Agel??nid
De Viquip??dia
Agel??nids |
||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Tegenaria atrica
|
||||||||||||
Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||
|
||||||||||||
Diversitat | ||||||||||||
41 g??neres, 500 esp??cies | ||||||||||||
|
||||||||||||
Vegeu el text. |
||||||||||||
Els agel??nids (Agelenidae) s??n una fam??lia d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfam??lia dels ageleno??deus (Agelenoidea), al costat dels amfin??ctids.
S??n aranyes que construeixen una caracter??stica teranyina en forma d'embut i per aix?? tamb?? se les anomena aranyes de teranyina d'embut (funnel-web spiders). Inclouen les aranyes comunes de l'herba del g??nere Agelenopsis, aix?? com la verinosa Tegenaria agrestis. [1]
Un altre g??nere que cal destacar ??s Agelena, que inclou algunes esp??cies semi-socials de l'??frica molt interessants, que viuen en teranyines comunit??ries. La m??s coneguda ??s probablement Agelena consociata. Aquest grau de organitzaci?? social compr??n la cooperaci?? en la captura de preses i el tenir cura de les cries. Tot i aix??, s??n semi-socials perqu?? per assolir el grau d'una veritable socialitzaci?? com la d'alguns himen??pters (formigues, abelles i vespes) caldria una especialitzaci?? entre els individus (soldats, obreres, reina).
La seva distribuci?? ??s molt extensa i es poden trobar per tot el m??n, excepte en la punta m??s meridional d'Am??rica i en la zona m??s septentrional del m??n.
Taula de continguts |
[edita] Sistem??tica
Amb la informaci?? recollida fins el 12 de gener de 2007 i hi ha descrits 39 g??neres i 503 esp??cies; els g??neres amb m??s esp??cies s??n Tegenaria amb 102 i Agelena amb 72 esp??cies
- Agelena Walckenaer, 1805 (Zona Pale??rtica, ??frica)
- Agelenella Lehtinen, 1967 (Socotra)
- Agelenopsis Giebel, 1869 (Nord-am??rica)
- Ageleradix Xu & Li, 2007 (Xina)
- Agelescape Levy, 1996 (Mediterrani)
- Ahua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Allagelena Zhang, Zhu & Song, 2006 (Europa, ??sia)
- Azerithonica Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaidjan)
- Barronopsis Chamberlin & Ivie, 1941 (Cuba, EUA, Bahames)
- Benoitia Lehtinen, 1967 (Xina, ??frica, Xipre, Israel)
- Calilena Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA, M??xic)
- Hadites Keyserling, 1862 (Cro??cia)
- Histopona Thorell, 1869 (Europa)
- Hololena Chamberlin & Gertsch, 1929 (Nord-am??rica)
- Huangyuania Song & Li, 1990 (c)
- Huka Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Kidugua Lehtinen, 1967 (Congo)
- Lycosoides Lucas, 1846 (Mediterrani, Azerbaijan)
- Mahura Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Maimuna Lehtinen, 1967 (Mediterrani Oriental)
- Malthonica Simon, 1898 (Mediterrani, Europa fins a ??sia Central, EUA fins a Xile, Nova Zelanda)
- Melpomene O. P-Cambridge, 1898 (EUA fins a Panam??)
- Mistaria Lehtinen, 1967 (??frica)
- Neoramia Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Neorepukia Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Neotegenaria Roth, 1967 ([[Guyana)
- Novalena Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA fins a El Salvador)
- Olorunia Lehtinen, 1967 (Congo)
- Oramia Forster, 1964 (Nova Zelanda)
- Oramiella Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Orepukia Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Paramyro Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Porotaka Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Pseudotegenaria Caporiacco, 1934 (Balcans, L??bia)
- Rualena Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA fins a Guatemala)
- Tararua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Tegenaria Latreille, 1804 (arreu del m??n)
- Textrix Sundevall, 1833 (Europa, Mediterrani, Eti??pia)
- Tikaderia Lehtinen, 1967 (Him??laia)
- Tortolena Chamberlin & Ivie, 1941 (M??xic fins a Costa Rica)
- Tuapoka Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
[edita] Refer??ncies
- ??? No s'han de confondre amb les tar??ntules de teranyina d'embut (Dipl??rids) o la tar??ntula de teranyina d'embut verinosa (Hexat??lids), que s??n migalomorfs.
[edita] Bibliografia
- Kaston, B. J. (1953): How to Know the Spiders. Dubuque.
- Foelix, Rainer F. (1996): Biology of Spiders, 2?? edici??.