Lic??sid

De Viquip??dia

Lic??sids

Aranya llop

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Animalia
F??lum:	Arthropoda
Classe:	Arachnida
Ordre:	Araneae
Superfam??lia:	Lycosoidea
Fam??lia:	Lycosidae Sundevall, 1833

Diversitat

104 g??neres, 2304 esp??cies

G??neres

Vegeu la llista de g??neres

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ??sser viu dins el projecte Wikispecies

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Lic??sid

Els lic??sids (Lycosidae) s??n una fam??lia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels licoso??deus (Lycosoidea), una superfam??lia formada per dotze fam??lies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'esp??cies: els lic??sids (2.304), els ct??nids (458), els oxi??pids (419) i els pis??urids (328).

A l'Europa mediterr??nia anomenen tar??ntules les esp??cies m??s grans d'aquesta fam??lia. Les aranyes m??s grans d'Europa (fins a 30 mm) s??n lic??sids, per?? tamb?? tenen membres molt petits, d'uns 3 mm. Tenen potes i quel??cers robusts, essent el quart parell de potes el m??s llarg. Dos dels seus vuit ulls s??n relativament grans i frontals.

[edita] Aranyes llop

Arctosa sp.

Lycos ??s una paraula |grega que significa "llop" i en molts idiomes, com l'angl??s, s'ha adoptat l'expressi?? "aranyes llop" (wolf spiders) com a denominaci?? popular dels Lycosidae. En realitat, seguint la norma, el nom de la fam??lia deriva d'un dels seus g??neres m??s habituals, el g??nere Lycosa. El seu nom pot fer refer??ncia a la seva manera de ca??ar, que ??s perseguint a les preses i capturant-les a la carrera, a difer??ncia d'altres aranyes que usen els fils de seda.

El seu bon sentit de la vista els serveix per a la captura de les preses i l'exhibici?? de seducci?? del mascle; tenen una bona visi??, tot i que no tan bona com la dels salt??cids. Molt curiosament tenen dos ulls posteriors, de gran talla, que estan disposats per tal de mirar cap endavant.

Es coneixen actualment 2.304 esp??cies i 104 g??neres i formen la superfam??lia Lycosoidea. La seva distribuci?? geogr??fica ??s molt ??mplia, i es poden trobant en una gran diversitat d'h??bitats.

Disposici?? dels ulls d'un lic??sid

[edita] El nom de tar??ntula

Entre els Lycosidae, cal citar la Lycosa tarentula, situada a la regi?? de T??rent, per?? tamb?? per tota la mediterr??nia. La seva picada o mossegada era considerada tan greu que calia organitzar una tarantel??la, una dansa napolitana de moviment fren??tic que es ballava al sud d'It??lia ja en el segle XIV, per tal d'aconseguir la guarici?? de la persona.

Se sap avui que els rars casos de picades de tar??ntula no s??n perilloses, amb un dolor similar a la picada d'una vespa. Existeixen tanmateix algunes esp??cies a Am??rica del Sud del qual la picada pot deixar cicatriu ja que el seu ver?? ??s necrosant.

[edita] Comportament

Femella de Pardosa sp. portant el seu sac d'ous.

S??n aranyes errants, que excaven petites galeries verticals o ocupen esquerdes naturals des de les quals esperen les seves preses, la pres??ncia de les quals detecten per les vibracions del terra. Les del g??nere pirata habiten ambients humits i s??n capaces de c??rrer sobre l'aigua o submergir-se en aquesta per escapar dels predadors.

Habitualment no fabriquen una teranyina, llevat de membres dels g??neres Sosippus, Aglaoctenus i Diapontia (Am??rica del Sud), per?? algunes el que si fan ??s entapissar amb seda els seus refugis.

Els mascles fan la cort a les femelles amb moviments r??tmics dels seus palps i aixecant les potes del davant. Una vegada la femella l'ha acceptat, el mascle es col??loca sobre el cefalot??rax de la femella i la fecunda amb els seus palps carregats d'esperma.

Les femelles fabriquen per guardar els ous un sac esf??ric que porten penjant de l'extrem posterior i inferior de l'abdomen. Quan els ous fan eclosi??, porten les cries sobre l'abdomen fins que realitzen la seva primera muda. En alguns casos s'ha observat que les femelles exposen el sac d'ous al sol.