Hist??ria de la tecnologia
De Viquip??dia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
La tecnologia est?? present en tots els ??mbits de les societats de pa??sos industrialitzats. Per aix??, el seu grau d'influ??ncia ??s decisiu a cada societat. La tecnologia no nom??s ??s una activitat destinada a generar, crear i produir nous artefactes o objectes, sin?? que t?? una perspectiva fins als aspectes socials, cient??fics, econ??mics, mediambientals, etc., d'una zona determinada, el qual s'hi veu involucrada. Aquesta uni?? de fen??mens se'n diu CTS que significa que s??n els estudis de Ci??ncia, Tecnologia i Societat.
La tecnologia i la ci??ncia ha anat lligada al pas dels anys i com tamb?? hi ha hagut una gran evoluci??. Avui en dia ??s dif??cil intentar separar entre el coneixement tecnol??gic i el cient??fic.
Taula de continguts |
[edita] Era prehist??rica
Des de les societats prehist??riques, la humanitat ha evolucionant i encara ho est?? fent intentant dominar el medi on viu a trav??s de la creaci?? d'eines i estris que han sigut punts clau entre la diferenciaci?? entre l'animal i l'??sser hum??. Des del Paleol??tic inferior, aquestes societats antigues ja havien creat diverses eines i objectes fets amb pedra, ivori, fusta i m??s materials que es podien trobar f??cilment. Aquestes eines les utilitzaven per ca??ar, esquarterar animals, cosir pells, etc. Un dels primers objectes utilitzats amb un grau m??s de sofisticaci?? va ser l'arc, que amb tants sols una mica de for??a es podia deixar anar la corda o fil per alliberar la fletxa sortint disparada. Altres aven??os van ser la utilitzaci?? de pals aplicant el principi de la palanca per moure pedres com la col??locaci?? de d??lmens i menirs.
Al Neol??tic (8000-3000 aC), es descobreix l'agriculutra i la ramaderia, el qual se'n pot dir la primera revoluci?? t??cnica. Per treballar en les diverses activitats es mostra la necessitat de l'??s de diferents eines, com les arades, pales, aixades, etc., primerament de fusta o pedra, per?? despr??s (quan hi havia l'oportunitat) de coure o ferro, com sistemes de regar camps i de transport. Pels voltants del 3000 aC, apareixen a Sum??ria (Mesopot??mia), les primeres rodes, tot i que els primers terrissaires les utilitzaven per fer cer??mica. Gr??cies a la creaci?? de la roda, s'avan??a a la construcci?? de carros pel transport de mercaderies propulsades pels cavalls i/o bous com tamb?? l'arrossegament de trieneus.
En aquesta ??poca, amb el vent, s'utilitzen les primeres embarcacions per navegar. Al 3500 aC, apareixen alguns metalls, com el coure, el qual va propiciar el desenvolupament de la t??cnica de la fosa i la forja, i la construcci?? i creaci?? de m??s eines d'utilitat com ara forns, martells, vares, encluses, tenalles, etc., per?? quan la metal??l??rgia pren for??a ??s entre el 1400 i el 1000 aC. Es pot trobar minerals amb ferro en diferents zones de l'escor??a terrestre per?? a causa de l'alta temperatura per obtenir-ne de pura, era molt dif??cil de produir en aquella ??poca.
L'agricultura tamb?? va produir canvis socials importants. Moltes persones deixen de ser n??mades per esdevenir sedent??ries. D'aquesta manera, neixen les primeres civilitzacions, els quals les tribus i pobles passen a ser societats d'un aire m??s organitzat en diferents classes socials. La gran producci?? d'aliment propicia la creaci?? de llocs de treball i oficis especialitzats, malgrat ser encara molt artesanal. Els agricultors poden passa de subsistir dels aliments a poder-los vendre pagant amb aix?? a canvi d'eines o altres tipus d'aliments.
Al metix temps apareixen les classes socials dominadores a la resta, com els reis, els ex??rcits i els representats religiosos que van propiciar el naixement de civilitzacions com la mesopot??mica, eg??pcia, grega, etc.
[edita] Les civilitzacions en l'Edat Antiga
Moltes civilitzacions com ara la romana, la grega o l'eg??pcia utilitzaven l'esclavatge per produir els seus b??ns materials. Les construccions des de petites fins a grans, com vies de comunicaci??, temples, edificis; constru??des pels esclaus. S'utiliutzaven tants esclaus que no calien gaires m??quines o sistemes per realitzar aquestes tasques. En aquella ??poca s'avan??ava (depenent de la zona i context hist??ric) m??s en la ci??ncia que en la t??cnica, com per exemple la civilitzaci?? grega. Persones com Pit??gores, Plat??, Arist??til, Dem??crit i Euclides van iniciar i fomentar la filosofia, les matem??tiques i del pensament generalment, que encara s'hi estudia. D'altra banda, Arqu??medes de Siracusa (287-212 aC) va ser un dels primers en donar a con??ixer la teoria del funcionament de les m??quines simples. En aquell temps, anomenaven les cinc grans la roda, la palanca, el pla inclinat, la falca i el cargol, malgrat que les tres ??ltimes estan relacionades entres s??. Per Plat?? i Arist??til, la ci??ncia i el pensament era quelcom que no havia de tenir efectes pr??ctics, tot i que Arqu??medes tamb?? ho creia. La t??cnica (o techn??) era quelcom per a classes inferiors a persones de culte, ??s a dir, treballadors o esclaus. Llavors va ser en aquell teps que s'establia una mena de barrera entre ci??ncia i t??cnica.
Ctes??bios i Her?? (150-50 aC), el primer va crear el rellotge d'aigua o clepsidra, i el segon diferents artilugis com rodes, politges, engranatges, etc., com tamb?? la eol??pila, que era una turbina de vapor que amb poca for??a motiu es movia prou r??pid. La major part dels artefactes, artilugis o objectes creats per diferents persones que eren pensadors nom??s servien per fer jocs i curiositats entreteniny a altra gent per?? que no va servir en tasques de treball. No obstant aix??, els artesans i treballadors utilitzaran despr??s politges, palanques i sistemes mec??nics per treballar.
[edita] Edat mitjana
La tecnologia va tenir una pres??ncia m??s aviat pobre durant l'??poca medieval en la invenci?? de noves t??cniques i invents. Per?? les ja ecistents van percebre una considerable millora o evoluci??. Les energies del vent i de l'aigua van ser les que van predominar, potser, per la gradual disminuci?? de l'esclavatge. De totes maneres, la producci?? agr??ria i la fabricaci?? d'objectes va ser molt petita que servia nom??s per subsistir o sobreviure. Per?? aquests tenien l'avantatge que els nobles i l'Esgl??sia els recolzaven amb protecci??, malgrat que aquests els hi donaven poques rendes. Com que la producci?? era petita es feia tot molt artesanalment i d'aqu?? van sorgir els gremis.
Malgrat el poc aven?? en noves aplicacions t??cniques es van crear serradores, trituradores, molins de vent, rodes hidr??uliques, martells per forjar o martinets, tot un conjunt de m??quines que servien per fer funcions b??siques com moldre el gra dels cereals, tallar millor la fusta, transport d'aigua per regar, etc. Un gran invent en aquesta etapa va ser la invenci?? del rellotge mec??nic que era m??s modern i precisiu que els rellotges anteriors com el rellotge de sol o el d'aigua. Aquest era considerat la major m??quina en complexitat i utilitat. De la creaci?? del rellotge mec??nic va sorgir una m?? d'obra especialitzada, malgrat ser encara de manera artesanal, que va propiciar la creaci?? de m??s aparells i objectes fins entrada la revoluci?? industrial.
A l'Edat Mitjana s'hi feien estudis tecnol??gics i cient??fics (encara que a petita escala) per?? el dogmatisme religi??s era tan gran que no permetia l'aparici?? de noves idees i coneixements perqu?? no serien recolzades per les autoritats, sobretot per l'Esgl??sia.
[edita] ??poca renaixentista
Durant el Renaixement hi va haver una millor acceptaci?? i pres??ncia de la tecnologia a la societat, fins i tot van apar??ixer figures noves com els enginyers, que juntament amb les matem??tiques es creaven diferents objectes. A m??s, l'enginyer jugava amb el paper d'artes?? i artista extenent-ne els camps disciplinat??ris. Llavors van sorgir diferents personatges que van tenir molt a veure en l'enginyeria, com ??s el cas de Leonardo da Vinci (1452-1519), qui va crear un gran nombre de m??quines, artilugis i invents que van ser molt innovadors en aquella ??poca degut la gran possibilitat de posar-ho en pr??ctica en l'art i el disseny, com tamb?? la gran complexitat de les pr??pies m??quines. Molts elements d'aquestes m??quines de da Vinci poden ser reflectides en m??quines i aparells actuals com el tanc o els avions.
L'experi??ncia i observaci?? de la natura van ser punts clau en el m??tode cient??fic durant el Renaixement. ??s llavors quan la ci??ncia esdev?? de manera pr??ctica i operativa davant el medi natural per dominar-lo. Aquest argument va ser recolzat per l'angl??s Francis Bacon (1561-1626) que amb un seguit d'experi??ncies i observacions es podia realitzar un m??tode inductiu. Llavors ??s quan la ci??ncia es pot aplixar al medi i es comen??a a parlar de tecnologia pura.
Durant el Renaixement van apar??ixer personatges importants com Galileu Galilei o Isaac Newton acompanyats per la primera revoluci?? cient??fica que va donar impuls per fomentar les bases del coneixement de la ci??ncia i la t??cnica. Aquestes persones van crear un gran nombre d'artilugis i m??quines com el telescopi de Galileu o la bomba pneum??tica d'Otto von Guericke.
Malgrat el gran aven??, el dogmatisme religi??s era encara molt omnipresent en aquella ??poca (com tamb?? fins ara malgrat haver-se disminu??t notablement) i va provocar que no s'acceptessin alguns dels descobriments de molts cient??fics, com per exemple; que si la terra era rodona o no, despr??s es va debatar que si la terra era el centre de l'univers, com tamb?? va comportar a greus conseq????ncies, que podien arribar a la mort.
La tecnologia va anar evolucionant de mica en mica fins al que podem dir l'edat d'or de la tecnologia: les revolucions industrials.
[edita] Edat d'or de la tecnologia: Les revolucions industrials
[edita] La primera revoluci?? industrial
A Anglaterra es va comen??ar a partir del segle XVII, i com tamb?? gradualment (per?? sobretot a partir de la primera meitat del segle XIX) anys despr??s als Pa??sos Catalans, un seguit de canvis socials i econ??mics com tamb?? un factible canvi pol??tic que va fer desapar??ixer progressivament el sistema feudal substituint-lo per un nou model en diferents ??mbits, amb el capitalisme com a predominant. En els temps anteriors a aquest hi havia una visi?? de subsist??ncia en la producci?? per?? durant aquests anys van apar??ixer la burguesia fent-se propietaris de mines, f??briques i/o tallers per a un objectiu com??; produir per vendre.
Els sistemes d'energia per fer funcionar les m??quines a les f??briques angleses ja no van ser les rodimentaries i medievals rodes hidr??uliques ja que va ser el carb?? el recurs principal. Tot i que no va ser el mateix cas per als Pa??sos Catalans ja que el carb?? era car ja que el m??s barat venia d'Ast??ries i el transport era la despesa principal, per?? tot i aix?? a les zones de costa catalanes on hi havia f??briques s?? que utilitzaven el carb??. Altres maners per fer funcionar les m??quines de les f??briques va ser el fen??men de les col??nies, que eren sovint f??briques m??s o menys grans que s'ubicaven en zones d'interior del pa??s utilitzant les aig??es dels rius per fer funcionar la m??quina de vapor, que feia finalment, funcionar les m??quines. Aquestes col??nies, s'ubicaven a la vora de rius com el Ter, el Llobregat i el Cardener. Al Principat de Catalunya era on majorit??riament hi havien aquestes ind??stries.
A causa de la dif??cil obtenci?? del carb?? per la profunditat dins les mines on es trobava es va necessitar bombejar aigua per fer-la sortir a l'exterior. Aix?? va comportar una gran demanda de carb??, el qual va ser substitu??t en gran part per la invenci?? de la m??quina de vapor (esmentat m??s amunt) gr??cies a un seguit de personatges. Thomas Savery, Denis Papin, Thomas Newcomen i James Watt entre d'altres van ser els qui van desenvolupar les m??quinesde vapor durant el segle XVIII, el qual va ser una energia b??sica fins molt entrada la revoluci?? industrial.
La nova classe dominant, la burguesia, donava el seu suport en l'??s de la ci??ncia en la pr??ctica. Aix?? va fer que les invencions de molts cient??fics els comport??s r??pidament a la fama i la fortuna per la seva rapidesa en posar-ho en pr??ctica. Com tamb?? artesans i mestres podien creas les seves pr??pies empreses com tallers o f??briques per guanyar diners siguent r??pidament en capitalistes. Entre els segles XVIII i XIX, la revoluci?? industrial es va estendre per tot Europa fent que l'evoluci?? de la tecnologia augment??s considerablement m??s que en molts anys enrrera.
Als Pa??sos Catalans, malgrat ser una zona d'important innovaci?? (majorit??riament per temes pol??tics) en altres ??mbits, en la revoluci?? industrial va arribar tard, tot i que s'hi va acabar creant una potent ind??stria t??xtil i metal??l??rgica el qual deixava l'economia del pa??s en dos fronts; l'agricultura i la ind??stria.
[edita] Segona revoluci?? industrial
Despr??s de l'??xit amb la m??quina de vapor durant la revoluci?? industrial, la energia el??ctrica i el petroli va desembocar a una segona revoluci?? industrial que s'inicia a principis dels anys 1900. El naixement de nous sectors productius com les ind??stries de l'autom??bil, l'aeron??utica, petroqu??mica, maquinari i la pr??pia producci?? el??ctrica van crear molts llocs de treball i va crear un canvi encara m??s radical en l'economia mundial. En aquesta ??poca es milloren moltes ind??stries mecanitzant-les de manera parcial. Es van crear nombroses empreses que van potenciar encara m??s el capitalisme.
[edita] L'actualitat: la "tercera revoluci?? industrial"
A partir de la Segona Guerra Mundial, l'electr??nica ha sigut una de les ind??stries que van emergir amb m??s for??a fins ara. Llavors s'anomena tercera revoluci?? industrial, per?? tamb?? ??s conegut com l'era del silici o dels microxips. Els pa??sos industrialitzats entren en un gran fase de creixement tecnol??gic. Els propis governs ja veuen que ??s necessari la tecnologia juntament amb la ci??ncia pel creixement dels pa??sos. La r??dio, la televisi?? i sobretot la inform??tica han esdevingut una tecnologia millorada, els quals es va millorant i renovant a molt bon ritme, en comparaci?? amb altres ??poques anteriors. La informaci?? i la comunicaci?? ??s un punt clau en la tecnologia d'avui en dia ja que s'amplien m??s sectors tecnol??gics com la telefonia m??bil, Internet, televisi?? digital, etc. D'aix?? se??n diu tecnologies de la informaci?? i la comunicaci?? (TIC), juntament amb la inform??tica
[edita] Recull bibliogr??fic
- Tecnologia Industrial 1. Ed. Mc Graw Hill. ISBN 84-481-4111-3
- Tecnologia Industrial 2. Ed. Mc Graw Hill. ISBN 84-481-9882-4
