Batalla naval de Barcelona (1714)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg/25px-Union_flag_1606_(Kings_Colors).svg.png){kind=small}
La Batalla naval de Barcelona fou un dels episodis del darrer setge de Barcelona de la Guerra de Successió.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Carles II de Castella mor sense descendència, havent proposat com a successor Felip d'Anjou en el testament, qui entra a Barcelona el 2 d'octubre de 1701 jurant les constitucions catalanes, però els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats. Els austriacistes guanyaren terreny al principi, entrant a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 que proclamà rei Carles III. Carles ocupà Madrid el 1707, però Felip la recuperà, i en la retirada aliada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vèncer i es precipità el signe de la guerra. El regne d'Aragó i el Regne de València van ser annexionats a Espanya.
L'estiu de 1710, l'exèrcit aliat, reorganitzat, reprèn les accions ofensives i recupera l'Aragó, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, però es retira, sent derrotats els exèrcits aliats a la batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajuña i perdent definitivament Aragó.
En heretar Carles la corona imperial, pel Tractat d'Utrecht, signat l'abril de 1713, el Regne de la Gran Bretanya abandonà dom Carles i Catalunya assegurant el seu predomini a la Mediterrània occidental amb l'obtenció de Gibraltar i Menorca, mentre que Felip V s'assegurava el tron d'Espanya. Els catalans del Principat i les Balears i es van trobar sols, resistint a Barcelona i Cardona.
La ciutat de Barcelona, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de juliol de 1713, i es van realitzar alguns atacs infructuosos degut a l'escassa capacitat artillera de les tropes borbòniques comandades pel Duc de Pòpuli, que va ser substituït pel Duc de Berwick.
A la vegada que s'ocupava el pla de Barcelona, l'estol francès comandat per Jean du Casse intentava bloquejar la ciutat per mar.
[edita] La marina de guerra catalana
La Marina de Guerra improvisada escortava els estols que arribaven del Regne de Mallorca, fidel a l'Arxiduc Carles, i governada pel virrei Josep Antoni de Rubí. Les naus que la composaven eren:
- Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia. Fragata genovesa de 24 canons.
- Sant Francesc de Paula. Fragata de 28 canons llogada.
- Sant Josepet. Transport amb 20 canons, cedit canonge eivissenc.
- Una fragata francesa de 24 canons.
Durant el 1713 es van capturar altres 40 vaixells.
[edita] La batalla
El 24 de febrer del 1714, hi va haver davant de Barcelona una batalla naval contra els vaixells britànics[1], que volien fer desistir de la resistència als catalans. En el combat va sortir vencedora l'esquadra catalana sobre la l'anglesa, que tingué moltes baixes.
[edita] Conseqüències
La batalla no va evitar el setge la ciutat i les provisions i munició seguiren arribant amb escassetat. La batalla no va evitar el setge la ciutat i les provisions i munició seguiren arribant amb escassetat. L'estol britànic de l'almirall James Wishart va contribuir al bloqueig del port a partir del mes de febrer, que es va completar el 7 de juliol de 1714.
[edita] Referències
- ↑ Christopher Storrs La política anglesa en la Guerra de Successió Espanyola, L'Avenç, desembre 2001
[edita] Bibliografia
- Hernàndez, Francesc Xavier: Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Editor, Barcelona, 2003 ISBN 84-232-0664-5
