Monestir de La Rábida
De Viquipèdia
El Monestir de La Rábida (en castellà, Monasterio de La Rábida) és un monestir franciscà situat al terme municipal de Palos de la Frontera, a la província de Huelva. Erigit durant els segles XIV-XV, en destaquen pel seu interès artístic l'església goticomudèjar, així com també les estances decorades amb frescs de Daniel Vázquez Díaz, el claustre i el museu, on es conserven nombrosos objectes commemoratius del descobriment d'Amèrica. Té 2.000 m² d'extensió i és de planta irregular. El monestir, al llarg dels més de 500 anys de la seva història, ha sofert modificacions, sobretot arran del terratrèmol de Lisboa de 1755. S'hi va allotjar Cristòfor Colom anys abans de partir cap al Nou Món.
Declarat Monument Nacional d'Espanya el 1856. Va merèixer la declaració de Primer Monument Històric dels Pobles Hispànics.
Forma part de la ruta anomenada Lugares Colombinos[1].
Taula de continguts |
[edita] Història
El monestir s'eleva sobre un turó que domina la confluència dels rius Tinto i Odiel, conegut des d'antic com a Peña de Saturno. Se sap que hi va haver en temps dels fenicis un altar dedicat al seu déu Baal (Hèrcules), i que més tard els romans van elegir aquest mateix lloc per venerar la seva deessa Prosèrpina. Els àrabs van aixecar aquí un petit monestir amb monjos cavallers com els dels ordes cristians. Aquest tipus de monestir musulmà solia ser a la costa fronterera i prenia el nom de ràbida o ràpita (de l'àrab رباط ribat), d'on li ve la denominació. Els ascetes musulmans es perfeccionaven espiritualment mentre defensaven el lloc fronterer. El segle XIII, pertanyia als cavallers templers, sota l'advocació de Nuestra Señora de los Milagros.
El segle XV va ser convent franciscà. La tradició conta que el mateix Francesc d'Assís va arribar a aquest lloc en companyia de 12 deixebles per fundar-hi un petit i humil monestir. A causa de l'enclavament que ocupava, el lloc va ser des del principi un refugi o fortalesa per defensar-se dels atacs freqüents dels pirates que rondaven la costa. El papa Eugeni IV va atorgar una butlla d'indulgències per a tot aquell que ajudés en aquest lloc els viatgers necessitats. Gran part dels edificis conventuals van ser construïts en aquells anys, a la primeria del segle XV. Els nobles de la comarca i els veïns de l'indret hi van ajudar i col·laborar en gran manera. El monestir va cobrar gran importància en la història a partir de l'arribada de Cristòfor Colom, que va trobar refugi i atenció entre els frares de La Rábida.
Martín Alonso Pinzón es troba enterrat en aquest monestir. Martín Alonso va arribar a la seva vila natal greument malalt. Va morir als 15 o 20 dies de la seva tornada i fou colgat a l'església del monestir de La Rábida, als peus de la Virgen de los Milagros i amb un hàbit franciscà com a sudari, segons la seva voluntat.
Després de la guerra de la independència espanyola i de la desamortització de Mendizábal, el monestir va quedar gairebé en ruïnes fins que el 1855 se'n va dur a terme una restauració per iniciativa dels comtes de Montpensier i de la Diputació provincial. El 1882, el rei Alfons XII va visitar el monestir i va donar suport a una segona iniciativa de rehabilitació i millora, a fi de commemorar anys més tard el IV centenari del descobriment d'Amèrica. En aquesta ocasió va dirigir les obres l'arquitecte Velázquez Bosco, que va saber respectar l'ambient i l'esperit de l'edifici original.
[edita] L'edifici
[edita] L'església
No es pot precisar amb seguretat la data de la seva construcció. Un dels elements més antics que s'hi conserven és un arc que dóna entrada a una petita capella. Es poden veure alguns frescs originals que són peces d'art de gran valor. El sostre és cobert per un teginat pintat amb minuciositat, d'influència mudèjar, ben conservat. Sobre les parets hi ha quadres del pintor Juan de Dios, del segle XVIII, amb representacions de la vida de sant Francesc. Presidint l'altar major hi ha l'escultura d'un Crist que en va substituir un d'anterior més antic, destruït durant la guerra civil espanyola. En el presbiteri en el seu costat nord hi ha una porta que comunica aquest amb l'actual sagristia, que és de planta rectangular, la presideix un crucificat d'Antonio León Ortega, de 1962, el Cristo del Mayor Dolor. [2] Al mur sud hi ha una petita capella dedicada a la patrona de La Rábida, la Virgen de los Milagros.
[edita] El claustre
D'estil mudèjar, data del segle XV i es conserva en bon estat. El segle XVII va ser ampliat amb un altre pis construït amb merlets, per a la defensa contra les invasions corsàries. És decorat amb pintures d'època recent i amb alguns fragments que es conserven de pintures originals. Al segon pis hi ha una exposició permanent de maquetes a escala de les tres caravel·les: La Pinta, La Niña i la Santa María.
[edita] La sala capitular
És una sala rectangular, àmplia i lluminosa, on en temps de Colom els frares es reunien amb ell i escoltaven i debatien les seves teories i els seus projectes de navegació. Se li ha donat el nom de Sala de las conferencias de Colón. Té un bon teginat, que data del segle XVIII. El 1992 (celebració del V centenari del descobriment d'Amèrica) va ser utilitzat com a seu d'un consell de ministres presidit pel rei Joan Carles I.
[edita] Altres dependències
- El refectori és una sala rectangular amb una trona emblanquinada per a la lectura.
- La biblioteca guarda documents i objectes de valor històric, com un mapamundi de Juan de la Cosa en el qual apareix per primera vegada la costa americana.
- Hi ha una sala on s'exhibeixen les banderes de cada un dels estats americans i una arqueta que conté terra americana.
- Al voltant d'un petit pati adornat amb nombroses plantes i flors, es troben unes sales decorades amb frescs de colors pastel, obra del pintor espanyol Daniel Vázquez Díaz, realitzades el 1930. Els temes d'aquestes pintures discorren entorn de Colom, la seva expedició, la seva partida i altres fets històrics. L'estil de les pintures és d'un cubisme incipient, après per l'autor durant la seva estada a París.
 Claustre mudèjar |
 Frescs de Vázquez Díaz |
[edita] L'entorn del monestir
En una rotonda situada als jardins es troba la Columna de los Descubridores, obra que es va aixecar per commemorar el IV centenari del descobriment d'Amèrica. És de pedra molt blanca i està tallada amb nombroses figures i escenes sobre el tema de la colonització americana.
Davant la porta d'entrada pot veure's una creu de ferro i els busts dels frares franciscans Juan Pérez i Antonio de Marchena. Al costat de l'entrada de la botiga de records pot veure's una placa de rajoles amb la següent inscripció en castellà:
| « | La Rábida és la primera afirmació del moviment hispanoamericà. El lloc on es va engendrar el Nou Món és sagrat per a l'emoció racial. L'espanyol o americà que respiri fondo i elevi el pensament, no ens ajudarà en els nostres propòsits de convertir en amor i pau la força que irradia aquest humil monestir? El Crist davant del qual van pregar Colom, fra Juan Pérez, Marchena i els Pinzón obre els seus braços als homes de totes les creences i de bona voluntat. | » |
Als jardins de l'exterior del monestir es troba un monument dedicat a l'Almirall Cristófor Colom, que va ser inaugurat amb motiu de la celebració del 500 aniversari de la seva mort.
 Fra Antonio de Marchena. |
 Fra Juan Pérez. |
[edita] La Virgen de los Milagros
La Virgen de los Milagros o Santa María de La Rábida, coneguda per ambdós noms indistintament, és la patrona del monestir i de Palos de la Frontera. La marededéu és una escultura d'alabastre de mida petita (uns 54 cm) pertanyent a l'escola andalusa, datada al segle XIV. És una bella mostra de gòtic manierista i elegant, que imprimeix a la figura una singular curvatura, de manera que canvia d'aspecte segons que es variï la perspectiva des d'on es contempla. Segons una llegenda sense base històrica, aquesta imatge va ser portada en un dels seus viatges per un mariner de Palos de la Frontera i després, a l'arribada dels àrabs, va ser ocultada al fons de la Ría de Huelva. Més tard la van rescatar amb les seves xarxes uns pescadors i la van tornar a l'església del monestir. No obstant això, per demostrar que darrere de cada llegenda hi ha una mica de veritat, cal dir que, segons documents existents a la parròquia de San Jorge de Palos, en una restauració que se li va fer a la imatge de la Mare de Déu al segle XVIII, hi van trobar restes de sal i de llim marí, com si hagués estat submergida al mar.
Sí correspon a la història el fet que Colom i part de la seva tripulació van pregar davant d'aquesta imatge, a l'església de San Jorge, hores abans d'iniciar el viatge que els portaria a les costes del Nou Continent.
Va ser coronada per Joan Pau II el 14 de juny de 1993.[3] Van ser els padrins de la coronació els Reis d'Espanya Joan Carles I i Sofia, representats en la seva filla la Infanta Cristina. És l'única imatge de la Mare de Déu coronada pel papa polonès a Espanya.
[edita] Bibliografia
- GARCÍA GÓMEZ, José María: Huelva. Lleó: Everest, 1979. ISBN 84-241-4292-6
- AIZPÚN, Isabel: Huelva, Guías Azules de España. Madrid: Gaesa, 1996. ISBN 84-8023-127-0
[edita] Referències
- ↑ Decret 553/1967, de 2 de març, pel qual es declara conjunt històric artístic el sector denominat «Lugares Colombinos» a la província d'Huelva. BOE nº 69 de 22/03/1967. (castellà)
- ↑ Carrasco Terriza, M.J. & González Gómez, J.M. & Oliver Carlos, A. & Pleguezuelo Hernández, A. & Sánchez Sánchez, J.M., Guía artística de Huelva y su Provincia, 2006, Fundación José Manuel Lara (ISBN 84-86556-19-0) & Diputación de Huelva. (ISBN 84-8163-295-X)
- ↑ Resum de la visita de SS. Joan Pau II a Huelva en la web de la Conferència episcopal Espanyola.(castellà)
Visita de SS. Joan Pau II a Huelva, Bisbat d'Huelva.(castellà)
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Monestir de La Rábida (castellà)
- Ajuntament de Palos de la Frontera (castellà)
- Pàgina de la Diputació de Huelva, amb informació sobre La Rábida(castellà)
- IZQUIERDO LABRADO, Julio. Religiositat popular als "Lugares Colombinos": la seva projecció evangelitzadora envers Amèrica (castellà)
