Helmut Kohl

De Viquipèdia

3er Minstre-President de Renània-Palatinat
Helmut Kohl

32è Canceller d'Alemanya 6è de la República Federal
Mandat 1 d'octubre de 1982 – 27 d'octubre de 1998
President	Karl Carstens (1982-1984) Richard von Weizsäcker (1984-1994) Roman Herzog (1994-1998)
Precedit per	Helmut Schmidt
Succeït per	Gerhard Schröder
Mandat 19 de maig de 1969 – 2 de desembre de 1976
Precedit per	Peter Altmeier
Succeït per	Bernhard Vogel

Naixement	3 d'abril de 1930 Ludwigshafen (Renània-Palatinat, Alemanya)
Partit polític	Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya
Parella	Hannelore Kohl († 2001)
Professió	Historiador i polític

Helmut Kohl ( Ludwigshafen, Alemanya 1930 ) és un polític alemany retirat, que fou canceller d'Alemanya entre els anys 1982 i 1998.

[edita] Biografia

Va néixer el 3 d'abril de 1930 en una família de classe mitjana a la ciutat de Ludwigshafen, població situada a l'estat alemany de Renània-Palatinat. Va iniciar els estudis universitaris de dret a la Universitat de Frankfurt, però el 1951 continuà amb els d'història i ciències polítiques a la Universitat de Heidelberg, on es graduà el 1953.

[edita] Inici polític

Amb només 15 anys, a l'acabar la Segona Guerra Mundial es va integrar en les joventuts de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU). Durant una llarguíssima carrera política a la qual va seguir fidelment a Konrad Adenauer, va anar escalant possicions polítiques de responsabilitat creixent a la seva ciutat natal, fins a arribar a presidir el govern regional de Renània-Palatinat l'any 1969.

Abalat per la seva bona gestió va saltar a la política nacional convertint-se en president de la seva formació política el 1973. Encara que el seu partit va obtenir bons resultats en les eleccions de 1976, la coalició entre socialdemòcrates i liberals va permetre que el poder seguís en mans de Helmut Schmidt, quedant Kohl com a capdavanter de l'oposició al Parlament federal de Bonn. En la següent convocatòria electoral, l'any 1980, es va veure obligat a cedir la candidatura democristiana a la Cancelleria en favor de el bavarès Franz Joseph Strauss, que va resultar derrotat per un ampli marge.

[edita] Ascens a Canceller

Discurs de Helmut Kohl a la Porta de Brandemburg el 1989

Kohl va continuar exercint el lideratge de l'oposició fins que, el 1982, els liberals es van desmarcar de la majoria socialdemòcrata que donava suport al govern; una moció de censura de liberals i democristians va desplaçar Schmidt del poder i va convertir Kohl en canceller de la República Federal Alemanya. Va ocupar aquest càrrec fins el 1998 quan fou derrotat per Gerhard Schröder, obtenint un rècord de longevitat política a Alemanya amb 16 anys en el poder, tan sols superat per Otto von Bismarck que es va mantenir 19 anys; per a això va haver de guanyar quatre eleccions generals successives: les de 1983 i 1987 a l'Alemanya occidental i les de 1990 i 1994 ja a l'Alemanya reunificada.

El principal èxit de Kohl és la reunificació alemanya aconseguida el 1990, reunificant així les dues zones en les quals havia quedat dividida Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Aprofitant hàbilment l'obertura política promoguda per Mikhail Gorbachev al bloc socialista i el consegüent enfonsament del règim comunista de l'Alemanya oriental el 1989, Kohl va impulsar el triomf electoral dels seus socis democristians de l'Est i una ràpida reunificació del país per mitjà d'integrar els Lander orientals a la República Federal Alemanya. A pesar de l'entusiasme que va suscitar inicialment l'assoliment inesperat d'aquest objectiu llargament desitjat per la població de les dues alemanyes, la forma en la qual es va realitzar la unificació ha tingut costos socials, econòmics i polítics molt alts, fent augmentar l'atur, la desigualtat i la xenofòbia en el país.

Viatge de Helmut Kohl a Polònia el 1989

En la gestió de Kohl cal destacar el reforçament de l'eix franco-alemany, que en cooperació amb François Mitterrand va aprofundir la integració i ampliació de la Comunitat Europea (Unió Europea (UE) des de 1993); una política econòmica marcada per l'ortodòxia liberal que ha incrementat el protagonisme d'Alemanya com motor econòmic d'Europa i eix de la unificació monetària; una política lleial als Estats Units, aconseguint que el Parlament Alemany aprovés el desplegament en territori alemany dels míssils americans d'abast mitjà. Kohl va saber, no obstant això, incrementar la independència i el protagonisme internacional d'Alemanya, rendibilitzant el seu èxit econòmic i el seu pes en les institucions europees per augmentar la seva presència a tot el món, especialment a l'Europa oriental i als Balcans.

El 1988 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, juntament amb François Mitterrand, pels seus esforços en favor de la unió europea. El 1996 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per la seva participació en la construcció europea, la seva contribució a una unió cada vegada més estreta entre els pobles del continent i al permanent impuls a la unió política d'Europa, així com per la seva decisiva actuació en la unificació d'Alemanya. .

[edita] Retir de la política

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Helmut Kohl

El 1998 Kohl perdé les eleccions davant el candidat de la Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) Gerhard Schröder i la formació d'aquest d'un govern de coalició amb el Els Verds. Malgrat la seva derrota, Kohl continuà al parlament exercint d'opossició al govern.

Membre del Club de Madrid, el 2002 es reitirà de la polític activa, abandonant el Parlament Alemany i cedint la presidència de la CDU a Angela Merkel.

[edita] Enllaços externs

(castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1996
(anglès) Premi Internacional Carlemany

Precedit per: Peter Altmeier	Ministre-president de Renània-Palatinat 1969–1976	Succeït per: Bernhard Vogel
Precedit per: Helmut Schmidt	Canceller d'Alemanya 1982–1998	Succeït per: Gerhard Schröder