Disdèrid
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
| Diversitat | ||||||||||||
| 24 gèneres, 492 espècies | ||||||||||||
 |
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||
Els disdèrids (Dysderidae) són una família d'aranyes araneomorfes, que formen part de la superfamília dels disderoïdeus (Dysderoidea), al costat de segèstrids, oonòpids i orsolòbids.
Taula de continguts |
[edita] Sistemàtica
Amb la informació recollida fins al 20 de novembre de 2006 i hi ha citats 24 gèneres i 492 espècies; d'elles, 263 pertanyen al gènere Dysdera, i 148 al Harpactea. Són pròpies d'Euràsia i el nord d'Àfrica, amb algunes espècies a Sud-amèrica; Dysdera crocata ha estat introduïda en moltes regions del món.
La categorització en subfamílies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.
[edita] Dysderinae
C. L. Koch, 1837
-
- Cryptoparachtes Dunin, 1992 (Geòrgia, Azerbaidjan)
- Dysdera Latreille, 1804 (arreu del món)
- Dysderella Dunin, 1992 (Azerbaidjan, Turkmenistan))
- Dysderocrates Deeleman-Reinhold & Deeleman, 1988 (Balcans)
- Harpactocrates Simon, 1914 (Europa)
- Hygrocrates Deeleman-Reinhold, 1988 (Georgia, Turquia)
- Parachtes Alicata, 1964 (Sud-est d'Europa)
- Rhodera Deeleman-Reinhold, 1989 (Creta)
- Stalitochara Simon, 1913 (Algèria)
- Tedia Simon, 1882 (Israel, Síria)
[edita] Harpacteinae
-
- Dasumia Thorell, 1875 (Europa, Pròxim Orient)
- Folkia Kratochvíl, 1970 (Balkans)
- Harpactea Bristowe, 1939 (Europa fins a Iran, Mediterrani)
- Holissus Simon, 1882 (Còrsega)
- Kaemis Deeleman-Reinhold, 1993 (Itàlia)
- Minotauria Kulczyn'ski, 1903 (Creta)
- Sardostalita Gasparo, 1999 (Sardenya)
- Stalagtia Kratochvíl, 1970 (Balcans, Grècia)
[edita] Rhodinae
[edita] incertae sedis
-
- Thereola Petrunkevitch, 1955 † (fòssil, oligocè)
-
- Thereola petiolata (Koch & Berendt, 1854) †
