Erich Wolfgang Korngold
De Viquipèdia
Erich Wolfgang Korngold (Brno, (Imperi Austrohongarès) (actual República Txeca), 29 de maig de 1897 - Los Angeles, (EUA), 29 de novembre de 1957), compositor austríac que va desenvolupar gran part de la seua carrera als Estats Units d'Amèrica.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Compositor de gran prestigi a Hollywood, a més de cinc òperes i diverses obres orquestrals, de cambra i cançons. Naix a Brno, llavors part de l'Imperi Austrohongarès, fill d'un dels crítics més importants del seu temps, de qui va rebre educació musical. Sa mare solia dir: "Erich sempre va tocar el piano", ningú no sap amb exactitud quan es va fer palesa la seua genialitat, però és un dels nens prodigi més interessants de la història. Des d'una edat primerenca destacà en les seues composicions (així ho van veure Gustav Mahler, Richard Strauss i Bruno Walter); amb tan sols onze anys estrenà en el Teatre Imperial la seua primera obra. Després, l'obertura "Schauspiel", sobre la qual el seu mestre Alexander von Zemlinsky no podia creure que haguera estat orquestrada per un noi de 14 anys. Ja abans de la primera guerra mundial va aparéixer publicat en un periòdic vienés una estàtua del compositor cobrint tot el frontis de l'Òpera de Viena. Les seues primeres dues òperes en un acte van tindre gran èxit, però en absolut comparat amb el que fóra el major èxit de la seua vida: Die Tote Stadt (La ciutat morta). Algunes peces, con la cançó del primer acte o la d'Arlequí, al segon, romanen al repertori dels grans cantants al voltant del món.
Korngold no mai va diferenciar la música de concert de la resta de les músiques, no tenia cap problema a ser director d'opereta, i en aquest treball sempre va comptar amb el suport de Richard Tauber i sobretot Max Reinhardt, l'influent director escènic alemany. Gràcies a aquest director tindrà l'oportunitat de mostrar la seua vàlua en la incipient indústria cinematogràfica hollywoodenca. Serà cridat per a il·lustrar musicalment El Somni d'una nit d'Estiu (1935), adaptant a Mendelssohn. A causa de la qualitat de l'adaptació signarà un contracte inusual per a l'època, en què es treballava amb un concepte “fordià” de producció. Disfrutà d'una total llibertat per a triar pel·lícules i realitzar composicions, així s'alliberà de la pressió exercida pels productors. Com a conseqüència únicament va compondre l'escassa xifra de vint bandes sonores, però essent cada una d'elles una veritable joia musical. Va començar realitzant els seus treballs des de la seua Àustria natal, traslladant-se a Estats Units les vegades estrictament necessàries. Però la difícil situació política que travessava el seu país, va fer que sota la pressió nazi acceptara l'oferiment de traslladar-se a Amèrica junt amb la seua família. Aquesta circumstància es va produir quan estava immers en la composició musical de Robin dels boscos (1938) de M. Curtiz; a pesar de la pressió i la seua animadversió cap a aquesta producció, va enllestir una dels seus més brillants composicions per la qual va rebre el reconeixement de la indústria de Hollywood amb el seu segon Oscar (el primer el va rebre dos anys abans per El cavaller Adverse (1936) de M. LeRoy). Algunes partitures com Kings Row i The Sea Hawk són considerades com a obres mestres en el seu gènere i exemples únics de com la música pot augmentar amb escreix el cine com a experiència.
És junt amb Max Esteiner, un dels pares de la composició musical cinematogràfica a Hollywood, però es diferencia d'aquest en diversos aspectes. Mentre que Steiner pertany als compositors que es poden encasellar dins de la música enmarcadora, Korngold seria el precursor de la música amb entitat pròpia, establint un vincle d'unió amb les imatges creant un nou significat. Realitza veritables "òperes cinematogràfiques" (així les anomenava ell amb afecte, les meues xicotetes òperes sense cant). Va ser requerit per Hollywood per a donar a les produccions el prestigi que representaven les seues composicions i dotar al cine del prestigi que aportava la música tardorromàntica. No obstant, son pare (influència constant com a crític musical en la seua vida) no podia suportar que el seu fill componguera per al cine. Poc després de demanar-li que ho deixara, moriria. Com a conseqüència, en 1947 es va retirar de la composició cinematogràfica per a dedicar-se de ple a la seua obra de concert; només tornarà per a adaptar a Wagner en la pel·lícula Magic Fire (W.Dieterle, 1956).
La seua tornada a Viena és una de les experiències més penoses del compositor, perquè en plena era de "nova música" i música electrònica, les seues obres eren rebutjades per romàntiques, com va succeir amb la seua única simfonia. Lamentablement, com diu Korngold: "No es pot demanar la lluna en un cove". Va tornar a Hollywood on va compondre les seues últimes dos obres: unes melancòliques variacions per a orquestra i finalment un homenatge a Johann Strauss fill.
Va morir el 29 de novembre de 1957 en la terra que el va encimbellar mundialment, Hollywood. El seu simfonisme musical ha influït en les generacions posteriors de compositors cinematogràfics. John Williams, gran exponent de la influència de Korngold, l'any 1977 va recuperar aquesta influència lleument oblidada amb l'obra La Guerra de les Galàxies. La seua obra de concert ha experimentat una gran revalidació en els últims anys, en part també per la reedició de diverses de les seues òperes i la restauració de les pel·lícules en DVD.
[edita] Obres
[edita] Òpera i ballet
- 1910 - Der Schneeman , ballet pantomima ,estrena: Viena, 4 d'octubre
- 1916 - Der Ring des Polykrates , OP7, òpera en un acte, estrena: Munic, 28 de març
- 1916 - Violanta , OP8 , òpera en un acte, estrena: Munic, 28 de març
- 1920 - Die tote Stadt ,op12, òpera en tres actes, estrena: Hamburg i Colònia, 4 de desembre
- 1927 - Des Wunder Der Heliane , OP20 , òpera en tres actes , estrena: Hamburg 7 d'octubre
- 1939 - Die Kathrin , OP28 , òpera en tres actes, estrena: Estocolm, 7 d'octubre
- 1954 - Die stumme Serenade OP 36, comèdia musical en dos actes, estrena: Dortmund, 10 de novembre
[edita] Música orquestral
- 1911 - Schauspiel Overture ,OP4, estrena: Leipzig, 14 de desembre
- 1913 - Sinfonietta in B major OP5, estrena: Viena 30 de novembre
- 1920 - Sursum Corda , Obertura Simfònica OP33, estrena: Viena, 24 de gener
- 1924 - Concert per a piano i orquestra (per a la mà esquerra), en Do sostingut, estrena: Viena, 22 de setembre
- 1932 - Baby Serenade , op24 ,estrena: Viena, 5 de desembre
- 1947 - Concert per a violí i orquestra, en Re major, estrena: St Louis, 15 de febrer
- 1946 - Concert per a violoncel i orquestra, en Do major OP37, estrena: Los Angeles, de desembre
- 1950 - Symphonic Serenade , en Si bemoll major, per a orquestra de corda, OP32, estrena: Viena, gener
- 1954 - Simfonia en Fa sostingut major, OP40, estrena: Viena 17 d'octubre
- 1953 - Tema i Variacions per a una orquestra escolar, OP42, estrena: Inglewood, 22 de novembre
[edita] Piano
- 1908 - Beim Grossmutterschen Waltz
- 1909 - Sonata per a piano en Re menor
- 1909 - Don Quixote
- 1911 - Sonata per a piano Núm. 2 en Mi menor , OP2
- 1911 - Sieben Marchenbilder OP3
- 1926 - Vier Kleine Karikaturen fur Klavier , OP 19
- 1932 - Sonata per a piano Núm. 3 en Do menor , OP25
- 1948 - Waltz for Luzi
[edita] Música de cambra
- 1910 - Trio en Re major per a piano, violí i violoncel OP1
- 1913 - Sonata en sol major per a violí i piano , OP6
- 1917 - Sextet de cordes en Re major, OP 10
- 1923 - Quintet en Mi major per a piano i cordes, OP15
- 1924 - Quartet de corda Núm. 1 en La Major
- 1930 - Suite per a dos violins, violoncel i piano (mà esquerra), OP23
- 1934 - Quartet de corda Núm. 2 en Mi bemoll major, OP26
- 1946 - Quartet de corda Núm. 3 en Re major, OP34
[edita] Música incidental
- 1920 - Much Ado About Nothing, OP11, estrena: Viena 6 de maig
- 1923 - Der Vambyr, estrena: 3 de febrer
[edita] Música per al cine
- 1956 - Magic Fire
- 1947 - No em deixes
- 1946 - Servitud humana
- 1946 - Predilecció
- 1946 - Decepció
- 1944 - Entre dos mons
- 1943 - La nimfa constant
- 1942 - Kings Row
- 1941 - El llop de mar
- 1940 - Falcons de mar
- 1939 - La vida privada d'Elizabeth i Essex
- 1939 - Juárez
- 1938 - Robin dels boscos (Oscar a la millor banda sonora original)
- 1937 - Un altra albada
- 1937 - El príncep i el captaire
- 1936 - Les verdes praderies
- 1936 - Give us This Night
- 1936 - El cavaller Adverse (Oscar a la millor banda sonora original)
- 1935 - El capità Blood
- 1935 - El somni d'una nit d'estiu
