Vil·la romana de Can Llauder
De Viquipèdia
La Vil·la romana de Can Llauder que es troba a Mataró (El Maresme), és de la primera època imperial (segle I aC) remodelada als inicis del segle III dC, època de màxima plenitud, a la qual pertany la rica decoració a base de mosaics i marbres, amb restes d'estucs i pintures. Per les seves característiques devia ser la residència d'un ric propietari[1]. Probablement era la residència de la seva família i els seus esclaus. Una inscripció trobada el relaciona amb Caius Marius Aemilianus fill de Lucius de la tribu Aniensis barcelonès immune, aristòcrata de Barcino, amb propietats a Iluro (Mataró). La vil·la va ser utilitzada fins a l'alta edat mitjana.
Va ser descoberta en 1961, però es tenien indicis de restes arqueològics a la zona des del segle XVIII. Per això l'any 1964 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès Nacional i posteriorment Bé Cultural d'Interès Nacional. Tot i així sembla que en els treballs d'urbanització de la zona, l'any 1970, es destruí una part de la vil·la, en enderrocar-se la torre Llauder, del segle XVIII. Al recinte es conserva l'escut d'armes de la porta principal de Torre Llauder.
La part que es conserva es composa d'una zona residencial, on es troben les sales nobles, situades al voltant de l'atri (atrium),
Taula de continguts |
[edita] Estances
1 Atrium
2 - 8 Sales (segle I dC
2 Basílica paleocristiana (segle IV dC)
6 Fauces (passadís, no numerat, situat entre les sales 5 i 7)
9 Peristil
10 Hortus (jardí)
14 Frigidarium
15 Tepidarium
16 Caldarium
17 Habitació de servei
18 Clavegueres
19 Habitació de servei
20 Latrinae
La zona residencial de la vil·la consistia en les estances o sales que es troben al voltant de l'atri o impluvium. Són les més ben conservades i es troben pavimentades amb mosaics amb motius geomètrics i vegetals. Es dedicaven a la recepció de visites, al treball, com despatx o arxiu i al descans.
El sector residencial de la vil·la està datat al segle I dC. Els mosaics són del segle II dC.
L'absis de la sala 2 va ser afegit amb posterioritat, al segle IV dC, en reconvertir-se la sala en basílica paleo-cristiana.
 Mosaic circular de la sala 2 (possiblement l'arxiu de la vil·la) |
 Mosaic circular de la sala 2 |
 Detall del mosaic circular de la sala 2 (possiblement l'arxiu de la vil·la) |
 Detall de la sala 2, amb l'absis de la basílica paleo-cristina (segle IV) (en segon pla els banys) |
 Sala 5 (a mà dreta el porxo o perystilum) |
 Forn dels banys calents o caldarium, l'arc de maons |
[edita] Atrium
L'atri de la casa romana s'utilitzava com a rebedor, per limitar l'accés de les visites a les estances privades. Es tractava d'un porxo rectangular al voltant d'un dipòsit on es recollia l'aigua de la pluja (impluvium).
[edita] Banys
 Banys freds (frigidarium) |
 Banys tebis (tepidarium) i calents (caldarium) |
Els banys (balneae) disposaven de tres zones: la zona calenta o caldarium, la zona tèbia o tepidarium i la zona freda o frigidarium. Es trobaven al costat de les latrines per aprofitar les clavegueres i al costat de la cuina per aprofitar l'escalfor dels forns, així com escalfaven la resta de la zona residencial.
[edita] Latrines
Les latrines (letrinae) es troben al costat dels banys. Eren comunitàries i disposaven d'un rentamans. Es trobaven just a sobre de les clavegueres que evacuaven l'aigua dels banys i de les latrines.
[edita] Porxo
El porxo o peristil (peristylum) separava la zona residencial del pati enjardinat que proporcionava una zona verda privada, al que actualment continuen els treballs arqueològics.
[edita] Altres troballes
A sota de les habitacions s'ha trobat quatre forns de ceràmica, de la segona meitat del segle I aC, on es devien fabricar les àmfores per vendre el vi que es produïa a la propietat. A la vil·la s'han trobat també part de tres escultures i una llosa amb inscripcions referents a Caius Marius Aemilianus, propietari de la vil·la i llànties, entre altres objectes que es troben al Museu Comarcal del Maresme, i també s'han perdut molts que estan descrits en diverses obres, amb anterioritat al tancat del clos.
 Testa de personatge romà, marbre esculpit, (Segle I-II) |
 Testa de personatge romà, marbre esculpit, (Segle I-II) |
 Cornisa de marbre, (Segle I-II) |
|
 Relleu floral |
 Relleu floral |
[edita] Situació
La Vil·la es troba al Plà d'en Boet, a Mataró (El Maresme), a la confluència de la Ronda del President Lluís Companys, i la Ronda del President Macià. Es troba elevada sobre el nivell dels terrenys que l'envolten, ja que aquests van ser rebaixats en ser urbanitzats. El clos actual va ser construït l'any 1980. Vist des de fora pot semblar un estadi, degut a que els murs exteriors formen grades, i l'accés es troba a la part posterior. Per concertar una visita cal contactar amb el Museu Comarcal de Mataró.
[edita] Cronologia
- 30-1-1961 Troballa de la Vil·la, concretament d'un angle de l'impluvium.
- ??-2-1970 Enderroc de Torre Llauder i casa annexa, malgrat trobar-se dintre de l'inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, en concepte d'arquitectura militar.
- 11-12-1964 Decret (BOE número 17, pàgina 1117, de 20-1-65) que declara la vil·la Monument Històric-Artístic d'Interès Nacional
- 1-12-1076 i 10-6-1977 El Museu Municipal de Mataró dirigeix dues cartes al Ministeri d'Educació i Cultura, tutor legal del jaciment arqueològic, instant-lo a protegir la vil·la de la constant destrucció, que no han rebut mai cap resposta.
- ??-7-1978 L'empresa Cubiertas y Tejados, adjudicatària de l'execució del mur, comença les obres.
- 22-4-1980 L'empresa constructora lliura les obres del mur de protecció al Ministeri d'Obres Públiques, secció Habitatge, promotor dels habitatges situats al costat.
- 25 i 26-5-1980 Inauguració del clos a la Festa Major de les Santes.
[edita] Vegeu també
- Gai Mari (Caius Marius)
- Casa romana
- Període romà a Catalunya
- Forns romans de la Fornaca de Vilassar de Dalt
