Demarat d'Esparta
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Demarat (desambiguació)». |
Demarat (Demaratus, Δημάρατος) fou rei euripòntida d'Esparta d'una data vers el 510 aC fins vers el 491 aC.
Era fill del rei Aristó d'Esparta. Aquest s'havia casat dues vegades i no havia tingut fills i estant viva la seva segona dona, per un engany, li va prendre la dona al seu amic Agetos amb la que va tenir un fill que fou Demarat, que sembla que en realitat era fill d'Agetos (el mateix Aristó va contar els mesos i va dir que el fill no podia ser seu quan va néixer) però que va acceptar com a propi.
Pausànies diu que juntament amb Cleòmenes I va expulsar del poder a Híppies. Plutarc uneix el seu nom a una guerra contra Argos.
El seu regnat fou un continuat enfrontament amb el seu col·lega. Quan Cleòmenes va proposar envair Àtica, Demarat va posar tota mena de dificultats i al arribar l'exèrcit a Eleusis, va seguir l'exemple dels corintis i va refusar seguir. Com que altres aliats també es van retirar Cleòmenes va haver de renunciar a l'expedició.
El 491 aC es va produir la intriga d'Egina quan els caps eginetes van refusar obeir les seves ordres per no estar present el seu col·lega. Demarat, que segurament havia instigat als eginetes a prendre aquesta decisió.
Cleòmenes va demanar ajut al pròclida Leotíquides (enemic de Demarat que li havia arrabassat a la seva novia Parcala, filla de Quiló) i al·legant una decisió de l' oracle de Delfos van declarar deposat a Demarat.
El rei va anar a Elis, a Zacynthus i després a Pèrsia on fou ben rebut per Darios I el gran i es possible que acompanyés als perses en la seva expedició a Grècia en l'esperança de ser restaurat.
Pausànies diu que la seva família va romandre a Àsia per molt de temps i Xenofont esmenta al seus descendents Eurístenes i Procles, que eren senyors de Pèrgam, Teutrània i Ilalisarna, que el rei persa havia donat al seu ancestre. Procles es va casar amb una filla d' Aristòtil quan aquest va anar a Atarneus i va tenir amb ella dos fills, Procles i Demarat.
