Frederica de Hannover
De Viquip??dia
Frederica de Hannover, reina de Gr??cia (Blakenburg a l'antic ducat de Brunsvic i actual land de Sax??nia-Anhalt 1917 - Madrid 1981) Reina de Gr??cia del 1947 al 1964.
Nascuda el 18 d'abril de 1917 a Blakenburg, El Harz, actual Sax??nia-Anhalt. Filla del duc Ernest August de Hannover i de Luneburg, Cap de la Casa Reial de Hannover i de la princesa Vict??ria Llu??sa de Pr??ssia. Essent n??ta del pr??ncep Ernest August de Hannover i de la princesa Thyra de Dinamarca per part de pare, mentre que per part de mare ho era del k??iser Guillem II de Pr??ssia i de la princesa Augusta Vict??ria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg.
En el moment del seu naixament ocupava el lloc 34 a la l??nia de successi?? al tron brit??nic, era Princesa de Hannover, de la Gran Bretanya i Irlanda, a part de ser duquessa de Brunsvic i Luneburg.
La seva infantesa la pass?? majorit??riament a ??ustria a les possessions de la fam??lia hannoveriana a Gmunden (Alta ??ustria), en un ambient dist??s per?? amb certes connexions amb el moviment nacionalsocialista. L'any 1937 s'anunci?? el seu casament amb el pr??ncep Pau I de Gr??cia, matrimoni que se celebr?? el 8 de gener de 1938 a Atenes; tingueren tres fills:
- SAR la princesa Sofia futura reina d'Espanya nascuda el 1938 a Atenes. Es cas?? el 1962 a la capital grega amb el pr??ncep i futur rei Joan Carles I d'Espanya.
- SM el rei Constant?? II de Gr??cia nascut el 1940 a Atenes. Es cas?? amb la princesa Anna Maria de Dinamarca el 1964 a Atenes.
- SAR la princesa Irene nascuda el 1942 a Ciutat del Cap.
Visqu?? a l'exili des de 1941 fins al 1946 arran de l'ocupaci?? del pa??s per les tropes nazis, habitant a les ciutats del Caire i de Ciutat del Cap on f??u amistat amb el general Smuts. L'any 1946 retorn?? a Gr??cia i en fou proclamada reina l'any 1947 despr??s de la mort del rei Jordi. A partir de llavors port?? a terme una important tasca de desenvolupament econ??mic del pa??s. La mort del seu marit l'any 1964 l'apart?? del poder, partint a l'exili l'any 1967 arran del cop dels coronels.
Malgrat tot, se la record?? a Gr??cia com una reina extremadament polititzada i com una persona que prengu?? clarament partit per un control del poder per part de la monarquia. Frederica despert?? grans passions tan d'odi, incl??s dintre de la seva fam??lia com ??s el cas del pr??ncep Pere de Gr??cia i grans passions. De car??cter fort i amb actituds rellant a la mala educaci?? en certs moments.
Des de 1970 fins al 1974 visqu?? a l'??ndia on desenvolup?? els seus coneixements sobre el m??n hinduista fins que el 1975 s'instal??l?? a Madrid on mor?? el febrer de 1981 arran d'una aturada card??aca durant el postoperatori d'una operaci?? ocular. Fou enterrada al Palau Reial de Tatoi (Gr??cia).
