[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Lluís Mountbatten - Viquipèdia

Lluís Mountbatten

De Viquipèdia

Mountbatten en uniforme de Capità de la Royal Navy (anys 1930)
Mountbatten en uniforme de Capità de la Royal Navy (anys 1930)

Lluís Mounbatten, príncep de Battenberg i comte Mountbatten de Birmània, KG, GCB, OM, GCSI, GCIE, GCVO, DSO, PC (Windsor 1900 - atemptat terrorista a la badia de Donegal 1979). Malgrat la poca importància dels títols que ostentà al llarg de la seva vida, lord Lluís Mountbatten exercí una influència enorme a les corts de Londres, Estocolm i Atenes al llarg de les dècades de 1950, 1960 i 1970.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Nascut a Fragmore House al recinte del castell de Windsor el dia 25 de juny de l'any 1900, Lluís era fill de la princesa Victòria de Hessen-Darmstadt i del príncep Lluís de Battenberg. Alhora era nét del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alícia del Regne Unit per part de mare mentre que per part de pare ho era del príncep Alexandre de Hessen-Darmstadt i de la comtessa polonesa Júlia von Hauke. Tot i que Lluís era besnét de la reina Victòria I del Regne Unit, el matrimoni morganàtic dels seus avis paterns féu que els Battenberg gaudissin d'un limitadíssim prestigi entre els cercles de la reialesa. El propi títol de Battenberg, acompanyat del migrat tractament d'altesa sereníssima, provenia d'una compensació a Júlia von Hauke i als seus descendents al no poder optar al títol de prínceps de Hessen-Darmstadt.

Educat en el si de la cort britànica, aviat el seu futur fou encaminat a la Marina. El seu pare, el príncep Lluís de Battenberg ja era almirall de la marina britànica. Tot i així, amb la Primera Guerra Mundial moltes de les aspiracions dels Battenberg quedaren truncades. D'una banda, pel seu origen alemany eren mal vistos a la cort de Buckingham arribant el recel a fer renunciar al príncep Lluís als seus càrrecs a la marina britànica. I de l'altra, l'any 1917 la família Battenberg fou obligada a abandonar el cognom Battenberg i el títol de prínceps per passar a denominar-se Mountbatten i ostentà el títol de marquesos de Milford-Haven, aquesta política aplicada també a la família Teck (parents de la reina Maria de Teck, esposa del rei Jordi V del Regne Unit), s'emmarcà dins d'una onada antigermànica viscuda al Regne Unit durant la Gran Guerra.

Durant la Guerra Lluís, convertir en simple lord, serví a la Marina Britànica i pocs anys després acompanyà al príncep Eduard del Regne Unit a un llarg tour per l'Índia. La profunda amistat establerta entre lord Lluís Mountbatten i el llavors príncep de Gal·les únicament trontollà arran de la crisi que suposà l'abdicació reial de 1936 i el fet que lord Mountbatten es posicionés en contra del rei Eduard VIII del Regne Unit i de la duquessa de Windsor.

[edita] Segona Guerra Mundial

A l'inici de la Segona Guerra Mundial, lord Mountbatten comandà la 5ª Flotilla de Destructors de la Royal Navy, encapçalat per l'HMS Kelly, destacant com un intrèpit i valerós oficial que guanyà paulatinament molt de prestigi com a militar. Al maig de 1940 comandà un convoi que evaquà tropes britàniques que havien participat a la Campanya de Namsos (Noruega). Al 1940 inventà el Rosa Mountbatten, un pigment de camuflatge naval. El seu vaixell va resultar enfonsat al maig de 1941 durant la Batalla de Creta.

Mountbatter era un dels preferits de Winston Churchill (si bé després de 1948 Churchill ja no li parlà mai més, donat que estava notablement enfadat amb el darrer paper de Mountbatten en la independència de l'Índia i el Pakistan. El 27 d'octubre de 1941 substituí a Roger Keyes com a Cap d'Operacions Especials. Comandà el desastrós raid de Dieppe el 19 d'agost de 1942 (que alguns comandants aliats, entre ells el Mariscal Montgomery van qualificar com un error des de l'inici).

A finals de 1942 presentà la proposta Habbakuk. Posteriorment fou traslladat junt amb el seu nebot, el príncep Felip de Grècia, al teatre d'operacions del Pacífic. A l'octubre de 1943, Churchill el nomenà Comandant Suprem Aliat pel Teatre del Sud-est Asiàtic, càrrec que ocuparia fins que la Comandància del Sud-Est Asiàtic (South East Asia Command -SEAC) es dissolgué al 1946. Durant aquest període es produí la reconquesta de Birmània als japonesos a càrrec del General William Slim.

La seva tasca amb el General Stilwell i amb el Generalíssim xinès Chiang Kai-shek, líder de les Forces Nacionalistes Xineses va ser tan talentosa com la del General Eisenhower amb Winston Churchill i el Mariscal Montgomery.

[edita] El darrer Virrei

El seu coneixement de la regió i dels seus líders i la confiança del primer ministre laborista, Clement Atllee, féu que l'any 1946 fos ordenat últim virrei de l'Índia. Durant el seu curt virregnat la seva funció fou la de garantir una etapa cap a la independència tranquil·la en què es garantís la partició de la colònia en dos estats, l'Índia i el Pakistan, sense que les mans del Regne Unit es veiessin afectades per la inestabilitat que ja amenaçava el país. Mountbatten, des de la seva pròpia posició de príncep, podia entendre i s'arribà a guanyar als prínceps indis que tenien, en realitat, l'autèntic control sobre el país. Mountbatten fou suficientment hàbil per establir un lligam recíproc de confiança entre ell i els prínceps indis i alhora guanyar-se el suport de les noves classes dirigents del país.

L'any 1948 el Regne Unit abandonava l'Índia després de més d'un segle de domini absolut del país que arribà a considerar la joia de la Corona i per la qual els reis anglesos aconseguiren el títol d'emperadors de l'Índia des de 1877. Tot i que molt s'ha discutit sobre el paper de Mountbatten i la seva falta de valentia a l'hora d'afrontar a fons el problema real de la partició sí que se li reconeix el fet d'haver aconseguit una sintonia total amb els prínceps indis i d'haver lliurat al Regne Unit d'un importantíssim problema indi.

[edita] Carrera després de la Índia

Retornat a Londres l'any 1948 se li concedí el títol de comte Mountbatten de Birmània que actualment està en possessió de la seva filla primogènita.

Després de la Índia, va servir a la Flota de la Mediterrània i a l'Almirallat britànic. Va ser Primer Lord del Mar, un càrrec del que se sentí molt orgullós, doncs aprofità per netejar el desgreuge que va rebre el seu pare (el Príncep Lluís de Battenberg) quan va veure's obligat a dimitir com a Primer Lord del Mar al 1914 després de ser acusat falsament de simpaties pro-alemanyes.

[edita] Vida familiar

A partir del seu retorn i encara essent a l'Índia lluità i recolzà al seu nebot preferit, el príncep Felip de Grècia, per tal que es convertís en espòs de la reina Elisabet II del Regne Unit. Mountbatten, la princesa Marina de Grècia i la marquesa de Milford-Haven sapigueren guiar a Felip per tal d'aconseguir el seu objectiu de convertir-se en príncep consort. L'any 1948 assistí a Londres al casament de la parella ocupant un lloc més que preferencial en el protcol.

A partir de l'arribada a Londres, Mountbatten exercí una enorme influència sobre la reina i la Cort i esdevinguent mentor del príncep de Gal·les, educant-lo tal i com és tradició a la casa reial grega dins de la línia pedagògica de Kurt Hahn. També exercí una severa influència sobre la cort d'Estocolm on era reina la seva germana, Lluïsa Mountbatten. Esdevingué un assidu de les festes de la reialesa i alhora es convertí en un brillant organitzador de festes a les quals assistia la plana major de la reialesa a la seva impressionant finca de Broadlands. Mountbatten fou la persona a la qual acudiren les reines Frederica de Hannover i Victòria Eugènia de Battenberg per tal que el protocol posés de costat el rei Joan Carles I d'Espanya i la princesa Sofia de Grècia al casament del duc de Kent on es consolidà el nuviatge entre els dos.

L'any 1922, Lord Lluís havia contret matrimoni amb la multimillonària Lady Edwina Ashley. El matrimoni esdevingué tormentós i els dos reconeguren haver mantingut nombroses relacions extramatrimonials, sobretot durant la dècada de 1930. Malgrat tot, el matrimoni continuà junt fins la mort de lady Edwina l'any 1960 a Borneo per causes desconegudes. Llegendària fou la relació mantinguda entre lady Edwina i el líder indi Jawaharlal Nehru.

La parella tingué dues filles:

  • Patrícia Mountbatten, nascuda a Londres el 1924. Es casà el 1947 amb el lord Brabourne, John Knatchbull.
  • Pamela Mountbatten, nascuda a Barcelona el 1929. Es casà amb David Nightingale Hicks el 1960.

Lord Lluís Mountbatten morí com a conseqüència d'un artefacte col·locat per l'IRA al vaixell on viatjava per la badia de Donegal, en revenja pels fets del Diumenge Sagnant. En aquest atemptat també morí un seu nét, lord Nicolau Knatchbull; la seva consogra, la baronessa viuda de Brabourne; i un noi de Belfast. L'atemptat commocionà al país i afectà enormement a la família reial britànica qui tenia una enorme amistat amb els Mountbatten. A més a més, a l'atemptat també resultaren ferits, lady Patrícia Mountbatten i el seu marit, i un altre dels seus fills. Els terroristes, aquell cop, van ser durament atacats a Irlanda

[edita] Condecoracions