Quel??cer

De Viquip??dia

El quel??cers son peces bucals dels quelicerats (Chelicerata), un subf??lum d'artr??podes que inclou els ar??cnids (Arachnida), els merostomats (Merostomata) i segurament tamb?? els picnog??nids (Pycnogonida). Ocupen una posici?? anat??mica preoral (immediatament abans de la boca) i per tant no son hom??legs de les mand??bules dels mandibulats (crustacis, miri??podes i insectes).

Els quel??cers s??n ap??ndixs acabats en punta que s'utilitzen per processar l'aliment. A les aranyes estan associats a una gl??ndula verinosa i s'utilizen per a inocular ver?? a les preses o com a mecanisme defensiu.

[edita] Tipus de quel??cers

A: quel??cers en navalla; B: quel??cers en tisora; C: quel??cers triarticulats en pin??a

Poden diferenciar-se tres tipus de quel??cers: quel??cers en navalla (en verd a la imatge adjunta), quel??cers en tisora (blau) i quel??cers de tres artells en pin??a o quela (vermell).

[edita] Quel??cers en navalla

Aquest tipus de quel??cers recorden una navalla plegable i poden considerar-se com a subquelats. Estan formats per dos artells i s??n exclusius dels tetrapulmonats (Tetrapulmonata). Tenen un artell basal que s'articula amb el prosoma i un artell apical en forma d'urpa que s'articula amb el basal.

Presenten dos formes diferents: ortognats i labidognats.

• Els quel??cers ortognats s'articulen de tal manera que els hi permet moviments paral??lels a l'eix del cos. Aquest tipus de quel??cers es presenta en araneids Mesothelae i Mygalomorphae i en els ordres amblipigis (Amblypygi), esquiz??mids (Schizomida) i uropigis (Uropygi).
• Els quel??cers labidognats es mouen en angle recte respecte a l'eix del cos; s??n caracter??stics d'araneids Araneomorphae.

[edita] Quel??cers en tisora

Els quel??cers en tisora tenen forma de quela i estan formats per dos artells. Els presenten els ordres pseudoscorpins (Pseudoscorpionida) i sol??fugs (Solifugae).

[edita] Quel??cers de tres artells en pin??a

Aquesta es considera la condici?? primitiva; es presenta als escorpins (Scorpiones) i opilions (Opiliones). A m??s, es present en altres quelicerats no ar??cnids, com els xifosurs (Xiphosura) i els euript??rids (Eurypterida???). Els quel??fors dels picnog??nids podrien ser hom??legs d'aquest tipus de quel??cers.