Diplúrid

De Viquipèdia

Diplúrids
Registre fòssil: Cretaci inferior (recent)

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Arthropoda
Classe:	Arachnida
Ordre:	Araneae
Subordre:	Mygalomorphae
Infraordre:	Tuberculotae
Superfamília:	Dipluroidea
Família:	Dipluridae Simon, 1889

Diversitat

24 gèneres, 174 espècies

Gèneres

vegeu el text

Els diplúrids (Dipluridae) són una família d'aranyes migalomorfes, única representant de la superfamília dels dipluroïdeus (Dipluroidea).

[edita] Descripció

Són aranyes de mida mitjana a petita. Com altres migalomorfs, tenen els quelícers ortognats i es caracteritzen per no tenir rastellum en cada un dels seus quelícers. La regió cefàlica no és més alta que la toràcica, i presenten un solc toràcic que és un forat circular. Posseeixen dos parells de pulmons en llibre, i les seves fileres, amb els òrgans de secreció de seda al final de l'abdomen, són molt llargues; dels dos parells de fileres, les anteriors són molt més curtes que les posteriors, que tenen tres segments de la mateixa mida.

Són taràntules que fabriquen la teranyina en tub o embut, i sovint té una forma bastant desordenada. Alguns exemplars fan caus recoberts de seda en comptes de teranyina.

[edita] Distribució i hàbitat

És pròpia de l'hemisferi sud del planeta, molt estesa a Amèrica (des del sud dels EUA fins a a la part més meridional), Àfrica central i meridional, i diverses zones del sud d'Àsia i d'Oceania.

Els diplúrids poden ser molt comuns en bancs de sora i talls de carreteres als tròpics, com a Trinidad. El gènere més comú als Estats Units, Euagrus, construeix les seves teranyines sota pedres en canyons i congostos humits. És bastant abundant en zones com les Muntanyes Chiricahua d'Arizona.

No se sap el grau de perillositat del seu verí per a l'ésser humà, però és assenyat evitar el contacte directe amb els exemplars més grans. El gènere Atrax, altament verinós, se solia incloure en aquesta família, però actualment es considera un hexatèlid.

[edita] Sistemàtica

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ésser viu dins el projecte Wikispecies

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Diplúrid

Els 24 gèneres estan categoritzats en subfamílies seguint la proposta de Joel Hallan en el seu Biology Catalog. Per a les espècies, vegeu la [[Llista d'espècies de diplúrids].

[edita] Diplurinae

Simon, 1889

† Clostes Menge, 1869 (fòssil, Eocè) (àmbar del Bàltic)

† Clostes priscus (Menge, 1869)

† Cretadiplura Selden, 2005 (fòssil, Cretaci inferior)

† Cretadiplura ceara Selden, 2005

† Dinodiplura Selden, 2005 (fòssil, Cretaci inferior)

† Dinodiplura ambulacra Selden, 2005

Diplura C. L. Koch, 1850 (Sud-amèrica, Cuba)
Harmonicon F. O. P-Cambridge, 1896 (Guaiana Francesa, Brasil)
Linothele Karsch, 1879 (Sud-amèrica)
Trechona C. L. Koch, 1850 (Sud-amèrica)

[edita] Euagrinae

Raven, 1979

Allothele Tucker, 1920 (Àfrica)
Australothele Raven, 1984 (Austràlia)
Caledothele Raven, 1991 (Austràlia)
Carrai Raven, 1984 (Nova Gal·les del Sud)
Cethegus Thorell, 1881 (Austràlia)
Euagrus Ausserer, 1875 (Sud dels EUA fins a Costa Rica, Sud-àfrica, Taiwan)
Microhexura Crosby & Bishop, 1925 (EUA)
Namirea Raven, 1984 (Austràlia)
Phyxioschema Simon, 1889 (Àsia Central)
Stenygrocercus Simon, 1892 (Nova Caledònia)

[edita] Ischnothelinae

F. O. Pickard-Cambridge, 1897

Andethele Coyle, 1995 (Perú)
Indothele Coyle, 1995 (Índia)
Ischnothele Ausserer, 1875 (Mèxic fins a Argentina, Carib, Índia)
Lathrothele Benoit, 1965 (Àfrica)
Thelechoris Karsch, 1881 (Àfrica, Madagascar)

[edita] Masteriinae

Simon, 1889

Chilehexops Coyle, 1986 (Xile, Argentina)
Masteria L. Koch, 1873 (Carib, Amèrica del Sud i Central, Oceania, Austràlia)
Striamea Raven, 1981 (Colòmbia)

[edita] incertae sedis

Leptothele Raven & Schwendinger, 1995 (Tailàndia)
Troglodiplura Main, 1969 (Austràlia)

[edita] Referències

Selden, P. A.; da Costa Casado, F.; Vianna Mesquita, M. (2005): "Mygalomorph spiders (Araneae: Dipluridae) from the Lower Cretaceous Crato Lagerstätte, Araripe Basin, North-east Brazil". Palaeontology 49(4): 817-826.