Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Conquesta musulmana de Catalunya - Viquip??dia

Conquesta musulmana de Catalunya

De Viquip??dia


Hist??ria de Catalunya
Prehist??ria
Or??gens de Catalunya
Cultura ib??rica
Per??ode rom?? a Catalunya
Els visigots a Catalunya
Edat mitjana de Catalunya
Catalunya musulmana
La conquesta carol??ngia
Proc??s d'independ??ncia dels francs
Feudalisme
Corona d'Arag??
Comprom??s de Casp
Dinastia Trast??mara
Guerra civil catalana
Edat moderna de Catalunya
Dinastia dels Habsburg (??ustries)
Guerra de Successi?? Espanyola
Decrets de Nova Planta
Dinastia Borb??
Hist??ria Contempor??nia de Catalunya
Guerra del Franc??s
Primera restauraci?? borb??nica
Casal de Savoia
Primera Rep??blica Espanyola
Segona restauraci?? borb??nica
El Segle XX a Catalunya
Segona Rep??blica Espanyola
Guerra civil espanyola
Franquisme
Tercera restauraci??
Transici?? espanyola
Comunitat aut??noma
Cronologia de la Hist??ria de Catalunya
Hist??ria militar de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va comen??ar el segle VIII.

En la primavera del 713 Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, governador de Kairuan, firmava un pacte de capitulaci?? amb el noble Teodomir, pel qual aquest reconeixeria la sobirania isl??mica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius Segura i Vinalop??, la futura kura de Tudmir, amb el seu centre a Oriola. Aquest ??s el punt de partida de la islamitzaci?? del Xarq al-Andalus, per la costa mediterr??nia ib??rica.

El 773, Abderraman I proclama l'Emirat de C??rdova, independizant pol??ticament als musulmans d'Al-Andalus.

Abd al-Rahman III consider?? adient la seua autoproclamaci?? com a califa, ??s a dir, com a cap pol??tic i religi??s dels musulmans i successor de Mahoma, basant-se en quatre fets: ser descendent del Profeta (branca omeia), haver liquidat les revoltes internes, frenar les ambicions dels nuclis cristians del nord peninsular i la creaci?? del Califat fatimita en Egipte oposat als califes abb??ssides de Bagdad. ??s l'etapa pol??tica de la pres??ncia isl??mica a la pen??nsula Ib??rica de major esplendor, encara que de curta durada at??s que acab?? el 1010 amb la fitna o guerra civil pel tron, que es desencaden?? entre els partidaris de l'??ltim califa leg??tim Hix??n II, i els successors del seu primer ministre o hayib, Almansor. En el transfons tamb?? existien problemes amb l'excessiva pressi?? fiscal necess??ria per tal de finan??ar el cost dels esfor??os b??l??lics. Oficialment, per??, el califat va continuar existint fins a l'any 1031, en qu?? fou abolit donant lloc a la fragmentaci?? de l'estat omeia en multitud de regnes coneguts com a Taifes.

La divisi?? en taifes es va reproduir en diverses ocasions, creant-se m??s taifes. Tamb?? se succe??ren diferents invasions des del nord d'??frica, com la dels almor??vits (1090-1102), els almohades (1145-1146) i els benimerins (1224).