Max Aub Mohrenwitz

De Viquip??dia

Max Aub Mohrenwitz (Par??s, 2 de juny de 1903 - Ciutat de M??xic, 22 de juliol de 1972) fou un escriptor valenci?? en llengua castellana d'origen francoalemany. Conre?? sobretot la novel??la i el teatre. A causa del seu comprom??s amb la defensa de la Segona Rep??blica Espanyola va haver de marxar a l'exili el 1939. ??s considerat un dels m??s importants autors de la literatura de l'exili republic?? espanyol, gr??cies, sobretot, a la seua s??rie de novel??les El laberinto m??gico que recreen els antecedents i el desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 Anys de formaci?? 1.2 De la majoria d'edat als anys de la guerra 1.3 Els anys de la guerra 1.4 Els camps de concentraci?? a Fran??a i Alg??ria 1.5 L'exili a M??xic 2 Notes 3 Enlla??os externs

[edita] Biografia

[edita] Anys de formaci??

De pare alemany^[1], Friedrich Aub Marx^[2], i mare francesa d'origen judeoalemany, Susanne Mohrenwitz, va n??ixer a Par??s. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, tota la fam??lia, a causa de la nacionalitat de son pare, passar?? a ser considerada enemiga. En aquells moments Friedrich Aub es trobava en viatge de treball per Espanya -era viatjant de comer??-. La inseguretat va emp??nyer sa mare a fugir de Fran??a i traslladar-se a Espanya amb el seu marit. Despr??s de trobar-se a Barcelona, els pares de Max decideixen instal??lar-se a Val??ncia, concretament al carrer de la Reina, al barri del Cabanyal.

Aix?? comen???? el primer exili en la vida de Max Aub. El xiquet comen??ar?? a aprendre les lleng??es del seu entorn -a m??s de la llengua en qu?? desenvolupar?? la seua tasca liter??ria, el castell??, Aub tamb?? aprengu?? valenci??^[3]-. Asisteix a l'Escola Moderna de Val??ncia i despr??s a l'Institut Llu??s Vives. Ac?? coneixer?? els que seran els seus amics de joventut, amb els quals va entrant en contacte amb el m??n cultural de la Val??ncia de l'??poca: Jos?? Gaos, que ser?? fil??sof, germ?? del poeta Vicente Gaos; Jos?? Medina Echavarr??a, futur soci??leg. Comen??a a con??ixer la literatura en castell??: Vicent Blasco Ib????ez ser?? un dels primer autors que l'apassionaran. Despr??s, orientat pels seus amics, s'interessar?? per escriptors com P??o Baroja o Miguel de Unamuno^[4].

Ja a l'adolesc??ncia comen??a a assajar l'escriptura. Escriu els seus primers poemes, en castell?? ^[5]. L'inter??s pel teatre li venia de la infantesa, del joc amb un teatre de titelles. En aquests anys d'adolesc??ncia i joventut coneix tamb?? futurs escriptors de la seua generaci??, com Juan Gil-Albert i Joan Chab??s. El cercle d'amistats d'Aub pertany als sectors progressistes de la societat valenciana del seu temps. Aquest factor, juntament amb l'educaci?? lliberal que els seus pares li van donar i el seu propi tarann??, l'inclinar?? cap a postures pol??tiques d'esquerra. Un altre fet que el va marcar pol??ticament fou la dura repressi?? per part de la Gu??rdia Civil d'una manifestaci?? de partits obrers a la Pla??a d'Emilio Castelar -actual Pla??a de l'Ajuntament- a la qual Aub havia assistit amb els seus amics.

Quan acaba el batxillerat Aub decideix no anar a la Universitat i comen??ar a treballar amb son pare al negoci de viatjant de bijuteria per a cavallers. Aix?? li donar?? l'oportunitat de viatjar per tot el Pa??s Valenci??, Catalunya, Arag??, M??rcia, i l'est de Castella i Andalusia. Aquesta experi??ncia de contacte amb la realitat de les gents senzilles i les seues condicions de vida ser?? determinant en la seua formaci?? com a escriptor i en la seua ideologia. Un fet clau per a la seua posterior carrera liter??ria fou l'encontre casual, a Girona, durant el seu primer viatge de treball, als d??huit anys, amb l'escriptor franc??s Jules Romains, qui li donar?? una targeta de presentaci?? per al poeta i cr??tic Enrique D??ez-Canedo. Aub es mantenia molt al dia de les novetats liter??ries gr??cies a les suscripcions a revistes franceses (la Nouvelle Revue Fran??aise, sobretot) i espanyoles (la revista Espa??a d'Ortega y Gasset y Manuel Aza??a).

Un parell d'anys despr??s, el 1923, quan ja t?? acabat el que ser?? el seu primer llibre de poemes, Los poemas cotidianos, viatjar?? a Madrid per a visitar D??ez-Canedo^[6]. Aquest l'introduir?? en els ambients literaris on coneixer?? els futurs membres de la Generaci?? del 27 i altres escriptors i intel??lectuals m??s grans. Aconseguir?? publicar alguns poemes a Espa??a, per?? no el llibre sencer, que no s'editar?? fins el 25, pagat per Aub mateix.

[edita] De la majoria d'edat als anys de la guerra

En arribar a la majoria d'edat -llavors fixada als 21 anys- Aub hagu?? de triar entre la nacionalitat espanyola -els seus pares ja l'havien obtinguda-, la francesa i l'alemanya. Es decid?? per la primera. Es va lliurar del servei militar a causa de la seua miopia. En aquest mateix any de 1924 realitz??, per enc??rrec de son pare, un viatge de tres mesos a Alemanya, la qual cosa li va permetre con??ixer el teatre que s'hi estava fent, en particular el de l'expressionisme alemany d'autors com Erwin Piscator o Karl Sternheim.

El 1926 es casa amb la valenciana Perp??tua Barjau Mart??n (1902 - 1991) i s'instal??len al n??mero 8 del carrer de Sevilla de Val??ncia. Posteriorment es traslladaran al n??mero 13 del carrer de l'Almirall Cadarso, a l'Eixample valenci??, que ser?? la seua resid??ncia fins que, en acabar la guerra, siga ocupada per la fam??lia d'un militar del b??ndol feixista. El matrimoni tindr?? tres filles: Mar??a Luisa (Mim??n), Elena i Carmen. ??s aquest el moment de les seues primeres novel??les, exemples de prosa avantguardista en sintonia amb la narrativa que estaven fent tot un seguit d'autors com Benjam??n Jarn??s, Francisco Ayala o Rosa Chacel, en la l??nia del que Ortega y Gasset va denominar art deshumanitzat: Geograf??a y F??bula verde. Les dificultats per a publicar continuen. Nom??s se'n publicaran fragments a revistes i quan vulga editar-les en forma de llibre haur?? de fer-ho pel seu compte. Tamb?? ha comen??at a conrear el teatre. El 1926 publica a la revista Alfar de La Corunya la seua obra en un acte El desconfiado prodigioso. Aquesta obra breu va ser tradu??da al catal?? per Mill??s Raurell amb el t??tol El malfiat extraordinari, traducci?? que fou publicada a La revista el 1928. El 1933 es va representar en catal?? -ser?? la primera estrena teatral d'Aub-, dirigida per Carles Claveria a Vilafranca del Pened??s

El 1929 Aub ingress?? en el Partit Socialista Obrer Espanyol, de la m?? del pol??tic i intel??lectual Luis Araquist??in, membre del sector m??s esquerr?? del partit. Mentrestant, continua amb el seu treball de viatjant de comer??, ara per tot Espanya. Fa tres viatges a l'any i dedica el temps restant a l'escriptura. El 1930 viatja a la Uni?? Sovi??tica per a con??ixer sobretot el teatre que s'hi feia sota el r??gim comunista. Torn?? amb una impressi?? en part positiva quant a la millora de les condicions de vida del poble per?? negativa pel que fa al control per part del govern del pensament lliure i per l'escassa novetat de les propostes art??stiques que havia trobat^[7].

En aquests anys, Aub comen??a a sentir-se una mica despla??at per part dels seus companys de generaci?? a causa de les dificultats per a publicar els seus llibres o per a estrenar el seu teatre. La Revista de Occidente rebutja publicar en la seua editorial F??bula verde. Els poetes avantguardistes s'han anat organitzant en el que es coneixer?? com a Generaci?? del 27, mentre els prosistes en queden al marge. Aub nom??s aconsegueix publicar fragments de les seues novel??les en revistes i ha de pagar de la seua butxaca les edicions en llibre.

El 1931 s'esfondra la monarquia i ??s proclamada la Segona Rep??blica Espanyola. Entre 1932 i 1934 Aub publica fragments de la novel??la Luis ??lvarez Petre??a a la revista Azor, dirigida per Luys Santamarina. Aquesta novel??la, que conta en forma de falsa autobiografia el frac??s d'un escriptor avantguardista, marca l'inici del distanciament d'Aub de la po??tica avantguardista.

Entre 1935 i 1936 Aub va dirigir la companyia de teatre universitari El B??ho (El Mussol), integrada a la secci?? cultural de la F.U.E. (Federaci?? Universit??ria Escolar), associaci?? que pretenia dinamitzar la vida universit??ria espanyola. L'objectiu de El B??ho, semblant al de La Barraca dirigida per Federico Garc??a Lorca o la secci?? teatral de les Missions Pedag??giques que organitzava Alejandro Casona, era acostar al poble el teatre cl??ssic castell?? dels Segles d'Or. Muntaren obres de Cervantes, Lope de Vega, Quevedo i d'altres en espais oberts, al carrer, tant a la ciutat de Val??ncia com a altres indrets del Pa??s Valenci??.

[edita] Els anys de la guerra

En produir-se el colp d'estat dels sectors militars contraris a la Rep??blica que desencaden?? la guerra civil, el 18 de juliol de 1936^[8], Aub es trobava de viatge de treball a Madrid. A finals de juliol, torna a Val??ncia per a participar en la defensa de la legalitat republicana -no haguera pogut anar al front a causa de la seua miopia-. A la capital valenciana es fa c??rrec, per part del PSOE, de la direcci?? del diari Verdad en qu?? durant poc temps van col??laborar els socialistes i els comunistes. Col??labora tamb?? a El Socialista, la publicaci?? oficial del seu partit.

Continua el seu traball amb El B??ho. Ara representaran sobre tot obres de circumst??ncia, amb la finalitat de conscienciar el p??blic sobre la necessitat de defensar la Rep??blica i frenar l'avan?? del feixisme.

A finals d'any, quan el seu amic Luis Araquist??in ??s nomenat ambaixador a Par??s, Aub l'acompanya com a agregat cultural. La tasca m??s important ser?? la organitzaci?? del pavell?? de la Rep??blica Espanyola en la Exposici?? Universal de Par??s de 1937. Aub hi traball?? en col??laboraci?? amb els seus amics valencians Jos?? Gaos i Josep Renau. Algunes fonts atribueixen al propi Aub l'enc??rrec d'un quadre per al pavell?? espanyol a Pablo Ruiz Picasso. Aquest quadre ser?? el Guernica^[9]. Tamb?? es faran enc??rrecs a Joan Mir?? i a l'escultor Alberto. El dia de la presentaci?? del Guernica, Aub en far?? el discurs, esdevenint aix?? el seu el primer text d'interpretaci?? d'aquesta obra.

A mitjans de 1937 Araquist??in renuncia com a ambaixador a causa de les dissensions entre els diferents sectors socialistes. Al poc temps, Aub torna a Val??ncia per participar en les sessions del II Congr??s Internacional d'Escriptors per a la Defensa de la Cultura organitzat per l'Alian??a d'Intel??lectuals Antifeixistes. Poc despr??s ??s nomenat secretari del Consell Central de Teatre que presidia Antonio Machado, qui en aquells moments residia a la localitat valenciana de Rocafort. Aub viur?? durant aquest any entre Val??ncia i Barcelona. La seua dona i les filles romandran a Par??s, perqu?? l'escriptor no vol que tornen al pa??s en guerra. L'objectiu del Consell es coordinar les activitats teatrals a la zona republicana posant en escena obres que enfortisquen la moral de la poblaci?? civil i encoratgen en la defensa de la Rep??blica. Per exemple es munt?? al Teatre Principal de Val??ncia una versi?? feta per Rafael Alberti de Fuenteovejuna, de Lope de Vega, obra en la qual tot un poble es rebel??la contra la tirania dels poderosos.

Pel juliol de 1938 comen???? Aub a col??laborar com a ajudant de direcci?? de l'escriptor franc??s Andr?? Malraux, qui va rodar la versi?? cinematogr??fica de la seua novel??la L'Espoir que es titularia Sierra de Teruel. La pel??l??cula recreava un episodi de comen??aments de la guerra. Aub va ser, a m??s d'ajudant de direcci??, traductor del gui?? al castell??. Les filmacions es van fer a Barcelona, Tarragona i diferents localitzacions d'arreu de Catalunya, com ara Collbat??. Aub havia conegut Malraux a Madrid durant la guerra, per mitj?? del poeta Jos?? Bergam??n. Malraux havia arribat a Espanya per tal de col??laborar en la defensa de la Rep??blica, fins i tot pilotant un avi?? de combat. Aub i Malraux es feren amics i mantingueren aquesta amistat durant tota la vida. A comen??aments de 1939 la situaci?? ??s fa insostenible a Catalunya a causa de l'avan?? de les tropes feixistes i grans masses de poblaci?? civil comencen a fugir del pa??s cap a Fran??a. L'equip de Sierra de Teruel haur?? d'abandonar tamb?? Espanya i passar a Fran??a pel pas fronterer de Portbou el primer de febrer de 1939. D'aquesta manera Aub ix d'Espanya pel mateix lloc pel que havia arribat vint-i-cinc anys abans, un altra vegada a causa de la guerra. No hi tornar?? fins despr??s de trenta anys.

[edita] Els camps de concentraci?? a Fran??a i Alg??ria

Aub es reun?? amb la seua muller i filles a Par??s als pocs dies. Viuen al n??mero 5 del carrer Capitaine Ferber. All?? continuar?? treballant amb Malraux per tal d'acabar la pel??l??cula. Mentrestant, encara sota la commoci?? de la derrota comen??a a escriure una novel??la, Campo cerrado, la primera part del que ser?? el seu magne cicle sobre la Guerra Civil Espanyola, El laberinto m??gico. Quan l'acabe, mamprendr?? la segona novel??la del cicle, Campo abierto.

El 5 d'abril de 1940 Aub ??s detingut per la pol??cia francesa a causa d'una den??ncia an??nima amb acusacions falses. D'acord amb els documents disponibles^[10], sembla probable que la den??ncia proced??s d'alguna persona propera a l'ambaixada de l'Espanya franquista. Se l'hi acusava de perill??s activista comunista -Aub era socialista-, s'hi recordava la seua condici?? de jueu i s'hi afirmava, falsament, que era de nacionalitat alemanya i que havia obtingut l'espanyola fraudulentament durant la guerra. Aub ??s internat a l'estadi de Roland Garros, que havia esdevingut un camp de detenci?? provisional. El 30 de maig ??s traslladat al camp de concentraci?? de Le Vernet d'Ari??ge. Un fet clau per entendre les vicissituds dels refugiats espanyols a Fran??a ??s el pacte de col??laboraci?? que el Mariscal P??tain havia signat amb Hitler al juny de 1940 despr??s que aquest invad??s gran part de Fran??a. P??tain establ?? un r??gim col??laboracionista amb els nazis a la part de Fran??a no ocupada, amb capital a Vichy. D'aquesta manera, els estrangers de tend??ncies esquerranes, els jueus i, en general, els antifeixistes van ser vistos com a enemics en pot??ncia. Molts refugiats republicans espanyols acabaren als camps de concentraci?? establits pel govern de Vichy. El fet d'haver nascut a Fran??a no servir?? de res a Aub i el dolor pel tracte rebut al seu pa??s natal l'acompanyar?? sempre.

Aub ix d'aquest camp a finals de novembre de 1940, gr??cies a les gestions de Gilberto Bosques, el c??nsol de M??xic a Marsella. Comen??a a col??laborar clandestinament amb l'estatunidenca Margaret Palmer, del Emergency Rescue Committee, organitzaci?? que ajudava els refugiats a marxar de Fran??a cap a pa??sos que els acolliren. Tamb?? mant?? contactes amb la Resist??ncia francesa i amb intel??lectuals antifeixistes com ara Henri Matisse, Louis Aragon, Andr?? Malraux i Andr?? Gide. Malgrat les dificultats que ell mateix estava passant, no va voler marxar cap a Am??rica perqu?? estava conven??ut que el seu deure era romandre a Europa lluitant contra el nazisme i el feixisme que amena??aven tot el continent. El 5 de juny de 1941 ??s detingut una altra volta i internat a la pres?? de Ni??a. ??s alliberat el 21 del mateix mes, per?? el 3 de setembre ??s detingut novament a Marsella a causa d'una altra den??ncia an??nima. El dia 5 ??s traslladat al mateix camp on havia estat, el de Le Vernet d'Arl??ge. El 27 de novembre un grup d'internats, entre ells Aub, s??n embarcats a Port Vendr??s, a un vaixell que normalment duia cavalls, el Sidi Aicha, envers Alg??ria. Durant la travessia, amb tots els detinguts emmanillats a les bodegues de la nau, en condicions extremes, Aub concep la que ser?? una de les seues obres teatrals m??s valuoses, San Juan, una trag??dia sobre un vaixell ple de refugiats jueus que recorre la Mediterr??nia sense que cap pa??s els acollisca.

Arribats a Alg??ria, Aub i els altres presoners s??n internats al camp de concentraci?? de Djelfa. Ac?? les condicions s??n extremes: els interns suporten altes temperatures durant el dia i un fred intens a la nit, sense m??s recer que unes tendes de campanya rudiment??ries. Realitzen treballs for??osos i els c??stics s??n inhumans: s??n freq??ents les reclusions en calabosos de redu??des dimensions. Una de les tasques que Aub, en companyia d'altres presoners, realitzava era la neteja de les latrines del campament, com anys despr??s recrear?? al seu conte "Tel??n de fondo". Molts del presoners moriran a Djelfa. Aub comen??a a escriure els poemes que formaran el seu Diario de Djelfa. Les seues ??niques possessions all?? eren un diccionari de castell?? i un volum de poemes de Quevedo. El seu amic Gilberto Bosques, c??nsol de M??xic, intenta en nombroses ocasions el seu alliberament, que finalment aconsegu?? el 8 de juliol de 1942. La seua intenci?? era marxar cap a Casablanca i emprar l'affid??vit que l'escriptor estatunidenc John Dos Passos li havia aconseguit per emigrar als Estats Units. Per?? a causa d'un problema a la frontera entre Alg??ria i el Marroc va perdre el vaixell. L'ambaixador nord-americ?? es neg?? a renovar-li el visat i Aub es va haver de refugiar a una maternitat jueva de Casablanca per evitar problemes amb la policia. Al capdavall pogu?? embarcar-se a un vaixell amb destinaci?? Veracruz, el Serpa Pinto, que isqu?? de Casablanca el 10 de setembre de 1942.

[edita] L'exili a M??xic

El primer d'octubre de 1942 arriba a Veracruz. Pocs dies despr??s s'instal??la a Ciutat de M??xic, on lloga una habitaci?? al carrer d'Hamburg. Mentrestant, la seua esposa i les filles continuen a Val??ncia, on s'havien traslladat durant el llarg per??ode de presons d'Aub. L'esperan??a, comuna entre els exiliats, que el r??gim de Franco no seria durador i que les pot??ncies aliades el farien caure despr??s de v??ncer Alemanya i It??lia f??u que consider??s l'exili com a provisional i no iniciara gestions perqu?? la seua fam??lia viatjara a M??xic.

Com la resta dels escriptors espanyols exiliats Aub s'enfronta al problema d'haver de guanyar-se la vida a un pa??s on ??s desconegut com a escriptor^[11]. Treball?? de |traductor, ressenyista i guionista de pel??l??cules. El 1943 s'afilia al Sindicat de Treballadors de la Ind??stria Cinematogr??fica i l'any seg??ent ??s nomenat secretari de la Comissi?? Nacional de Cinematografia.

[edita] Notes

[edita] Enlla??os externs

• Fundaci??n Max Aub Fundaci?? amb seu a Sogorb on est?? dipositat l'Arxiu Max Aub.
• P??gina amb articles acad??mics sobre l'obra d'Aub
• Articles sobre Aub a ELPAIS.com
• Web del Centenari Max Aub 1903-2003