Pis??urid
De Viquip??dia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pisaura mirabilis
|
||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||
|
||||||||||||
| Diversitat | ||||||||||||
| 52 g??neres, 328 esp??cies | ||||||||||||
 |
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Llista de g??neres de pis??urids |
||||||||||||
Els pis??urids (Pisauridae) s??n una fam??lia d'aranyes araneomorfes, que formen part dels licoso??deus (Lycosoidea), una superfam??lia formada per dotze fam??lies entre les quals cal destacar pel seu nombre d'esp??cies: els lic??sids (2.304), els ct??nids (458), els oxi??pids (419) i els pis??urids, la quarta fam??lia m??s nombrosa amb 328 esp??cies.
S'assemblen als lic??sids per?? en aquest cas porten els seus sacs d'ous entre els quel??cers i els pedipalps, en lloc d'estar enganxats en les fileres. Quan els ous estan a punt de sortir, l'aranya mare construeix una mena de tenda com a guarderia, posada el seu sac d'ous a dins, i els vigila des de fora.
L'esp??cie europea m??s representativa el Pisaura mirabilis, per?? la fam??lia tamb?? inclou aranyes pescadores (fishing spider) i les aranyes de rais (raft spider).
A difer??ncia dels lic??sids, que tenen dos ulls molt prominents a m??s a m??s dels altres sis, els ulls dels pis??urids s??n m??s o menys de la mateixa mida[1]. Moltes esp??cies tenen la capacitat de caminar per la superf??cie de d'aigua, i algunes es poden fins i tot capbussar durant un temps per fugir dels enemics. Tamb?? per escapar, poden molt ben saltar una dist??ncia d'uns quants cent??metres. Tot i aix??, tenen dificultats per pujar per superf??cies molt llises com gots de vidre.
L'aranya femella a vegades pot menjar-se al mascle despr??s d'aparellar-se. Per aix?? alguns mascles, per reduir el risc de ser devorat, obsequia a la femella amb algun "regal", com una mosca, amb l'esperan??a que aix?? satisfar?? la seva gana.
Taula de continguts |
[edita] Sistem??tica
La seg??ent classificaci?? est?? basada en la categoritzaci?? en subfam??lies recollides per Joel Hallan en el seu Biology Catalog.
[edita] Pisaurinae
Descrita per Simon (1890), ??s la refer??ncia principal dels pis??urids en quant a nombre de 27 g??neres i pel g??nere patr??, Pisaura, tot i no ser els m??s diversos pel que fa a esp??cies. Cal destacar pel seu nombre d'esp??cies:
-
- Pisaura (18)
- Architis (11)
- Cispius (10)
- Euprosthenops (9)
- Maypacius (9)
- Dendrolycosa (8)
[edita] Thalassiinae
Correspon als Dolomedidae descrita per Lehtinen (1967) i rebutjada per Sierwald (1990]. Est?? formada per 11 g??neres i compren el g??nere amb m??s esp??cies dels pis??urids, Dolomedes, amb 99 esp??cies, gaireb?? una tercera part del total. Hi ha dos g??neres m??s for??a nombrosos:
-
- Dolomedes (99)
- Thaumasia (17)
- Thalassius (16)
[edita] incertae sedis
Una xifra considerable de g??neres, en total 16, est?? sense una ubicaci?? clara i formen part d'aquest cul de sac. Pel nombre d'esp??cies cal destacar el g??nere Hygropoda, amb 21 esp??cies; el segon m??s nombr??s dels pis??urids.
[edita] Refer??ncies
- ??? Sierwald, P. (1997) Phylogenetic analysis of Pisaurine nursery web spiders, with revisions of Tetragonophthalma and Perenethis (Araneae, Lycosidea, Pisauridae). The Journal of Arachnology 25:361-407 [1]
[edita] Vegeu tamb??
- Licoso??deu
- Llista d'esp??cies de pis??urids
- Llista de g??neres de pis??urids
- Classificaci?? de les aranyes
