Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Rinoceront de D??rer - Viquip??dia

Rinoceront de D??rer

De Viquip??dia

El rinoceront de D??rer. Mides: 21,4 x 29,8 cm.
El rinoceront de D??rer. Mides: 21,4 x 29,8 cm.

El Rinoceront de D??rer ??s un gravat en fusta d'Albrecht D??rer realitzat el 1515[1] que va esdevenir una icona cultural, segons alguns cr??tics es tracta de la "representaci?? d'un animal que m??s influ??ncia ha tingut en la hist??ria de l'art".[2] Est?? basat en esbossos i descripcions d'uns dels primers rinoceronts que van arribar a Europa, concretament a la cort portuguesa.

El gravat cont?? inexactituds anat??miques. Representa l'animal cobert de plaques dures, com una armadura, i amb escates a les potes, que el fan semblant a un r??ptil. D??rer mai no veuria el rinoceront reial, el primer exemplar viu vist a Europa des dels temps de l'Imperi Rom??. A la fi de 1515, el rei de Portugal, Manuel I, va enviar l'animal com a regal al papa Lle?? X, per?? va morir en naufragar el vaixell que el transportava junt a la costa d'It??lia, a comen??aments de 1516. No es tornaria a veure un rinoceront viu a Europa fins a l'arribada d'un segon exemplar de l'??ndia a la cort espanyola de Felip II prop de 1579. [3]

Malgrat les imprecisions anat??miques, el gravat de D??rer va cobrar una gran popularitat a Europa i va ser copiat en moltes ocasions durant els tres segles seg??ents. Va estar considerat una representaci?? fiable d'un rinoceront fins a finals del segle XVIII. Finalment va ser substitu??t per pintures i dibuixos m??s realistes, especialment del rinoceront Clara, que va ser exhibit per Europa a les d??cades de 1740 i 1750. Sobre el gravat de D??rer s'ha dit que: ??Probablement cap m??s pintura d'un animal no ha exercit una influ??ncia tan gran a les arts??. [4]

Els francesos van fer erigir una escultura de l'obra (en la qual es va inspirar Salvador Dal??) i diversos artistes barrocs el van incloure en els seus quadres, fins i tot despr??s d'haver conegut rinoceronts reals.

Taula de continguts

[edita] El rinoceront

El 20 de maig de 1515 va arribar un rinoceront indi a Lisboa des de l'Extrem Orient. A comen??aments de 1514 l'animal havia estat regalat a Afonso de Albuquerque, governador de l'??ndia portuguesa, pel Sult??n Muzafar II, que governava Khambhat (actual Gujarat), com a part d'un bescanvi de regals diplom??tics. [5] Per aquella ??poca, els governants de diferents pa??sos de vegades s'enviaven animals ex??tics per mantenir-los en el parc de les feres. Alburquerque va decidir de reexpedir el regal, conegut en gujarati pel nom de ganda i al seu cuidador indi, anomenat Ocem, al rei Manuel I de Portugal al Nossa Senhora d??na Ajuda, [6] que va partir de Goa al gener de 1515. [7] El vaixell, capitanejat per Francisco Pereira Coutinho, [8] i escortat per dos vaixells carregats d'esp??cies ex??tiques, va navegar a trav??s de l'Oce?? ??ndic, vorejant el Cap de Bona Esperan??a, i despr??s cap al nord a trav??s de l'Atl??ntic, aturant-se breument a Mo??ambic, Santa Helena i a les A??ores.

Despr??s d'un viatge de cent vint dies, el rinoceront va ser desembarcat finalment a Portugal, prop del lloc on s'estava construint la Torre de Bel??m d'estil Manuel??. La torre es va decorar m??s tard amb g??rgoles amb forma de rinoceront sota els seus voladissos. [9] Com que no s'havia vist un rinoceront a Europa des de l'??poca de l'Imperi Rom??, havia passat a ser una esp??cie de criatura llegend??ria, que ocasionalment apareixia als bestiaris junt amb els unicorns, aix?? que l'arribada d'un exemplar viu va causar sensaci??. L'ex??tic animal va ser allotjat al parc de les feres del rei Manuel I al Palau de Ribeira de Lisboa, separat dels elefants i d'altres grans criatures al Palau dos Esta??s. El diumenge de la Trinitat, 3 de juny, Manuel I va organitzar un baralla entre el rinoceront i un jove elefant de la seva col??lecci?? per comprovar el relat de Plini el Vell, que assegurava que el rinoceront i l'elefant s??n enemics molt acres. [10] El rinoceront va avan??ar lenta i deliberadament cap al seu adversari, l'elefant; tanmateix, aquest ??ltim, desacostumat a la sorollosa multitud que havia acudit a presenciar l'espectacle, va fugir aterrit abans que es produ??s cap enfrontament.[11][12]

Dibuix de l'elefant Hanno, per Rafael Sanzio.
Dibuix de l'elefant Hanno, per Rafael Sanzio.

El rei Manuel I, va decidir d'obsequiar el papa Lle?? X amb el rinoceront. El rei era partidari d'aconseguir el favor papal per mantenir els seus privilegis sobre la possessi?? exclusiva de les noves terres que la flota portuguesa havia explorat a l'Extrem Orient des que Vasco da Gama va descobrir la ruta mar??tima cap a l'??ndia prop de l'??frica el 1498. L'any anterior, el Papa s'havia mostrat molt satisfet quan Manuel li va regalar un elefant blanc, tamb?? procedent de l'??ndia, que el pont??fex havia anomenat Hanno.

El rinoceront, adornat amb un collaret de vellut verd decorat amb flors, va embarcar al desembre de 1515 junt amb altres obsequis preciosos, com ara l??mines d'argent i esp??cies, per al viatge des de la desembocadura del Tajo fins Roma. [13] El vaixell va passar prop de Marsella a comen??aments de 1516. El rei Francesc I de Fran??a, que tornava de Saint-Maximin-la-Sainte-Baume, a Proven??a, va demanar de veure la b??stia. El vaixell portugu??s es va aturar a una illa propera Marsella [14] a on el rinoceront va desembarcar perqu?? el rei de Fran??a pogu??s veure'l el 24 de gener.

[edita] La mort del rinoceront

Despr??s de reprendre el seu viatge, el vaixell va naufragar en una tempesta que va esclatar sobtadament quan passava al costat de l'estret de Portovenere al nord de La Spezia, a la costa de Lig??ria. El rinoceront, encadenat i subjectat per grillons a la coberta, va ser incapa?? de nedar fins a la costa per salvar-se i va morir ofegat. El seu cad??ver va ser recuperat a la vora de Vilafranca de Mar i la seva pell va ser enviada de tornada a Lisboa, on va ser embotida de palla. L'animal, ja dissecat, va ser enviat a Roma, a on arribaria al febrer de 1516, i s'exhibiria impagliato (expressi?? italiana per a farciment de palla). All?? el rinoceront va ser pintat per Giovanni da Udine i per Rafael, per?? l'animal ja dissecat no va causar a Roma la mateixa expectaci?? que va provocar a Lisboa la b??stia encara viva. [15][16]

El dest?? del rinoceront dissecat es desconeix. Va poder haver estat traslladat a Flor??ncia pels Medici, o potser va poder haver estat destru??t durant el saqueig de Roma (1527). La seva hist??ria va inspirar la novel??la de Lawrence Norfolk El rinoceront del Papa (The Pope's Rhinoceros). [17]

[edita] Gravat de D??rer

Dibuix amb ploma i tinta del rinoceront, per Albrecht D??rer, 1515, actualment al Museu Brit??nic. A la llegenda escrita a m?? es diu que la data d'arribada del rinoceront a Lisboa va ser "1513".
Dibuix amb ploma i tinta del rinoceront, per Albrecht D??rer, 1515, actualment al Museu Brit??nic. A la llegenda escrita a m?? es diu que la data d'arribada del rinoceront a Lisboa va ser "1513".[18]
Els plecs de la pell d'un rinoceront de l'??ndia es corresponen molt amb les plaques de l'armadura representades per D??rer.
Els plecs de la pell d'un rinoceront de l'??ndia es corresponen molt amb les plaques de l'armadura representades per D??rer.

Un marxant moravi??, Valentim Fernandes, va poder observar el rinoceront poc despr??s de la seva arribada i va escriure una carta a un amic de Nuremberg on ho descrivia al juny de 1515. La carta original en alemany no ha perdurat, per?? a la Biblioteca Nazionale Centrale de Flor??ncia es troba una c??pia en itali??. [19] Per aquells dies una segona carta d'un autor desconegut va ser enviada de Lisboa a Nuremberg, on s'adjuntava un esb??s realitzat per un artista desconegut. D??rer va veure la segona carta i l'esb??s a Nuremberg. Sense haver vist ell mateix el rinoceront, va fer dos dibuixos a tinta,[20] i del segon es va fer un gravat. .[16][21]

A la inscripci?? en alemany del gravat, basada en el testimoni de Plini [10] es pot llegir:

?? Al primer de maig de l'any 1513 [sic], el poder??s Rei de Portugal, Manuel de Lisboa, va portar aquest animal viu des de l'??ndia, anomenat rinoceront. Aquesta ??s una representaci?? fidel. T?? el color d'una tortuga pigallada, [22] i ??s gaireb?? completament cobert de gruixudes escates. ??s de la grand??ria d'un elefant, per?? t?? les potes m??s curtes i ??s quasi invulnerable. T?? un poder??s i punxegut corn o banya a la punta del seu nas, que esmola a les roques. ??s l'enemic mortal de l'elefant. L'elefant s'espanta del rinoceront, doncs, quan es troben, el rinoceront carrega amb el cap entre les seves potes davanteres i esquin??a l'est??mac de l'elefant, contra el que l'elefant ??s incapa?? de defensar-se. El rinoceront ??s tan ben cuirassat que l'elefant no pot ferir-lo. Es diu que el rinoceront ??s r??pid, impetu??s i astut. [23]  ??

El gravat de D??rer no ??s una representaci?? completament fidel d'un rinoceront. Mostra un animal amb dures plaques que cobreixen el seu cos com la xapa d'una armadura, amb un gorjal a la gola, una cuirassa de pit d'aspecte s??lid i reblons a les juntes, tamb?? va situar un petit corn a la seva gropa, i li va dotar de potes escatoses i quarters del darrere en forma de serra. Els rinoceronts reals no tenen cap d'aquestes caracter??stiques [24][25] ??s possible que es cre??s una armadura per a la baralla contra l'elefant a Portugal, i que aquestes caracter??stiques representades per D??rer fossin de fet parts de l'armadura [26] D'altra banda, l'"armadura" de D??rer pot representar els durs plecs de la gruixuda pell dels rinoceronts indis o, aix?? com la resta d'imprecisions, potser siguin simples malentesos o afegitons creatius de D??rer.[27] D??rer tamb?? dibuixa una textura escatosa sobre el cos de l'animal, incloent l'"armadura". Aix?? pot ser un intent de D??rer de representar l'aspre i quasi barbamec cuir dels rinoceronts indis, que tenen bonys com a berrugues a les cuixes i les espatlles. D'altra banda la textura de la pell pot representar tamb?? una dermatitis indu??da pel tancament del rinoceront durant el viatge de quatre mesos de l'??ndia a Portugal. .[28]

[edita] Una obra similar amb un ??xit m??s petit

Rinoceront de Hans Burgkmair,(1515).
Rinoceront de Hans Burgkmair,(1515).

Hans Burgkmair va crear un segon gravat a Augsburg titulat RHINOCEROS MDXV, prop de les mateixes dates que D??rer a Nuremberg. Burgkmair mantenia correspond??ncia amb marxants de Lisboa i Nuremberg, per?? no est?? clar si va tenir o no acc??s a la carta o a l'esb??s que va veure D??rer, potser tamb?? les fonts de D??rer, o si va veure ell mateix l'animal a Portugal.[29] La seva imatge ??s m??s precisa i omet els afegitons de D??rer m??s extravagants i inclou els grillons i la cadena usats per subjectar el rinoceront; [29] tanmateix, el gravat de D??rer ??s m??s poder??s, i va eclipsar al de Burgkmair en popularitat. Nom??s ha sobreviscut una c??pia de la imatge de Burgkmair,[30] mentre que la impressi?? original de D??rer es va copiar moltes vegades. D??rer va produir una primera impressi?? del seu gravat el 1515, distingible per comptar nom??s amb cinc l??nies al text de la cap??alera [8] i moltes m??s impressions es realitzarien despr??s de la mort de D??rer el 1528, incloent dues impressions a la d??cada de 1540, i encara dos m??s a la fi del segle XVI. [31] Les impressions m??s tardanes tenen sis l??nies de text.[8] La matriu de fusta original es continuaria fent servir, encara que les impressions van acabar deslluint-se pel corc i una esquerda que travessa les potes del rinoceront. [32]

[edita] Influ??ncia del Rinoceront de D??rer

Obelisc per Jean Goujon (1549).
Obelisc per Jean Goujon (1549).

Malgrat les seves errades, la imatge va continuar sent molt popular, [25] i va ser presa com una representaci?? fidel d'un rinoceront fins finals del segle XVIII. D??rer va poder haver escollit deliberadament crear un gravat, en lloc d'emprar la t??cnica m??s refinada i detallada del gravat en l??mina de coure, per assegurar-se que seria adequat per a la impressi?? massiva. [32] Es van incloure imatges derivades del gravat a textos naturalistes, com l'obra de David Kandel a Cosmographia de Sebastian M??nster (1544), Historiae Animalium de Conrad Gessner (1551), Histoire of Foure-footed Beastes d'Edward Topsell (1607), entre d'altres. Alessandro de'Medici va escollir un rinoceront clarament basat al gravat de D??rer com el seu emblema al juny de 1536, amb el lema "Non buelvo sense v??ncer". [33] Una escultura d'un rinoceront basat a la imatge de D??rer es va situar a la base d'un obelisc de vint-i-un metres d'al??ada dissenyat per Jean Goujon i erigit davant l'esgl??sia del Sepulcre del carrer de Saint-Denis de Par??s el 1549 per celebrar l'arribada del nou rei de Fran??a, Enric II. [34] Un rinoceront similar, en relleu, decora un panel d'una de les portes de bronze de la part oest de la catedral de Pisa. Es van representar rinoceronts a moltes pintures i escultures, i va passar a ser un motiu habitual a la decoraci?? de porcellana.

La popularitat de la inexacta imatge de D??rer va romandre tamb?? despr??s que un rinoceront indi viu pass??s vuit anys, de 1579 a 1578, a Madrid (encara que han sobreviscut uns pocs exemples d'una impressi?? del rinoceront de Madrid creats per Philipe Galle a Anvers el 1586 i algunes obres derivades), i l'exhibici?? d'un rinoceront viu a Londres un segle m??s tard, de 1684 a 1686, i d'un segon exemplar el 1739. [35]

La preeminent posici?? de la imatge de D??rer i les seves derivades va comen??ar a declinar a la meitat i finals del segle XVIII, quan es van transportar m??s rinoceronts vius a Europa, i es van realitzar representacions m??s fidedignes. Jean-Baptiste Oudry va pintar un retrat a mida natural de Clara el rinoceront el 1749, i George Stubbs va pintar un gran retrat d'un rinoceront a Londres prop de 1790. Ambdues pintures eren m??s exactes que el gravat de D??rer, el que va fer, que una concepci?? m??s realista dels rinoceronts, desplac??s gradualment a la imatge de D??rer a l'imaginari p??blic. En particular, la pintura d'Oudry va ser la inspiraci?? d'una l??mina a l'enciclop??dia Histoire naturelle, de Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, que va ser ??mpliament copiada. [36] Al 1790, el relat de James Bruce Viatge per descobrir la font del Nil, rebutjava l'obra de D??rer, qualificant-la de ??meravellosament mal executada a totes les seves parts?? i de ??l'origen de totes les formes monstruoses en qu?? s'ha pintat l'animal des d'aleshores??. Aix?? i tot, la il??lustraci?? de Bruce del rinoceront blanc afric??, d'aparen??a notablement diferent de l'indi, encara comparteix inexactituds evidents amb l'obra de D??rer. [37]Continua exercint una poderosa influ??ncia art??stica, i va ser la inspiraci?? de l'escultura de Salvador Dal?? de l???any 1956, Rinoceront vestit amb puntes, que es pot contemplar al Port Jos?? Ban??s de Marbella des del 2004.

Rinoceront de David Kandel a Cosmographia de Sebastian M??nster. 1544.

Emblema del duc de Flor??ncia Alessandro de'Medici, obra de Paolo Giovio.

Rinoceront de porcellana amb un prominent "Corn de D??rer", al Museu de la Porcellana de Meissen.

Rinoceront vestit amb puntes(1956) de Salvador Dal?? al Port Jos?? Ban??s de Marbella.

[edita] An??lisi de l'obra per Umberto Eco

L'erudit en semi??tica Umberto Eco argumenta que les ??escates i les plaques imbricades?? de D??rer van passar a ser un element essencial de la representaci?? de l'animal, tamb?? per a aquells que ho podien con??ixer millor, perqu?? ??sabien que solament aquestes convencions gr??fiques podien identificar un rinoceront per a la persona que interpretaria el signe ic??nic??. Tamb?? destaca que la pell d'un rinoceront ??s m??s rugosa del que sembla pel seu aspecte visible i que tant les l??mines com les escates retraten aquesta informaci?? no visual fins un cert punt. [38] Fins finals de la d??cada de 1930, la imatge de D??rer apareixia als llibres de text d'Alemanya com una representaci?? fidel del rinoceront; [4] en alemany, els rinoceronts indis encara reben el nom de Panzernashorn (??rinoceront armat??).

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Algunes fonts indiquen err??niament 1513, copiant una errada tipogr??fica de D??rer a un dels seus dibuixos originals i que persistiria fins el gravat. (Bedini, Silvano A. (1997). The Pope's Elephant, Manchester: Carcanet Press, p.121. ISBN 1-85754-277-0). 
  2. ??? Clarke, T.H. (1986). The Rhinoceros from D??rer to Stubbs: 1515???1799, London: Sotheby's Publications. 
  3. ??? Clarke, cap??tol 2. En honor d'aquest animal, que va tenir tamb?? una rocambolesca hist??ria, es va posar el nom d'Abada (rinoceront en portugu??s) a un carrer de Madrid [1]. En aquesta p??gina es cita la data de 1583 [2]
  4. ??? 4,0 4,1 Citat a Clarke, p.20.
  5. ??? Bedini, Silvano A. (1997). The Pope's Elephant, Manchester: Carcanet Press, p.112. ISBN 1-85754-277-0. .
  6. ??? Clarke, p.16.
  7. ??? Bedini, p.113.
  8. ??? 8,0 8,1 8,2 Hist??ria do famoso rhinocerus de Albrecht D??rer, Projecto Lambe-Lambe (en portugu??s).
  9. ??? Clarke, p.19, a on es troba una fotografia d'una g??rgola.
  10. ??? 10,0 10,1 Original en llat?? i traducci?? anglesa del cap??tol 29, llibre VIII de Naturalis Historia.
  11. ??? Bedini,p.118.
  12. ??? [Albrecht D??rero, El Rinoceront, dibuix i gravat, al Museu Brit??nic.
  13. ??? Bedini, p.127.
  14. ??? L'arxip??lag de Frioul consta de quatre illes principals. Bedini, p.128, diu que va poder ser o b?? Pom??gues o b?? Ratonneau; les altres possibilitats s??n la petita illa de If, ara ocupada pel Ch??teau d'If i Tiboulain.
  15. ??? Bedini, p.132.
  16. ??? 16,0 16,1 Gessner's Hyena and the Telephone Game, Manda Clair Jost, 2002 (PDF, 21 pp.)
  17. ??? Biograf??a de Lawrence Norfolk del British Arts Council; Norfolk, Lawrence (1996). The Pope's Rhinoceros: A Novel, Harmony. ISBN 0-517-59532-X.. 
  18. ??? Clarke, p.181.
  19. ??? Bedini, p.120 and fn.10.
  20. ??? Un posteriorment adquirit per Sir Hans Sloane i ara es troba al Museu Brit??nic.
  21. ??? El gravat va ser segurament, segons Quammen, p.204, fet per un artes?? expert conegut com Formschneyder , sota la supervisi?? directa de D??rer.
  22. ??? Bedini, p.121, algunes versions tradueixen Krot com "gripau", per?? Schildkrot es refereix m??s probablement a una tortuga.
  23. ??? Veure tamb?? una traducci?? en franc??s a la tesi doctoral de Bruno Faidutti en L'universit?? Paris XII: La licorne et le rhinoc??ros, cap??tol 3.2, il??lustraci?? 10, November 1996. ; i una traducci?? a l'angl??s a Clarke, p.20.
  24. ??? Grupo de Hist??ria e Teoria da Ci??ncia - O rinoceronte de D??rer, Universidad estatal de Campinas, Brasil (en portugu??s y en angl??s).
  25. ??? 25,0 25,1 D??rer's Rhinoceros, Kallisti Digital Publishing, 7 Marzo de 2003 (en angl??s).
  26. ??? Suggerit per Glynis Ridley (2004), Clara's Grand Tour: Travels with a Rhinoceros in Eighteenth-century Europe, Atlantic Monthly Press, ISBN 1-84354-010-X, un estudi del rinoceront ???Clara el rinoceront???; tanmateix aix?? no s'esmenta a Bedini.
  27. ??? D??rer vivia prop del barri dels armers de Nuremberg, el Schmeidegasse , i va estar dissenyant armadures per aquell temps; aix?? podria ser la font d'una inspiraci?? creativa (Clarke, p.20.)
  28. ??? Comentari a una l??mina de Mammals, de Conrad Gessner, foli 131 verso, Humanities Media Interaction Project, Universitat de Kei??, Jap??.
  29. ??? 29,0 29,1 Bedini, p.121.
  30. ??? Guardada al Graphische Sammlung Albertina, Viena.
  31. ??? Clarke, p.23.
  32. ??? 32,0 32,1 Quammen, p.206.
  33. ??? Bedini, p.192.
  34. ??? Bedini, p.193.
  35. ??? Clarke, chapter 2 and 3.
  36. ??? Clarke, p.64.
  37. ??? Alperson, Philip A (1992). The Philosophy of the Visual Arts, Oxford University Press US, p. 80. ISBN 0-19-505975-1. 
  38. ??? Eco, Umberto (1978). Theory of Semiotics, Indiana University Press, p. 205. ISBN 253202175. 

[edita] Bibliografia

  • Bedini, Silvano A. (1997). The Pope's Elephant, Manchester, Carcanet Press. ISBN 1-85754-277-0. 
  • Clarke, T.H. (1986). The Rhinoceros from D??rer to Stubbs: 1515???1799, Londres, Sotheby's Publications. ISBN 0-85667-322-6. 
  • Fontoura da Costa, Abel (1937). Les d??ambulations du Rhinoc??ros de Modofar, Roi de Cambaye, de 1514 ?? 1516, Lisbonne (Agencia Geral das Col??nias). 
  • Hahn, Daniel (2003). The Tower menagerie, London, Simon & Schuster UK. ISBN 0-7434-8388-X. 
  • Quammen, David (2000). The Boilerplate Rhino: Nature in the Eye of the Beholder, Scribner. ISBN 0-684-83728-5. 
  • Panotsky, Erwin (1982). Vida y arte de Alberto Durero, Madrid, Alianza Editorial. ISBN 84-206-7027-8. 
  • Salzgeber, Dieter (1999). Albrecht D??rer: Das Rhinozeros, Rowohlt, Reinbek. ISBN 978-3-499-20843-1. 

[edita] Enlla??os externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Rinoceront de D??rer
Actualment aquest article ha estat proposat per a distingir-lo com a Article de Qualitat. Un article d'especial qualitat hauria de representar el millor treball de la Viquip??dia i, per tant, s'est?? considerant si compleix els criteris de qualitat per a ser-ho. Us encoratgem que hi participeu i feu les vostres observacions.