Espar??ssid

De Viquip??dia

Espar??ssids

Espar??ssid

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Animalia
F??lum:	Arthropoda
Classe:	Arachnida
Ordre:	Araneae
Secci??:	Entelegynae
Superfam??lia:	Sparassoidea
Fam??lia:	Sparassidae Bertkau, 1872

Diversitat

82 g??neres, 1.009 esp??cies

G??neres

Vegeu la llista

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ??sser viu dins el projecte Wikispecies

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Espar??ssid

Els espar??ssids (Sparassidae) s??n una fam??lia d'aranyes araneomorfes, l'??nica representant de la superfam??lia dels esparasso??deus (Sparassoidea).

El nom d'"aranya ca??adora" ??s un nom com?? donat als exemplars de la fam??lia Sparassidae (anteriorment Heteropodidae). Els esp??cimens m??s grans d'aquestes aranyes s'anomenen a Austr??lia "aranyes de bosc", a causa de la seva prefer??ncia per habitar llocs llenyosos.

Aquestes aranyes de vuit ulls es troben a ??frica, Austr??lia, Nova Zelanda, Sud-est d'??sia, la Mediterr??nia, EUA, i possiblement a moltes altres regions tropicals i semitropicals.

Taula de continguts

1 Descripci??
2 H??bitat i distribuci??
3 Toxicitat i agressi??
4 Producci?? de sons i ritual d'aparellament
5 Fotos
- 5.1 Heteropoda
- 5.2 Micrommata
6 Refer??ncies
7 Enlla??os externs
8 Vegeu tamb??

[edita] Descripci??

Poden arribar a ser grans ???els mascles d'Heteropoda maxima, a Laos, poden assolir un els 250-300 mm.???, i tot i la seva temible aparen??a, no s??n mortals per als ??ssers humans. Poden picar o mossegar si s??n provocades, per?? la persona patir?? una inflamaci?? menor amb dolor local, i es recuperar?? en un dia o dos. Alguns tipus m??s grans s'assemblen a les tar??ntules, i s'hi poden confondre; aix??, en el Museu d'Hist??ria Natural a Sydney les anomenen "tar??ntules australianes" per descriure-les.

Els espar??ssids poden ser identificats per les seves potes, que, m??s que unir-se al cos verticalment, es corben i estenen endavant a la manera dels crancs. Moltes tenen colors apagats, que van del marr?? al gris. Les seves cames estan cobertes d'espines bastant prominents, per?? la resta dels seu cos ??s llis.

Es troben sovint en barraques, garatges i en altres llocs tranquils poc habitats. El g??nere Holconia ??s gran, amb coloracions entre gris i marr?? amb bandes ratllades a les seves cames. Neosparassus ??s m??s gran encara, marr?? i peluda; la seva picada infligir?? la lesi?? m??s greu que pot provocar un espar??ssid, amb inflamaci?? local i dolor, que pot anar acompanyat de n??usees, mal de cap, v??mits i palpitacions. Heteropoda ??s tamb?? gran i peluda, marronosa, amb taques blanques i negres. La vista d'aquestes aranyes ??s bona, per?? no tant com la dels salt??cids, suficient de detectar persones que s'acosten o altres animals a una certa dist??ncia.

[edita] H??bitat i distribuci??

Espar??ssid sota un tronc (Austr??lia)

Els espar??ssids s??n molt comuns en moltes zones tropicals i semitropicals del m??n. A Hawaii hi ha una esp??cies que anomenen "aranya de canya". A Sud-??frica parlen d'aranyes de pluja a causa de la seva tend??ncia a buscar refugi abans que la pluja aparegui, sovint introduint-se als habitatges humans.^[1] En general ??s poden trobar on sigui que els vaixells els poden portar com passatgers no desitjats a les ??rees que no s??n massa fredes.

Els espar??ssids adults no construeixen teranyines, sin?? que tenen una vida errant a la cerca de les seves preses. El seu r??gim consta principalment d'insectes i d'altres invertebrats. Viuen a les clivelles de l'escor??a dels arbres, per?? es poden veure vagar per les cases i els vehicles. Poden despla??ar-se molt de pressa, i poden caminar per les parets i fins i tot pels sostres. Mostren un reflex d'"adherir-se" quan vol ser agafada, posant dificultats en la seva captura i ??s molt m??s probable que puguin picar. Les femelles s??n grans defensores dels seus sacs d'ous i de les cries; si s??n provocats generalment fan una exhibici?? amena??adora, i si l'av??s s'ignora poden atacar i picar.

[edita] Toxicitat i agressi??

En general, els espar??ssids no s??n perilloses, i es poden considerar beneficioses perqu?? s'alimenten d'insectes. A Austr??lia hi ha una tend??ncia a introduir-los als jardins com a control biol??gic d'insectes. Existeixen informes de picades d'exemplars del g??nere Neosparassus, anteriorment anomenat Olios, que pot provocar un dolor prolongat, inflamaci??, mal de cap, v??mits i un ritme card??ac irregular; tanmateix, un estudi cient??fic de la picada d'exemplars Neosparassus no ha confirmat aquests s??mptomes severs o inusuals^[2]. No queda clar en quines circumst??ncies arriben a picar a persones, per?? se sap que les femelles s??n bastant agressives defensant els ous i les cries.

[edita] Producci?? de sons i ritual d'aparellament

Els mascles d'Heteropoda venatoria, un dels espar??ssids m??s habitual arreu del m??n, s'ha observat que produeix deliberadament un so quan sent que les femelles de la seva esp??cie estan pr??ximes. El sistema de producci?? sonora ??s diferent d'altres m??todes ja observats en altres esp??cies d'aranyes. Els mascles s'ancoren fermament a la superf??cie i llavors utilitzen les seves cames per fer vibrar tot el seu cos; sembla que la major part del so sigui produ??t per les vibracions dels dos parells posteriors de potes. La freq????ncia caracter??stica d'aquestes vibracions i el gr??fic sonor sembla que permet que siguin identificats per les femelles i aix?? podran acostar-se per aparellar-se.^[3]

[edita] Fotos

[edita] Heteropoda

Heteropoda sp..	Heteropoda venatoria menjant la presa.	Heteropoda venatoria portant el sac d'ous.	Epigini i fileres.
Heteropoda sp..

[edita] Micrommata

Micrommata virescens

[edita] Refer??ncies

Bayram, A. (2001): "Micrommata virescens (Clerck, 1757), a New Species for the Spider Fauna of Turkey (Araneae, Sparassidae)". Turk J Zool 26:305-307 PDF