Antibi??tic
De Viquip??dia
Un antibi??tic ??s una subst??ncia qu??mica capa??, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los. Generalment, els antibi??tics actuen sobre bacteris, i alguns tamb?? sobre rick??ttsies i sobre certs virus de gran mida, o fins sobre c??l??lules d'individus pluricel??lulars, animals o vegetals, provocant alteracions o de la paret cel??lular, o de la membrana protoplasm??tica, o de la s??ntesi proteica, o del metabolisme dels ??cids nucleics, etc.
Els antibi??tics resulten m??s o menys t??xics per a les c??l??lules humanes o d'organismes superiors. Aquesta toxicitat oscil??la entre valors elevad??ssims (actinomicina) i valors ??nfims (penicil??lina). Els antibi??tics de toxicitat baixa, i fins els de toxicitat mitjana, poden ??sser emprats en la terap??utica de moltes malalties causades per microorganismes (bacteris especialment). En cada cas, per??, cal tenir present el marge de toxicitat, i veure fins a quin punt els avantatges aconseguits amb el tractament a base d'antibi??tics compensen o superen les alteracions produ??des per aquests.
Normalment, i dins uns l??mits raonables, el balan?? ??s positiu a favor dels antibi??tics. Es parla d'antibi??tics amb acci?? bacteriost??tica si es limiten a inhibir el creixement dels bacteris, o bactericida, si arriben a destruir-los. En realitat, per??, que l'acci?? sigui bacteriost??tica o bactericida dep??n sovint m??s de la dosi que no pas de l'antibi??tic emprat. Segons l'efic??cia d'un antibi??tic enfront de diversos microorganismes, se li pot atribuir un espectre d'acci?? m??s o menys ampli.
Els antibi??tics, evidentment, han revolucionat la terap??utica d'un gran nombre de malalties. Es pot dir que totes les malalties d'etiologia bacteriana resten incloses dins les possibilitats terap??utiques d'un antibi??tic o altre, i nom??s algunes d'origen v??ric o f??ngic en s??n del tot indiferents.
La medicina i la veterin??ria consumeixen la major part dels antibi??tics que actualment s??n produ??ts. Els primers antibi??tics utilitzats eren produits per microorganismes com a resultant d'una bios??ntesi espec??fica. A hores d'ara la majoria dels antibi??tics s??n producte de s??ntesi i, constantment, se n'obtenen de nous amb la finalitat d'assolir un efecte antiinfecci??s m??s efica?? i per tal d'eliminar al m??xim els efectes secundaris i t??xics. Actualment ??s habitual la s??ntesi d'an??legs de productes bioqu??mics com els amino??cids que els microorganismes confonguin a l'hora de sintetitzar de manera que nom??s generin prote??nes inviables que els porti cap a la mort. La import??ncia creixent de la lluita contra la infecci?? fa que actualment s'agrupin sota el nom d'agents antiinfecciosos els antibi??tics, naturals o de s??ntesi, i els quimioter??pics o altres subst??ncies d'utilitat contra qualsevol germen infecci??s (bacteri, virus, fong o par??sit). Amb aix??, ha sorgit el concepte d'antibioter??pia o, m??s pr??piament, terap??utica antiinfecciosa, que aplega les caracter??stiques i els problemes que comporta el tractament dels estats infecciosos.
[edita] Hist??ria
El primer antibi??tic descobert va ser la penicil??lina. Alexander Fleming estava cultivant un bacteri (Staphylococcus aureus) en un plat d'Agar, el qual va ser contaminat accidentalment per fongs. Despr??s ell va advertir que el medi de cultiu al voltant de la floridura estava lliure de bateries. Ell havia treballat pr??viament en les propietats antibacterianes del lisozim, i per aix?? va poder fer una interpretaci?? correcta del que va veure: que el fong estava segregant alguna cosa que inhibia el creixement del bacteri. Encara que no va poder purificar el material obtingut (l'anell principal de la mol??cula no era estable enfront dels m??todes de purificaci?? que va utilitzar), va informar del descobriment en la literatura cient??fica. Pel fet que el fong era del g??nere Penicillium, va denominar al producte penicil??lina.
A causa de la necessitat imperiosa de tractar les infeccions provocades per ferides durant la II Guerra Mundial, es van invertir molts recursos a investigar i purificar la penicil??lina, i un equip liderat per Howard Florey va tenir ??xit a produir grans quantitats del principi actiu pur. Els antibi??tics prompte es van fer d'??s generalitzat.
El descobriment dels antibi??tics, aix?? com de la anest??sia i l'adopci?? de practiques higi??niques pel personal sanitari (per exemple, el rentat de mans i utilitzaci?? d'instruments est??rils) va revolucionar la sanitat i s'ha arribat a dir que ??s el gran avan?? en mat??ria de salut des de l'adopci?? de la desinfecci??. Se'ls denomina sovint als antibi??tics, "bales m??giques", per fer blanc en els microorganismes sense perjudicar l'hoste.
Paral??lelament al descobriment de nous antibi??tics, han anat apareixent resist??ncies per part dels microbis pat??gens, com per exempla les beta-lactamases, fet que obliga a la recerca constant de noves formes antibi??tiques. Aviat es va comen??ar a fer s??ntesi qu??mica d'antibi??tics, fent modificacions a les estructures naturals conegudes. Actualment, davant la gran quantitat de resist??ncies, es tendeix a buscar noves esp??cies bacterianes que tinguin noves formes d'antibi??tics no coneguts.
[edita] Classes
Existeixen diverses classes d'antibi??tics i antibacterians sint??ticos d'??s com?? avui dia. S??n:
- Aminogluc??sids
- ??-lact??mics
- Carbapenems
- Cefalosporines i cefamicines
- ??-lact??mics monoc??clics o monobact??mics
- Penicil??lines
- Estreptogramines
- Fenicols
- Glicop??ptids o glucop??ptids
- Vancomicina
- Teicoplanina
- Lincosamines
- Macr??lids
- Oxazolidinones
- Polimixines
- Quinilones
- Sulfamides
- Tetraciclines
