Ctenízid

De Viquipèdia

Ctenízids

Ctenízid en el seu cau

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Arthropoda
Classe:	Arachnida
Ordre:	Araneae
Subordre:	Mygalomorphae
Superfamília:	Ctenizoidea
Família:	Ctenizidae Thorell, 1887

Diversitat

9 gèneres, 120 espècies

Gèneres

Vegeu el text

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ésser viu dins el projecte Wikispecies

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Ctenízid

Els ctenízids (Ctenizidae) són una família d'aranyes migalomorfes, l'única representant de la superfamília dels ctenizoïdeus (Ctenizoidea).

[edita] Característiques generals

Són de mida mitjana i excaven caus amb un opercle que fa de porta, fet de terra, vegetació i seda. L'opercle és difícil de veure quan està tancat perquè els materials vegetals i la terra el camuflen de manera eficaç. L'escotilla queda fixada amb seda en un costat.

Són aranyes d'hàbits nocturns, i esperen a la presa aguantant-se a l'altra banda de l'opercle amb les urpes del seu tars. Els insectes i altres artròpodes són capturats quan s'apropen a la vora del cau. L'aranya detecta la presa per les vibracions que emet i quan és prou a prop, l'aranya surt ràpidament a fora i fa la captura.

A diferència d'altres migalomorfs, els ctenízids tenen un rastellum en el quelícer. Això l'utilitzen per cavar i recollir terra mentre construeixen el cau. Utilitzen els seus pedipalps i les primeres potes per tancar l'opercle quan són molestats.^[1]

Els mascles dels ctenízids anul·len les reaccions agressives de les femelles, però no se sap ben bé com ho fan. Les femelles mai s'allunyen del cau i es allà on guarden els ous, embolicats en sacs.

Entre els enemics dels ctenízids s'inclouen cert pompílids, un tipus de vespes que entren al cau, piquen l'aranya i aquesta queda immobilitzada; posen els ous en el seu cos, normalment un per aranya, que servirà d'aliment a la larva.

[edita] Sistemàtica

La categorització en subfamílies segueix les propostes de Joel Hallan en el seu Biology Catalog.

Ctenizinae Thorell, 1887
- Cteniza Latreille, 1829 (Europa, Àsia Central)
- Bothriocyrtum Simon, 1891 (EUA, Mèxic, Taiwan)
- Cyclocosmia Ausserer, 1871 (EUA fins a Guatemala, Tailàndia, Xina)
- Cyrtocarenum Ausserer, 1871 (Grècia, Turquia)
- Latouchia Pocock, 1901 (Àsia)
- Stasimopus Simon, 1892 (Sud-àfrica)

Pachylomerinae
- Conothele Thorell, 1878 (Nova Zelanda, Austràlia)
- Hebestatis Simon, 1903 (Costa Rica, EUA)
- Ummidia Thorell, 1875 (Amèrica, Mediterrani, Japó, Taiwan)

Ummidia sp.

Alguns aspectes de la seva taxonomia estan actualment en discussió, especialment als Estats Units, i moltes espècies del gènere Ummidia estan per descriure. Altres gèneres de ctenízids poden ser més comuns del que es pot arribar a pensar, però són poc coneguts a causa dels seus costums esquius.

El gènere Cyclocosmia inclou quatre espècies que es troben repectivament a Florida, Geòrgia, Mèxic i Xina. Aquesta distribució discontínua és indicativa d'un gènere primitiu que va resultar afectat per la deriva dels continents. És un gènere amb característiques especials, amb una placa endurida en el opistosoma, que sembla que actua com una segona porta quan necessiten excloure algun depredador com un pompílid.

[edita] Referències

↑ Tso, I., Haupt, J. & Zhu, M. (2003): "The trapdoor spider family Ctenizidae (Arachnida: Araneae) from Taiwan". The Raffles Bulletin of Zoology 51(1):25-33. Ummidia i Latouchia (PDF)

Hendrixson, B.E. & Bond, J.E. (2004): "A new species of Stasimopus from the Eastern Cape Province of South Africa (Araneae, Mygalomorphae, Ctenizidae), with notes on its natural history". Zootaxa 619: 1-14 PDF
Guia de les famílies d'aranyes (anglès)