Casa romana
De Viquipèdia
La casa romana (domus) fou l'habitacle típic durant l'Imperi romà, ben conegut mercès a l'anomenada "Casa de Meandre" (pel nom d'una estàtua de Meandre trobada en les seves restes) que es considerada el tipus de casa habitual de les petites ciutats imperials durant l'imperi. De tota manera la seva grandària i luxe varia molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a Pompeia, on gairebé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia.
La domus constava d'un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts:
- L'entrada principal solia constar d'un uestibulum en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta o (fores), la qual donava a un corredor anomenat fauces.
- L'atri (atrium) era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d'una gran obertura ('compluuium') que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja en el impluvium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure'n l'aigua. Originàriament hi havia la llar (focus) i es cuinava i menjava en aquesta cambra, però en les cases de Pompeia ja no és possible trobar-hi la llar. En canvi sí que sol haver-hi una tauleta de marbre, una capelleta consagrada als lars (lararium) i l'arca de cabals. Dues ales (alae) a banda i banda de l'atri n'ampliaven l'espai.
- El tablinum estava situat al darrera de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.
- Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.
- Les habitacions que flanquejaven l'entrada podien estar obertes a l'interior -com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors- o donar a l'exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae).
- Moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior.
- Al fons de la edificació una quadra amb un piló (en la quadra es guardaven els carruatges i les àmfores) i una habitació per a el capatàs de els esclaus (villicus) i les habitacions d'aquests. Pel que sembla aquest tipus d'habitatge era usada per propietaris de certa importància que residien a la ciutat i tenien les seves terres a una distància curta. Quan els propietaris no tenien esclaus no existien les dependències destinades a aquests.
Més luxoses eren les vil·les dels grans propietaris, les terres dels quals estaven en general bastant allunyades; aquestes disposaven de banys, porxos, torres, jardins i pavellons. Les cases podien contenir altres dependències segons l'activitat del seu propietari: així es coneixen cases amb cellers o premses, i probablement existien altres amb magatzems i altres equipaments. Les cases decorades amb frescos semblen remuntar a l'època del començament del imperi (segle I).
A partir del segle II a. C., la domus sofreix una revolució. Les riqueses aportades per l'expansió mediterrània i la influència creixent que la civilització hel·lenística exerceix sobre els seus conqueridors converteixen les cases senyorials abans austeres en mansions sumptuoses: a la part davantera queda, sense canvis fonamentals, l'antiga casa itàlica, mentre el darrera s'allarga amb noves parts segons el model de la casa grega. El centre vital de la casa es trasllada de l'atri, que resta com a rebedor, al tablinum i al peristil, i apareixen nous espais més especialitzats com el triclinium i la cuina.
- El triclinium, el menjador, es va introduir amb el costum grec de menjar ajagut. N'hi podia haver més d'un. Per exemple un d'estiu que donés al peristil i un altre d'hivern més protegit del fred.
- No tenien un emplaçament fix la cuina (culina) ni la comuna (latrina). La latrina podia trobar-se a la mateixa cuina o annexa a ella. Les cases més luxoses tenien fins i tot termes particulars.
- El peristylum era un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant es distribuïen uns quants cubicula i altres habitacions.
Naturalment les cases dels més humils eren poc més que cabanes de fusta, amb sostre de branques i sòl de terra; ocasionalment s'utilitzava alguna cosa de pedra en la seva construcció.
A les províncies gales era característica la casa anomenada "corredor amb ales", amb un corredor exterior i ales d'habitació (el model de casa està localitzada a Mayen prop de Coblença); més al Sud, a la zona de Tolosa, es portava una casa de camp amb fileres de cases exteriors per als bracers, creixent en un intricat complex de patis, amb façana de galeria, porxos i un cryptoporticus. Les cases de la Gàl·lia contenien cellers de maçoneria i les teulades eren altos i de vessant aguda.
