Alexander von Zemlinsky

De Viquip??dia

Alexander Zemlinsky o Alexander von Zemlinsky, (Viena, 14 d'octubre de 1871 ??? Larchmont, Nova York, 15 de mar?? de 1942), va ser un compositor, director d'orquestra i professor austr??ac.

Taula de continguts 1 Primers anys 2 Alma Mahler i la seua carrera posterior 3 Obra 4 Obres principals 4.1 Orquestra 4.2 ??pera 4.3 Altres obres per a l'escena 4.4 Obres corals 4.5 Veu(s) i orquestra 4.6 Can??ons per a veu i piano 4.7 M??sica de cambra 4.8 Piano 5 Bibliografia 6 Enlla??os externs

[edita] Primers anys

Zemlinsky va n??ixer a Viena i va estudiar piano des de ben menut. Tocava l'orgue a la seua sinagoga en les festes, i va ser adm??s al Conservatori de Viena l'any 1884. Hi va estudiar piano amb Anton Door, guanyant el primer premi de piano del Conservatori el 1890. Tamb?? hi va assistir a classes de composici??, i comen???? a escriure algunes peces.

Va enrevistar-se amb Johannes Brahms en diverses ocasions, i aquest ??ltim, entre altres gestos de suport, va recomanar el Trio amb clarinet (1896) de Zemlinsky a l'editorial Simrock perqu?? fora publicat. Tamb?? va con??ixer Arnold Sch??nberg quan aquest es va unir a Polyhymnia - una orquestra que Zemlinsky havia creat l'any 1895 - com a violoncel??lista. Van esdevenir amics ??ntims i admiradors mutus. Zemlinsky va donar lli??ons de contrapunt a Sch??nberg, de manera que es va convertir en l'??nic professor formal que Sh??nberg va tenir mai. Tamb?? Zemlinsky va ser professor d'Erich Wolfgang Korngold.

L'any 1897, la Simfonia n??m. 2 de Zemlinsky (realment la tercera que va compondre, per la qual cosa de vegades apereix numerada com a tal) va ser estrenada a Viena amb gran ??xit. La seua reputaci?? com a compositor va cr??ixer encara m??s quan Gustav Mahler va dirigir l'estrena de la seua ??pera Es war einmal a la Hofoper l'any 1900. El 1899, Zemlinsky va guanyar la pla??a de Kapellmeister al Carltheater de Vienna.

[edita] Alma Mahler i la seua carrera posterior

L'any 1900, Zemlinsky va con??ixer Alma Schindler (despr??s Alma Mahler) i se'n va enamorar. Va ajudar-la amb algunes can??ons que ella estava component. L'amor va ser rec??proc, tot i que Alma sofria una gran pressi?? per part de la seua fam??lia i el seu cercle d'amistats per posar fi a la relaci??. Objectaven la manca de projecci?? internacional de Zemlinsky i tamb?? la seua estranya aparen??a f??sica. Finalment, Alma va sucumbir a la pressi?? i va trencar amb ell. Despr??s va con??ixer Gustav Mahler l'any 1901 i va casar-se amb ell el mar?? de l'any seg??ent. Zemlinsky, posteriorment va casar-se amb Ida Guttmann l'any 1907, per?? el matrimoni no va ser feli??, i Zemlinsky va tenir diverses relacions extramatrimonials. Despr??s de la mort d'Ida l'any 1929, Zemlinsky es va tornar a casar - el 4 de gener de 1930 - amb Luise Sachsel, una dona vint-i-nou anys menor que ell, a qui havia estat donant lli??ons de cant des de l'any 1914. Aquesta va ser una relaci?? m??s feli??, i va durar fins a la mort de Zemlinsky.

L'any 1906, Zemlinsky va ser nomenat Kapellmeister de la nova Volksoper de Viena, lloc que despr??s va abandonar per fer-se c??rrec de la direcci?? de l'??pera Estatal de Praga, des de l'any 1911 fins el 1927. Ac?? va estrenar Erwartung de Sh??nberg el 1924. Despr??s es va traslladar a Berl??n, on va con??ixer Otto Klemperer, per al qual va treballar com a director de la Kroll ??pera. Amb l'ascenci?? del Partit Nacional Socialista Alemany va traslladar-se a Viena el 1933, on no va gaudir de cap responsabilitat oficial, concentrant-se en la composici?? i fent algunes aparicions ocasionals com a director d'orquestra. L'any 1938 va viatjar als Estats Units i es va instal??lar a Nova York. Mai no va aprendre angl??s, emmalaltint a causa d'una s??rie d'accidents vasculars cerebrals, i deixant de compondre. Va morir a Larchmont, Nova York de pneum??nia.

[edita] Obra

L'obra m??s coneguda de Zemlinsky ??s probablement la Simfonia L??rica (1923), una obra en set moviments per a soprano, bar??ton i orquestra sobre poemes del poeta bengal?? Rabindranath Tagore (en traducci?? a l'alemany), que el mateix Zemlinsky va comparar en una carta al seu editor amb Das Lied von der Erde, de Mahler. L'obra va exercir una notable influ??ncia sobre Alban Berg; la Suite L??rica d'aquest est?? dedicada a Zemlinsky.

Altres obres orquestrals s??n el poema simf??nic Die Seejungfrau (La Sirena), estrenat en el mateix concert en qu?? es va estrenar Pelleas i Melisande de Sh??nberg (Vienna, 1905) i una tardana Sinfonietta en tres moviments (1934, admirada per Sch??nberg i composta en un estil semblant al de les obres simf??niques del mateix per??ode d'autors com Paul Hindemith, Kurt Weill i Dmitri Xostak??vitx). Tamb?? va compondre m??sica de cambra, d'entre la que cal destacar quatre quartets de corda, ??pera (detacant Eine Florentinische Trag??die (Una trag??dia florentina) (1915-16) sobre Oscar Wilde), i el ballet Der Triumph der Zeit (1901).

La influ??ncia de Brahms ??s palesa en les obres de joventut, per?? en obres posteriors va adoptar el tipus d'harmonia extesa que havia impulsat Wagner, i que tant havia influ??t sobre Mahler. Al contrari que el seu amic Sh??nberg, Zemlinsky mai no va compondre m??sica atonal, i mai va usar la t??cnica dodecaf??nica creada per aquell.

Com a director d'orquestra, Zemlinsky va ser admirat per compositors com Weill i Stravinski, sobretot per les seues interpretacions de Mozart, per?? tamb?? per les de m??sica contempor??nia.

[edita] Obres principals

[edita] Orquestra

• Simfonia (No. 1) per a orquestra (1891, fragment)
• Simfonia No.1 (No. 2) per a orquestra (1892/1892)
• Suite per a orquestra (c.1895)
• Simfonia No.2 (No. 3) per a orquestra (1897)
• Drei Ballettst??cke. Suite de Der Triumph der Zeit per a orquestra (1902)
• Die Seejungfrau (La Sirena) per a orquestra (1902/03, estrenat a Viena el 1905)
• Simfonia L??rica per a soprano, bar??ton i orquestra op.18 (sobre poemes de Rabindranath Tagore) (1922/23)
• Sinfonietta per a orquestra op. 23 (1934, estrenada a Praga,1935)

[edita] ??pera

• Sarema, ??pera (llibret del compositor, Adolf von Zemlinszky i Arnold Sch??nberg, 1893???95, Estrenada a Munic 1897)
• Es war einmal ... (Temps era temps...), ??pera (llibret de Maximilian Singer nach Holger Drachmann, 1897???99, Estrenada a Viena 1900)
• Der Traumg??rge, ??pera (llibret de Leo Feld, 1904???06)
• Kleider machen Leute (El vestit fa l'home), ??pera (llibret de Leo Feld, sobre Gottfried Keller) (Tres versions, 1908-1909/1910/1922)
• Eine florentinische Trag??die (Una trag??dia florentina), ??pera en un acte op. 16 (llibret d'Oscar Wilde/ Max Meyerfeld, 1915/16)
• Der Zwerg (El nan), ??pera en un acte op.17 (llibret de Georg C. Klaren sobre drama d'Oscar Wilde's, 1919???21, Estrenada a Col??nia el 1922)
• Der Kreidekreis, ??pera en tres actes op. 21 (llibret del compositor sobre Klabund, 1930???32, Estrenada a Z??ric in 1933)
• Der K??nig Kandaules, (El rei Kandaules) ??pera en tres actes op. 22 (llibret del compositor sobre text d'Andr?? Gide en la traducci?? alemanya de Franz Blei, 1935/36, orquestraci?? conclosa per Antony Beaumont 1992???96)

[edita] Altres obres per a l'escena

• Ein Lichtstrahl, Mimodrama per a piano (text d'Oskar Geller, 1901, rev. 1902)
• Ein Tanzpoem. Un Poema Dansat en un acte per a orquestra (Hugo von Hofmannsthal (1901???04, versi?? definitiva del ballet Der Triumph der Zeit (1901))
• M??sica incidental per a Cymbeline, de Shakespeare, per a tenor, recitador i orquestra (1913???15)

[edita] Obres corals

• Fr??hlingsbegr??bnis (Paul Heyse) per a soprano, bar??ton, cor i orquestra (1896/97, rev. c. 1903)
• Salm 83 per a solistes, cor i orquestra (1900)
• Salm 23 per a cor i orquestra op. 14 (1910, estrena, Viena 1910)
• Salm 13 per a cor i orquestra op. 24 (1935)

[edita] Veu(s) i orquestra

• Maiblumen bl??hten ??berall (Richard Dehmel) per a soprano i sextet de corda (c. 1902/03)
• Sechs Ges??nge sobre poemes de Maurice Maeterlinck op. 13 (1913, orquestrat 1913/21))
• Symphonische Ges??nge per a bar??ton o contralt i orquestra op. 20. (texts d' Afrika singt. Eine Auslese neuer afro-amerikanischer Lyrik, 1929)

[edita] Can??ons per a veu i piano

• Walzer-Ges??nge nach toskanischen Liedern von Ferdinand Gregorovius op. 6 (1898)
• Irmelin Rose und andere Ges??nge op. 7 (1898/99)
• Turmw??chterlied und andere Ges??nge op. 8 (1898/99)
• Ehetanzlied und andere Ges??nge op. 10 (1899???1901)
• Sechs Ges??nge nach Gedichten von Maurice Maeterlinck op. 13 (1913)
• Sechs Lieder op. 22 (1934; estrens, Praga in 1934)
• Zw??lf Lieder op. 27 (1937)
• Tres Can??ons (Irma Stein-Firner) (1939)

[edita] M??sica de cambra

• Trio per a clarinet, violoncel i piano en Re menor, Op. 3 (1896)
• Quartet de corda No. 1 op. 4 (1896)
• Quartet de corda No. 2 op. 15 (1913???15, estrena, Viena 1918)
• Quartet de corda No. 3 op. 19 (1924)
• Dos moviments per a quintet de corda (1927)
• Quartet de corda No. 4 (Suite) op. 25 (1936)
• Quartet (Dos fragments) per a clarinet, viol??, viola i violoncel (1938/39)
• Humoreske (Rond??), per a quintet de vent (1939)

[edita] Piano

• Albumblatt (Erinnerung aus Wien) (1895)
• Fantasien ??ber Gedichte von Richard Dehmel op. 9 (1898)
• Menuett (de Das gl??serne Herz) (1901)

[edita] Bibliografia

• Antony Beaumont: Zemlinsky. Faber and Faber, London 2000, ISBN 0-571-16983-X (angl??s)
• Alexander Zemlinsky: Briefwechsel mit Arnold Sch??nberg, Anton Webern, Alban Berg und Franz Schreker, hrsg. von Horst Weber (= Briefwechsel der Wiener Schule, Bd. 1). Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1995, ISBN 3-534-12508-8 Aquest volum inclou cartes de Sch??nberg i Zemlinsky sobre el seu treball en Die Seejungfrau i Pelleas and Melisande. (alemany)

[edita] Enlla??os externs

• Cronologia de la vida de Zemlinsky
• Vida i Obra P??gina dedicada a Zemlinsky amb molta i acurada informaci?? (alemany) (angl??s)