Malaltia de Creutzfeldt-Jakob

De Viquip??dia

Malaltia de Creutzfeldt-Jakob
Classificaci?? i recursos externs

Models moleculars: estructures de PrPC (esquerra) i PrPSc (dreta).
ICD-10	A81.0, F02.1
ICD-9	046.1
OMIM	123400
DiseasesDB	3166
eMedicine	neuro/725
MeSH	D007562
... AV??S M??DIC

La malaltia de Creutzfeldt-Jakob (MCJ) ??s un rar trastorn del cervell, degeneratiu i invariablement mortal. Afecta aproximadament a una de cada un mili?? de persones en tot el m??n i a unes 200 persones als Estats Units. La MCJ apareix generalment en etapes m??s avan??ades de la vida i mant?? una traject??ria r??pida, afectant d'igual manera als homes i a les dones^[1]. T??picament, els s??mptomes comencen aproximadament a l'edat de 60 anys i un 90 per cent dels pacients moren dintre d'un any. En les etapes inicials de la malaltia, els pacients sofrixen falla de la mem??ria, canvis de comportament, falta de coordinaci?? i pertorbacions visuals. A mesura que progressa la malaltia, la deterioraci?? mental es fa pronunciat i poden oc??rrer moviments involuntaris, ceguesa, debilitat de les extremitats i coma.

D'acord amb les evid??ncies que disposem, la MCJ resulta del plegament anormal d'un pri??. Aquest fenomen sembla estimular que altres prote??nes alterin la seva forma, afectant a la seva capacitat per a funcionar. Per aix??, se la classifica entre les malalties pri??niques o encefalopaties espongiformes transmissibles (EET), caracteritzades per presentar una forma an??mala de la prote??na pri??nica cel??lular (PrP^C).

[edita] Generalitats

La malaltia de Creutzfeldt-Jakob pertany a una fam??lia de malalties dels ??ssers humans i animals conegudes com encefalopaties espongiformes transmissibles (EET). Espongiformes es refereix a l'aspecte caracter??stic dels cervells infectats, que s'omplin d'orificis o forats fins que s'assemblen a esponges sota un microscopi. La MCJ ??s la m??s comuna de les encefalopaties espongiformes transmissibles (EET) humanes conegudes. Entre altres EET humanes figuren el kuru, l'insomni familiar fatal (IFF) i la malaltia Gerstmann-Straussler-Scheinker (GSS). El kuru va ser identificat en persones d'una tribu a??llada de Papua Nova Guinea i ja gaireb?? ha desaparegut. L'insomni familiar fatal i la GSS s??n malalties heredit??ries summament rares, que es troben nom??s en unes quantes fam??lies de tot el m??n. Podem trobar altres casos de EET en tipus espec??fics d'animals. Entre aquests figuren l'encefalopatia espongiforme bovina (EEB), que es troba en les vaques i es diu sovint malaltia de les "vaques boges", que afecta a les ovelles, i l'encefalopatia del vis??. Malalties similars han ocorregut en els alcis, c??rvols i animals zool??gics ex??tics.

[edita] Tipus

Hi ha tres categories principals de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (MCJ):

[edita] Espor??dica

En aquests casos, la malaltia es presenta tot i que la persona sembla estar lliure de factors de risc associats, ??s a dir, l'etiologia ??s desconeguda. El seu abast ??s mundial, sent ocasionada de vegades per una mutaci?? sense sentit del gen de la prote??na pri??nica (PRNP). Altres vegades, l'envelliment ??s l'??nic factor de risc consistent^[2]. Aix?? mateix, s'han identificat altres mutacions que no causen directament la malaltia per?? tornen als individus m??s susceptibles de contreure la infecci?? amb el pri??. Aquestes ??ltimes mutacions estarien implicades parcialment en la incid??ncia espor??dica de la malaltia. Aquest ??s el tipus m??s com?? de MCJ, manifestant-se en, almenys, un 85% dels casos. No obstant aix??, no ??s possible adscriure directament els casos de MCJ espor??dica als altres dos grups. La revisi?? de les troballes cl??niques en casos de MCJv va revelar que aquests diferien substancialment dels tradicionalment observats en casos espor??dics^[3].

Forma panencefalop??tica

La malaltia de Creutzfeldt-Jakob forma panencefalop??tica (MCJfp) ocorre principalment al Jap?? i t?? un curs relativament llarg, amb s??mptomes que progressen a sovint durant diversos. Come el seu nom indica, no afecta nom??s al cervell sin?? a tot l'enc??fal.

[edita] Heredit??ria

Es pot determinar en la hist??ria del pacient algun antecedent familiar de la malaltia o proves positives de mutaci?? gen??tica associada amb el gen productor del pri?? causant de la MCJ. En els Estats Units, entre el 5 i el 10% dels casos de MCJ s??n d'origen gen??tic i hereditari. En 1950, es va reportar i es va realitzar el seguiment del primer cas familiar amb membres de tres generacions probablement afectats^[4]. Aix?? mateix, est?? documentada la transmissi?? d'home a home. En 1979, es va establir que prop d'un 15% dels casos de MCJ s??n de tipus familiar^[5]. En 1981, altre estudi sobre 73 fam??lies va determinar un historial consistent amb un patr?? d'her??ncia autos??mica dominant^[6]. El fenotip cl??nic ??s semblant a l'observat en la MCJ espor??dica, encara que aquesta forma sol presentar-se a edats m??s primerenques^[7].

[edita] Adquirida

La malaltia ??s transmesa per exposici?? directa al pri??, mitjan??ant contacte amb teixits cerebrals o del sistema nervi??s infectats. S'ha provat el contagi mitjan??ant certs procediments m??dics, estant tamb?? exposats els veterinaris que han tingut contacte amb vaques o ovins malalts, personal de la ind??stria de la carn, etc. No obstant aix??, no hi ha proves que la MCJ pugui contagiar-se mitjan??ant un contacte casual amb els malalts. Des que la MCJ es descriv??s per primera vegada, menys de 1% dels casos s'han provat com adquirits m??s enll?? de tota dubte. Si b?? la MCJ pot transmetre's de persona a persona, el risc que aix?? ocorri ??s extremadament baix. La MCJ sembla no poder transmetre's a trav??s de l'aire, pel simple contacte o altres formes casuals.

[edita] S??mptomes

Els primers s??mptomes de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob inclouen t??picament dem??ncia - canvis de personalitat juntament amb deterioraci?? de la mem??ria, l'enjudiciament i el pensament - i problemes de coordinaci?? muscular. Les persones amb la malaltia tamb?? poden experimentar insomni, depressi?? o sensacions inusitades. La MCJ no ocasiona febre ni altres s??mptomes similars als de la grip. A mesura que progressa la malaltia, la deterioraci?? mental del pacient s'aguditza. Sovint comen??a a tenir contraccions musculars involunt??ries anomenades mioclono i pot quedar cec o perdre control de la bufeta. Amb el temps els pacients perden la capacitat de moure's i parlar i cauen en coma. La pneum??nia i altres infeccions ocorren sovint en els pacients d'aquesta malaltia i poden conduir a la mort.

Hi ha diverses variants conegudes de la MCJ. Aquestes variants difereixen una mica en els s??mptomes i en el curs de la malaltia. Per exemple, una forma variant de la malaltia (nv-MCJ o v-MCJ), descrita a Gran Bretanya i en algunes altres parts d'Europa, comen??a principalment amb s??mptomes psiqui??trics, afecta a pacients m??s joves que els d'altres tipus de MCJ i t?? una durada m??s llarga de l'ordinari des del comen??ament dels s??mptomes fins a la mort. Altra variant, anomenada forma panencefalop??tica, ocorre principalment en el Jap?? i t?? un curs relativament llarg de la malaltia, amb s??mptomes que progressen sovint per diversos anys. Els cient??fics estan tractant de determinar qu?? ocasiona aquestes variacions en els s??mptomes.

Alguns s??mptomes de la MCJ poden ser similars als s??mptomes d'altres trastorns neurol??gics progressius tals com l'Alzheimer o la malaltia de Huntington. No obstant aix??, la MCJ ocasiona canvis singulars en el teixit cerebral que poden veure's en l'aut??psia. Tamb?? tendeix a ocasionar una deterioraci?? m??s r??pida de les capacitats d'una persona que la malaltia de Alzheimer o la majoria dels altres tipus de dem??ncia.

[edita] Diagn??stic

En l'actualitat no hi ha una prova diagn??stica per a la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (MCJ). Quan un metge sospita la pres??ncia de MCJ, la primera preocupaci?? consisteix a descartar altres formes tractables de dem??ncia tals com la encefalitis (inflamaci?? del cervell) o la meningitis cr??nica. Es realitzar?? un examen neurol??gic o el metge pot demanar una consulta a altres metges. Les proves est??ndard de diagn??stic inclouen una extracci?? espinal per a descartar causes m??s comunes de dem??ncia i un electroencefalograma (EEG) per a registrar el patr?? el??ctric del cervell, que pot ser particularment valu??s ja que mostra un tipus espec??fic d'anomalia en la MCJ. La tomografia computarizada del cervell pot ajudar a descartar la possibilitat que els s??mptomes siguin el resultat d'altres problemes tals com un atac al cor o un tumor cerebral. Les exploracions del cervell mitjan??ant imatges de resson??ncia magn??tica nuclear (RMN) tamb?? poden posar en relleu patrons caracter??stics de degeneraci?? cerebral que poden ajudar a diagnosticar la MCJ.

L'??nica forma de confirmar un diagn??stic de la MCJ ??s mitjan??ant una bi??psia o aut??psia cerebral. En una bi??psia cerebral, el neurocirurgi?? separa un petit tros de teixit del cervell del pacient a fi que pugui examinar-lo un neuropat??leg. Aquest procediment pot ser perill??s per al pacient i l'operaci?? no sempre obt?? el teixit de la part afectada del cervell. Degut al fet que un diagn??stic correcte de la MCJ no ajuda al pacient, la bi??psia cerebral no s'aconsella tret que es necessiti per a descartar un trastorn tractable. En una aut??psia, s'examina tot el cervell despr??s de la mort. Tant la bi??psia cerebral com l'aut??psia presenten un risc petit, per?? definitiu, que el cirurgi?? o altres persones que manegen el teixit cerebral puguin ser infectades accidentalment. Procediments quir??rgics i de desinfecci?? especials poden reduir al m??nim aquest risc.

Els cient??fics estan treballant per a crear proves de laboratori de MCJ. Una d'aquestes proves es fa en el l??quid cefaloraquidi d'una persona i detecta un marcador de prote??na que indica degeneraci?? neuronal. Aquesta prova pot ajudar a diagnosticar la MCJ en persones que presenten ja s??mptomes cl??nics de la malaltia. Aquesta prova ??s molt m??s f??cil i segura que una bi??psia cerebral. La taxa de resultats fals-positius ??s d'aproximadament d'un 5 a un 10 per cent. Els cient??fics estan treballant per a desenvolupar aquesta prova per a ??s en laboratoris comercials. Hi ha informes sobre altres formes de diagnosticar la malaltia, incloses les bi??psies de am??gdales, que poden conduir a altres proves.

[edita] Tractament

No hi ha un tractament al moment que pugui curar o controlar la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. Els investigadors han sotm??s a prova molts medicaments, entre ells la amantidina, la clorpromazina^[8], els esteroides, l'interfer??, l'aciclovir, agents antivirals i els antibi??tics. No obstant aix??, cap d'aquests tractaments ha demostrat un benefici uniforme. El tractament actual de la MCJ t?? com prop??sit principal l'alleujar els s??mptomes i fer sentir al pacient el m??s c??mode que sigui possible. Les drogues opi??cies poden ajudar a reduir el dolor si aquest ocorre. Durant les ??ltimes etapes de la malaltia, al canviar la posici?? de la persona, amb freq????ncia se li pot mantenir m??s c??mode i se li ajuda a evitar lesions pr??pies de la postraci?? en llit. Pot emprar-se un cat??ter per a drenar l'orina si el pacient no pot controlar la funci?? de la bufeta i tamb?? pot utilitzar-se alimentaci?? artificial, inclosos l??quids intravenosos.

[edita] Causes

Mapa del bra?? curt del cromosoma 20. El punto vermell assenyala la localitzaci?? del gen PRNP.

Alguns investigadors creuen que hi ha un "virus lent" i rar o altre organisme que ocasiona la MCJ. No obstant aix??, mai han pogut a??llar un virus o altre organisme en la persona amb la malaltia. A m??s, l'agent que ocasiona la MCJ t?? diverses caracter??stiques que s??n rares en els organismes coneguts tals com els virus i els bacteris. ??s dif??cil de matar, no sembla contenir cap informaci?? gen??tica en forma d'??cids nucleics (DNA o RNA) i t?? generalment un llarg per??ode d'incubaci?? abans que apareguin els s??mptomes. En alguns casos, el per??ode d'incubaci?? pot ser de fins a 40 anys. La teoria cient??fica principal en l'actualitat mant?? que la MCJ i altres EET s??n ocasionades no per un organisme sin?? per un tipus de prote??na anomenada pri??.

Els prions es troben tant en forma normal, que ??s una prote??na inn??cua trobada en les c??l??lules del cos, com en forma infecciosa, que ocasiona la malaltia. Les formes inn??cues i infeccioses de la prote??na pri?? s??n gaireb?? id??ntiques, per?? la forma infecciosa adquireix una configuraci?? plegada diferent a la de la prote??na normal. La MCJ espor??dica pot desenvolupar-se degut al fet que els prions normals d'una persona canvien espont??niament a la forma infecciosa de la prote??na i, despr??s, alteren als prions d'altres c??l??lules en una reacci?? en cadena.

Una vegada que apareixen, les prote??nes dels prions anormals s'uneixen i formen fibres o acumulacions anomenades "plaques amiloides" que poden veure's amb microscopis potents. Les fibres i les plaques poden comen??ar a acumular-se anys abans que comencin a apar??ixer els s??mptomes de la MCJ. Encara no est?? clar que paper ocupen aquestes anormalitats en la malaltia o com poguessin afectar als s??mptomes.

D'un 5 a un 10 per cent de tots els casos de MCJ s??n hereditaris. Aquests casos sorgeixen d'una mutaci??, o canvi, en el gen que controla la formaci?? de la prote??na de prions normals. Si b?? els propis prions no contenen informaci?? gen??tica i no requereixen gens per a reproduir-se, poden sorgir prions infecciosos si ocorre una mutaci?? en el gen dels prions normals del cos. Si el gen dels prions ??s alterat en l'esperma o les c??l??lules ov??riques d'una persona, la mutaci?? pot transmetre's als fills de la persona. S'han identificat diverses mutacions diferents en el gen dels prions. La mutaci?? espec??fica que es troba en cada fam??lia afecta a la freq????ncia que apareix la malaltia i a quins s??mptomes s??n m??s notables. No obstant aix??, no totes les persones amb mutacions en el gen dels prions adquireixen la MCJ. Aix?? indica que les mutacions augmenten merament la susceptibilitat a la MCJ i que hi ha altres factors encara desconeguts que tamb?? ocupen un paper en la malaltia.

[edita] Gen??tica

Localitzaci?? del gen PRNP

El gen productor del pri?? ha estat anomenat PRNP. Aquest gen es troba localitzat en el bra?? curt (p) del cromosoma 20, en la posici?? 20pter-p12 (??s a dir, entre la posici?? 20p12 i al final del bra??), ocupant 15.000 parells de bases: m??s concretament, des del parell 4.615.068 al 4.630.233 del cromosoma. La prote??na codificada per aquest gen es denomina PrP^C (c de "cel??lular", ja que es troba present en totes les c??l??lules). Malgrat aix??, una mutaci?? en un ??nico punt d'aquest gen pot produir una forma patol??gica de la mateixa prote??na, que ha estat anomenada PrP^Sc (de scrapie, nom angl??s de la tremolor ovina o caprina ???ICTVdb 90.001.0.01.001).

El reempla??ament d'una mol??cula de l'amino??cid lisina per prolina en un dels sectors del gen PRNP fa que un grup de 8 amino??cids (octap??ptid) comenci a replicar-se (copiar-se a s?? mateix), anant cada nova c??pia a canviar a altres mol??cules de PrP^C a PrP^Sc. D'aquesta manera s'explica la capacitat del pri?? per a convertir mol??cules normals en prions.

En 1995 es va demostrar que la variaci?? d'aquest ??nic amino??cid altera radicalment tota l'enorme estructura de la resta de la prote??na, reconfigurant-la en una nova forma, el pri??.

[edita] Cin??tica molecular del pri??

En trobar-se una mol??cula de PrPsc amb una normal, la "modela" o replega en una forma diferent a la qual tenia, reempla??ant l'amino??cid necessari per a convertir-la en una com ella. Aquesta va a transformar a unes altres, i aix?? successivament. Aquest proc??s ??s particularment f??cil i eficient en les neurones. Part dels t??nels i vac??ols que donen al cervell malalt el seu caracter??stic aspecte d'esponja s??n el resultat de l'"esclat" de neurones infectades que han alliberat milers de prions en el medi intercel??lular.

Les teories actuals afirmen que les c??l??lules nervioses posse??xen un receptor qu??mic en la seva membrana que es comporta a manera de "pany". Certes prote??nes "assassines", encarregades d'aniquilar a les neurones malaltes o anormals, introdu??xen part de la seva estructura en aquests receptors a manera de "clau". El receptor de les c??l??lules sanes est?? obstru??t per una mol??cula de PrPc (??s a dir, normal), de manera que les prote??nes assassines no puguin recon??ixer-la. Si l'orifici est?? lliure, la prote??na assassina mata a la c??l??lula en q??esti??. No obstant aix??, el pri??, amb la seva estructura deformada, no pot ocupar el lloc que li correspon en la membrana, com una clau equivocada no pot introduir-se en un pany ali??. La c??l??lula normal, doncs, presenta el receptor lliure, donant a la prote??na assassina la impressi?? que es tracta d'una que ha de morir. En la MCJ i les altres EET, les prote??nes assassines maten a les neurones normals confonent-les amb c??l??lules marcades per a ser destru??des.

[edita] Transmissi??

Verd fosc: regions on s'han confirmat casos humans de la MCJ; en verd clar s'assenyalen llocs on es van registrar casos d'encefalopatia espongiforme bovina (EEB).

Si b?? la MCJ pot transmetre's a altres persones, el risc que aix?? ocorri ??s summament baix. La MCJ no pot transmetre's a trav??s de l'aire o al tocar a altra persona o mitjan??ant la majoria de les formes de contacte casual. Els c??njuges i altres membres de la fam??lia de pacients amb MCJ espor??dica no estan sotmesos a un risc major de contreure la malaltia que la poblaci?? en general. No obstant aix??, el contacte directe o indirecte amb el teixit cerebral i el l??quid de la medul??la espinal dels pacients infectats hauria d'evitar-se per a impedir la transmissi?? de la malaltia a trav??s d'aquests materials. En uns quants casos molt rars, la MCJ s'ha propagat a altres persones arran d'empelts de duram??ter (un teixit que cobreix el cervell), c??rnies trasplantades, implantaci?? d'el??ctrodes inadequadament esterilitzats en el cervell i injeccions d'hormona contaminada de creixement pitu??tari derivada de gl??ndules pitu??t??ries humanes preses de cad??vers. Els metges criden a aquests casos que estan vinculats a procediments m??dics casos iatrog??nicos. Des de 1985, totes les hormones humanes del creixement utilitzades als Estats Units s'han sintetitzat mitjan??ant procediments de ADN recombinants, el que elimina el risc de transmetre la MCJ per aquesta via.

L'aspecte d'una nova variant de MCJ (nv-MCJ o v-MCJ) en diverses persones m??s joves del terme mitj?? a Europa ha dut a una preocupaci?? que l'encefalopatia espongiforme bovina (EEB) pugui transmetre's als ??ssers humans mitjan??ant consum de carn de vaca contaminada. Encara que les proves de laboratori han demostrat una gran similitud entre els prions que ocasionen la EEB i la v-ECJ, no hi ha prova directa que corrobori aquesta teoria.

Moltes persones estan preocupades que pugui ser possible transmetre la MCJ a trav??s de la sang i productes de sang afins tals com el plasma. Alguns estudis amb animals indiquen que la sang contaminada i els productes afins poden transmetre la malaltia, tot i que aix?? mai s'ha demostrat en els ??ssers humans. Si hi ha agents infecciosos en aquests l??quids, probablement figuren en concentracions molt baixes. Els cient??fics no saben quants prions anormals ha de rebre una persona abans que adquireixi la MCJ, pel que no saben si aquests l??quids s??n potencialment infecciosos o no. S?? saben que, encara quan milions de persones reben transfusions de sang cada any, no hi ha casos declarats que alg?? contregui la MCJ d'una transfusi??. Fins i tot entre els hemof??lics, que de vegades reben plasma de sang concentrada de milers de persones, no hi ha casos declarats de MCJ. Aix?? indica que, si existeix un risc de transmetre la MCJ a trav??s de la sang o el plasma, el risc ??s summament petit.

[edita] El problema de les transfusions de sang

Un informe cient??fic publicat en la prestigiosa revista brit??nica The Lancet^[9] ha demostrat que la MCJ pot transmetre's a trav??s de les transfusions de sang. El descobriment va alarmar als sistemes de salut, perqu?? ??s possible que una gran epid??mia de la malaltia aparegui en el futur proper.

No existeix una prova que permeti determinar si la sang donada est?? o no infectada amb el pri??. Encara que el donant no presenti s??mptomes, pot trobar-se en la fase latent de la malaltia i transmetre-la mitjan??ant la sang donada.

Com reacci?? a aquest informe, el govern brit??nic va prohibir donar sang a tots aquells que hagin rebut una transfusi?? de sang en data posterior a gener de 1980.

El 28 de maig de 2002 l'Administraci?? de Drogues i Aliments dels Estats Units (FDA), va prohibir al seu torn donar sang a les persones que hagin viscut en les zones d'Europa considerades d'alt risc d'EEB o MCJ entre 1980 i mitjans dels 90. Donat el gran nombre de militars nord-americans residents a Europa, es creu que m??s del 7% dels mateixos es veuran impedits de donar sang en compliment d'aquesta norma.

Mesures similars van ser adoptades per la Creu Roja australiana, que no permet donar a qui hagin viscut un temps (acumulat) d'almenys sis mesos en el Regne Unit entre 1980 i 1996. Canad?? ha prohibit la donaci?? de sang a les persones que hagin viscut sis mesos o m??s en el Regne Unit des de 1980. El mateix s'aplica a qui hagin residit a Fran??a per m??s de sis mesos.

[edita] V??ctimes famoses

La premsa massiva va comen??ar a ocupar-se de la MCJ quan va morir v??ctima de la mateixa el c??lebre core??graf rus-nord-americ?? George Balanchine, a qui es considera la primera v??ctima famosa d'aquest mal. L'artista nascut en Sant Petersburg va comen??ar experimentant estranys problemes d'equilibri mentre ballava en 1978. Despr??s de perdre la vista i l'o??da, va quedar completament incapacitat cap a 1982. Posteriorment va desenvolupar angina de pit i un greu atac card??ac que va obligar a practicar-li una cirurgia de bypass. Cec, sord i paral??tic, va morir el 30 d'abril de 1983. L'aut??psia del seu cervell va demostrar clarament que havia mort de Creutzfeldt-Jakob.

[edita] Refer??ncies

[edita] Principal

• National Institute of Neurological Disorders and Stroke: publicat sota domini p??blic.

[edita] Addicionals