[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

The Legend of Zelda - Viquipèdia

The Legend of Zelda

De Viquipèdia

Logotip oficial de The Legend of Zelda introduït en la realització de The Legend of Zelda: Ocarina of Time.
Logotip oficial de The Legend of Zelda introduït en la realització de The Legend of Zelda: Ocarina of Time.

The Legend of Zelda (ゼルダの伝説 , Zeruda no Densetsu?) és una famosa saga de videojocs de gènere RPG/Aventura creada pel mític Shigeru Miyamoto (qui actualment és el màxim responsable de la saga al costat d'Eiji Aonuma), pare d'algunes franquícies tan conegudes com Mario, Donkey Kong, o Pikmin. Està al càrrec de Nintendo, empresa japonesa de maquinari i programari de videojocs amb la seu a Kioto (Japó). El primer capítol d'aquesta sèrie va eixir a la llum a mitjans dels anys 1980 (l'any 1986, concretament) per a la consola de videojocs NES (Nintendo Entertainment System) i fou el primer joc de la història a permetre a l'usuari desar les partides per continuar-les en un altre moment. Des d'aleshores ja han eixit a la venda 14 episodis principals per a quasi totes les plataformes de Nintendo, molts d'ells introduint elements jugables i gràfics que han revolucionat la indústria del joc interactiu, com el salt automàtic, la fixació dels blancs prement un botó, l'assignació d'objectes a botons i la mecànica i concepció que es té actualment d'un joc d'aventura/RPG en 3 dimensions.

Ambientats en la seva majoria al regne fantàstic d'Hyrule, cadascun dels videojocs que componen la sèrie tenen com a protagonista el personatge fictici cridat Link, qui ha d'enfrontar-se a nombrosos perills en el transcurs de cadascuna de les seves missions per a salvar primordialment la Princesa Zelda, derrotant el mal encarnat per l'antagonista principal, Ganondorf. El capítol d'aquesta saga titulat The Legend of Zelda: Ocarina of Time és encara avui considerat per la crítica especialitzada (IGN, Famitsu, GameSpot, ...) com el millor joc de la història[1], títol que "renova" cada any a tots els rànquings que es fan arreu de tot el món. En el mes del febrer del 2007, la saga ha venut un total de 47 milions de jocs en tot el món. [2]

Taula de continguts

[edita] Visió general

En els videojocs de The Legend of Zelda tenen a un jove guerrer anomenat Link com personage central i protagonista. Link es freqüentment cridat per el seu destí a rescatar a la Princesa Zelda, personatge que l’hi dona títol a la saga. El principal antagonista de la franquícia es un poderós fetiller Gerudo conegut com Ganondorf o Ganon, el King of Evil. En els videojocs per la videoconsola Game Boy Advance, el antagonista es un fetiller de la raça Minish nombrat Vaati, el Wind Mage. Twinrova és una antagonista en Ocarina of Time, i en Oracle of Ages i Oracle of Seasons. També hi ha el antagonista Agahnim de The Legend of Zelda: A Link to the Past, un malvat mag. També el costat fosc d'en Link, en Dark Link, originalment de Adventure of Link, fa algunes aparicions més en la saga. En Majora's Mask l'antagonista es la malvada màscara anomenada Majora's Mask. En Oracle of Seasons l'antagonista és el malvat Onox, el General of Darkness i en Oracle of Ages l'antagonista és la fetillera Veran. En Twilight Princess s’inclou un altre antagonista anomenat Zant, conegut com l'Usurper King, un cruel i despietat tirà autoproclamat com a Rei del Twilight Realm descendent Twili. El antagonista de Phantom Hourglass és anomenat com Bellum, un malvat esperit fantasma.

La trama de l’ historia generalment té lloc en la terra d’ Hyrule (no és el cas de Link's Awakening, Majora's Mask i la sèrie Oracle). En terminis de dita historia, els primers jocs no es desvien molt de la pauta "salvar a la princesa", però en videojocs posteriors han diversificat la trama un tant i han at ficat gris a l’ historia. En un joc de la saga, Link's Awakening, no es mostrà físicament a Zelda en cap moment (no obstant, va ser mencionada), i en Majora's Mask, fou vista només en una escena dels records de Link. El món fantàstic d’Hyrule inclou climes i accidentes geogràfics diversos i es el habitatge de moltes races i tribus diferents. Hi ha diferencies de distribució significatives entre els regnes de molts jocs, però varies situacions són recurrents des de el primer joc, com els Boscos Perduts (Lost Woods) i la Muntanya de la Mort (Death Mountain) incloïent la Roca Lupa (Spectacle Rock) i el Llac Hylia (Lake Hylia).

Disc Famicom Zelda.
Disc Famicom Zelda.

Un altre element important en la saga és la Relíquia Sagrada, la llegendària Triforce, deixada enrere en el Regne Sagrat per les tres Deesses que crearan el Hyrule i el món conegut. Consisteix en els tres triangles equilàters daurats, un per cada deessa: la Deessa del Poder (Din), la Deessa de la Saviesa (Nayru) i la Deessa del Coratge (Farore). Cada fragment atorgarà la seva essència divina a qui la posseeixi; típicament Ganondorf té el fragment del Poder, Zelda posseeix el de la Saviesa i Link obté el del Coratge. Si les tres peces de la Triforce son unides, tots els desitjos de la persona responsable de l’unió es faran realitat i els duran a una epòca daurada.

Els jocs de Zelda presenten una mescla de endevinalles complexes, un estil de joc d’ acció estratègica i exploració amb tocs de RPG. Aquesta fórmula s’ha mantingut constant al llarg de la sèrie, amb noves millores i adicions en cada nou joc, i ha fet de la franquíca The Legend of Zelda una de las més populars de Nintendo, junt amb les de Mario, Metroid i Pokémon. The Legend of Zelda fou principalment inspirada por las exploracions que Shigeru Miyamoto feia de nen en las alterés que rodejaven la seva casa d’infància en Kyoto[3], on se atendava en boscos amb llacs secrets, coves i aldees. Segons Miyamoto, una de les seves experiències fou el descobriment de l’entrada a una cova en el mig del bosc. Després de un mica de indecisió, entrà en la cova i explorà les seves profunditats amb l’ajuda de la seva llinterna. Aquest record clarament ha influït en el seu treball, i l’exploració de cavernes es un element molt important en els jocs de Zelda, amén de molts altres del mateix disenyador (Mario, Donkey Kong, Star Fox, entre moltes altres... ).

[edita] Elements argumentals

Cada joc té un argument diferent sota un mateix factor en comú: la lluita èpica del contra el Mal. Bàsicament s'explica la història d'un jovenet vestit de verd amb el nom de Link (han existit molts Links en la història de Zelda, per tant el protagonista dels jocs no és sempre el mateix. És un personatge al·legòric del que se serveixen els guionistes per representar al "bé") que reb la crida de la princesa d'Hyrule perquè, o bé ella o aquesta fantàstica terra, estan en greus problemes. També hi ha un artefacte molt important en aquesta saga: la Triforça, que es divideix en tres triangles daurats que contenen poders lliurats per les Deesses creadores d'Hyrule. Cadascun dels protagonistes posseeix un dels fragments o poders: Link té el do del Valor, l'antagonista Ganondorf el del Poder, i Zelda, la Princesa d'Hyrule, el de la Saviesa.

Els distints episodis, servint-se dels protagonistes (tots ells simbòlics) expliquen les diferents maneres en les que un Link (hi ha diferents Links o diferents maneres de fer el bé) lluita contra el mal: Ganon (el mal, independentment de com es manifesti sempre té conseqüències negatives, el mal sempre és el mal, sempre és el mateix), mitjançant trames plenes de girs, sorpreses, emotivitat, humor i dramatisme.

Destaca de The Legend of Zelda la manera en la que els creadors han fet un món com Hyrule pensat fins en el més mínim detall, donant-li vida i credibilitat. Des de la moneda oficial (Rupia) fins a la llengua Hylian (els caràcters d'aquesta llengua tenen traducció a l'alfabet occidental, és una llengua totalment real, estructurada i amb sentit) passant per la organització dels territoris, les lleialtats i deslleialtats a la corona,... formen un context, un ambientació excepcionalment ben aconseguida que fa que els jugadors se sentin immersos en l'acció.

Una de les coses més cridaneres i també que més atrauen de la saga és la manera en la que els seus diferents capítols van unint-se al llarg del temps. La cronologia és confusa, però poc a poc, joc rere joc, van desvetllant alguns secrets que ajuden a fer-la comprensible, però que també creen nous misteris (pot ser que el jugador no trobi relació argumental amb els altres jocs de la saga, amb la cronologia, fins molts anys després de l'eixida d'un joc de Zelda, la destrucció d'Hyrule en The Legend of Zelda: The Wind Waker (2003) per exemple ha servit a molts per explicar perquè l'Hyrule de jocs anteriors és diferent al de The Legend of Zelda: Ocarina of Time). D'aquesta manera la història sempre està oberta a què els usuaris treguin les seves pròpies conclusions, [4] i que emprin la seva imaginació creant, així mateix, una experiència única en el món dels videojocs. Aquest és un dels factors que ha fet que actualment a Internet existeixin tantes planes web dedicades a la sèrie The Legend of Zelda, totes aquestes plenes amb fanfics, històries, còmics, jocs amateurs, dibuixos o fins i tot recopilacions que podrien dir-se "llibres d'història" d'Hyrule. La saga, per tant, s'ha extrapolat a terrenys que es troben més enllà de la pròpia interacció entre una persona i una videoconsola.

Els jocs de The Legend of Zelda donen una gran importància a l'argument (sobretot des de The Legend of Zelda: Ocarina of Time). Per això no resulta estrany veure una gran sèrie d'intertextualitats i ganyotes a grans títols de la literatura clàssica contemporània. La concepció del temps com un riu la corrent del qual ens arrossega que apareix a Ocarina of Time us serà conegut a tots els amants de les obres de Virgili, el lladre que apareix a la ciutadella d'Hyrule parla com el conill de Alícia en el País de les Meravelles, el vestit d'en Link, típic de la raça dels nens Kokiri que mai creixen, està inspirat en l'esperit de la joventut, la fantasia i la eterna lluita contra l'envelliment que representa "Peter Pan", i la història de la inundació d'Hyrule narrada en The Legend of Zelda: The Wind Waker té clares influències bíbliques. Aquests són només alguns exemples, però n'existeixen molts altres i també molts altres personatges amb miques literàries. Shigeru Miyamoto, [5] el creador de la saga ha reconegut també que els llibres sagrats de Buda li han servit en moltes ocasions per trobar idees pels seus jocs.

Tot i tenir un argument seriós, una trama èpica sobre la lluita del bé contra el mal, el sentit de l'humor és una cosa que mai ha mancat en els lliuraments d'aquesta sèrie de videojocs. Individus excèntrics i maníacs i situacions còmiques omplen els racons del món d'Hyrule produint més que una rialla als usuaris. Això equilibra el joc i fa que, en moltes ocasions, el jugador se senti implicat amb els personatges, que els conegui millor i que es trobi encara més integrat en l'acció. De la mateixa manera que la llum no existeix sense la foscor ni l'alleujament sense el dolor, les coses serioses no existeixen sense les gracioses. Aquesta és la dita que segueixen els guionistes de The Legend of Zelda.

[edita] Subtrames

Apart de la trama principal de salvar el regne de la destrucció o del domini de forces malignes, també hi ha subtrames en las que Link pot embarcar-se a la discreció del jugador. Aquestes "subtrames" normalment premien al jugador amb articles que faciliten la complexació de la trama principal (com Peces de Cor, noves armes, etc.), y ocasionalment son necessàries per completar el joc. Aquest mode de joc no es únic en The Legend of Zelda, però es constant en tota la sèrie. La més llarga de aquestes subtrames es la seqüència de intercanvis. En una seqüència de intercanvis, Link obté primer un article característic rebut d’un personatge.

Després ell porta aquest article a una altre del joc que o necessiti, i lo intercanvia per un altre article. Aquest es canviat a un altre personatge per un altre article, y així continua el l’intercanvií fins aconseguir un objecte especialment valuós. Al final de la seqüència, el jugador usualment obté una nova arma o un article molt important. Un exemple molt conegut és la seqüència d’intercanvi en Ocarina of Time per obtenir l’Espasa de Biggoron (Biggoron's Sword). Degut al límit de temps, Majora's Mask es basava en subtrames, de petites recerques per trobar les Peces de Cor (en anglés: Heart Pieces) fins la llarga i àrdua recol·lecció de totes les màscares i la completació de quatre desafinats mini masmorres per aconseguir la poderosa Màscara de la Deïtat Feroç (Fierce Deity's Mask).

The Minish Cap té una gran quantitat de subtrames minúscules en la forma de la recerca de les "Peces de Reïra" (Kinstone Pieces), que podien ser fusionades amb personatges dintre del joc para desencadenar varis ebens (obertura de forats en els arbres, proporcionar un nou camí, fer créixer un tall, la aparició de nous personatges, etc.). I a diferencia de The Minish Cap, The Wind Waker posseïa les Estàtues Col·leccionables de diferents personatges i éssers dels joc. Les estàtues de The Minish Cap poden ser comprades amb petxines, i a diferencia de The Wind Waker on era requerit al jugador que tomés una fotografia lo que la estàtua estigués basada.

[edita] Historial dels videojocs

El primer videojoc de la franquícia, anomenat The Legend of Zelda, fou llançat en Japó en 1986, i en els Estats Units e Europa en 1987. No obstant relativament, simplement per els estàndards d’aquells temps, era absolutament avançat per la seva època. Les innovacions incloïen la capacitat d’utilitzar dotzenes de diversos articles, un món extens per completar, secrets per explorar, i la capacitat d’un cartutx per guardar progresos via bateria dintre de la darrere memoria. El joc també ofereix una “segona recerca”, sobre on poder acabar el videojoc; on es poden trobar els diferents enemics dels Dungeon (Bosses) i derrotar-los. A més de les innovacions tècniques del joc, la seva jugabilitat (solucionar trencaclosques, derrotant monstres en lluita de temps real, i explorar un ambient extens) varà ser una fórmula acertada i és copià extensament. El joc varà guanyar molta popularitat en Japó i Estats Units, i molts el veren considerar com un dels videojocs més importants de l’historia.

El segon videojoc, conegut com The Legend of Zelda: Adventure of Link, fou llançat en juliol de 1887, i era una surtida del concepte del primer joc. Intercanvià la perceptiva de d’alt a baix per el del moviment de dreta a esquerra, e introduí els elements bàsics del RPG (e.g., punts d’experiència) no realitzats de nou en altres entregues de Zelda. Es també l’únic títol de Zelda en les quals Link no recollia Rupias juntament amb The Legend of Zelda: Four Swords. Degut a aquests canvis fonmentals, molts els consideren les “ovelles negres” de la sèrie. Aquest i el seu antecessor eren notables per els seus cartutxos daurats.

Quatre anys més tard, amb The Legend of Zelda: A Link to the Past, tornà la perspectiva de visió d’alt a baix (baix perspectiva de 3/4) i agregat el concepte d’ una dimensió alterna per explorar, una terra coneguda com el Món Fosc. El joc fou llançat per la NES en 1991. Fou re-llançat el 9 de desembre de 2002, en un cartutx amb The Legend of Zelda: Four Swords, el primer Zelda multi jugador.

En el joc següent, The Legend of Zelda: Link's Awakening per la Game Boy Handheld, varà ser el primer en transcórrer fora d’Hyrule. Fou re-llançat per la Game Boy Color, en 1998 titulat com The Legend of Zelda: Link’s Awakening XD amb algunes característiques addicionals, incloent un Dungeon de color addicional i una botiga fotogràfica que va permetre la interacció amb la impressora de la Game Boy.

Després d’un altre hiat, la sèrie realitzà la transició a 3D amb el videojoc The Legend of Zelda: Ocarina of Time que fou llançat en novembre de 1998. Aquest joc, conegut inicialment com Zelda 64, conservà la base de la jugabilitat dels anteriors i és varà convertir en un dels videojocs més encertats de l’historia en terminis comercials i crítics. Es considerat per molts com el millor videojoc de l’historia, [6] i anotà rànquings perfectes en varies publicacions de videojocs, incloïen la primera conta 40/40 en Famitsu [7] (una publicació japonesa prestigiosa de videojocs). En 2006 fou afilera’t per Nintendo Power como el millor videojoc realitzat de tota la companyia Nintendo. Les innovacions incloïen el ús d’apuntar, nova jugabilitat mecànica que centrava la càmera fotogràfica en un blanc pròxim i que permetia al jugador realitzar varis moviments amb aquest blanc apuntat, que era un realització revolucionaria.

En el següent títol, anomenat The Legend of Zelda: Majora’s Mask que fou llançat en novembre del 2000, utilitzaren el mateix motor de gràfics 3D que el anterior joc de Nintendo 64, però varen agregar un sistema temps-bàsic al concepte de la realització, conduent a las reaccions dels fanàtics de Zelda. Originalment s’anomenà Zelda Gaiden, títol en japonès que és pot traduir lliurement a Zelda, un altre història. La jugabilitat canvià perceptiblement; a més d’introduir una forma de límit de temps, Link tenia que utilitzar màscares per transformar-se en diverses criatures amb habilitats úniques. Encara que la Majora's Mask conservà el estil gràfic d’Ocarina of Time, fou una revolució gràfica per N64.

Els dos jocs següents, The Legend of Zelda: Oracle of Seasons i The Legend of Zelda: Oracle of Ages, foren llançats simultàniament per la Game Boy Color, i obren recíprocament amb les contrasenyes i el Cable Link. Després de que se hagi acabat un dels dos jocs, donen al jugador una contrasenya que permeti que l'altre corresponent entrega fos jugat amb conseqüència. Foren realitzats per Flagship conjuntament amb Nintendo, baix la supervisió de Miyamoto. Aquests dos títols, que en principi eren tres entregues diferents connectades entre sí, però per coherència de Miyamoto varen acabar sent dos per la dificultat de connectar tres jocs amb el Cable Link, serien Oracle de las Edats, basada en un trenca-closques i Oracle de les Estacions, que és orientada en l’acció.

El pròxim Zelda, per la Gamecube, es creia que era un realització en un joc basat en el estil més realista d’aquells per Nintendo 64. Però Nintendo sorprengué a molts fanàtics amb la declaració que el nou joc, The Legend of Zelda: The Wind Waker, [8] seria completament "cel-shaded" - un estilo més caricaturesc en el disseny del color, vist abans en jocs com Sega's Jet Set Radio. Temors inicials eren que aquest estil afectaria la qualitat del mode del joc dels fanàtics que es acostumaren i se tranquil·litzaren quan el joc sortí al mercat aclamat per la crítica en Japó en 2002 i la resta del món en 2003. Presentava un mode de joc centrat en el control del vent i la navegació en un petit bot al voltant de un món basat en el oceà, i les endevinalles que requerien o els personatges ajudants.

El següent en la sèrie fou The Legend of Zelda: Four Swords Adventures per la Nintendo Game Cube. Basat en el portàtil Four Swords, FSA fou un altre desviació del estilo de joc de Zelda anteriors, concentrant-se en jugadors simultànies i "acció de nivells" (com en els títols de Super Mario Bros.). El joc conté 24 nivells individuals i una pantalla amb el mapa; no existeix cap món exterior que els connecti. Per les característiques del joc simultani, cada jugador tenia que tindre un Game Boy Advance connectat al Nintendo Game Cube mediant el cable GBA-GCN. Encara que estava dedicat per varis jugadors, un mode d’un sol jugador estava influïda; però aquest mode era opcional.

El 10 de gener de 2005, Nintendo posa a la venta un nou videojoc per la Game Boy Advance, The Legend of Zelda: The Minish Cap en Amèrica. El concepte central de The Minish Cap es la habilitat d’en Link per encongir-se amb l’ajuda d’un místic barret viu anomenat Ezlo. M’entres es petit, Link pot veure parts prèviament explorades d’una masmorra des d’una nova perspectiva, i entrar a noves àrees a través de passadissos impasables d’un altre manera. Com Link podia canviar entre gran i petit en el joc, donant-li dos "móns" diferents per explorar.

El 19 de Novembre del 2006, The Legend of Zelda: Twilight Princess, fou llançat per la consola Wii, i en desembre per GameCube, com últim joc de la saga per aquest sistema. Aquest gran joc proporciona un estilo realista, millorant aquella de la demostració del Spaceworld 2000. Aquest joc mostra la lluita d’un Link més adult per alliberar a Hyrule del Regne del Crepuscle (Twilight Realm), una misteriosa força que està apagant la terra. Quant Link entra en aquest regne, es transformà en un llop i el estil del joc canvia dràsticament. Twilight Princess també es basa en el transport i escenaris de batalla a cavall, com en la batalla amb el Boss King Bulblin.

[edita] Llistat de jocs de la franquícia

Llistat de jocs de la saga
Videojoc Any Plataforma
The Legend of Zelda (1986) 1986 NES
The Legend of Zelda: Adventure of Link 1988 NES
The Legend of Zelda: A Link to the Past 1991 Super Nintendo
The Legend of Zelda: Link's Awakening 1993 Gameboy
The Legend of Zelda: Ocarina of Time 1998 Nintendo 64
The Legend of Zelda: Majora's Mask 2000 Nintendo 64
The Legend of Zelda: Oracle of Ages 2001 GameBoy Color
The Legend of Zelda: Oracle of Seasons 2001 GameBoy Color
The Legend of Zelda: Four Swords 2002 GameBoy Advance
The Legend of Zelda: The Wind Waker 2003 Nintendo GameCube
The Legend of Zelda: Ocarina of Time Master Quest 2003 Nintendo GameCube
The Legend of Zelda: Four Swords Adventures 2004 Nintendo GameCube
The Legend of Zelda: The Minish Cap 2004 Gameboy Advance
The Legend of Zelda: Twilight Princess 2006 Nintendo GameCube
The Legend of Zelda: Phantom Hourglass 2007 Nintendo DS

[edita] Cronologia

La cronologia exacta de l'univers de The Legend of Zelda s'ha debatut ferventment entre els seguidors. A mesura que el temps avança i més jocs surten al mercat, l'ordenació dels jocs en una línia temporals s'ha torna complexa i ha estat controvertida. Existeixen fragments i peces d'informació que connecten certs jocs a altres, però no hi ha una explicació definitiva de com cada joc es relaciona amb una línia de temps concreta.

Els creadors de la sèrie han donat pistes sobre l'ordre de la sèrie, però amb el pas del temps la majoria d’aquestes "revelacions" han estat contradites per material, jocs i declaracions noves. No obstant, des de fa uns anys les declaracions exposades per una de las màximes autoritats de The Legend of Zelda, Eiji Aonuma, han coincidit amb la història de jocs posteriors, com s'ha pogut observar recentment en les dues línies temporals.

Molta de la ambigüitat de la cronologia de la sèrie es deu al fet que els jocs tenen lloc en un lapsus de segles o inclús mil·lennis, mostrant diferents encarnacions de Link, de la Princesa Zelda, del malvat Ganondorf, entre d'altres. Altres confusions sorgeixen com a resultat de males traduccions i problemes de localització. El procés de localització de Nintendo de Amèrica durant l'època de la NES/SNES era la de tenir un empleat que parlés en japonès i que traduís directament el text, i un altre (que no calia que entengués japonès) que remprenia la traducció i la reescrivia per que concordés amb la gramàtica i la cultura Nord-americana. El responsable d'aquest fet fou Daniel Owsen. No obstant els seus errors de traducció no perjudicaren la trama dels jocs traduïts, així que no causà cap malentès en la realització del principi de la cronologia.

La regla general és que els jocs mateixos són l'autoritat final. La informació en els manuals es considera també canon genuí. Els manuals són materials tècnics i comercials, i per tant no sempre sotmesos a l'escrutini dels creadors del joc. Els manuals de lels tres primers lliuraments per a NES i SNES coincideixen amb exactitud amb l'acció del joc. La informació d'altres fonts oficials, com la revista Nintendo Power i les seves Guies d'Estratègia Oficial, no poden ser acceptades, ja que són treballs elaborats al marge dels creadors de la saga: Takeshi Tezuka, Eiji Aonuma i Shigeru Miyamoto. La informació de Zelda.com (i la seva enciclopèdia de Zelda) tampoc pot ser presa com a certa, ja que el dissenyador de la web no tenia res a veure amb Zelda, i Miyamoto el forçà a remoure una línia de temps que havia sigut col·locada allí.

L'equip de realització ha sofert al llarg dels anys diversos canvis en la plantilla. A partir de "Zelda: Wind Waker", els directors Shigeru Miyamoto i Takeshi Tezuka i el guionista Kensuke Tanabe (que treballaren fins a The Legend of Zelda: Ocarina of Time) foren reemplaçats per Eiji Aonuma (director) i Mitsuhiro Takano (guionista, també director en Twilight Princess) a partir de The Wind Waker. El canvi de la plantilla va causar certs canvis dràstics en el plantejament de la cronologia: la ruptura de l'enllaç entre Ocarina of Time i A Link to the Past i el buit que deixaria The Wind Waker, ocasionaran ardus missatges de discussió en els fòrums de Zelda. No obstant, després del recent Twilight Princess el buit de The Wind Waker ha sigut cobert de forma definitiva per una línia temporal diferent al que succeïx en aquest joc (hi ha qui pensava, encara amb proves evidents, que les dues línies temporals creades en Ocarina of Time eren fruït de l'imaginació). Encara que l'enllaç entre Ocarina of Time i A Link to the Past continués destruït, amb Twilight Princess s'aconseguiria corregir el error de la inundació de The Wind Waker, i ja no seria necessària la suposada recuperació d'Hyrule després dels esdeveniments ocorreguts en el joc: la resta de jocs podria succeir en el present d'Ocarina of Time, graciés a que Ganondorf en Twiligth Princess posseïa un fragment de la Triforça. D'aquesta forma l'únic problema de pes es trobà actualment en l'enllaç dels quatre primers jocs amb Ocarina of Time i Twilight Princess, que segurament, en un futur, seran establerts i corregits, doncs no es pot oblidar que en un primer moment Ocarina of Time i A Link to the Past estaven excel·lentment enllaçats [9].

La sèrie Four Swords per la seva part no posseeix un lloc cronològic concret, i és un dubte encara major que l'enllaç trencat entre Ocarina of Time i A Link to the Past. Igual succeeix amb la sèrie Oracle. De moment tots ells són independents de les altres sèries dels jocs. El Palacio de Sheik és actualment una de las fonts en castellà amb més informació sobre la cronologia, un espai web que ha elaborat diversos articles en els que tracten de provar la connexió de tots aquells jocs que formen la saga, així com de prescindir d'alguns.

A continuació s'indica una llista dels jocs publicats per Nintendo en l'ordre de la seva sortida al mercat, amb la informació coneguda en la línia de temps:

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.

  • The Legend of Zelda fou el primer joc de la saga en sortir a la venta.
  • Zelda II: The Adventure of Link és quasi segur que transcorre diverses temporades després del primer joc, com ho indica el manual. Està protagonitzat pel Link del joc anterior, vora el seu setzè aniversari.
  • The Legend of Zelda: A Link to the Past suposadament té lloc generacions abans del joc original, com s'ha dit en materials promocionals i en el paquet de l'edició japonesa. No obstant, hi ha teories que aquest és l'últim joc en la línia del temps, degut a la seqüència final que diu que l'Espasa Mestra (Master Sword) descansaria "per sempre".
  • The Legend of Zelda: Link's Awakening, quan sortí originalment semblava que ocorria poc després de A Link to the Past, amb el mateix Link. El manual del joc diu que Link deixà Hyrule per anar en un viatge en cerca d'il·luminació després de derrotar en Ganon. La pàgina web oficial japonesa indica que és una continuació directa de La Triforce de les Deesses (ALttP), però el lloc de LA en la línia de temps pot tenir una continuïtat retroactiva amb la sèrie "Oracles" (vegeu més a baix).
  • BS Zelda és una readaptació del joc original que mostrà les mascotes (nen i nena) del BS-X en lloc de Link; tanmateic, com que és com el primer Zelda, ocupa el mateix lloc que aquest en la cronologia.
  • BS The Legend of Zelda: Stone Tablets of Antiquity ocorre mentre en Link està fora d'Hyrule. El seu protagonista és l'Heroi de la Llum (Hero of Light), a qui el jugador personifica. És una persona però de gènere indeterminat. Amb una dubtosa autenticitat, els fets del joc ocorrerien després de A Link to the Past. L'heroi anterior és ocasionalment al·ludit (com a Four Sword Adventures) i es diu que està absent.
  • The Legend of Zelda: Ocarina of Time aparentment ocorre abans dels fets de A Link to the Past, possiblement expandint-ne els antecedents. Molts el consideren el primer de la història de la línia de temps, degut a la aparició de figures llegendàries com Ganondorf i els Savis (Sages).
  • The Legend of Zelda: Majora's Mask succeïx poc temps després d'Ocarina of Time i la protagonitza el mateix Link, que ha tornat des de la seva joventut.
  • The Legend of Zelda: Oracle of Seasons i The Legend of Zelda: Oracle of Ages estan connectats per mitjà d'un sistema de contrasenya, i un té lloc immediatament després de l'altre. Poden ser jugats en qualsevol ordre, depenent de la preferència del jugador. La saga es desenvolupa en un temps on la Triforça està en el Castell d'Hyrule i Ganon està mort. El diàleg suggereix que Link i la Princesa Zelda que apareixen en aquest joc es coneixen per primera vegada durant aquesta aventura. Després de terminar els jocs connectats per a rebre el final "complet", l'escena final mostra en Link en una balsa navegant cap a l'ocàs, acomiadant-se dels seus amics. Això pot suggerir que Link's Awakening passa després de la sèrie Oracle cronològicament.
  • The Legend of Zelda: Four Swords fou declarat per Eiji Aonuma en 2004 de ser "el conte més antic" en la sèrie de Zelda. Això ha causat controvèrsia sobre com interpretar la paraula "antic". Les versions de Link i la Princesa Zelda d'aquest joc es coneixen des de la infància.
  • The Legend of Zelda: The Wind Waker els esdeveniments es situen després d'Ocarina of Time, encara que si ocurreixen abans o després de A Link to the Past està en debat. També existeix una possibilitat, basada en una declaració d'Eiji Aonuma, que la línia de temps es divideixi després de OoT, amb un ocorrent en un món devastat que en Link rescatà de Ganon, i un altre de la infància a la que tornà després de que les forces de Ganon foren sallades. Si es així, TWW està en la primera divisió, seguint el final "adult".
  • The Legend of Zelda: Four Swords Adventures es situa en un període indefinit del temps després de Four Swords. Inclou certs antecedents sobre en Ganon (és anomenat Ganondorf en els inicis del joc abans d'obtenir el seu trident i convertir-se en el Ganon vist a ALttP.
  • The Legend of Zelda: The Minish Cap es situa molt abans de Four Swords i Four Swords Adventures. Si el Palau de l'Espasa Quàdruple (Palace of the Four Sword) (el calabós addicional mostrat en la versió de Game Boy Advance de ALttP) és canònic llavors The Minish Cap també se situa abans que A Link to the Past. Molts aficionats han suggerit que The Minish Cap és el primer joc en la cronologia de Zelda, però no hi ha evidència dintre del joc (o a qualsevol font oficial) que hi doni suport. No obstant, aquesta sembla ser la història més antiga en què s'esmenta en Vaati, i conté el seu origen i la seva transformació en la seva forma més familiar.

[edita] Naturalesa del protagonista

Article principal: Link

Encara que molts fans creuen que tots els jocs tenen els mateixos personatges, i alguns s'apeguen a una declaració suggerint que cada joc mostra personatges "diferents", la línia oficial és que hi ha nombrosos herois cridats Link al llarg de la història de Hyrule, i que tret que sigui esmentat, cada aventura és d'un nou protagonista. Alguns dels jocs estan connectats cronològicament i prenen lloc en una continuïtat clara, mentre uns altres no. Per exemple, el Link en A Link to the Past no és clarament el mateix Link que va aparèixer en The Minish Cap. Per altra banda, Majora's Mask directament indica que el personatge de Link és el mateix d' Ocarina of Time. També, hi ha alguns indicis de Nintendo Power que el Link en Link's Awakening era el mateix Link que va derrotar a Ganon en A Link to the Past, i aquesta connexió és considera real per molts fanàtics. Eiji Aonuma va confirmar que cada vegada que un nou malament amenaça la terra de Hyrule, un nou heroi ha d'aixecar-se i enfrontar-lo.

Però aquells que rehúsan a prendre la seva paraula consideren que diversos jocs fan referència a altres "Links", mentres The Wind Waker es refereix a l' Heroi del Temps (Hero of Time). Link mai parla en cap joc de Zelda, encara que fa grunyits, crits, i altres sons, i alguns dels seus pensaments van poder ser revelats en Zelda II. En alguns casos el jugador ha de respondre una pregunta amb una opció d'una llista, encara que cap doblatge acompanya aquestes accions. No obstant això, en 2002, Link va trencar el silenci dient les seves primeres paraules entendibles en The Legend of Zelda: The Wind Waker. Quan va ser posat en venda en el món angloparlante en 2003, la frase va “Come on!” (Anem!). A part d'aquestes rareses, l'heroi mai ha dit cap línia. Això es deu al nom de l'heroi, Link (connexió), que li va ser donat pel seu creador Shigeru Miyamoto para emfatitzar la "connexió" entre el personatge i el jugador; donar-li línies seria posar paraules en la boca del jugador, o distingir a Link menjo un ésser separat d'ell/ella. De fet, encara que el nom del personatge és acceptat menjo Link, el jugador pot cridar a l'heroi en cada joc i els personatges es referiran a ell per aquest nom dintre del joc.

En anys recents, amb l'avanç en la tecnologia, els creadors li han donat a Link més personalitat i caràcter. The Wind Waker i Twilight Princess posen especial atenció a les expressions facials de Link, de com reacciona davant certes situacions. Fanàtics astuts també han notat com la cara de Link se sembla més i més a la de Shigeru Miyamoto en cada joc que surt. Algunes vegades l'heroi té un títol especial, com "Heroi del Temps" (Hero of Time) o "Heroi dels Vents" (Hero of Winds). Encara que generalment un nen, Link també ha estat representat com un adolescent i com un jove adult.

[edita] Dibuixos animats

Article principal: Dibuixos en The Legend of Zelda

The Legend of Zelda va ser portada a un dibuix animat com un "programa dins d'un programa" en la sèrie de televisió semi-en viu Super Mario Bros. Super Show produïda per DiC. Els curts animats de Zelda van ser transmesos cada divendres en comptes del dibuix animat usual de Super Mario Bros que era transmès la resta de la setmana. La sèrie seguia gandulament els jocs, barrejant escenaris i personatges d'aquests jocs amb creacions originals. A causa de l'índole sindicalizado del Super Show, només 13 curts animats de Zelda van ser transmesos durant els 65 episodis de vida del programa. En aquesta versió de la Llegenda, Link i Zelda combatien Ganon diàriament mentre mantenien Hyrule sa i estalvi. Encara que la sèrie va ser creada per atreure els fanàtics dels jocs, com molts programes de Nintendo va ser malament rebuda per l'audiència, potser per les seves trames simples i personatges superficials. Link, particularment, és representat com a un adolescent descortès i enamoradizo, al contrari de la presència tranquil·la del seu personatge en els jocs. Mentre que el joc ho mostra com un esquerrà, és diestre en el dibuix animat.

Després de la cancel·lació de The Super Mario Bros. Super Show, les representacions de Link i Zelda de DiC van aparèixer en diversos episodis de Captain N: The Game Master durant la segona temporada del programa, on ajuden el Captain N i els seus amics a combatre la malvada Mare Cervell (Mother Brain), que també apareix a Metroid. Alguns d'aquests dibuixos animats solien veure's a Yahooligans!, i alguns episodis van ser llançats en tres DVDs, Mario's Greatest Movie Moments!, Havoc in Hyrule and Ganon's Evil Tower. Shout! Factory després va llançar una compilació en DVD de la sèrie sencera de dibuixos animats de Zelda l'octubre de 2005.

[edita] Còmics i manga

Article principal: Manga en The Legend of Zelda

Valiant Comics va publicar una curta sèrie que mostrava personatges i escenaris del programa de televisió abans del final de la seva línia "Nintendo Comics System". Addicionalment, algunes història de LoZ van ser incloses en un gran títol de dos volums de "Nintendo Comics System", que també tenia a Mario, Metroid, Punch-Out!!!, i Captain N. Encara que majorment oblidada i ignorada, és la font de persistents creences dels fanàtics.

Els mangues de The Legend of Zelda (Zelda no Densetsu) van ser creats per dues artistes conegudes com "Akira Himekawa". La seva manga més conegut és l'adaptació d'Ocarina of Time, la qual està dividida en dues parts, la Saga Infantil i la Saga Adulta, més tres capítols extra (un adult, i una part de dos capítols de la saga infantil), publicats en dos volums. Elles també han creat mangues basades en altres jocs: Majora's Mask, la sèrie Oracle (Oracle of Seasons i Oracle of Ages, un volum cada un, com a part d'una història contínua), Four Swords Plus (basada en el joc conegut com Four Swords Adventures fora del Japó) i Triforce of the Gods (conegut fora del Japó com A Link to the Past). Hi va haver menció d'un manga de Minish Cap en una de les versions del màniga de Triforce of the Gods, però no està en venda encara.

També hi va haver una tira còmica de The Legend of Zelda: A Link to the Past creada per a la revista Nintendo Power de l'aclamat autor de manga Shotaro Ishinomori. Gandulament basat en el joc, aquest relat representava els pares de Link com Cavallers d'Hyrule, perduts al Món Fosc (Dark World). Aquest també incloïa altres personatges originals com a la fada companya i guia de Link, Eferemelda (Epheremelda) (molt abans que aquest concepte fos introduït en la sèrie); i Roam, un descendent dels Cavallers d'Hyrule que va combatre en la Guerra d'Empresonament (Imprisoning War). (Roam té molta similitud a 002 de la primera creació éxitosa d'Ishinomori, Cyborg 009.) A més, incloïa la primera menció de Ganon en la seva forma humana, Ganondorf (vist en un record), encara que diferent de la seva aparença en Ocarina of Time i jocs posteriors. La tira còmica va ser publicada a partir de gener de 1992 (Volum 32) i va continuar en 12 parts. Després va ser unida en forma de novel·la gràfica.

[edita] Referències en altres jocs

  • Tetris (NES) — Link apareix després de guanyar el joc tipus-B del nivell nou i altura d’un.
  • F-1 Race (GB) — Link apareix vi torejant per la Pista 5.
  • Super Mario RPG (SNES) — Link apareix dormint en un llit en una de las Posades. Parlar amb ell farà sonar el “la cançó de passadís secret” sentien la majoria dels jocs de Zelda.
  • Donkey Kong Country 2: Diddy Kong’s Quest (SNES/GBA) — En la versió de Super Nintendo, Link apareixia en el post núm. tres del podi de heroi de Cranky Kong només si el jugador obtenia una petita quantitat de “monedes DK” a través del joc. En la versió de Game Boy Advance, sempre apareix en el podi, en el post dos (o tres, si el jugador obtenia suficients monedes DK per superar-lo.)
  • Donkey Kong Country 3: Dixie Kong’s Double Trouble! (SNES) — Un dels articles disponibles en la botiga Bazaar Bear es una petxina marina. Si aconsegueixes comprar-se-la, Bazaar et parlarà ella sobre d’un jove nen anomenat Link que vingué antes i l’hi pregunta per ella. Això es una obvia referència a la recerca de petxines de Link en Link’s Awakening. Bazaar menciona també com Link intentà pagar-li amb Rupies.
  • Donkey Konga/Donkey Konga 2 (EU/NA) (GCN) — La cançó de Zelda es una de las cançons del joc.
  • Mario Golf (N64/GBC) — En la versió per la Nintendo 64, El nom de Link està en los marcadores entre les partides.
  • Picross NP Vol.5 (SFC) — Un dels dibuixos per colorejar es el de Link, inspirat per la seva aparença en Ocarina of Time.
  • Animal Crossing (GCN) — El jugador pot comprar-se la Espasa Mestra (Master Sword) com decoració per la seva casa. Quant entres en la casa d’algun veí, ell/ella pot revisar les seves gavetes i estants. En algunes ocasions, pot exclamar alguna cosa com "¡Vaja!, ¡100 Rupies! ¡Llàstima que no puc usar-les aquí!" (“Woah, 100 Rupees! Too bad I can’t use them here!”). Quant el jugador pesca una loach), diu "No creus que es Hylian, ¿o sí?" (“You don’t suppose it’s Hylian, do you?”), una referència al mini joc de pesca en Ocarina of Time, en el qual el peix més gran que podies pescar es el “Hylian Loach”.
  • WarioWare, Inc: Mega Microgame$ (GBA) — Un Micro joc està inspirat en el Zelda original.
  • WarioWare, Inc: Mega Party Game$ (GCN) — WarioWare: Twisted! (GBA) — Un Micro joc està inspirat en el Zelda original.
  • WarioWare: Touched! (NDS) — Dos Micro jocs inspirats en el Zelda original,i un altre en el Zelda II.
  • Final Fantasy — (la versió Dawn of Souls) — El nom de Link apareix en una cripta en Elfland. (En la versión de NES, la cripta es de Erdrick).
  • En molts videojocs de Kirby, quant Kirby obté el "poder" de l’espasa, també guanya un barret verd semblat al de Link. Això també succeeix en Super Smash Bros, quant aquest “absorbeix” Link o a Link Jove. En The Great Cave Offensive, part de Kirby Super Star per la a Super Nintendo, el jugador pot trobar-se amb moltes al·lusions a varis jocs de Nintendo, incloent la Triforça.
  • World of Warcraft — Un gnom anomenat [Linken] fa una aparició en MMORPG World of Warcraft. Està vestit com a Link i l’hi dona al jugador missions que, una vegades completes, l’hi donen al jugador el [Bumerang de Linken] i la Espasa de Mestria de Linken]. Dos de les missions s’anomenen "Es un secret per a tots" (“It’s a Secret to Everybody”) i "Es perillós anar sol" (“It’s Dangerous to Go Alone”), cites de The Legend of Zelda. El jugador també reu una fotografia de Linken amb una gnom que posseeix certa semblança a la Princesa Zelda. Per últim, el article necessitat per completar aquesta missió es un triangle daurat representant un fragment de la llegendària Triforce dels jocs.
  • Tetris DS (NDS) — Un nivell amb el tema de Zelda en el mode de Missió, un nivell de Zelda en el mode Marató/Infinit, i Link apareix combatien tetrimins en la pantalla del títol.
  • Star Wars Episode I Racer, en els crèdits, en la pantalla de agradositats apareix a mode de broma "Princess Zelda".
  • Animal Crossing: Wild World (NDS) — La Triforce i l’Espasa Mestra poden ser obtenies per decoració.
  • Soul Calibur II (GCN) — Link es un personatge en la versió de Nintendo.
  • Super Smash Bros. (N64) — Els jugadors poden ser Link com lluitador.
  • Super Smash Bros. Melee (GC) — Els jugadors poden escollir ser Link, Link Jove, la Princesa Zelda que pot transformar-se en Sheik durant el combat, o Ganondorf.

[edita] Enllaços externs

[edita] Sprites/Fan Art

Portal de The Legend of Zelda Articles relacionats amb el The Legend of Zelda


[edita] Referències

  1. Jocs amb millor puntuació mitjana segons Game Rankings Data d'accés: 23 d'abril del 2008.
  2. Zelda Demand Driving Nintendo Wii Sales publicat per la Fox News el 7 de febrer del 2007.
  3. Johnson, Carl.Biography Miyamoto Shrine. Data d'accés 12 de febrer del 2006.
  4. Andrew Vestal (2000-09-14). The History of Zelda. GameSpot.com. Data d'accés: 2006-09-25.
  5. Todd Mowatt. In the Game: Nintendo’s Shigeru Miyamoto. Amazon.com. Data d'accés: 2006-09-25.
  6. Kushida (1998-08-01). Miyamoto Interview. Nintendo Online Magazine. Data d'accés: 2006-09-23.
  7. Famitsu Magazine (2006). The Best Video Games in the History of Humanity. filibustercartoons.com.
  8. The Legend of Zelda Collector's Edition. IGN. Data d'accés: 2007-03-19.
  9. The Great Hyrule Encyclopedia. Nintendo. Data d'accés: 2006-09-25.


v  d  e
Saga de The Legend of Zelda

The Legend of ZeldaZelda II: The Adventure of LinkA Link to the PastLink's AwakeningOcarina of TimeMajora's MaskOracle of SeasonsOracle of AgesA Link to the Past/Four SwordsThe Wind WakerFour Swords AdventuresThe Minish CapTwilight PrincessPhantom Hourglass


Personatges · Enemics · Bosses · Manga · Música  · Races · TV sèries · Artefactes i Items