriors com el rellotge de sol o el d'aigua. Aquest era considerat la major màquina en complexitat i utilitat. De la creació del rellotge mecànic va sorgir una mà d'obra especialitzada, malgrat ser encara de manera artesanal, que va propiciar la creació de més aparells i objectes fins entrada la revolució industrial.
A l'Edat Mitjana s'hi feien estudis tecnològics i científics (encara que a petita escala) però el dogmatisme religiós era tan gran que no permetia l'aparició de noves idees i coneixements perquè no serien recolzades per les autoritats, sobretot per l'Església.
[edita] Època renaixentista
Durant el Renaixement hi va haver una millor acceptació i presència de la tecnologia a la societat, fins i tot van aparèixer figures noves com els enginyers, que juntament amb les matemàtiques es creaven diferents objectes. A més, l'enginyer jugava amb el paper d'artesà i artista extenent-ne els camps disciplinatòris. Llavors van sorgir diferents personatges que van tenir molt a veure en l'enginyeria, com és el cas de Leonardo da Vinci (1452-1519), qui va crear un gran nombre de màquines, artilugis i invents que van ser molt innovadors en aquella època degut la gran possibilitat de posar-ho en pràctica en l'art i el disseny, com també la gran complexitat de les pròpies màquines. Molts elements d'aquestes màquines de da Vinci poden ser reflectides en màquines i aparells actuals com el tanc o els avions.
L'experiència i observació de la natura van ser punts clau en el mètode científic durant el Renaixement. És llavors quan la ciència esdevé de manera pràctica i operativa davant el medi natural per dominar-lo. Aquest argument va ser recolzat per l'anglès Francis Bacon (1561-1626) que amb un seguit d'experiències i observacions es podia realitzar un mètode inductiu. Llavors és quan la ciència es pot aplixar al medi i es comença a parlar de tecnologia pura.
Durant el Renaixement van aparèixer personatges importants com Galileu Galilei o Isaac Newton acompanyats per la primera revolució científica que va donar impuls per fomentar les bases del coneixement de la ciència i la tècnica. Aquestes persones van crear un gran nombre d'artilugis i màquines com el telescopi de Galileu o la bomba pneumàtica d'Otto von Guericke.
Malgrat el gran avenç, el dogmatisme religiós era encara molt omnipresent en aquella època (com també fins ara malgrat haver-se disminuït notablement) i va provocar que no s'acceptessin alguns dels descobriments de molts científics, com per exemple; que si la terra era rodona o no, després es va debatar que si la terra era el centre de l'univers, com també va comportar a greus conseqüències, que podien arribar a la mort.
La tecnologia va anar evolucionant de mica en mica fins al que podem dir l'edat d'or de la tecnologia: les revolucions industrials.
[edita] Edat d'or de la tecnologia: Les revolucions industrials
[edita] La primera revolució industrial
A Anglaterra es va començar a partir del segle XVII, i com també gradualment (però sobretot a partir de la primera meitat del segle XIX) anys després als Països Catalans, un seguit de canvis socials i econòmics com també un factible canvi polític que va fer desaparèixer progressivament el sistema feudal substituint-lo per un nou model en diferents àmbits, amb el capitalisme com a predominant. En els temps anteriors a aquest hi havia una visió de subsistència en la producció però durant aquests anys van aparèixer la burguesia fent-se propietaris de mines, fàbriques i/o tallers per a un objectiu comú; produir per vendre.
Els sistemes d'energia per fer funcionar les màquines a les fàbriques angleses ja no van ser les rodimentaries i medievals rodes hidràuliques ja que va ser el carbó el recurs principal. Tot i que no va ser el mateix cas per als Països Catalans ja que el carbó era car ja que el més barat venia d'Astúries i el transport era la despesa principal, però tot i així a les zones de costa catalanes on hi havia fàbriques sí que utilitzaven el carbó. Altres maners per fer funcionar les màquines de les fàbriques va ser el fenòmen de les colònies, que eren sovint fàbriques més o menys grans que s'ubicaven en zones d'interior del país utilitzant les aigües dels rius per fer funcionar la màquina de vapor, que feia finalment, funcionar les màquines. Aquestes colònies, s'ubicaven a la vora de rius com el Ter, el Llobregat i el Cardener. Al Principat de Catalunya era on majoritàriament hi havien aquestes indústries.
A causa de la difícil obtenció del carbó per la profunditat dins les mines on es trobava es va necessitar bombejar aigua per fer-la sortir a l'exterior. Això va comportar una gran demanda de carbó, el qual va ser substituït en gran part per la invenció de la màquina de vapor (esmentat més amunt) gràcies a un seguit de personatges. Thomas Savery, Denis Papin, Thomas Newcomen i James Watt entre d'altres van ser els qui van desenvolupar les màquinesde vapor durant el segle XVIII, el qual va ser una energia bàsica fins molt entrada la revolució industrial.
La nova classe dominant, la burguesia, donava el seu suport en l'ús de la ciència en la pràctica. Això va fer que les invencions de molts científics els comportés ràpidament a la fama i la fortuna per la seva rapidesa en posar-ho en pràctica. Com també artesans i mestres podien creas les seves pròpies empreses com tallers o fàbriques per guanyar diners siguent ràpidament en capitalistes. Entre els segles XVIII i XIX, la revolució industrial es va estendre per tot Europa fent que l'evolució de la tecnologia augmentés considerablement més que en molts anys enrrera.
Als Països Catalans, malgrat ser una zona d'important innovació (majoritàriament per temes polítics) en altres àmbits, en la revolució industrial va arribar tard, tot i que s'hi va acabar creant una potent indústria tèxtil i metal·lúrgica el qual deixava l'economia del país en dos fronts; l'agricultura i la indústria.
[edita] Segona revolució industrial
Després de l'èxit amb la màquina de vapor durant la revolució industrial, la energia elèctrica i el petroli va desembocar a una segona revolució industrial que s'inicia a principis dels anys 1900. El naixement de nous sectors productius com les indústries de l'automòbil, l'aeronàutica, petroquímica, maquinari i la pròpia producció elèctrica van crear molts llocs de treball i va crear un canvi encara més radical en l'economia mundial. En aquesta època es milloren moltes indústries mecanitzant-les de manera parcial. Es van crear nombroses empreses que van potenciar encara més el capitalisme.
[edita] L'actualitat: la "tercera revolució industrial"
A partir de la Segona Guerra Mundial, l'electrònica ha sigut una de les indústries que van emergir amb més força fins ara. Llavors s'anomena tercera revolució industrial, però també és conegut com l'era del silici o dels microxips. Els països industrialitzats entren en un gran fase de creixement tecnològic. Els propis governs ja veuen que és necessari la tecnologia juntament amb la ciència pel creixement dels països. La ràdio, la televisió i sobretot la informàtica han esdevingut una tecnologia millorada, els quals es va millorant i renovant a molt bon ritme, en comparació amb altres èpoques anteriors. La informació i la comunicació és un punt clau en la tecnologia d'avui en dia ja que s'amplien més sectors tecnològics com la telefonia mòbil, Internet, televisió digital, etc. D'això se¡n diu tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), juntament amb la informàtica
[edita] Recull bibliogràfic
- Tecnologia Industrial 1. Ed. Mc Graw Hill. ISBN 84-481-4111-3
- Tecnologia Industrial 2. Ed. Mc Graw Hill. ISBN 84-481-9882-4
