Cleòmenes I
De Viquipèdia
Cleòmenes I (Cleomenes, Kleoménes, Κλεομένης), fou el setzè rei de la línea agida d'Esparta. Era fill d'Anaxàndrides II i la seva segona dona, abans del naixement de cap fill amb la primera dona (suposadament estèril) amb la que després va tenir a Dorieu, Leònides i Cleombrot. Leònides es va casar després amb la única filla de Cleòmenes, Gorgo.
Va succeir al seu pare Anaxàndrides II a la seva mort el 519 aC i va regnar 29 anys.
El 519 aC Platees va demanat ajut al rei quan Esparta no li va donar assistència contra Atenes. Després va rebre a Meandri, que fou tirà de Samos per mort de Polícrates i havia estat expulsat pels perses; li va oferir regals esplèndids al rei que aquest va refusar i el va enviar als èfors que en van ordenar la sortida del país.
El 510 aC Cleòmenes I va ajudar als atenencs a expulsar a Hípies, el tirà fill de Pisístrat . Va prendre part en la lluita entre Clístenes i el partit oligàrquic dirigit per Isàgores, al que havia establert al poder i havia ordenar la expulsió del país de Clístenes i de 700 famílies, establint un consell de 300 addictes, però la revolta popular a Atenes el va obligar a sortir cap Esparta el 507 aC.
Cleòmenes va planejar la venjança i va reunir aliats del Peloponès però quan les forces peloponèsies eren a la vora d'Eleusis els aliats corintis es van fer enrere i els va seguir el co-rei espartà Demarat i després altres aliats, i l'expedició es va frustrar.
El 500 aC va anar a Esparta Aristàgores de Milet, per demanar ajut per la revolta jònia, que inicialment va rebutjar però després va acceptar per 50 talents.
El 491 aC els ambaixadors de Darios I el gran van demanar aliments i agua. Atenes va denunciar a Esparta la submissió dels eginetes i Cleòmenes va anar a Egina per agafar hostatges. Mentre Demarat, amb el que segurament Cleòmenes no es portava be, encoratjava als eginetes a resistir. Cleòmenes es va aliar a Leotíquides i junts van deposar a Demerat al·legant una decisió de l' oracle de Delfos; llavors Leotíquides i Cleòmenes van anar a Egina, van agafar hostatges i els van entregar als atenencs. Però al tornar a Esparta es va descobrir que l'oracle pel qual Demerat havia estat deposat estava manipulat, i va marxar a Tessàlia per evitar les conseqüències; després va passar a Arcàdia per excitar als arcadis contra Esparta, fins que aquest país li va permetre el retorn amb immunitat.
No va sobreviure molt de temps. Acusat de bogeria fou reclòs a la seva residencia, on va subornar a un ilota per obtenir un ganivet i es va tirar al damunt de l'objecte i va morir (490 aC). Heròdot diu que la seva bogeria li va venir de beure massa alcohol, i esmenta que altres pensaven que era un càstig per la seva falsificació de l'oracle i uns altres per la guerra que havia fet contra Argos on va matar a sis mil ciutadans (la data d'aquesta guerra no està establerta però Pausànies diu que fou al començament del seu regnat: Vegeu Argos)
[edita] Apotegmes
Plutarc, a ""Apophthegmata Laconica", un recull d'apotegmes protagonitzats per ciutadans espartans, refereix el següent episodi: L'ambaixador de l'illa de Samos va presentar-se davant del rei Cleòmenes, per tal de convèncer-lo d'iniciar una guerra contra el tirà Polícrates amb un discurs llarg i ensopit. Quan va acabar, Cleòmenes va rebutjar la proposta amb les següents paraules. "El vostre discurs ha estat tant llarg, que del començament no me'n recordo; tan complicat, que la part del mig no la he entès, i tan soporífer, que el final no l'he escoltat perquè m'he adormit".
