Saltícid

De Viquipèdia

Saltícids

Marpissa muscosa

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Arthropoda
Classe:	Arachnida
Ordre:	Araneae
Secció:	Entelegynae
Superfamília:	Salticoidea
Família:	Salticidae Blackwall, 1841

Diversitat

553 gèneres, 5025 espècies

Gèneres

Vegeu:

Els saltícids (Salticidae) són una família d'aranyes araneomorfes, l'única família dins la superfamília dels salticoïdeus (Salticoidea).

Es caracteritzen per la seva capacitat de fer grans salts i la seva bona vista, una de les millors entre els artròpodes, capacitats que usen per caçar o per desplaçar-se amb molta precisió. Amb uns 560 gèneres i prop de 5.000 espècies descrites, aproximadament un 13% del total d'espècies d'aranyes, els saltícids són la família més nombrosa^[1].

[edita] Distribució

Viuen en una gran varietat d'hàbitats. Tot i que és en els boscos tropicals on trobem la major part de les espècies, també se'n troben en boscos temperats, terres amb matolls, deserts, etc., des d'arran de mar fins a l'alta muntanya. L'aranya trobada a més altitud és un saltícid, i l'observació es va fer en una expedició a l'Everest^[2].

[edita] Morfologia i visió

Exemplar on es veuen els ulls frontals

Saltícid amb forma de formiga

Plexippus setipes mascle damunt vidre

Són unes aranyes generalment de mida petita o mitjana, amb molt de pèl i presentant una gran varietat de dibuixos i colors. Les podem distingir pel seu patró d'ulls molt característic; són 8 ulls força desiguals i disposats en 3 fileres. En la fila del davant destaquen els dos ulls centrals amb una grandària excepcional. Mirant un dels seus grans ulls poden observar com canvia de color; això succeeix perquè la retina, que és la part més fosca de l'ull, es mou.

Tenen molt bona visió, especialment en aquests dos ulls centrals anteriors que poden crear una imatge centrada a la retina. S'ha observat que poden tenir fins a quatre classes diferents de receptors cel·lulars, amb espectres d'absorció diferents, que els dóna la possibilitat de visió de color tetracromàtica, amb discriminació de color i una sensibilitat que arriba fins a la gamma de l'ultravioleta^[3].

Cal destacar l'evolució morfològica que han realitzat algunes espècies aconseguint formes que els fan semblar formigues, escarabats, o pseudoescorpins, i algunes es confonen amb una arrel, un branquilló o un fragment de roca.

[edita] Comportament

Són generalment diürns i uns caçadors molt actius. En les potes tenen un sistema hidràulic ben desenvolupat que actua mitjançant un canvi en la pressió de la sang. Això les permet saltar sense la necessitat de tenir unes potes llargues com una llagosta.

Quan han de saltar lliguen un filament de seda a qualsevol superfície i, si cauen per qualsevol raó, poden pujar una altra vegada pel fil de seguretat. També utilitzen el fil de seda per teixir una mena de tenda on les femelles amaguen els ous per protegir-los o com un refugi en el moment de la muda, moment molt delicat per qualsevol animal.

Una dels comportaments que caracteritzen els saltícids és la seva curiositat, que és una prova més de la seva "intel·ligència", entenent aquest grau d'intel·ligència en el nivell corresponent –parlem d'artròpodes–. Si hom es dirigeix a un saltícid i li acosta lentament la mà podrà observar com dirigeix el cap i els seus gran ulls cap l'objecte. Aquest comportament que podem titllar de "curiós" ens mostra que l'animal s'interessa per allò que es mou aprop seu.

Són de les poques aranyes que poden fàcilment pujar per un vidre. Això és gràcies a un pèls minúsculs i a uns ganxos que tenen en els seus peus, que els permeten recolzar-se en les imperfeccions existents en els vidres.

[edita] Capacitat de salt i alimentació

Els saltícids capturen la seva presa saltant-hi al damunt des de força lluny, i poden fer un bot des d'un lloc a l'altre amb gran precisió. En un bon salt poden recórrer trenta vegades la seva llargada de cos. I són capaços de realitzar elaborades maniobres al voltant d'obstacles per tal d'arribar a la seva presa i caçar-la.

Salticus scenicus caçant una mosca

Tot i ser carnívores, hi ha algunes espècies que inclouen nèctar en la seva dieta^[4]. És el cas de la relació d'un tipus de pèsol (Cassia fasciculata) que ofereix el nèctar a l'aranya i aquesta a més de aprofitar l'aliment de la planta, es menja els possibles insectes que la poden atacar.

[edita] Reproducció

També la visió té un paper molt important en la seva complexa parada nupcial. En l'aparença els mascles són habitualment força diferents a les femelles. Poden tenir pèls amb colors molt vistosos, pèls en forma de ploma, també una mena de serrells a les potes del davant i altres estructures i modificacions que criden molt l'atenció.

Tota aquesta ornamentació és fonamental en el festeig visual en el qual mostren ostentosament les parts pintades o metàl·liques del cos, fent uns curiosos moviments que podem descriure com una mena de dansa ritual. Observant aquest comportament és fàcil fer comparacions amb les parades nupcials de moltes aus.

[edita] Sistemàtica

Hi ha uns 560 gèneres descrits fins al Març de 2006 (llista de saltícids). Aquests gèneres estan agrupats en 18 subfamílies, més un grup on s'inclouen els gèneres de dubtosa classificació (incertae sedis). La categorització dels gèneres en subfamílies s'ha realitzat seguint la proposta de Joel Hallan en el Biology Catalog.

Hi ha afegides el nom d'algunes de les espècies més freqüents en els països de parla catalana i, per extensió, del sud-oest d'Europa.

Marpissa muscosa

Salticus scenicus

Aelurillinae

Aelurillus v-insignitus (Clerck)

Phlegra fasciata (Hahn)

Sitticus pubescens (Fabricius)

Ballinae

Ballus depressus (Walckenaer)

Dendryphantinae

Dendryphantes rudis (Sundevall)

Euophryinae

Euophrys frontalis (Walckenaer)

Neon reticulatus (Blackwall)

Chalcoscirtus infimus (Simon)

Saitis barbipes (Simon)

Hasariinae

Hasarius adansoni (Savigny et Audouin)

Heliophaninae

Carrhotus bicolor (Walckenaer)

Heliophanus cupreus (Walckenaer)

Icius subinermis (Simon)

Menemerus semilimbatus (Hahn)

Pseudicius encarpatus (Walckenaer)

Hispinae
Lyssomaninae
Marpissinae

Marpissa muscosa (Clerck)

Myrmarachninae

Myrmarachne formicaria (De Geer)

Pelleninae

Bianor albobimaculatus (Lucas)

Mogrus frontosus (Simon)

Neaetha membrosa (Simon)

Pellenes tripunctatus (Walckenaer)

Plexippinae

Evarcha arcuata (Clerck)

Philaeus chrysops (Poda)

Telamonia castriesiana (Grube)

Salticinae

Salticus scenicus (Clerck)

Salticus zebraneus (C.L.Koch)

Spartaeinae

Cyrba algerina (Lucas)

Synagelinae

Leptorchestes berolinensis (C.L.Koch)

Synageles venator (Lucas)

Synemosyninae
Incertae sedis

[edita] Referències

↑ Xian-Jin Peng, I-Min Tso and Shu-Qiang Li (2002). Five New and Four Newly Recorded Species of Jumping Spiders from Taiwan (Araneae: Salticidae). Zoological Studies 41(1): 1-12 PDF
↑ Wanless, F. R. (1975). Spiders of the family Salticidae from the upper slopes of Everest and Makalu. Bull. Br. arachnol. Soc. 3:132-136.
↑ Harland, D.P & Jackson R.R (2000). 'Eight-legged cats' and how they see - a review of recent research on jumping spiders (Araneae: Salticidae). Cimbebasia 16:231-240 PDF
↑ Jackson, R.R. et. al. (2001). Jumping spiders (Araneae: Salticidae) that feed on nectar. J. Zool. Lond. 255:25-29 PDF

[edita] Bibliografia

Elias, D. O., Mason, A. C., Maddison, W. P., & Hoy, R. R. (2003): "Seismic signals in a courting male jumping spider (Araneae: Salticidae)". Journal of Experimental Biology, 206, p. 4029-4039.
Forster, L. M. 1982. "Vision and prey-catching strategies in jumping spiders. American Scientist 70, p. 165-175.
Jackson, R. R. (1982): "The behavior of communicating in jumping spiders (Salticidae)". A P. Witt i J. Rovner (eds): Spider Communication Mechanisms and Ecological Significance, p. 213-247. Princeton, New Jersey.
Jackman, John A. (1997): A Field Guide to Spiders & Scorpions of Texas. Gulf Publishing Company. Houston, Texas, p. 127.
Nakamura, T., & Yamashita, S. (2000). "Learning and discrimination of colored papers in jumping spiders (Araneae, Salticidae)". Journal of Comparative Physiology, 186, p. 897-201.
Richman, D. B., G. B. Edwards and B. Cutler. (2005): "Salticidae", a D. Ubick, P. Paquin, P. E. Cushing i V. Roth (eds.): Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, p.205-216.
Bimodal breathing in jumping spiders: morphometric partitioning of the lungs and tracheae in Salticus scenicus (Arachnida, Araneae, Salticidae).