Batalla del Convent dels Caputxins
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
La Batalla del Convent dels Caputxins fou un dels episodis del darrer setge de Barcelona de la Guerra de Successió, el que 17 de maig de 1714.
[edita] Antecedents
Carles II de Castella mor sense descendència, havent proposat com a successor Felip d'Anjou en el testament, qui entra a Barcelona el 2 d'octubre de 1701 jurant les constitucions catalanes, però els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats. Els austriacistes guanyaren terreny al principi, entrant a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 que proclamà rei Carles III. Carles ocupà Madrid el 1707, però Felip la recuperà, i en la retirada aliada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vèncer i es precipità el signe de la guerra. El regne d'Aragó i el Regne de València van ser annexionats a Espanya.
L'estiu de 1710, l'exèrcit aliat, reorganitzat, reprèn les accions ofensives i recupera l'Aragó, i l'Arxiduc torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, però es retira, sent derrotats els exèrcits aliats a la batalla de Brihuega i la Batalla de Villaviciosa de Tajuña i perdent definitivament Aragó.
En heretar Carles la corona imperial, pel Tractat d'Utrecht, signat l'abril de 1713, Anglaterra abandonà dom Carles i Catalunya assegurant el seu predomini a la Mediterrània occidental amb l'obtenció de Gibraltar i Menorca, mentre que Felip V s'assegurava el tron d'Espanya. Els catalans del Principat i les Balears i es van trobar sols, resistint a Barcelona i Cardona.
La ciutat de Barcelona, on s'havien aplegat molts combatents valencians, fou assetjada el 25 de juliol de 1713, i es van realitzar alguns atacs infructuosos degut a l'escassa capacitat artillera de les tropes borbòniques comandades pel Duc de Pòpuli, que va ser substituït pel Duc de Berwick.
[edita] La batalla
El 17 de maig una bateria de 16 peces va obrir una esquerda als murs del convent, i els seus defensors van fugir fins al convent de Jesús. Els borbònics destruïren el convent, situat en el turó de Montcalvari.
[edita] Conseqüències
La conquesta del convent dugué que els borbònics estrenyessin més el setge sobre la muralla i aconseguissin un bon punt per bombardejar la ciutat.