Teraf??sid

De Viquip??dia

Teraf??sids

Brachypelma smithi

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Animalia
F??lum:	Arthropoda
Classe:	Arachnida
Ordre:	Araneae
Subordre:	Mygalomorphae
Superfam??lia:	Theraphosoidea
Fam??lia:	Theraphosidae Thorell, 1870

Diversitat

113 g??neres, 897 esp??cies

G??neres

Llista de g??neres de teraf??sids

Els teraf??sids (Theraphosidae), del grec thera ("animal salvatge, b??stia") i phos ("llum") s??n una fam??lia d'aranyes pr??pies dels pa??sos tropicals. Als pa??sos hispanoparlants d'Am??rica se les coneix com a tar??ntules o aranyes pollet, igual com ho fan amb els membres de la fam??lia dels dipl??rids. Tanmateix no s'han de confondre amb les tar??ntules d'Europa, que pertanyen a una fam??lia molt diferent, els lic??sids, i que s??n les que van originar el nom originals de ??tar??ntules??.

Viuen des de les regions tropicals fins a les temperades de Sud-am??rica i Am??rica Central, el sud-oest dels Estats Units, ??sia, Europa meridional, ??frica i Austr??lia.

Taula de continguts

1 Caracter??stiques generals
2 Refer??ncies
3 Enlla??os externs
- 3.1 Societats
- 3.2 Altres enlla??os
4 Vegeu tamb??

[edita] Caracter??stiques generals

Els teraf??sids s??n aranyes de mida gran que poden arribar a viure molts anys. Tenen unes potes molt llargues i robustes, i estan cobertes per grans p??ls.

Com la majoria de les tar??ntules americanes, els individus d'aquesta fam??lia exhibeixen un dimorfisme sexual pronunciat. Els mascles tendeixen a ser m??s petits, especialment en la mida de l'abdomen, i poden tenir colors vius, essent les femelles m??s fosques. A m??s, els mascles tenen una esperan??a de vida molt curta en relaci?? a la de les femelles.

[edita] Mida i color

La mida dep??n de l'esp??cie; el seu cos varia de 2,5 a 10 cm, i comptant la llargada de les potes, poden fer de 8 a 30 cm. El teraf??sid m??s gran pot arribar a pesar uns 90 grams. La gran majoria s??n de color caf?? o negre, tanmateix algunes esp??cies tenen una coloraci?? m??s variada, que va des del blau cobalt (Haplopelma lividum), el negre amb ratlles blanques (Eupalaestrus campestratus i Acanthoscurria geniculata) fins un blau met??l??lic amb un taronja vibrant a l'abdomen (Chromatopelma cyaneopubescens).

[edita] P??l

A part del p??l normal que cobreix el cos de les tar??ntules americanes, moltes esp??cies d'aquesta fam??lia tenen una densa capa de p??l irritant o urticant en l'opistosoma, al voltant d'uns 10.000 p??ls per mm??, que el poden usar com a protecci?? contra els depredadors. Aquests p??ls s??n molt fins i barbats, i tot i estar dissenyats per actuar com a repel??lents, no contenen ver??.

Algunes esp??cies poden llan??ar aquests p??ls a dist??ncia com a projectils. Tamb?? s??n usats per marcar el territori, o per refor??ar la teranyina o el cau, actuant contra els predadors que vulguin alimentar-se de les cries, com ??s els cas d'algunes mosques. Per als seus enemics, els p??ls poden arribar a ser letals o, en el cas m??s suau, ser un simple repel??lent.

En els cas dels ??ssers humans poden provocar irritaci?? als ulls, pell i al nas, i el pitjor ??s si s??n inhalats, ja que poden arribar a afecta els pulmons. Els s??mptomes varien segons les diferents esp??cies.

[edita] H??bitat i comportament

El seu h??bitat natural es variat i inclou la sabana, el desert, la muntanya, la selva plujosa i el bosc humit. En aquest sentit, han estat subdividides en dos tipus de grups:

els terrestres, que sovint excaven caus a terra
els arb??ries, que estan en els arbres.

La gran majoria s??n depredadors nocturns i maten la seva presa en injectar el ver?? a trav??s dels seus ullals. Esperen a la v??ctima parcialment amagats a l'entrada del seu cau per emboscar la presa que passi per all??. T?? uns p??ls sensibles per detectar i localitzar les vibracions que la seva presa emet en moure's. Algunes esp??cies usen el seu fil de seda per detectar el moviment, quan alguna presa entra en contacte amb un dels fils.

Com la majoria de les aranyes, tenen una vista deficient i no poden veure m??s que llum i foscor; en canvi tenen molt desenvolupat el sentit del tacte. Generalment semblen escollir la seva presa detectant el grau de perillositat, la mida, etc. Algunes d'elles aconsegueixen atrapar animals com petits ocells o ratolins, per?? la seva dieta b??sica consisteix en insectes com llagostes i grills.

[edita] Caus

Els teraf??sids viuen en una gran varietat de caus. Els terrestres viuen en forats sota terra, els quals han estat cavats per elles mateixes o van ser abandonats per algun altre animal. Els t??nels s??n dissenyats amb seda i col??loquen una xarxa a l'entrada per segellar-la. D'altres tar??ntules fan els seus caus entre les roques, arbres buits o sota de l'escor??a dels arbres. Finalment moltes d'elles fan caus de seda en els arbres, parets rocoses, edificis o entre les fruites com les bananes o pinyes.

Fins i tot les aranyes m??s pesades estan molt b?? dotades per a l'escalada, com la Grammostola rosea que pot escalar verticalment una superf??cie de vidre. Per?? aquesta activitat pot arribar a ser fatal ja que una caiguda substancial pot arribar a trencar el seu fr??gil abdomen. Les esp??cies arb??ries estan m??s adaptades a la vida en les altures. S??n m??s petites i resisteixen millor una caiguda que les terrestres.

[edita] Creixement, vida i maduraci??

Com moltes aranyes, els teraf??sids han de canviar peri??dicament el seu exoesquelet per cr??ixer, en el proc??s conegut com la muda. Les joves fan aix?? diverses vegades l'any, mentre que les adultes, ho fan una mitjana d'una vegada a l'any, i reemplacen potes perdudes o el p??l urticant.

Tenen una llarga expectativa de vida. Moltes esp??cies triguen de 2 a 5 anys per assolir la maduresa, per?? d'altres arriben fins a 10 anys en assolir l'etapa adulta. Quan arriben a l'edat adulta, els mascles tenen d'un a un any i mig de vida per trobar una femella per fecundar. ??s rar que una vegada el mascle madura, torni a mudar.

Les femelles continuen la mudan??a fins i tot despr??s de la maduresa, i poden regenerar potes perdudes i incrementar la seva expectativa de vida. Les femelles poden arribar als 30 anys i, excepcionalment fins als 40 anys. Per?? fonamentalment, si les femelles estan en bones condicions, poden viure uns 20-30 anys i els mascles 10-12 anys, segons l'esp??cie.

[edita] Aparellament

Quan un mascle troba un cau d'una femella, crida la seva atenci?? fent vibrar el seu cos i colpejant les seves potes frontals. S?? la femella ??s receptiva, aquesta tamb?? fa vibrar el seu cos i colpeja les seves potes del davant. Despr??s de la copulaci??, el mascle s'ha d'allunyar de la femella el m??s r??pid possible, ja que pot ser devorat. Si la femella decideix no copular amb el mascle, intentar?? menjar-se'l. Aquest comportament, ??s tanmateix, menys com?? en els teraf??sids que en les altres fam??lies d'aranyes.

Una vegada que arriben a la maduresa sexual, els mascles teixiran una estora de seda en una superf??cie plana. Despr??s, freguen el seu abdomen en aquesta estora alliberant una quantitat de semen a l'estora. Insereixen els seus pedipalps, els ap??ndixs que semblen petites potes ubicades entre les potes davanteres i els quel??cers, al banc de semen.

Els pedipalps absorbeixen el semen i el mantenen en condicions prou temps fins que trobi una femella apropiada per acoblar-se. Quan el mascle detecta la pres??ncia d'una femella, ell inicia l'intercanvi de senyals amb ella per indicar-li que ??s de la mateixa esp??cie i per fer-la entrar en l'etapa receptiva. Despr??s s'apropa a la femella i si tot va b??, insereix els seus pedipalps en l'orifici de la femella ubicat sota el seu abdomen. Despr??s que el semen ha estat transferit a la femella, aquest haur?? de fugir r??pidament.

La femella diposita entre 50 i 2.000 ous segons l'esp??cie, i ho fa en un sac fet de seda que el guarda de 6 a 7 setmanes. Despr??s de l'eclosi?? dels ous, les petites aranyes romanen al cau durant un temps.

Els teraf??sids s??n usualment solitaris i poden atacar els de la seva mateixa esp??cie. Per?? hi ha excepcions, com l'Avicularia avicularia, la qual pot romandre en comunitat ja que s??n m??s tolerants entre elles. Tanmateix, totes les tar??ntules s??n can??bals. En el cas de les mascotes, si el terrari ??s prou gran, t?? prou amagatalls, els esp??cimens s??n gaireb?? de la mateixa mida i hi ha aliment per a totes, no hi ha ra?? perqu?? hi hagi canibalisme.

[edita] Refer??ncies

Reichling, S. B.; West, R. C. (1996): "A new genus and species of theraphosid spider from Belize (Araneae, Theraphosidae)". The Journal of Arachnology 24:254-261. Crassicrus lamanai, Theraphosinae (PDF)
Raven, R. R. (2005): "A new tarantula species from northern Australia (Araneae, Theraphosidae)". Zootaxa 1004: 15-28 Coremiocnemis tropix (PDF