Agelènid
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Tegenaria atrica
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
| Diversitat | ||||||||||||
| 41 gèneres, 500 espècies | ||||||||||||
 |
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vegeu el text. |
||||||||||||
Els agelènids (Agelenidae) són una família d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamília dels agelenoïdeus (Agelenoidea), al costat dels amfinèctids.
Són aranyes que construeixen una característica teranyina en forma d'embut i per això també se les anomena aranyes de teranyina d'embut (funnel-web spiders). Inclouen les aranyes comunes de l'herba del gènere Agelenopsis, així com la verinosa Tegenaria agrestis. [1]
Un altre gènere que cal destacar és Agelena, que inclou algunes espècies semi-socials de l'Àfrica molt interessants, que viuen en teranyines comunitàries. La més coneguda és probablement Agelena consociata. Aquest grau de organització social comprèn la cooperació en la captura de preses i el tenir cura de les cries. Tot i així, són semi-socials perquè per assolir el grau d'una veritable socialització com la d'alguns himenòpters (formigues, abelles i vespes) caldria una especialització entre els individus (soldats, obreres, reina).
La seva distribució és molt extensa i es poden trobar per tot el món, excepte en la punta més meridional d'Amèrica i en la zona més septentrional del món.
Taula de continguts |
[edita] Sistemàtica
Amb la informació recollida fins el 12 de gener de 2007 i hi ha descrits 39 gèneres i 503 espècies; els gèneres amb més espècies són Tegenaria amb 102 i Agelena amb 72 espècies
- Agelena Walckenaer, 1805 (Zona Paleàrtica, Àfrica)
- Agelenella Lehtinen, 1967 (Socotra)
- Agelenopsis Giebel, 1869 (Nord-amèrica)
- Ageleradix Xu & Li, 2007 (Xina)
- Agelescape Levy, 1996 (Mediterrani)
- Ahua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Allagelena Zhang, Zhu & Song, 2006 (Europa, Àsia)
- Azerithonica Guseinov, Marusik & Koponen, 2005 (Azerbaidjan)
- Barronopsis Chamberlin & Ivie, 1941 (Cuba, EUA, Bahames)
- Benoitia Lehtinen, 1967 (Xina, Àfrica, Xipre, Israel)
- Calilena Chamberlin & Ivie, 1941 (EUA, Mèxic)
- Hadites Keyserling, 1862 (Croàcia)
- Histopona Thorell, 1869 (Europa)
- Hololena Chamberlin & Gertsch, 1929 (Nord-amèrica)
- Huangyuania Song & Li, 1990 (c)
- Huka Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Kidugua Lehtinen, 1967 (Congo)
- Lycosoides Lucas, 1846 (Mediterrani, Azerbaijan)
- Mahura Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Maimuna Lehtinen, 1967 (Mediterrani Oriental)
- Malthonica Simon, 1898 (Mediterrani, Europa fins a Àsia Central, EUA fins a Xile, Nova Zelanda)
- Melpomene O. P-Cambridge, 1898 (EUA fins a Panamà)
- Mistaria Lehtinen, 1967 (Àfrica)
- Neoramia Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Neorepukia Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Neotegenaria Roth, 1967 ([[Guyana)
- Novalena Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA fins a El Salvador)
- Olorunia Lehtinen, 1967 (Congo)
- Oramia Forster, 1964 (Nova Zelanda)
- Oramiella Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Orepukia Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Paramyro Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Porotaka Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Pseudotegenaria Caporiacco, 1934 (Balcans, Líbia)
- Rualena Chamberlin & Ivie, 1942 (EUA fins a Guatemala)
- Tararua Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
- Tegenaria Latreille, 1804 (arreu del món)
- Textrix Sundevall, 1833 (Europa, Mediterrani, Etiòpia)
- Tikaderia Lehtinen, 1967 (Himàlaia)
- Tortolena Chamberlin & Ivie, 1941 (Mèxic fins a Costa Rica)
- Tuapoka Forster & Wilton, 1973 (Nova Zelanda)
[edita] Referències
- ↑ No s'han de confondre amb les taràntules de teranyina d'embut (Diplúrids) o la taràntula de teranyina d'embut verinosa (Hexatèlids), que són migalomorfs.
[edita] Bibliografia
- Kaston, B. J. (1953): How to Know the Spiders. Dubuque.
- Foelix, Rainer F. (1996): Biology of Spiders, 2ª edició.
