Període romà a Catalunya
De Viquipèdia
L'Ebre va ser la primera frontera militar entre cartaginesos i romans (238 aC). Després de la conquesta de Sagunt, ciutat aliada dels romans per les tropes púniques liderades per Anníbal el 218 aC va esclatar la Segona guerra púnica, que duria al ple domini romà de la península ibèrica.
Els romans van ser els estructuradors bàsics del territori de Catalunya tal com avui l'entenem, tant en infrastructures com en creadors de ciutats. La Hispania Citerior fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana. Va ser creada el 197 aC, i en ella s'inclou l'actual territori de Catalunya.
L'increment de territori controlat per Roma i l'enriquiment que això produïa en els seus governants va conduïr a una etapa molt convulsa entre els segles II i I aC, que van transformar la República Romana en Imperi romà quan Octavi (August) va vèncer tots els seus enemics el 31 aC.
Octavi va transformar la República de Roma en l'Imperi Romà, i en proclamà la seva reforma el 13 de gener de l'any 27 aC. En virtut d'aquesta reforma s'encarregava del proconsulat de totes aquelles províncies que tenien acantonades legions (prenent així el comandament de tot l'exèrcit) i del propi Octavi dependrien els oficials i soldats. Entre les províncies afectades per aquestes mesures estava la Citerior. Hispània, constituïda per dues províncies, la Citerior i l'Ulterior, va ser dividida en tres: Tarraconense, Bètica i Lusitània (27 aC).
La pressió dels huns, que liderats per Àtila va arribar a les portes de Roma, va empènyer les tribus germàniques cap a Europa Occidental. Per intentar fer front a aquesta crisi, a la mort de Teodosi I el gran va déixar la part occidental (en la que es trobava hispania) de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi. La invasió va precipitar la Caiguda de l'imperi romà el 476.
