Partit Socialdemòcrata d'Alemanya
De Viquipèdia
 |
|
| Siglas: | SPD (alemany) |
|---|---|
| Fundat en: | 23 de maig de 1863 |
| Líder: | Kurt Beck |
| Ideologia: | Socialdemocràcia |
| Afiliació europea: | Partit Socialista Europeu |
| Àmbit: | Alemanya |
| Seu central: | Willy-Brandt-Haus, Wilhelmstraße 141 |
| Afiliats: | 545.223 (30 setembre) |
| Joventuts: | Jusos in der SPD, Sozialdemokratische Jugend Deutschlands - Die Falken |
| Colors: | vermell |
| Estat: | En actiu |
| Web: | www.spd.de |
El Partit Socialdemòcrata d'Alemanya ((alemany) Sozialdemokratische Partei Deutschlands) és un partit polític alemany d'ideologia socialdemòcrata fundat al 1863. És membre del Partit Socialista Europeu.
Taula de continguts |
[edita] Ideologia del SPD
El SPD és un partit de centre-esquerra alemany, que forma part del PSE (Partit Socialista Europeu).
[edita] Història del SPD
El primer antecedent del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya es troba en la fundació, el 23 de maig de 1863, de l'Associació General de Treballadors d'Alemanya (Allgemeiner Deutscher Arbeiterverein, ADAV, la primera organització obrera alemanya) per part de Ferdinand Lassalle. Es tractaVA d'una organització socialista de caràcter reformista, en la qual no participaven els marxistes alemanys. L'any següent es va fundar l'Associació Internacional de Treballadors (AIT, o I Internacional), i eL 1868 se celebrava A Nuremberg el Congrés d'Associacions Culturals Obreres d'Alemanya, les organitzacions de les quals participants es van adherir a la Internacional, i el 1869 se celebrava el Congrés constituent del Partit Obrer Socialdemòcrata d'Alemanya (Sozialdemokratische Arbeiterpartei Deustchlands, SDAP). El nou partit obrer, liderat per Wilhelm Liebknecht i afí al marxisme, va adoptar en aquell congrés el Programa d'Eisenach (per la ciutat que es va celebrar), en el qual es definia el partit com la secció alemanya de l'AIT i s'exigiria, entre altres coses, la separació entre Església i Estat, el sufragi universal masculí, la substitució de l'exèrcit imperial per una milícia popular, l'abolició del treball infantil i l'establiment d'una jornada normal de treball, el desenvolupament d'un model fiscal progressiu i el suport estatal al cooperativisme.
En 1875, en el Congrés de Gotha, es va produir la unificació de l'associació lassalleana amb els eisenachians en el nou el Partit Socialista dels Treballadors Alemanys (Sozialistische Arbeiterpartei Deutschlands, SAPD). El SAPD va adoptar com primer programa el Programa de Gotha, que va rebre dures crítiques de Marx i Engels per incorporar massa concessions ideològiques a la teoria política lassalleana. En 1890 va adoptar el nom actual.
Otto von Bismarck va posar el partit fora de la llei en 1878 per les seves postures revolucionàries i per la seva republicanisme, encara que el partit va seguir presentant candidats, com independents, a les eleccions, convertint-se en el principal partit d'Alemanya. En 1890 va ser legalitzat de nou, contant en aquest any, en les eleccions generals, amb 1.400.000 vots que li van donar 35 diputats al Reichstag. A més contava amb 19 diaris i 41 setmanaris, entre ells el seu òrgan teòric Die Neue Zeit (1883-1923; 6.000 exemplars). El 1905 contava amb 400.000 afiliats. En 1912 es va convertir en la primera força del Parlament alemany amb 110 diputats de 409.
En el congrés de 1891 el SPD va adoptar reemplaçar el Programa de Gotha pel Programa d'Erfurt, elaborat per Karl Kautsky, Eduard Bernstein i August Bebel, en un sentit revolucionari més radical que l'anterior. No obstant això, el partit assumí que la transformació socialista de la societat ha de ser efectudada per un govern legitimat per unes eleccions democràtiques.
Durant la Primera Guerra Mundial va donar la participació d'Alemanya en la guerra, el que va suposar la sortida del partit, en 1917, de la seva ala esquerrana, que va formar el Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya (USPD), i de la Lliga Espartaquista. Aquesta última va donar origen al Partit Comunista d'Alemanya (KPD) en 1918. Després de la proclamació de la república a Alemanya, el SPD es va convertir en part de la coalició de Weimar i en un dels pilars de la pròpia República de Weimar, liderant bona part dels gabinets de la república i en 1922 la majoria de l'USPD es va reintegrar en el SPD. El 14 de juliol de 1933 el partit va ser prohibit per les autoritats nazis, després de ser l'únic partit que havia votat en contra de la Llei de plens poders, que li donava poders extraconstitucionales al govern nazi. El SPD va establir la seva seu general en l'exili, primer a Praga i després a París i Londres. Després de la fi de la Segona Guerra Mundial el SPD va tornar a la normalitat a Alemanya Occidental. Primer va romandre en l'oposició i després va arribar al govern amb Willy Brandt i Helmut Schmidt entre 1969 i 1982.
En el Programa de Godesberg de 1959 el partit va abandonar oficialment el concepte de lluita de classes i els principis marxistes i després d'un període en el qual es va oposar a l'entrada en l'OTAN, es va convertir en un dels seus principals valedors. En l'Alemanya Oriental, no obstant això, es va obligar al SPD i al Partit Comunista d'Alemanya a unificar-se en el si del Partit Socialista Unificat d'Alemanya, fins que després de la caiguda de la dictadura comunista en 1989 el SPD va restablir la seva pròpia organització, la qual es va unir al SPD de la República Federal després de la unificació de les dues Alemanyes.
Sota el liderat de Gerhard Schröder, va vèncer a les eleccions de setembre de 1998 i en coalició amb Els Verds va tornar al govern aplicant mesures moderades considerades neoliberals per l'ala esquerra del partit, el que va provocar descontentament en les seves bases, que havien anat disminuïnt des de 1.000.000 de militants en 1976, 775.000 en 1998 i 600.000 al març de 2005.
Pel gener de 2005 una part de l'ala esquerra del partit va abandonar per a formar l'Alternativa Electoral pel treball i la Justícia Social (WASG) a la que es va unir Oskar Lafontaine, antic president del SPD. A les eleccions federals de 2005 el SPD va aconseguir el 38,4% dels vots i 145 escons en el Bundestag per darrere de la coalició CDU-CSU, formant aquests tres partits un govern de coalició sota el liderat d'Angela Merkel, amb el líder socialdemòcrata Franz Müntefering com vicecanceller.
[edita] Situació actual del SPD
Actualment, aquest partit forma part del govern d'Alemanya, en una coalició amb els conservadors de la Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya. El president actual del SPD és Kurt Beck, primer ministre de Renània-Palatinat.
[edita] Als länder
El SPD pateix des de començaments del segle XXI una profunda crisi degut a la pèsima situació econòmica que pateix el país, cosa que es reflexà en la derrota de les eleccions a Rin del Nord-Westfàlia (cosa que no passava des de 1966).
- A Berlín el SPD governa amb el suport del PDS.
- A Brandenburg el SPD governa amb el suport del CDU.
- A Bremen el SPD governa amb el suport del CDU.
- A Mecklemburg-Pomerània Occidental el SPD governa amb el suport del PDS.
- A Renània-Palatinat governa amb el suport del FDP
- A Slesvig-Holstein i a Saxònia el CDU governa amb el suport del SPD.
[edita] Estadístiques
| Número d'afiliats | |
|---|---|
| 1990 | 919.120 |
| 1995 | 817.650 |
| 2000 | 734.667 |
| 2004 | 605.807 |
| 2006 | 561.239 |
| 2007 (30 setembre) | 545.223 |
| Resultats eleccions legislatives | |
| 1998 | 40'9% |
| 2002 | 38'5% |
| 2005 | 34'2% |
| 2007[1] | 28% |
[edita] Referències
- ↑ Enquesta realitzada per Infratest Dimap.
[edita] Enllaços externs
