Conquesta musulmana de Catalunya
De Viquip??dia
La conquesta musulmana de Catalunya va comen??ar el segle VIII.
En la primavera del 713 Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, governador de Kairuan, firmava un pacte de capitulaci?? amb el noble Teodomir, pel qual aquest reconeixeria la sobirania isl??mica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius Segura i Vinalop??, la futura kura de Tudmir, amb el seu centre a Oriola. Aquest ??s el punt de partida de la islamitzaci?? del Xarq al-Andalus, per la costa mediterr??nia ib??rica.
El 773, Abderraman I proclama l'Emirat de C??rdova, independizant pol??ticament als musulmans d'Al-Andalus.
Abd al-Rahman III consider?? adient la seua autoproclamaci?? com a califa, ??s a dir, com a cap pol??tic i religi??s dels musulmans i successor de Mahoma, basant-se en quatre fets: ser descendent del Profeta (branca omeia), haver liquidat les revoltes internes, frenar les ambicions dels nuclis cristians del nord peninsular i la creaci?? del Califat fatimita en Egipte oposat als califes abb??ssides de Bagdad. ??s l'etapa pol??tica de la pres??ncia isl??mica a la pen??nsula Ib??rica de major esplendor, encara que de curta durada at??s que acab?? el 1010 amb la fitna o guerra civil pel tron, que es desencaden?? entre els partidaris de l'??ltim califa leg??tim Hix??n II, i els successors del seu primer ministre o hayib, Almansor. En el transfons tamb?? existien problemes amb l'excessiva pressi?? fiscal necess??ria per tal de finan??ar el cost dels esfor??os b??l??lics. Oficialment, per??, el califat va continuar existint fins a l'any 1031, en qu?? fou abolit donant lloc a la fragmentaci?? de l'estat omeia en multitud de regnes coneguts com a Taifes.
La divisi?? en taifes es va reproduir en diverses ocasions, creant-se m??s taifes. Tamb?? se succe??ren diferents invasions des del nord d'??frica, com la dels almor??vits (1090-1102), els almohades (1145-1146) i els benimerins (1224).
