Guerra contra Nabis

De Viquip??dia

Guerra contra Nabis Dates 195 aC Escenari Lac??nia i Arg??lida Resultat Vict??ria de la coalici?? contra Esparta B??ndols Esparta Argos Lliga Aquea P??rgam Rodes Rep??blica de Roma Regne de Maced??nia Comandants Nabis Pit??gores d'Argos Dexag??rides Gorgopas Tit Quinti Flamin?? I ??umenes II de P??rgam Aristaenos Forces en conflicte 30.000+[1] ~50.000,[2] 98 vaixells Baixes

La guerra contra Nabis fou l'enfrontament b??l??lic ocorregut l'any 195 aC entre Esparta, polis governada pel tir?? Nabis, i una coalici?? conformada per la Lliga Aquea, P??rgam i Rodes, que comptava amb el suport de Roma i Maced??nia. El conflicte tamb?? ??s conegut com la Guerra romanoespartana.

Taula de continguts 1 Antecedents 1.1 L'ex??rcit d'Esparta 1.2 Les reformes de Nabis 2 Planificaci?? 3 Campanya de Lac??nia 4 El setge a Esparta 5 Resultat 6 Refer??ncies 7 Bibliografia

[edita] Antecedents

[edita] L'ex??rcit d'Esparta

El nombre d'homoioi espartans, que havien estat milers en l'??poca de les Guerres M??diques s'havia redu??t a uns centenars a l'??poca de Cle??menes III. Possiblement van haver diverses raons per a la reducci?? del seu nombre; una d'elles ??s que cada espart?? que no podia pagar la seva part en la sisitia^[3] perdia la seva qualitat de ciutad?? de ple dret, passant a ser hipomeiones malgrat que aix?? no impedia als seus fills participar en l'agog??. Cle??menes va augmentar el nombre d'homoioi i va dotar l'ex??rcit espart?? amb els pezhetairoi, falangistes d'armadura lleugera a l'estil macedoni^[4], per?? molts d'aquests nous homoioi van morir a la Batalla de Sel??l??sia i el maneig d'un respectable ex??rcit d'hoplites sense mercenaris o ilotes lliures es va fer dif??cil.

[edita] Les reformes de Nabis

Despr??s de la mort del tir?? Mac??nides, el 207 aC, Nabis depos?? al rei P??lops amb l'ajuda d'un ex??rcit de mercenaris^[5][6] i es va proclamar rei, defensant que era un descendent de Demarat d'Esparta, de la dinastia eurip??ntida. La tradicional constituci?? de Licurg havia perdut el seu significat i Esparta estava dominada per un grup dels seus antics mercenaris.

El 205 aC, Nabis va signar un tractat de pau amb la Rep??blica de Roma per?? va atacar i capturar el 201 aC el territori de Messene, aliada d'ambd??s b??ndols i que Esparta havia governat fins el segle IV aC. Quan va arribar l'ex??rcit de Megal??polis sota el comandament de Filopemen van ser obligats a abandonar Messene^[7]. M??s tard, van ser derrotats de manera decisiva a Tegea, i Nabis va haver de reconsiderar les seves ambicions expansionistes^[8][9].

Durant la Segona Guerra Maced??nica (200 - 196 aC), Filip V de Maced??nia havia donat a Esparta el control sobre Argos, una important ciutat a la costa egea del Pelopon??s, amb la condici?? que desert??s de la coalici?? romana i s'un??s a l'alian??a maced??nica^[10]. Quan la guerra es va tornar contra el Regne de Maced??nia, Esparta es va reincorporar a la coalici?? romana i va enviar 600 mercenaris cretencs que refor??aren l'ex??rcit rom??.^[11][12] Filip va ser derrotat de manera decisiva pels romans a la batalla de Cinosc??fals per?? Esparta va mantenir el control sobre Argos^[13]. Despr??s de la guerra, l'ex??rcit rom?? no es va retirar de Gr??cia sin?? que va enviar guarnicions a diversos llocs estrat??gics per aix?? poder protegir els seus interessos^[14].

La Rep??blica de Roma, en agra??ment per l'ajuda que Nabis ofer?? a la durant la Segona Guerra Maced??nica va permetre al tir?? continuar amb el domini sobre la polis d'Argos, nomenant la seva esposa ??pia com a governant de la polis. ??pia i Nabis van adquirir m??s poder confiscant grans propietats a les fam??lies riques de les polis sota el seu domini i torturant a aquells qui es resistien; la major part de la terra confiscada va ser redistribu??da als ilotes lliberts, lleials a Nabis^[8][11], convertint el port de G??tion en un gran arsenal naval i fortific?? la ciutat d'Esparta.^[15] Va permetre als seus aliats cretencs mantenir bases navals en territori espart??, des de les quals cometien actes de pirateria mar??tima. El creixement de la seva for??a naval va permetre fins i tot als m??s pobres participar com a remers de les seves naus i tenir una ocupaci?? lucrativa. Sota aquestes circumst??ncies, l'extensi?? de la capacitat naval del port de G??tion molestava als lim??trofs estats del mar Egeu i a la rep??blica romana^[16].

El govern de Nabis es fonamentava en les seves reformes socials i en el enfortiment de les forces armades espartanes, basades en lleves de homoioi i periecos, recolzats per ilotes lleugerament armats. i la pol??tica implementada per Nabis va portar als supervivents de la batalla de Sel??l??sia a l'exili. Com a conseq????ncia, les tropes pesades ja no estaven disponibles en nombre suficient i aix?? va causar un seri??s declivi en el poder militar espart?? i l'objectiu de les reformes de Nabis va ser restablir una classe de subjectes lleials capaces de servir com a falangistes ben equipats. El seu alliberament dels ilotes esclavitzats (els neodamodes) va ser una fita molt notable de la hist??ria espartana. Amb aquesta acci?? Nabis va eliminar un pilar ideol??gic central del vell sistema social d'Esparta i la principal ra?? per a objectar l'expansi?? espartana cap a les altres polis. Fins llavors, la principal preocupaci?? d'Esparta havia estat prevenir la revolta ilota i aquesta necessitat limitava qualsevol aventura expansionista; d'aquesta manera, l'acci?? de Nabis va acabar amb aquest problema d'un sol cop. Els seus ilotes lliberts rebien terres de la seva part i es casaven amb les esposes dels ciutadans espartans exiliats o amb les v??dues dels membres adinerats de l'elit espartana, que havien estat assassinats per ordre de Nabis.^[18]

[edita] Planificaci??

La Lliga Aquea estava molesta pel fet que un dels seus membres continuava sota ocupaci?? espartana; per aquest motiu inst?? als romans a que es replantegessin la decisi?? que permetia a Esparta conservar els territoris dels quals s'havia apoderat. Els romans van acceptar la proposta dels aqueus, doncs no volien que una Esparta forta i reorganitzada caus??s problemes una vegada que ells haguessin d'abandonar Gr??cia.^[1] L'any 195 aC, Tit Quinti Flamin?? I, comandant rom?? a Gr??cia, va convocar un consell dels estats grecs a Corint per a discutir si calia declarar la guerra a Nabis. Entre els estats que van enviar delegats hi havia la Lliga Et??lia, Maced??nia, Roma, P??rgam, Rodes, Tess??lia i la Lliga Aquea.^[19] Tots es van declarar a favor de la guerra, excepte la Lliga Et??lia i Tess??lia, que consideraven que els romans havien d'abandonar Gr??cia immediatament;^[20][19] a m??s a m??s, ambd??s estats es van oferir per negociar amb Nabis, per?? la Lliga Aquea es va oposar, ja que rebutjava qualsevol acci?? que represent??s un increment del poder de la Lliga Et??lia.^[20]

L'historiador modern Erich Gruen ha suggerit que els romans van fer servir la guerra com a pretext per a mantenir algunes legions a la regi?? amb la finalitat de prevenir que els espartans i la Lliga Et??lia s'unissin al rei sel??ucida Ant??oc III el gran si aquest enva??a Gr??cia.^[21] Flamin?? va enviar primer un delegat a Esparta, exigint que Nabis lliur??s Argos a la Lliga Aquea o, ans al contrari, iniciaria una guerra contra Roma i els seus aliats grecs.^[22] Nabis es va negar a acceptar el ultim??tum de Flamin?? i, com a conseq????ncia, 40.000 soldats romans i els seus aliats van dirigir-se cap al Pelopon??s.^[22]

A mesura que els romans i la Lliga Aquea avan??aven cap a la ciutat, un jove argiu anomenat Damocles va intentar iniciar una revolta contra la guarnici?? espartana. Amb uns pocs seguidors, des l'??gora de la ciutat, va dirigir-se als seus conciutadans exhortant-los a revoltar-se. Malgrat els seus intents, mai es va dur a terme la revolta i Damocles, juntament amb la majoria dels seus seguidors, van ser envoltats i assassinats per la guarnici?? espartana.^[23] Uns pocs supervivents van aconseguir escapar i van poder arribar fins al campament de Flamin??, i li van suggerir que si situava el campament a les portes de la ciutat els argius es revoltarien contra els espartans.^[23] Llavors, Flamin?? va enviar la infanteria i la cavalleria lleugera a cercar un nou terreny on establir el campament.^[23] Al detectar el petit grup de soldats romans, un contingent de tropes espartanes van sortir per les portes de la ciutat i van combatre als romans per mitj?? d'escaramusses, aproximadament a uns 300 peus de les muralles de la ciutat. Finalment, els romans van aconseguir que els espartans es retiressin a la ciutat.^[23]

Flamin?? va traslladar el seu campament al lloc on s'havia produ??t l'escaramussa i va esperar durant un dia sencer a que els espartans llancessin algun atac. Aix?? no va succeir i el cap rom?? va convocar el consell de guerra per a discutir si calia iniciar el setge. Tots els l??ders grecs, excepte Aristaenos, es van pronunciar a favor d'atacar la ciutat, doncs capturar Argos era el primer objectiu que es van plantejar quan van decidir anar a la guerra.^[23] Aristaenos, en canvi, va suggerir atacar directament Esparta i Lac??nia. Flamin?? es va mostrar d'acord amb aquesta darrera opini??, i l'ex??rcit va marxar cap a Tegea, a Arc??dia. Al dia seg??ent, Flamin?? va avan??ar cap a Caryae, on esper?? l'arribada de refor??os aliats, constitu??ts per un contingent d'exiliats espartans liderats per Agesipolis, el rei leg??tim d'Esparta, qui havia estat destronat vint anys enrere pel primer tir?? de la ciutat, Licurg. Aviat van arribar 1.500 macedonis i 400 unitats de cavalleria de Tess??lia enviades per Filip per a unir-se tamb?? a la coalici??.^[1][23][24] Els aliats es van assabentar que, a m??s, tres flotes havien arribat a la costa de Lac??nia: la romana de 40 naus comandada per Luci Quinti Flamin??, una flota de 18 naus de la illa de Rodes, dirigida per Sosiles, que esperava que la derrota de Nabis pos??s fi a la pirateria que afectava les seves naus mercants, i una de 40 naus dirigida pel rei ??umenes II de P??rgam, que pretenia quedar b?? amb els romans per poder comptar amb el seu suport en cas que Ant??oc dugu??s a terme la seva invasi??.^[1][23][25]

[edita] Campanya de Lac??nia

Nabis reclut?? 10.000 ciutadans per al seu ex??rcit i va contractar, addicionalment, 3.000 mercenaris. Els seus aliats cretencs, qui es beneficiaven de les bases navals que havien establert en el seu territori, van sumar 1.000 guerrers, especialment seleccionats, que es sumaven als 1.000 que ja havien enviat.^[27] Nabis, tement que l'avan?? rom?? anim??s als seus s??bdits a revoltar-se, va decidir atemorir-los ordenant la pena de mort de vuitanta ciutadans prominents.^[8] Quan Flamin?? va deixar la seva base i s'aprop?? a Sel??l??sia, els espartans van atacar als romans mentre aquests armaven el seu campament. El sobtat atac va confondre als aliats, per?? els espartans es van haver de retirar a la ciutat quan va arribar el cos principal de cohorts de legionaris.^[28]

Mentre els romans avan??aven cap a la muntanya Menelau, els mercenaris de Nabis van atacar la rereguarda aliada. Api Claudi, comandant de la rereguarda, va reagrupar les seves tropes i va obligar als atacants a replegar-se dins les muralles de la ciutat, causant-los enormes baixes.^[28] La coalici?? es va dirigir llavors a Amicles i des d'all?? van saquejar els territoris circumdants. Paral??lelament, Luci Quinci va rebre la rendici?? volunt??ria de diversos pobles costaners de Lac??nia.^[27][28]

En aquest punt, els aliats van avan??ar cap a la ciutat m??s gran de l'??rea, G??tion. Mentre les forces terrestres iniciaven el setge de la ciutat, va arribar l'armada aliada. Els marins de les tres flotes es van dedicar a construir armes de setge.^[27] Malgrat que aquestes tipus d'armament tenia un efecte devastador sobre les muralles de la ciutat, aquesta va resistir l'atac.^[27] Passat un temps, Dexag??ridas, un dels dos comandants de la guarnici??, va comunicar al llegat rom?? que estava disposat a rendir la ciutat.^[27] Gorgopas, l'altre comandant, en assebentarse d'aquesta decisi??, va assassinar a Dexag??ridas amb les seves pr??pies mans,^[27] i va prosseguir amb la resist??ncia fins que Flamin?? va arribar amb 4.000 reclutes nous addicionals.^[27] Els romans van reactivar el seu assalt i Gorgopas va haver de rendir-se, encara que va obtenir el perm??s perqu?? ell i la seva guarnici?? poguessin abandonar la ciutat lliurement i retornar a Esparta.^[27]

[edita] El setge a Esparta

Durant el setge de G??tion, Pit??gores es va retirar a Esparta acompanyat de 3.000 argius.^[27] Quan Nabis va descobrir que G??tion s'havia rendit va decidir enviar un delegat a Flamin?? per a negociar els termes de la pau.^[25] Nabis va oferir retirar d'Argos la resta de la seva guarnici?? i lliurar els seus desertors i presoners als romans.^[29] Flamin?? va convocar un nou consell de guerra i la majoria dels membres van decidir que el millor era capturar Esparta i destronar a Nabis.^[29] Flamin?? va respondre a Nabis proposant-li els seus propis termes:

• Esparta i Roma establirien una treva de sis mesos sempre que Nabis rend??s la guarnici?? d'Argos, juntament amb totes les seves guarnicions de l'Arg??lida;
• abandon??s Argos i li lliur??s la flota;
• pagu??s una indemnitzaci?? durant vuit anys i no establ??s aliances amb cap ciutat de Creta.^[30][31]

Nabis va rebutjar les condicions de la rendici??, assegurant que tenia suficients provisions com per a sobreviure un llarg setge.^[32]

Aquesta decisi?? de Nabis provoc?? que Flamin?? trasllad??s el seu ex??rcit de 50.000 homes a Esparta i, despr??s de derrotar l'enemic a les afores de la ciutat, va iniciar el setge,^[33] passant directament a l'atac ordenant un assalt molt contundent.^[1] Al principi, els espartans van resistir b?? l'atac dels aliats, per?? despr??s van comen??ar a cedir en bona mesura perqu?? els seus atacs amb projectils eren in??tils contra els grans escuts romans.^[34] Els romans van assaltar Esparta i van traspassar les seves muralles, per?? el seu avan?? va ser retardat inicialment per l'estretor dels carrers de les afores de la ciutat. Tot i aix??, a mesura que avan??aven cap al centre, els carrers eren m??s amples i els espartans es veien obligats a replegar-se cada cop amb m??s dificultat.^[34] Nabis, al veure que les seves defenses s'ensorraven va intentar fugir, per?? Pit??gores va reagrupar les forces restants tot animant els soldats i els va ordenar incendiar els edificis m??s propers a les muralles.^[34] Enderrocs en flames van caure sobre els soldats de la coalici?? causant moltes baixes. A l'observar aix??, Flamin?? va ordenar que l'ex??rcit es retir??s al campament.^[34]

Quan l'atac es va reprendre, els espartans van aconseguir contenir als romans durant tres dies abans que Nabis, a l'adonar-se que la seva situaci?? era irremeiable, decid??s enviar Pit??gores per pactar la rendici??.^[35] Inicialment, Flamin?? refus?? veure'l, per?? quan Pit??gores va tornar per segona vegada, van acordar acceptar les mateixes condicions que Flamin?? havia proposat amb anterioritat.^[35] Posteriorment, el tractat va ser ratificat pel Senat.^[8] Els argius es van revoltar quan van saber que Esparta estava sota setge. Dirigits per Archippas, van atacar la guarnici?? comandada per Tim??crates de Pelene.^[35], que va rendir la ciutadella amb la condici?? que ell i les seves tropes se'ls permet??s marxar lliurament; a canvi, tots els argius que formaven part de l'ex??rcit de Nabis van poder tornar a les seves llars.^[35]

[edita] Resultat

Despr??s de la guerra, Flamin?? va visitar els Jocs Nemeos a Argos i va proclamar la llibertat de la polis.^[36][1] Els argius van decidir immediatament tornar a la Lliga Aquea. Flamin?? tamb?? va alliberar a totes les ciutats costaneres de Lac??nia del govern espart?? i les va posar sota protecci?? aquea.^[1] El que quedava de la flota espartana va ser posat sota la custodia de les mateixes ciutats costaneres.^[1] Nabis tamb?? va haver de retirar els seus soldats de les ciutats cretenques i revocar v??ries de les reformes socials i econ??miques que havien enfortit el seu poder militar.^[31][37] Els romans, tot i aix??, no destronaren Nabis. Encara que Esparta era una polis debilitada, els romans volien mantenir-la independent perqu?? actu??s com un contrap??s contra la poderosa Lliga Aquea.

La submissi?? de Nabis va ser assegurada pel fet que va haver de lliurar cinc persones com a ostatges dels romans, entre ells el seu fill Armenas.^[31] Els romans no van permetre que els exiliats tornessin a Esparta per a evitar qualsevol tipus de conflicte intern dins la polis. No obstant, van permetre a qualsevol dona que estigu??s casada en segones n??pcies amb un ilota alliberat i que tingu??s el primer marit desterrat, reunir-se amb aquest a l'exili.^[31][1][37]. Quan les legions de Flamin?? van tornar a It??lia, les polis gregues es van trobar de nou enfrontades en les seves antigues divisions. En aquella ??poca dominava la regi?? el regne de Maced??nia, que feia poc havia perdut una guerra contra Roma, els etolis, l'enfortida Lliga Aquea i Esparta, que estava debilitada. Els etolis, que s'havien oposat a la intervenci?? romana en els assumptes grecs, van incitar Nabis a recuperar els seus antics territoris i la seva posici?? entre les pot??ncies gregues.^[8]

L'any 192 aC, Nabis, qui havia reconstru??t la flota i havia enfortit el seu ex??rcit, va assetjar G??tion. Els aqueus van respondre enviant un emissari a Roma demanant ajuda.^[8] El Senat va respondre enviant el pretor Atili, amb una poderosa armada, aix?? com una ambaixada liderada per Flamin??.^[8] En comptes d'esperar l'arribada de la flota romana, l'ex??rcit i l'armada dels aqueus van partir cap a G??tion sota el comandament de Filopemen. La flota aquea va ser derrotada per la recentment reconstru??da flota espartana, sent destru??t el seu buc ins??gnia ja en el primer atac.^[8] Aix?? mateix, per terra, l'ex??rcit aqueu no va poder derrotar l'espart?? a les afores de G??tion i Filopemen es va retirar a Tegea.^[8]

Quan Filopemen va tornar a Lac??nia, el seu ex??rcit va ser emboscat, per?? tot i aix?? va aconseguir sortir victori??s. Llavors els aqueus es van dedicar a saquejar Lac??nia durant trenta dies mentre els espartans es mantenien dins la polis fortificada. Els plans per ocupar Esparta ja estaven tra??ats quan va arribar Flamin??, el qual va conv??ncer Filopemen que no la conquer??s.^[8]Mentrestant, Nabis va decidir acceptar el statu quo anterior i rendir-se novament sota les mateixes condicions de l'??ltim tractat.^[8]rebent 1.000 unitats de cavalleria sota el comandament d'Alexameno. S'ha dit que mentre Nabis observava l'entrenament de les seves tropes, el comandant etoli Alexameno va carregar contra ell i el va assassinar amb la seva llan??a.^[38] Despr??s, les tropes et??lies van prendre el palau i quan pretenien saquejar la ciutat, els habitants d'Esparta es van organitzar i van aconseguir d'expulsar-los de la polis.^[38] Mentre Esparta es trobava en l'anarquia, Filopemen va entrar dins la ciutat amb l'ex??rcit aqueu i, posteriorment, la va incorporar a la Lliga Aquea. Es va permetre que la polis d'Esparta mantingu??s les seves lleis i territori, per?? no la seva antiga forma de govern, i tampoc el retorn dels exiliats.^[39]

L'any 189 aC, van concedir que els ostatges presos per Roma tornessin a Esparta, a excepci?? del fill de Nabis, que va emmalaltir i va morir.^{[40] [41]} Els espartans patien problemes pol??tics i econ??mics per no disposar d'un acc??s al mar; p??r aix??, van capturar la ciutat de Les, que era la llar de molts exiliats i membre de la Uni?? dels laconis lliures.^[42][40] Els aqueus van fer servir aquest acte com a excusa per acabar amb la independ??ncia espartana d'una vegada per sempre i van exigir el lliurament dels responsables de l'atac.^[40] Els culpables van respondre assassinant a trenta ciutadans simpatitzants dels aqueus, separant-se de la Lliga i sol??licitant la protecci?? romana.^[40] Els romans, que desitjaven la divisi?? de la Lliga, no van fer res.^[40]

L'any 188 aC, Filopemen va penetrar pel nord de Lac??nia amb un ex??rcit i amb els exiliats espartans que volien tornar a Esparta. Primer va massacrar a vuitanta ciutadans hostils a la Lliga Aquea a Compasium i despr??s va fer demolir la muralla que envoltava Esparta, que Nabis havia constru??t. A continuaci??, Filopemen va restaurar als exiliats i abol?? la llei espartana, reempla??ant-la per l'aquea.^[40] Aix?? va concloure el paper d'Esparta com a pot??ncia grega, mentre que Acaia es convertia en el poder dominant de tot el Pelopon??s.^[43]

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

• Polibi. The Rise of the Roman Empire. New York: Penguin Classics, 1979. Traducci?? anglesa de Frank W. Walbank ISBN 0-14-044362-2.
• Baltrusch, Ernst (1998). Sparta. Munich: C.H. Beck. ISBN 3-406-41883-X
• Cartledge, P; Spawforth, A. (2002). Hellenistic and Roman Sparta: A tale of two cities. London: Routledge. ISBN 0-415-26277-1.
• Green, Peter (1990). Alexander to Actium: The Historical Evolution of the Hellenistic Age. Los Angeles: University of California Press. 2?? edici??. ISBN 0-500-01485-X.
• Gruen, Erich (1984). The Hellenistic World and the Coming of Rome. Los Angeles: University of California Press. ISBN 0-520-05737-6.
• Livi, Titus. Rome and the Mediterranean. London: Penguin Classics, 1976. Traducci?? anglesa de Henry Bettison. ISBN 0-14-044318-5.
• Holleaux, Maurice (1930). Cambridge Ancient History: Rome and the Mediterranean; 218-133 B.C.. Vol VIII. Los Angeles: Cambridge University Press. 1?? edici??.
• Smith, William (1873). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. London: John Murray.
• Warry, John (1995). Warfare in the Classical World London (UK), University of Oklahoma Press , Norman Publishing Division of the University by special arrangement with Salamander Books Ltd. Edici?? 2006. ISBN 0-8061-2794-5.