Palos de la Frontera

De Viquipèdia

Palos de la Frontera és una localitat de la província de Huelva. L'any 2006 comptava amb 8.415 habitants. Té una densitat de 168,3 hab/km².

Palos de la Frontera és el bressol del descobriment d'Amèrica, ja que en aquesta ciutat es va gestar i es va preparar el primer viatge de Cristòfor Colom cap a la qual cosa ell creia les Índies. Van salpar del port d'aquesta ciutat el 3 d'agost de 1492, arribant el 12 d'octubre de l'esmentat any a certes illes de l'actual continent americà que per llavors era desconegut pels europeus.

Per això, Palos forma part de la ruta anomenada Lugares Colombinos.^[1]

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Ubicació 1.2 Relleu 2 Població 3 Història 3.1 Els orígens 3.2 L'època daurada 3.3 Palos, bressol del Descobriment d'Amèrica 3.4 Palos, els franciscans i l'evangelització d'Amèrica 3.5 El veritable nom de Palos 3.6 La decadència i el renaixement 3.7 De Palos al Plata, el vol del Plus Ultra 3.8 Joan Pau II a Palos de la Frontera 4 Monuments i llocs d'interès 5 Fills il·lustres de la ciutat 5.1 Germans Pinzón 5.2 Altres d'exploradors i mariners 5.3 Religiosos 5.4 Altres 6 Gastronomia 7 Cultura i tradicions 8 Ciutats agermanades 9 Bibliografia 10 Referències 11 Vegeu també 12 Enllaços externs

[edita] Geografia

[edita] Ubicació

La seva altitud mitja és d'aproximadament 25 metres sobre el nivell del mar, a una distància d'uns 14 quilòmetres de la capital de província, Huelva i a pocs quilòmetres de la veïna ciutat de Moguer, sent la seva extensió superficial de 50 km². Palos de la Frontera es troba situada al sud-oest de la Península Ibèrica, en la denominada Tierra Llana de la província d'Huelva, (la província més occidental de la comunitat andalusa fronterera amb el sud de Portugal), en la marge esquerra del riu Tinto, a quatre quilòmetres de la seva desembocadura en l'Atlàntic, en unió amb el riu Odiel, en la denominada "Ría de Huelva", les aigües de la qual constituïxen el límit meridional de les 4873 hectàrees del seu terme municipal.

[edita] Relleu

La principal característica geològica de la zona, en general, és ser de terrenys de l'era terciària, quaternària i recent. El paisatge del terme municipal de Palos està constituït per tres zones característiques diferenciades: campiña, maresmes i costa.

La composició del terreny de "la campiña" d'argiles sorrenques i guixes, vermellosos pel mantell diluvial quaternari, i que es troba situat sobre argiles i calcàries terroses terciàries, fan d'aquesta zona la mes adequada per a les activitats agrícoles, encara que desafortunadament no és molt extensa donat el reduït terme de Palos.

"Les maresmes" i llacunes ocupen una extensa franja de terreny en els límits meridionals del terme municipal i a la ribera del riu Tinto, entre elles trobem la "laguna primera de Palos", la de "las madres" o l'"estero Domingo Rubio". Una de les principals característiques de "les maresmes" és la biodiversitat que es dóna en elles, des d'ànecs, cormorans, calamones, fins a garcillas i agrós reals. Aquestes maresmes/llacunes són les que semblen confirmar la hipòtesi de diversos autors, que el topònim Palos procedeix del llatí "palus", que significa "llacuna" o "pantà".

Finalment ens trobem a la zona meridional amb la zona de "la costa", que és baixa, sorrenca i rectilínia. És de gran extensió i en ella trobem les platges de Julián, Morla i Mazagón. Al llarg de l'extensió que va des de la Torre de Arenillas i la de l'Oro, desguassen petits rierols. És coneguda també com la Costa de Castella, ja que és la primera que van dominar els reis castellans a Andalusia.

[edita] Població

Durant els últims quaranta anys el municipi s'ha quadruplicat, sent l'any 2006 amb 8.415 habitants el seu zenit demogràfic.

[edita] Història

Encara que hi existeixen vestigis de poblament des del Paleolític Superior, així com nombroses llegendes que al·ludeixen al seu passat tartessi, romà, visigot i musulmà, Palos neix a la història el 1322, data en què Alfons XI la dóna a Alonso Carro i Berenguela Gómez, la seva dona. D'aquesta forma se separa del que havia constituït el regne almohade de Niebla, al que seguia pertanyent encara després de la seva conquesta a mitjan segle XIII. Palos era per aquestes dates, com presumiblement ho va ser durant tota la seva història anterior, un petit nucli de població que subsistia de la pesca litoral, aprofitant les qualitats que, com port interior, a l'abric del vent i els atacs dels pirates, oferia el riu Tinto.

[edita] Els orígens

Álvar Pérez de Guzmán, que es considera com a pare veritable i fundador de la vila de Palos, comptava només amb catorze anys quan Joan I de Castella, el 1379, li concedeix les viles de Palos i Villalba com a compensació per haver-li arrabassat les localitats de Huelva i Gibraleón per a cedir-les a la Duquessa de Medinaceli. Álvar Pérez va aconseguir del monarca el privilegi d'eximir de qualsevol impost reial a les 50 primeres famílies que s'instal·lessin a Palos acudint a la seva iniciativa de repoblació; va establir amb la seva legislació les bases de l'ordenament jurídic municipal i va dedicar les escasses i poc fèrtils terres del terme palerm al cultiu de l'olivera i la producció d'oli. Després de la prematura mort de Don Álvar, la seva vídua, Dona Elvira de Ayala, filla del Canceller de Castella, va prosseguir la seva labor fins la seva mort el 1434.

Cadascuna de les filles de Don Álvar i Dona Elvira, que es deien Isabel i Juana, van heretar una meitat de la vila de Palos, que pels seus respectius matrimonis, van passar a ser senyorius, una meitat del Comte de Miranda i l'altra del Comte de Cifuentes. Els Miranda van alienar el 1480 la sisena part del seu senyoriu en favor de Don Enrique de Guzmán, Duc de Medina Sidonia i Comte de Boira. Per la seva banda, els Cifuentes van vendre la seva meitat de la vila als Reis Catòlics el juny de 1492, quan es preparava la partida de l'expedició colombina.

[edita] L'època daurada

La vila de Palos, a mitjan segle XV travessava un període de desenvolupament demogràfic (2.500 habitants) i econòmic gràcies a les activitats marítimes dels seus homes, que van establir unes pròsperes relacions comercials amb l'Europa mediterrània i nord-atlàntica, basant-se en la pesca i el comerç d'altres productes que obtenien a la zona de Guinea.

L'època daurada de Palos va ser la dècada de 1470-1479, quan la discòrdia successòria entre Joana la Beltraneja i Isabel la Catòlica va provocar una guerra peninsular entre Castella i Portugal. Això va suposar per a Palos, el recolzament reial de les seves incursions a la Guinea i, en definitiva, l'oportunitat per a disputar als portuguesos, rivals en l'expansió oceànica, les seves recentment adquirides colònies. Les principals expedicions navals castellanes contra Portugal i els seus dominis, van tenir presència de mariners palerms, experts en les navegacions atlàntiques. Tanmateix, es va signar el Tractat d'Alcaçovas (1479) amb Portugal. La princesa Isabel, filla dels Reis Catòlics, es va casar amb el futur rei portuguès. Confiats en aquesta aliança, i potser esperant la unitat peninsular que suposaria un hereu comú, els Reis van cedir en aquest Tractat tots els drets sobre mars i terres atlàntiques africanes llevat de les Canàries, a Portugal. Els mariners palerms es veien així desposseïts d'unes zones pesqueres i comercials essencials per a la seva subsistència. En aquestes circumstàncies, els palerms van desobeir el pactat pels seus Reis i Portugal en moltes ocasions.

[edita] Palos, bressol del Descobriment d'Amèrica

Palos de la Frontera és mundialment conegut per ser el bressol del Descobriment d'Amèrica. Del seu port van partir el 3 d'agost de 1492 les caravel·les, La Pinta i La Niña i la nau Santa María, amb l'Almirall Cristòfor Colom, els germans Pinzón i els mariners de Palos i la comarca propera cap al desconegut, i que de fet, acabaria essent la trobada amb el continent americà.

Les seves incursions a Guinea, anteriorment ben vistes pels monarques catòlics en les seves lluites contra la corona de Portugal, es van tornar llavors delictives i objectes de càstig pel Tractat d'Alcaçovas. Per una d'aquestes incursions certs palerms van ser condemnats a servir a la Corona durant dos mesos amb dues caravel·les aparellades a la seva costa. El 30 d'abril de 1492, els Reis van ordenar que aquestes naus es posessin al servei de Colom.^[2]

La Corona reduïa així les despeses de l'expedició i vinculava a ella els experts mariners de Palos, molt aptes per a realitzar una empresa de tal envergadura. A més, els Reis, perquè no existís el menor dubte del caràcter reial de l'expedició, van voler que les naus partissin d'un port reial. Per a això van adquirir, a finals de juny de 1492, la meitat de la vila de Palos pertanyent al Comte de Cifuentes per 16.400.000 maravedís.

A més, al Monestir de La Rábida, Colom va trobar hospitalitat, comprensió i suport. Quan el seu ànim defallia, els franciscans van intercedir per ell a la Cort i el van posar en contacte amb els mariners palerms. Els frares coneixien bé l'audàcia i perícia d'aquests navegants. Colom va trobar entre aquests mariners els recursos materials i humans que necessitava, homes hàbils i valerosos que, amb les seves caravel·les, havien navegat moltes vegades per les aigües atlàntiques, solcant rutes fins llavors desconegudes. Eren el tipus d'homes que Colom buscava.

Encara que existeixen opinions que indiquen que l'elecció de Palos com a punt de partida de l'expedició va ser casual, existeixen moltes dades documentals que demostren que l'elecció no va ser fortuïta.

Així, Palos va ser bressol del descobriment d'Amèrica i els seus homes van ser col·laboradors de la feta colombina, fet destacat que va portar expectatives de desenvolupament per a una Espanya i Europa en expansió comercial i que assenyala el pas definitiu de l'Edat Mitjana a la Moderna.

[edita] Palos, els franciscans i l'evangelització d'Amèrica

Quan es parla del paper que ha desenvolupat el poble de Palos de la Frontera a la història d'Amèrica, sol pensar-se gairebé exclusivament, en els esdeveniments relacionats amb la preparació i l'execució del primer viatge colombí. Però a poc a poc, la investigació i l'estudi van donant llum sobre múltiples actuacions en què la gent de Palos es mostra com a protagonista destacat a la colonització del Nou Món, sempre pioners, construint els pilars d'una nova societat, d'una nova cultura i participant activament en l'evangelització.

Arran del suport fonamental que fra Antonio de Marchena i fra Juan Pérez van prestar a Cristòfor Colom quan el seu ànim defallia davant de l'adversitat, el convent franciscà de Santa María de La Rábida va seguir atentament l'evolució dels esdeveniments i es va erigir en un dels primers focus de l'evangelització americana. Com és lògic, la influència del convent de La Rábida va propiciar que destaquessin especialment els franciscans entre els primers evangelitzadors d'Amèrica provinents de Palos, com el Bisbe fra Juan Izquierdo, fra Juan de Palos, fra Juan Cerrado, fra Pedro Salvador, fra Alonso Vélez de Guevara, fra Juan Quintero, fra Thomás de Narváez i fra Francisco Camacho, que van prendre majoritàriament els hàbits a Mèxic i a Lima.

[edita] El veritable nom de Palos

Etimològicament la seva denominació toponímica procedeix del vocable romà Palus ("llacuna"), i de fet es va anomenar únicament Palos fins el 1642, però a mitjan segle XVI els primers cronistes d'Índies, Gonzalo Fernández de Oviedo i Francisco López de Gómara, creient que Palos i Moguer eren només un poble, van crear l'incorrecte Palos de Moguer, que es va estendre ràpidament, passant a enciclopèdies i manuals d'estudi. Una cosa semblant va succeir amb fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena, amb els quals van crear un sol personatge: fra Juan Antonio Pérez de Marchena.

El maig de 1642, el consell de Palos va adoptar el nom de Palos de la Frontera, aprofitant que el rebel Marquès d'Ayamonte va fer passar les tropes portugueses del Guadiana al Tinto. Així, es va posar un "cognom" a Palos que tapés l'il·legítim que el feia desaparèixer com poble, unint-lo a la més poderosa ciutat veïna.

[edita] La decadència i el renaixement

L'atracció de les Índies va ser tan important que va absorbir la reduïda població palerma. Els armadors i marins més capaços i intrèpids van emigrar a Amèrica, o a Sevilla, que monopolitzava el comerç d'Índies. Així, a mitjan segle XVI, la marinera vila de Palos es va trobar quasi sense naus. Els pescadors, per a seguir exercint el seu ofici, van haver d'emigrar i contractar-se en els vaixells de les viles veïnes.

La població havia descendit de forma important i, no obstant això, la pressió fiscal es va mantenir, pel que cada veí va haver de pagar més, originant-se un cercle viciós d'emigració i pressió fiscal que va acabar despoblant la vila gairebé completament.

Durant més de tres segles es va subsistir gràcies a una minsa producció agropecuària. Palos, el braç executor del Descobriment, el Bressol d'Amèrica, va estar a punt de ser devorada per la seva criatura. A mitjan segle XVIII es va quedar tan sols amb 125 habitants. Tanmateix, a la fi d'aquesta mateixa centúria, alguns inversors catalans, entre els quals cal destacar a Antonio Bueno, es van dedicar a l'explotació vitivinícola de les seves terres, la qual cosa va originar un lent però constant creixement de la població, que no va arribar les xifres precolombines fins a mitjans del segle XX.

Palos, poble mariner, ha tingut una reculada des de finals del segle XX en aquesta activitat, centrada en la captura de marisc, deixant pas a la indústria, amb part important dintre del Pol industrial de la província i a una nova agricultura que ha propiciat el renéixer de les potencialitats del municipi. És una agricultura basada en el regadiu i en el cultiu del famós maduixot de Palos (fresón de Palos), que s'exporten a la major part de la Unió Europea.

[edita] De Palos al Plata, el vol del Plus Ultra

El 22 de gener de 1926 a les 7:55 hores, sortia del moll de la Calzadilla, elevant-se sobre l'entorn de la Rábida, a Palos, el Plus Ultra, el primer hidroavió que va creuar l'Oceà Atlàntic. En commemoració del primer viatge colombí, novament Palos és elegida com a inici d'una aventura transoceànica, aquesta vegada en vol.

La tripulació estava composta pel comandant d'infanteria Ramón Franco Bahamonde, comandant del Plus Ultra, del Ferrol (A Coruña), el capità d'artilleria Julio Ruiz de Alda, d'Estella (Navarra), l'alferes de navili Juan Manuel Durán González, de Jerez de la Frontera (Cadis), el soldat mecànic Pablo Rada Ustarroz, de Caparroso (Navarra). Fins a les Canàries van portar el fotògraf de Cuatro Vientos, Leopoldo Alonso, perquè filmés l'inici del viatge. L'avió que es va emprar va ser un Dornier Wal, hidroavió alemany, fabricat a Itàlia.

La travessia es va realitzar en set etapes que van culminar a Buenos Aires (Argentina). Alfons XIII va donar el Plus Ultra a l'Armada Argentina, on va servir com avió de correu fins a ser retirat del servei. A canvi, el poble argentí va donar una estàtua d'Ícar que va ser situada al costat del moll de la Reina en l'entorn de la Rábida.

[edita] Joan Pau II a Palos de la Frontera

És de ressenyar el fet històric de la visita del Papa Joan Pau II a Palos de la Frontera, el 14 de juny de 1993. En aquesta primera, i fins al moment, única visita d'un Summe Pontífex a Palos, va ser coronada canònicament la "Virgen de los Milagros" (patrona de la ciutat), sent els padrins de la coronació S.M. els Reis d'Espanya Joan Carles I i Sofia, representats en la seva filla la Infanta Cristina. Es dóna el fet que aquesta és l'única imatge de la Mare de Déu coronada per S.S. Joan Pau II a Espanya.

El Papa, després d'impartir la seva benedicció, va afegir unes paraules improvisades (en castellà en l'original):

«	Moltes gràcies per aquesta trobada. És una gran emoció trobar-se en el lloc totalment històric on va començar un nou capítol de la història del món, del nostre món, del nou món, de tot el món, del globus terrestre. On va començar també la història de la Salvació i de la Evangelitzaciò del Continent Americà. Sempre tornen a aquest lloc beneït encomanant-se a la Senyora "de los Milagros" , a la Mare dels homes, a la Reina de les Amèriques, tots els nostres germans d'aquí, a Espanya i en l'altra part del món. Sigui lloat Jesucrist.[3][4]	»

[edita] Monuments i llocs d'interès

Entre els seus monuments destaquen:

• L'església de San Jorge Mártir, d'estil gòtic mudèjar, amb una porta mudèjar anomenada de "los novios" (els nuvis). En el seu interior es poden contemplar un alabastre anglès del segle XIII amb la figura de Santa Anna, un retaule de ceràmica toscà del segle XVII i uns frescos renaixentistes del segle XVI. A la porta d'aquesta Església es va donar lectura a la Reial Provisió,^[2] que obligava a Diego Rodríguez Prieto i altres companys, veïns de la vila de Palos, per tal que tinguessin preparades dues caravel·les per partir amb Cristòfor Colom.

• Castell. Al costat de l'església, en un petit turó, es troben les restes del castell de Palos, els quals han estat motiu d'intervencions arqueològiques en diverses ocasions.

• La Casa Museu de Martín Alonso Pinzón, a la qual es poden admirar estris de navegació, pintures i mapes relacionats amb la gesta colombina; es pot visitar diàriament en horari de matí.

• La Fontanilla. Sortint de Palos s'arriba a "la Fontanilla". Des de la Puerta de los novios de l'església de San Jorge, s'accedia a "la Fontanilla", al costat de la qual es trobava l'històric moll del que va partir l'expedició descobridora, i que era la font pública de Palos, protegida per un templet quadrangular de maons construït el segle XIII i d'estil mudèjar on, segons afirma la tradició, es van proveir d'aigua les naus Santa María, la Pinta i la Niña.

• L'estàtua de Martín Alonso Pinzón, capità i armador d'aquesta vila i protagonista del Descobriment.

• La Rábida.

A la carretera cap a Huelva es troba el paratge de la Rábida, un dels racons més bells del municipi i en ell es troba el monestir franciscà de La Rábida, lloc on es va forjar el viatge de Colom. Erigit en els segles XIV-XV, sobresurten pel seu interès artístic l'església gòtic-mudèjar, on es poden admirar un Sant Crist i la "Virgen de los Milagros", del segle XIV, davant de la qual van pregar Colom i els mariners que van realitzar l'empresa descobridora. També són remarcables les estances decorades amb frescs de Daniel Vázquez Díaz, el claustre i el museu, on es conserven nombrosos objectes commemoratius del Descobriment d'Amèrica. Té de 2.000 m² d'extensió i és de planta irregular.

El monestir al llarg dels més de 500 anys de la seva història ha sofert modificacions, sobretot arran del terratrèmol de Lisboa de 1755. En aquest monestir es va allotjar Cristòfor Colom anys abans de partir cap al Nou Món.

Va ser declarat Monument Nacional el 1856. Va merèixer, a més, la declaració de Primer Monument Històric dels Pobles Hispànics.

També es pot visitar en aquest entorn el Parc Botànic José Celestino Mutis, amb espècies autòctones i americanes. A prop es troba el Monument als Descobridors, al qual s'arriba per una avinguda on es mostren tots els escuts dels països iberoamericans, realitzats en rajoles.

També en aquest entorn es troba la Universitat Internacional d'Andalusia, Seu Iberoamericana "Santa María de la Rábida", el "Foro Iberoamericano", construcció moderna i de multiusos com palau de congressos, concerts i espectacles.

Al davant, el "Muelle de las Carabelas" és un lloc d'exposició permanent on es pot reviure l'aventura americana i es poden visitar les rèpliques de les caravel·les que es van realitzar per a la celebració del V Centenari.

Riu avall es troba el "Muelle de la Reina" on, a través d'Ícar, es commemora el primer vol entre Europa i Amèrica, el de l'hidroavió Plus Ultra.

• Mazagón. A la costa es pot visitar la Platja de Mazagón, un Parador de Turisme i el Port Esportiu amb unes instal·lacions modernes.

[edita] Fills il·lustres de la ciutat

Els personatges històrics més il·lustres nascuts a Palos de la Frontera, estan relacionats amb els descobriments geogràfics en general i amb el Descobriment i l'evangelització d'Amèrica en particular. Entre els més coneguts destacarien:

[edita] Germans Pinzón

Martín Alonso Pinzón: Capità de la caravel·la La Pinta, líder dels mariners de Palos. Sense la seva intervenció Colom no hauria aconseguit els vaixells i la tripulació que necessitava, la seva gran experiència com navegant va ser decisiva en el Descobriment d'Amèrica. Vicente Yáñez Pinzón: Capità de la caravel·la La Niña. Va realitzar posteriorment, per compte propi o de la Corona, tres viatges més al Nou Món. Primer mariner europeu que va navegar per l'hemisferi Sud, descobridor del Brasil, explorador del riu Amazones i pioner en els viatges pel golf de Mèxic. Va ser nomenat pels reis Pilot Reial, Assessor, Cavaller, Capità General i Governador de Puerto Rico. Francisco Martín Pinzón: Mestre de la caravel·la La Pinta. Va acompanyar al seu germà Vicente Yáñez al Brasil i va morir en el quart viatge de Colom. [edita] Altres d'exploradors i mariners Cristóbal Quintero: amo de la caravel·la la Pinta, va participar en el primer i el tercer viatge colombin, probablement també en el segon. Diego de Lepe: va sortir del port de Palos, el desembre de 1499 i va tornar el setembre de 1500. Segons alguns historiadors, va desembarcar al litoral brasiler el febrer de 1500, i arribat fins al Cap de Consolació al Brasil després de Vicente Yáñez. Antón de Alaminos: Pilot en els viatges de Grijalva i Hernández de Córdoba, va guiar les naus d'Hernán Cortés en l'expedició de conquesta de Mèxic. Era el més expert navegant d'aquests mars, descobridor del corrent del Golf de Mèxic, els seus treballs de cartògraf van ser essencials per als viatges de tornada a Europa.

Juan Bermúdez: Descobridor de les illes Bermudes. Juan Rodríguez Mafra: Pilot Reial amb gran experiència en viatges al Carib. Va ser pilot de les naus Concepción i San Antonio en el viatge de "Magallanes i Elcano", primer en donar la volta al món. Gonzalo Guerrero: Nàufrag a Yucatán, va ser esclau en diverses tribus fins que els seus coneixements militars i la seva adaptació a la cultura maia el van portar a ser nacom, màxim cap dels guerrers. Es va casar amb la princesa de la seva tribu i va lluitar bravament contra els castellans durant molts anys fins a la seva mort, per la qual cosa va ser anomenat pels espanyols "el Renegado". [edita] Religiosos Fray Juan de Palos: Va ser un dels dotze missioners anomenats "Apòstols d'Amèrica". Va realitzar un gran treball d'evangelització en terres mexicanes. Va ser martiritzat en Florida. Bisbe Juan Izquierdo: Gran organitzador de l'Església i l'Evangelització a Yucatán, on va realitzar també una important labor educadora. Va concloure la catedral de Mérida (Mèxic) dins la qual està enterrat. [edita] Altres Garcí Fernández: físic o metge de Palos a finals del segle XV. Va ser el científic del projecte colombin. Els investigadors del descobriment d'Amèrica li atorga gran crèdit als testimonis d'aquest físic.

Martín Alonso Pinzón, natural de Palos, codescobridor d'Amèrica.

Vicente Yáñez Pinzón, natural de Palos, codescobridor d'Amèrica i descobridor del Brasil.

Juan Izquierdo, natural de Palos, Bisbe del Yucatán.

[edita] Gastronomia

La ubicació geogràfica de Palos de la Frontera li permet comptar amb productes d'alta qualitat, tan diversos com el marisc (gambes blanques, llagostins o escamarlans) i el pernil serrà ibèric, a més a més d'una gran gamma de vins del Condado de Niebla. Com a plats típics sobresurten els elaborats amb peixos: verats amb tomàquet o chocos (sípia) amb patates. També és notable la seva pastisseria, on destaquen els hornazos d'ametlla i poncem.

Però el producte d'especial rellevància és el maduixot de Palos (fresón de Palos en castellà), que s'ha convertit durant les últimes dècades en el motor econòmic de la localitat, i del qual depèn, directament o indirectament, una gran part de la població. Encara que "Fresón de Palos" és la marca comercial creada per una de les cooperatives locals, a l'actualitat és la denominació per la qual es coneix aquest producte fora de les seves fronteres, exportant-se a gran part de la Comunitat Europea.

[edita] Cultura i tradicions

• Festes patronals de San Jorge Mártir, el dia 23 d'abril.

• El 15 d'agost, se celebren les festes a la Virgen de los Milagros, patrona de la vila, i l'últim cap de setmana d'agost se celebra el romiatge en el seu honor.

• Es commemoren les efemèrides de la sortida de les caravel·les, el 3 d'agost, el retorn de les caravel·les, el 15 de març i la sortida de l'hidroavió Plus Ultra, el 22 de gener.

• El 15 de març (dia local de Martín Alonso Pinzón), es celebra des de fa diversos anys la "Feria Medieval del Descubrimiento", convertint la localitat en una vila típica del segle XV. Aquesta fira es sol celebrar el cap de setmana anterior o posterior al 15 de març.

• Durant els mesos de juliol i agost, la Diputació Provincial programa activitats culturals en el "Foro Iberoamericano": concerts, dansa, teatre, òpera, etcètera.

[edita] Ciutats agermanades

Palos de la Frontera està agermanada amb les següents ciutats:

• Baiona, Espanya
• Santa Fe, Espanya
• San Sebastián de la Gomera, Espanya
• Santoña, Espanya
• San Juan del Puerto, Espanya
• Sanlúcar de Barrameda, Espanya
• Santiago de Chile i Illa de Chiloé, Xile
• Cali, Colòmbia
• Columbus, Estats Units
• Sonsonate , El Salvador
• Los Palos, Cuba
• Santo Agostinho, Brasil
• Latina, Itàlia
• Lagos, Portugal
• Soyaux, França
• Ofunato,  Japó

[edita] Bibliografia

• ORTEGA, Fray Ángel, La Rábida. Historia documental y crítica. 4 vols. Sevilla, 1925.
• GÓMEZ, Domingo, Vindicación del piloto de la carabela "Pinta", Martín Alonso Pinzón, in: Mundi hispánico. - Madrid , Año 21(1968), Nr. 241.
• IZQUIERDO LABRADO, Julio, Palos de la Frontera en el Antiguo Régimen (1380-1830). Huelva: Instituto de Cooperación Iberoamericana / Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 1987.
• MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNANDEZ-HEREDIA, Ana Maria, Los Pinzones y el Descubrimiento de América, 3 vol., Madrid: Ediciones de Cultura Hispanica, 1988
• ROPERO-REGIDOR, Diego, Los lugares colombinos y su entorno. Fundación Ramón Areces, Madrid, 1992.
• IZQUIERDO LABRADO, Julio, Palermos ilustres. Huelva: Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 2004 (ISBN 84-606-3612-7).

[edita] Referències

[edita] Vegeu també

• Lugares Colombinos
• Germans Pinzón
• Descobriment d'Amèrica
• Cristòfor Colom
• Vol del Plus Ultra

[edita] Enllaços externs

• Palos de la Frontera (castellà) Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia
• Ajuntament de Palos de la Frontera (anglès)(castellà)
• Monasterio de La Rábida, Palos de la Frontera. (castellà)
• Historiador de Palos de la Frontera: Julio Izquierdo Labrado (castellà)
• IZQUIERDO LABRADO, Julio. El veritable nom de Palos de la Frontera (castellà)
• IZQUIERDO LABRADO, Julio. Breu Història de Palos de la Fontera (castellà)
• IZQUIERDO LABRADO, Julio. El vol del Plus Ultra (castellà)
• El vol del Plus Ultra. De Palos al Plata, 1926. www.aire.org (castellà)
• El vol del Plus Ultra: Palos de la Frontera (Huelva) - Buenos Aires. www.aero.upm.es (castellà)