Encèfal
De Viquipèdia
L'encèfal és la part del sistema nerviós central, situat a l'interior del crani. Comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi. El cervell es divideix en dues parts anomenades hemisferis cerebrals, separades per una ranura, que es troben, no obstant, unides en el fons de la ranura per una massa de fibres blanques, entre les que es troba el cós callós, les comissures blanques anterior i posterior i el trígon o fòrnix.
La superfície del cervell oferix replecs irregulars anomenats circumval·lacions cerebrals, més accentuats en l'home. El cervell es compon d'una substància blanca i d'una substància grisa. Aquesta última s'hi troba en menor quantitat i és la que compon l'escorça cerebral.
Les facultats intel·lectuals apareixen pertorbades quan les comunicacions entre neurones queden alterades per defecte de naixença o per malaltia, . Els filaments de matèria blanca, a part de comunicar diferents zones del còrtex cerebral i els seus nuclis, es dirigeixen també al cerebel i al bulb raquidi, des d'on passen a la medul·la. Uns i els altres, en sortir dels centres nerviosos, prenen la veritable estructura de nervis o fibres nervioses i es distribueixen per tot el cos.
El cerebel es troba en posició postero-caudal respecte els hemisferis cerebrals. Consta de dues parts com el cervell, unides per una massa central, anomenada vèrmix. La matèria blanca del seu interior el comunica amb altres parts del sistema nerviós, irradiant-lo en una forma especial que recorda les branques d'un arbre. D'aquí el nom que rep d'arbre de la vida.
El cerebel sembla ser l'òrgan destinat a coordinar i harmonitzar els moviments. Quan es priva de cerebel un animal, aquest segueix viu però els seus moviments no es coordinen i no pot caminar ni volar, si es tracta d'un au. El bulb raquidi o medul·la oblonga és una prolongació de la medul·la espinal i és l'òrgan que estableix una comunicació directa entre el cervell i la medul·la.
A nivell del bulb raquidi, s'entrecreuen els nervis que provenen dels hemisferis cerebrals, de manera que aquells que provenen de l'hemisferi dret s'estenen per tot el costat esquerre del cos, i el mateix succeeix amb els axons provinents de l'hemisferi esquerre. Això explica que una persona que pateixi un vessament a l'hemisferi esquerre, per exemple, pateixi una paràlisi del costat dret del cos.
[edita] Components anatòmics
Aquests components apareixen en un ordre semblant a l'aquí establert a mesura que avancem per l'escala evolutiva. Així doncs, els animals més "primitius" disposen només dels primers components, que els proporcionen capacitats intel·lectuals força primitives, com les del ritme respiratori. Les espècies van adquirint funcions més complexes que es troben en estructures més cranials, fins al nivell dels primats i dels humans, que tenen estructures cerebrals úniques en els éssers vius.
- rombencèfal
- mielencèfal
- metencèfal
- pont de Varoli
- cerebel
- mesencèfal
- tèctum
- tegument mesencefàlic
- crus cerebri
- prosencèfal
- diencèfal
- epitàlem o glàndula pineal
- tàlem
- hipotàlem
- hipòfisi o glàndula pituïtària
- telencèfal
- arquipali
- gangli basal
- nucli caudat
- substància negra
- cos estriat
- amígdala
- gangli basal
- paleopali
- escorça piriforme
- bulb olfactori
- amígdala
- neopali
- escorça cerebral
- lòbul frontal
- lòbul temporal
- lòbul parietal
- lòbul occipital
- ínsula de Reïl
- escorça cingolada
- escorça cerebral
- arquipali
- diencèfal
