Erich Wolfgang Korngold
De Viquip??dia
Erich Wolfgang Korngold (Brno, (Imperi Austrohongar??s) (actual Rep??blica Txeca), 29 de maig de 1897 - Los Angeles, (EUA), 29 de novembre de 1957), compositor austr??ac que va desenvolupar gran part de la seua carrera als Estats Units d'Am??rica.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Compositor de gran prestigi a Hollywood, a m??s de cinc ??peres i diverses obres orquestrals, de cambra i can??ons. Naix a Brno, llavors part de l'Imperi Austrohongar??s, fill d'un dels cr??tics m??s importants del seu temps, de qui va rebre educaci?? musical. Sa mare solia dir: "Erich sempre va tocar el piano", ning?? no sap amb exactitud quan es va fer palesa la seua genialitat, per?? ??s un dels nens prodigi m??s interessants de la hist??ria. Des d'una edat primerenca destac?? en les seues composicions (aix?? ho van veure Gustav Mahler, Richard Strauss i Bruno Walter); amb tan sols onze anys estren?? en el Teatre Imperial la seua primera obra. Despr??s, l'obertura "Schauspiel", sobre la qual el seu mestre Alexander von Zemlinsky no podia creure que haguera estat orquestrada per un noi de 14 anys. Ja abans de la primera guerra mundial va apar??ixer publicat en un peri??dic vien??s una est??tua del compositor cobrint tot el frontis de l'??pera de Viena. Les seues primeres dues ??peres en un acte van tindre gran ??xit, per?? en absolut comparat amb el que f??ra el major ??xit de la seua vida: Die Tote Stadt (La ciutat morta). Algunes peces, con la can???? del primer acte o la d'Arlequ??, al segon, romanen al repertori dels grans cantants al voltant del m??n.
Korngold no mai va diferenciar la m??sica de concert de la resta de les m??siques, no tenia cap problema a ser director d'opereta, i en aquest treball sempre va comptar amb el suport de Richard Tauber i sobretot Max Reinhardt, l'influent director esc??nic alemany. Gr??cies a aquest director tindr?? l'oportunitat de mostrar la seua v??lua en la incipient ind??stria cinematogr??fica hollywoodenca. Ser?? cridat per a il??lustrar musicalment El Somni d'una nit d'Estiu (1935), adaptant a Mendelssohn. A causa de la qualitat de l'adaptaci?? signar?? un contracte inusual per a l'??poca, en qu?? es treballava amb un concepte ???fordi????? de producci??. Disfrut?? d'una total llibertat per a triar pel??l??cules i realitzar composicions, aix?? s'alliber?? de la pressi?? exercida pels productors. Com a conseq????ncia ??nicament va compondre l'escassa xifra de vint bandes sonores, per?? essent cada una d'elles una veritable joia musical. Va comen??ar realitzant els seus treballs des de la seua ??ustria natal, traslladant-se a Estats Units les vegades estrictament necess??ries. Per?? la dif??cil situaci?? pol??tica que travessava el seu pa??s, va fer que sota la pressi?? nazi acceptara l'oferiment de traslladar-se a Am??rica junt amb la seua fam??lia. Aquesta circumst??ncia es va produir quan estava immers en la composici?? musical de Robin dels boscos (1938) de M. Curtiz; a pesar de la pressi?? i la seua animadversi?? cap a aquesta producci??, va enllestir una dels seus m??s brillants composicions per la qual va rebre el reconeixement de la ind??stria de Hollywood amb el seu segon Oscar (el primer el va rebre dos anys abans per El cavaller Adverse (1936) de M. LeRoy). Algunes partitures com Kings Row i The Sea Hawk s??n considerades com a obres mestres en el seu g??nere i exemples ??nics de com la m??sica pot augmentar amb escreix el cine com a experi??ncia.
??s junt amb Max Esteiner, un dels pares de la composici?? musical cinematogr??fica a Hollywood, per?? es diferencia d'aquest en diversos aspectes. Mentre que Steiner pertany als compositors que es poden encasellar dins de la m??sica enmarcadora, Korngold seria el precursor de la m??sica amb entitat pr??pia, establint un vincle d'uni?? amb les imatges creant un nou significat. Realitza veritables "??peres cinematogr??fiques" (aix?? les anomenava ell amb afecte, les meues xicotetes ??peres sense cant). Va ser requerit per Hollywood per a donar a les produccions el prestigi que representaven les seues composicions i dotar al cine del prestigi que aportava la m??sica tardorrom??ntica. No obstant, son pare (influ??ncia constant com a cr??tic musical en la seua vida) no podia suportar que el seu fill componguera per al cine. Poc despr??s de demanar-li que ho deixara, moriria. Com a conseq????ncia, en 1947 es va retirar de la composici?? cinematogr??fica per a dedicar-se de ple a la seua obra de concert; nom??s tornar?? per a adaptar a Wagner en la pel??l??cula Magic Fire (W.Dieterle, 1956).
La seua tornada a Viena ??s una de les experi??ncies m??s penoses del compositor, perqu?? en plena era de "nova m??sica" i m??sica electr??nica, les seues obres eren rebutjades per rom??ntiques, com va succeir amb la seua ??nica simfonia. Lamentablement, com diu Korngold: "No es pot demanar la lluna en un cove". Va tornar a Hollywood on va compondre les seues ??ltimes dos obres: unes melanc??liques variacions per a orquestra i finalment un homenatge a Johann Strauss fill.
Va morir el 29 de novembre de 1957 en la terra que el va encimbellar mundialment, Hollywood. El seu simfonisme musical ha influ??t en les generacions posteriors de compositors cinematogr??fics. John Williams, gran exponent de la influ??ncia de Korngold, l'any 1977 va recuperar aquesta influ??ncia lleument oblidada amb l'obra La Guerra de les Gal??xies. La seua obra de concert ha experimentat una gran revalidaci?? en els ??ltims anys, en part tamb?? per la reedici?? de diverses de les seues ??peres i la restauraci?? de les pel??l??cules en DVD.
[edita] Obres
[edita] ??pera i ballet
- 1910 - Der Schneeman , ballet pantomima ,estrena: Viena, 4 d'octubre
- 1916 - Der Ring des Polykrates , OP7, ??pera en un acte, estrena: Munic, 28 de mar??
- 1916 - Violanta , OP8 , ??pera en un acte, estrena: Munic, 28 de mar??
- 1920 - Die tote Stadt ,op12, ??pera en tres actes, estrena: Hamburg i Col??nia, 4 de desembre
- 1927 - Des Wunder Der Heliane , OP20 , ??pera en tres actes , estrena: Hamburg 7 d'octubre
- 1939 - Die Kathrin , OP28 , ??pera en tres actes, estrena: Estocolm, 7 d'octubre
- 1954 - Die stumme Serenade OP 36, com??dia musical en dos actes, estrena: Dortmund, 10 de novembre
[edita] M??sica orquestral
- 1911 - Schauspiel Overture ,OP4, estrena: Leipzig, 14 de desembre
- 1913 - Sinfonietta in B major OP5, estrena: Viena 30 de novembre
- 1920 - Sursum Corda , Obertura Simf??nica OP33, estrena: Viena, 24 de gener
- 1924 - Concert per a piano i orquestra (per a la m?? esquerra), en Do sostingut, estrena: Viena, 22 de setembre
- 1932 - Baby Serenade , op24 ,estrena: Viena, 5 de desembre
- 1947 - Concert per a viol?? i orquestra, en Re major, estrena: St Louis, 15 de febrer
- 1946 - Concert per a violoncel i orquestra, en Do major OP37, estrena: Los Angeles, de desembre
- 1950 - Symphonic Serenade , en Si bemoll major, per a orquestra de corda, OP32, estrena: Viena, gener
- 1954 - Simfonia en Fa sostingut major, OP40, estrena: Viena 17 d'octubre
- 1953 - Tema i Variacions per a una orquestra escolar, OP42, estrena: Inglewood, 22 de novembre
[edita] Piano
- 1908 - Beim Grossmutterschen Waltz
- 1909 - Sonata per a piano en Re menor
- 1909 - Don Quixote
- 1911 - Sonata per a piano N??m. 2 en Mi menor , OP2
- 1911 - Sieben Marchenbilder OP3
- 1926 - Vier Kleine Karikaturen fur Klavier , OP 19
- 1932 - Sonata per a piano N??m. 3 en Do menor , OP25
- 1948 - Waltz for Luzi
[edita] M??sica de cambra
- 1910 - Trio en Re major per a piano, viol?? i violoncel OP1
- 1913 - Sonata en sol major per a viol?? i piano , OP6
- 1917 - Sextet de cordes en Re major, OP 10
- 1923 - Quintet en Mi major per a piano i cordes, OP15
- 1924 - Quartet de corda N??m. 1 en La Major
- 1930 - Suite per a dos violins, violoncel i piano (m?? esquerra), OP23
- 1934 - Quartet de corda N??m. 2 en Mi bemoll major, OP26
- 1946 - Quartet de corda N??m. 3 en Re major, OP34
[edita] M??sica incidental
- 1920 - Much Ado About Nothing, OP11, estrena: Viena 6 de maig
- 1923 - Der Vambyr, estrena: 3 de febrer
[edita] M??sica per al cine
- 1956 - Magic Fire
- 1947 - No em deixes
- 1946 - Servitud humana
- 1946 - Predilecci??
- 1946 - Decepci??
- 1944 - Entre dos mons
- 1943 - La nimfa constant
- 1942 - Kings Row
- 1941 - El llop de mar
- 1940 - Falcons de mar
- 1939 - La vida privada d'Elizabeth i Essex
- 1939 - Ju??rez
- 1938 - Robin dels boscos (Oscar a la millor banda sonora original)
- 1937 - Un altra albada
- 1937 - El pr??ncep i el captaire
- 1936 - Les verdes praderies
- 1936 - Give us This Night
- 1936 - El cavaller Adverse (Oscar a la millor banda sonora original)
- 1935 - El capit?? Blood
- 1935 - El somni d'una nit d'estiu
