Proc??s d'hominitzaci??

De Viquip??dia

El proc??s d'hominitzaci?? s??n el seguit de canvis que van sofrir alguns primats fins arribar a constituir l'actual esp??cie d'Homo sapiens sapiens. Els canvis m??s importants i, per aix?? mateix, els m??s discutits, serien els relatius a l'aparici?? de la parla, el bipedisme i la fabricaci?? d'estris.

Els ??ssers humans van apar??ixer a la Terra fa m??s de 130.000^[1] anys durant el per??ode Paleol??tic. Aix?? va succeir despr??s d'un llarg per??ode d'evoluci??. En l'??poca, la Terra estava sumida en una era glacial (actualment estem un un per??ode interglacial), amb un clima bastant m??s fred que en l'actualitat.

Els antecessors dels humans, com l'Homo erectus havien usat eines simples durant mil??lennis, per?? en aquesta ??poca, les eines van millorar, es van fer m??s precises i complexes. En algun moment, els humans van comen??ar a usar el foc per a escalfar-se i cuinar. Tamb?? van desenvolupar el llenguatge, aix?? com els ritus funeraris. En aquest per??ode, tots els humans vivien de la ca??a (en un primer moment de carronya) i la reco??lecci??, sent n??mades; l'element clau ??s que no produ??en el seu propi sustent.

Fa uns 50.000 anys, en finalitzar el darrer per??ode glacial, els ??ssers humans es van llan??ar a la conquesta del planeta en diferents branques des de l'??frica. Una branca va arribar Austr??lia. L'altra va arribar a ??sia Central, per a despr??s bifurcar-se en dues, una a Europa i l'altra va pujar fins a creuar l'Estret de Bering i va arribar a Am??rica. Les ??ltimes ??rees a ser colonitzades van ser les illes de la Polin??sia, durant el primer mil??leni dC.

Taula de continguts 1 Teories sobre el desenvolupament hum?? 1.1 Creacionisme 1.2 Evolucionisme 2 L???hominitzaci?? 2.1 Mecanismes de l???hominitzaci?? 3 Evoluci?? 3.1 Fase prehumana o humana temprana 3.2 Fase humana arcaica 3.3 Fase humana primitiva 3.4 Fase humana moderna 4 La cultura material 5 Refer??ncies 6 Bibliografia 7 Articles relacionats 8 Enlla??os externs

[edita] Teories sobre el desenvolupament hum??

[edita] Creacionisme

Els creacionistes m??s literals discuteixen aquest esquema, basant-se en la interpretaci?? literal dels primers cap??tols del G??nesi, per?? l'evid??ncia cient??fica no nom??s corrobora contundentment l'origen de l'home a ??frica i la seva expansi?? gradual per sobre el globus terrestre, sin?? que ha arribat a determinar que el relat del G??nesi ??s una adaptaci?? d'antigues llegendes mesopot??miques recollides des de l'Epopeia de Gilgamesh, i per tant dif??cilment podrien tenir un contingut div??.

[edita] Evolucionisme

L???origen de l?????sser hum?? porta impl??cita l???acceptaci?? de la teoria evolucionista. Si no, ??s creacionisme. En aquest sentit podem distingir tres corrents:

• Jean-Baptiste Lamarck al segle XVII, sense base emp??rica fou el primer que va descriure una teoria evoulcionista, considerant que les adaptacions es donen per dues lleis: la tend??ncia dels sers vius a evolucionar a formes m??s complexes i a l'hora, a adaptar-se al medi i diferenciar-se de la resta^[2]

• L'evolucionisme cl??ssic desenvolupat arran del viatge de Darwin a l'HMS Beagle i considera que les mutacions es donen en un llarg proc??s i el concepte clau ??s el de selecci?? natural. Els millor adaptats al medi tenen m??s possibilitats de reproduir-se. I aix?? inclou l???home.

• La cosmog??nesi desenvolupada al segle XX ??s un intent d???uni?? de l???evolucionisme amb el cristianisme. Pierre Teilhard de Chardin va definir el que anomen?? llei de la complexitat-consci??ncia, segons la qual l???evoluci?? seria el pas que portaria de la biosfera a la noosfera. Segons aquesta teoria el cosmos tendiria a vitalitzar-se, la vida tendiria a hominitzar-se, i l???home a ultrahominitzar-se. I l???esperit tendiria a alliberar-se de la seva mat??ria i a fusionar-se amb D??u: el Crist evolucionador. D???aqu?? que divideixi la hist??ria en tres fases: geog??nesi, biog??nesi i antropog??nesi, que tindria una fase de poblament (el paleol??tic), una de civilitzaci?? (el neol??tic) i una de individualitzaci?? (els segles XVIII i XIX). Malgrat la seva voluntat conciliadora i el reconeixement de l'evid??ncia f??ssil, continua tenint un car??cter especulatiu i la pres??ncia de la figura indemostrable de D??u en el seu centre, per la qual cosa no es pot considerar una teoria veritablement cient??fica (no compleix el principi de verificabilitat).

[edita] L???hominitzaci??

L???home ??s un primat antropomorf de la tribu dels catarrins, superfam??lia Hominoidea, fam??lia Hominidae, subfam??lia Homininae, g??nere Homo i esp??cie sapiens, subesp??cie sapiens. L???hominitzaci?? ??s un proc??s gen??tic accelerat per raons culturals en un mitj?? f??sic i amb un ritme discontinu. Probablement sigui el mateix ritme que la resta d???esp??cies de la Terra, per?? amb una intensitat m??s gran, ??s a dir, canvis en els mateixos moments, per?? de m??s intensitat. El seu tret principal ??s el desenvolupament de la intel??lig??ncia reflexiva, del pensament conceptual. Aix?? es pot percebre arqueol??gicament per les restes d?????tils l??tics, que impliquen l?????s de les mans per ordre del cervell, per?? sovint ??s dif??cil distingir entre alteracions antr??piques i casuals. Per a la paleontologia l???hominitzaci?? ??s el resultat de la modificaci?? de l???aparell locomotor: fa 4 o 5 milions d???anys ens comencem a posar drets. Per?? no ens hem de confondre: l'hominitzaci?? no ??s un proc??s exclusivament gen??tic, sin?? la suma d???aquest i d???un proc??s cultural. Per aix?? hi va haver hom??nids que no es van hominitzar.

Aquest proc??s cultural t?? una primera etapa d???uns 3 milions d???anys en la que els hom??nids s??n una fam??lia m??s dels primats. Els canvis en aquesta etapa estan vinculats al desafiament ecol??gic terciari a l'??frica. La segona etapa, pr??piament l???hominitzaci?? d???alguns hom??nids, nom??s dura uns 2 milions d???anys.

Es tracta d???un proc??s discontinu, intermitent en l???espai i el temps, a difer??ncia del model darwinista tradicional, que era lineal, continu, lent i l??gic. Els paleont??legs proposen variacions en la intensitat del proc??s, la qual cosa explicaria l???escassesa de f??ssils en alguns estadis i la seva abund??ncia en d???altres. ??s, a m??s a m??s, un proc??s que es va donar nom??s en els ambients naturals que el permetien. I la sabana africana era el millor possible.

[edita] Mecanismes de l???hominitzaci??

El primer i m??s important mecanisme pel qual va funcionar l???hominitzaci?? va ser el desafiament ecol??gic. Fa uns 22 milions d???anys, en l'era Terci??ria (Mioc??-Plioc??), el clima va canviar. El bosc tropical es va convertir en una sabana semi??rida. En aquest context alguns primats arbor??coles van passar de ser recol??lectors de fruites a ca??adors o, si m??s no, carronyers, la qual cosa va unida a un canvi a dentici?? omn??vora. El menor nombre d???arbres va provocar una major inseguretat, davant de la qual cosa era necess??ria una major capacitat d???observaci??, que s???associa a un augment de la intel??lig??ncia. I l???aparici?? de la ca??a comporta la necessitat d?????tils.

Aix?? ens porta a un altre mecanisme de l???hominitzaci??, el de la dial??ctica m??-cervell. El bipedisme deixa les mans lliures, amb la qual cosa l???habilitat manual millora i el seu ??s estimula el desenvolupament de la intel??lig??ncia. Per?? el mecanisme es retroalimenta, ja que una major intel??lig??ncia millora l???habilitat manual, la qual cosa fa que s???usin m??s les mans, estimulant-se aix?? el canvi al bipedisme.

Hi ha encara un tercer mecanisme que sovint no es t?? en compte, i ??s la juvenilitzaci??. L???augment del temps d???aprenentatge desenvolupa el joc, la qual cosa estimula la vida social. A m??s a m??s, alguns trets juvenils com la curiositat per l???entorn, que fomenta l???exploraci??, en altres esp??cies nom??s es donen en la joventut, per?? en nosaltres s???hi mantenen tota la vida. L???allargament de la infantesa redueix el nombre de fills que es tenen, per?? augmenta la seva intel??lig??ncia i comporta canvis socials. ??s l???esquema de Johanson, l???estel de vuit puntes en les que tots els seus extrems es retroalimenten: cura paterna, augment del coeficient intel??lectual, desenvolupament del cervell, disminuci?? del nombre de fills, prolongaci?? de la infantesa, joc, grup i comportament social.

[edita] Evoluci??

Els primers primats aparegueren fa uns 70 milions d???anys. Aquests mam??fers va anar desenvolupant el seu cervell i reduint la cara conforme adquirien una visi?? estereosc??pica. Les seves mans van perdre les urpes, substitu??des per ungles i el polze va esdevenir oponible en pin??a.

Fa uns 30 milions d???anys alguns simi s del vell m??n (primats superiors) inicien el proc??s d???hominitzaci??. Es poden distingir quatre fases:

1. Fase prehumana o humana temprana, amb els australopit??cids i l???Homo habilis;
2. Fase humana arcaica, amb els arcantrops;
3. Fase humana primitiva, amb els paleoantrops al Paleol??tic mitj??;
4. Fase humana moderna, amb els neantrops al Paleol??tic superior.

Hi ha gaireb?? tants esquemes de l???evoluci?? de la humanitat com prehistoriadors, per?? una de les principals q??estions ??s si l???Australopithecus i l???Homo s??n parents. Segons Johanson i White s?? ??s aix??: l???Australopithecus afarensis (Lucy) seria l???avantpassat com??. Per?? segons Leakey Homo i australopitecs serien coses ben distintes i l???avantpassat com?? s???hauria de buscar fa 5 milions d???anys.

Comen??arem la nostra evoluci?? precisament fa 5 milions d???anys, el moment de la separaci?? de l???Ardipithecus ramidus dels primers australantrops, entre els quals acceptarem l???Australopithecus afarensis.

[edita] Fase prehumana o humana temprana

Els primers australantrops van ser els australopit??cids. Van viure al Paleol??tic inferior i eren omn??vors i b??pedes, de baixa estatura i de complexi?? fr??gil, i tenien les mans llargues i fines. El crani feia uns 500 cent??metres c??bics de capacitat en totes les esp??cies, i tenia constricci?? postorbital i cresta sagital, aix?? com una robusta mand??bula amb una dentadura similar a la nostra i un ment?? fugid??s. Encara que feien servir pals i pedres es creu que no fabricava eines, tot i que hi ha una certa pol??mica entorn les restes del llac Turkana, d???uns 2,3 milions d???anys, que apareixen associades a instruments l??tics.

L???Australopithecus m??s antic ??s Australopithecus anamensis, que va viure entre fa 4,2 i 3,8 milions d???anys, la qual cosa el situa just a continuaci?? de l'Ardipithecus ramidus. Les seves restes van ser trobades per Meave Leaky al llac Turkana. Era un petit ??sser de metre vint que caminava dret i era vegetari??. El seu crani no arribava al mig litre de capacitat, situant-se en uns 450 cm³. No parlava ni feia instruments.

A continuaci??, entre 3,7 i 3 milions d???anys, trobem l???Australopithecus afarensis, la famosa Lucy. Una mica m??s alt que A. anamensis, encara no arribava al metre i mig. La seva capacitat cranial era de mig litre i tenia una mand??bula prominent. Vivia en boscos secs amb clarianes i caminava dret, encara que trepava als arbres. No feia instruments, per?? ??s possible que ja parl??s. A la zona de Laetoli Mary Leakey va trobar-hi petjades.

El 1999 es va trobar un altre f??ssil, l???Australopithecus garhi, que podria ser el punt de separaci?? entre els australopit??cids i els Homo.

L???Australopithecus africanus ??s una altra esp??cie que va viure entre fa 3 i 2,5 milions d???anys, encara que potser encara es remunta m??s enrere, fins a fa 3,5 milions d???anys. Era omn??vor i possiblement parl??s. Als boscos humits de Sud-??frica s???hi va trobar una versi?? m??s gran de l???A. africanus: l???Australopithecus robustus. Per?? malgrat les semblances f??siques l???A. robustus no sembla ser un descendent directe de l'A. garhi, sin?? de l???Australopithecus boisei. Aquest era un ??sser de metre i mig d???al??ada i una mica m??s de 500 cm³ de capacitat cranial, que va viure entre fa 2,4 i 1 mili?? d???anys. Tenia una gran mand??bula amb forts molars, per?? petits ullals i incisius. Possiblement parl??s, i pot ser que fabriqu??s instruments.

Entre els australantrops hi trobem tamb?? dos Homo. L???Homo rudolfensis va ser un ??sser a mig cam?? entre els australopit??cids i l???Homo erectus que va viure entre fa 2,5 i 1,8 milions d???anys. Feia una mica m??s de metre i mig i tenia una capacitat cranial de 800 cm³. Era omn??vor i potser parl??s, i fabricava eines.

L???Homo habilis va viure una mica despr??s, entre fa 2,3 i 1,5 milions d???anys. La seva capacitat cranial era de 700 cm³ i potser va ser el primer constructor d?????tils. Era omn??vor i practicava la ca??a de petits animals. Tenia una menor constricci?? postorbital i els maxil??lars menys desenvolupats. Era b??pede i tenia una m?? forta.

[edita] Fase humana arcaica

Pel que fa als arcantrops o antr??pids ens trobem amb una esp??cie pol??mica: l???Homo ergaster. Molts prehistoriadors considera que de fet ??s la mateixa esp??cie que l???Homo erectus, per?? tamb?? hi ha qui el considera un hom??nid a mig cam?? entre l???Homo habilis i l???Homo erectus. I l???equip d???[Atapuerca] el considera el predecessor de l???Homo antecessor.

L???Homo erectus tenia una capacitat cranial de des de 900 cm³ fins a 1.200 cm³, coneixia el foc i fabricava utensilis elaborats. Va sortir de l?????frica fa un mili?? d???anys i va arribar fins a Indon??sia, la qual cosa implica superar bra??os de 19 kil??metres d???aigua. Aquesta esp??cie inclou tant l???home de Java descobert el 1891 com el Sinanthropus pekinensis, trobat a Txu-Ku-Tien el 1922.

Un altre arcantrop pol??mic ??s l???Homo antecessor, les restes del qual tenen uns 780.000 anys i es troben a Atapuerca, a la Gran Dolina. Segons l???equip de l???excavaci?? es tracta de l???avantpassat com?? dels europeus antics i moderns. Hauria arribat a Europa fa gaireb?? un mili?? d???anys per evolucionar-hi a Homo heidelbergensis i, d???aquest, a Homo neanderthalensis. Aquells antecessors que van romandre a l?????frica, en canvi, van acabar evolucionant a Homo sapiens. Se sap que tenien ind??stria l??tica i que eren can??bals gastron??mics, no rituals.

Quant a l???Homo heidelbergensis, molts prehistoriadors consideren que es tracta de la mateixa esp??cie que l???Homo antecessor (o al rev??s). Hauria arribat a l?????sia fa uns 900.000 anys i a Europa fa uns 600.000.

[edita] Fase humana primitiva

Amb l???arribada dels paleoantrops trobem l???expansi?? de la humanitat. ??s el Paleol??tic mitj?? i nom??s dura des de 40.000 fins a 30.000 abans del present. Totes les esp??cies van sofrir una gran evoluci?? morfol??gica i comportamental. La m??s antiga d???elles ??s l???Homo neanderthalensis, que va viure durant la glaciaci?? del W??rm, entre fa 100.000 y 40.000 anys, a Eur??sia i el nord d?????frica. El fet de viure en una edat glacial els va fer conviure amb fauna freda com el mamut, el rinoceront llanut, el ren i el bis??, aix?? com amb el llop. Vivien en coves i abrics usant el foc per escalfar-se i protegir-se. Eren dolicoc??fals, amb el front aplatat, un gran arc supraciliar i l???occipital perllongat com una esp??cie de monyo. Aix?? el dotava d???uns 1.500 cc de capacitat cranial, m??s que la de l???home actual. Eren baixets i forts, amb la cara gran i nas de boxejador, la seva mand??bula era dura i no tenien barbeta, i les seves dents estaven en ferradura. Ca??aven, van desenvolupar tant la ind??stria l??tica com l?????ssia, i fins i tot ??s probable que inventessin l???art. A m??s, inhumaven els morts amb les seves pertinences, amb elements de ritualisme. Es van extingir al final de la glaciaci?? i no est?? clar el perqu??, per?? recents estudis han demostrat que hi va haver un cert grau d???hibridaci?? entre ells i els cromanyons.

[edita] Fase humana moderna

L???home de Cro-Magnon, que rep el nom d???una cova francesa on s???hi van trobar uns f??ssils el 1868, apareix al Plistoc?? superior, i conviu amb els neandertals fins a l???extinci?? d???aquestos. Aquest Homo sapiens era alt, de m??s de 180 cm d???al??ada, tenia el crani llarg i estret i una cara ampla i curta, amb ??rbites rectangulars i obertura nasal alta. Era hiperdolicoc??fal, amb una mand??bula lleugera i prominent, i dents lleugeres. Es va estendre per tot el vell m??n, creant races com el Cromany?? Xancel??lat i el Grimaldi. El xancel??lat, semblant als actuals esquimals, era m??s baix i amb els p??muls i el ment?? sortints. El grimaldi tenia menys front, el nas ample i els p??muls igualment sortints, i hi ha qui especula amb el possible origen en aquests dels actuals negres.

En qualsevol cas, l???origen de l???home de cromany?? no est?? clar, com tampoc no ho est?? la seva relaci?? amb el neandertal. Recents estudis gen??mics han demostrat que la mescla entre les dues esp??cies va existir, per?? en un percentatge massa baix com per a plantejar l???Homo sapiens sapiens com el producte de la fusi?? d???ambdues esp??cies.

Tenia una ind??stria l??tica molt especialitzada, acompanyada d???ivori, fusta i astes de c??rvol. Van desenvolupar un art parietal, aix?? com l???h??bitat hum??. Mitjan??ant la ling????stica comparada Merrit Ruhlen ha determinat que els 30.000 membres del tronc com?? inicial del Pr??xim Orient i nord-est d?????frica parlaven la mateixa llengua.

[edita] La cultura material

Primer de tot hem de recordar que, a difer??ncia d???un objecte usat, un ??til respon a un model concebut pr??viament. Els primers ??tils sobre els que no hi ha dubte de que ho siguin estan associats a l???Homo habilis i tenen uns 2,6 milions d???anys, tot i que algunes esp??cies anteriors podrien tamb?? haver-ne fabricat. Una vegada apareixen aquests primers ??tils no triga a sorgir la cultura dels c??dols, coneguda habitualment pel seu nom en angl??s, pebble culture. En aquesta hi trobem les primeres eines: choppers i chopping tools, segons si el cant estava treballat per una sola banda o per les dues. Fa uns 2 milions d???anys apareixen els bifa??os, que impliquen la noci?? de simetria. Totes aquestes eines seran perfeccionades per l???Homo erectus.

Al llarg del Paleol??tic inferior trobem tres ind??stries l??tiques: abbevil??li??, acheuli?? i clactoni??. La primera d???elles apareix fa mig mili?? d???anys i consisteix en destrals de m?? bifacials fetes per desgast de llesques amb un percutor gros, la qual cosa fa que les arestes siguin sinuoses.

En Europa Occidental i el sud d???Anglaterra s???hi va donar la cultura acheuliana. S??n bifa??os m??s treballats, amb amplis rebaixos i retocs als cantons per donar-los-hi una forma m??s regular i que siguin m??s efica??os. En el tipus antic les arestes s??n encara sinuoses, amb llesques grosseres. Les destrals bifacials s??n allargades i amb l???extrem arrodonit, i tamb?? s???hi fan raspadors i rascles. En el tipus mig les destrals s??n m??s lanceolades i hi apareixen nous ??tils com les aixes. I en el tipus superior els retocs s??n ja fins i les llesques s??n levalloisenques, per?? no apareixen nous ??tils.

Totes les ind??stries que no tenien destrals de m?? s???agrupen dins la cultura anomenada clactoni??, que coincideix amb els per??odes glacials. Aquesta cultura va aprendre a fer ??tils de s??rie com ara puntes de fletxa. La t??cnica consistia a fer rebaixes en un nucli i acanaladures per obtenir llesques levalloisenques.

Al Paleol??tic mig hi trobem la cultura mosteriana, associada als neandertals. El mosteri?? t??pic no tenia destrals bifacials, per?? s?? ganivets. Les peces eren denticulades i hi havia rascles plans. Per?? hi ha altres mosterians, com el de tradici?? acheuliana, en el que s?? hi ha destrals bifacials, cordiformes. Tamb?? hi ha ganivets de dors arquejat, rascles, bur??s i fulles. El mosteri?? del tipus de la Quina treballa amb llesques i fonamentalment abunda en rascles i raspadors alts carenats. El del tipus de La Ferraisie usa un desbast tipus levallois, la qual cosa produeix ??tils m??s fins i allargats. I encara hi ha un cinqu?? tipus, amb denticulats, en el que predominen els ??tils dentats. Aix?? no obstant, tots aquests tipus s???influeixen m??tuament, no tenen evolucions regionals per separat. Per aix?? comparteixen una s??rie de caracter??stiques comunes, com la grand??ria dels ??tils. El rendiment era baix, menys de dos metres de fil per cada quilo de s??lex, per?? la gran varietat d???eines apunta a molt treball de la fusta. Sovint s???hi troben boleiadores de roca calc??ria, a l???estil de Terra de Foc. La influ??ncia mosteriana en les ind??stries del Paleol??tic superior ??s evident.

Al Paleol??tic superior l???evoluci?? ??s molt m??s r??pida i les difer??ncies regionals adquireixen gran import??ncia. S??n ind??stries lligades a l???Homo sapiens sapiens a l???Edat del ren: del 38.000 al 9.000 aC, en el glacial W??rm II/III. Terminen amb la fi de la glaciaci?? i el canvi d???ecosistema.

Apart de l???evident her??ncia mosteriana, les distintes ind??stries comparteixen un nombr??s utillatge d???os i l?????s de la t??cnica del desbast de fulles de s??lex, la qual cosa va millorar la rendibilitat de la mat??ria primera, augmentant aix?? la mobilitat.

Hi trobem tres tipus d???ind??stria: aurinyaci??, solutri?? i magdaleni??. L???aurinyaci??, que pot ser t??pic o perigordi??, ??s molt abundant en objectes d???os com raspadors o puntes de fletxa. Trobem puntes sobre fulles grans en forma de grill?? de taronja, i puntes fines, allargades, amb retocs.

Al solutri?? hi trobem un utillatge variat per?? molt estable, amb raspadors, bur??s, puntes de fletxa amb forma de fulla de llorer, etc. ??s el punt culminant de la ind??stria del s??lex. S???hi donen retocs plans de vores paral??leles i s???usa la t??cnica del s??lex laminat, amb la qual cosa es poden obtenir fins a 25 metres de fil per cada quilo de s??lex, de manera que deixa d???estar-se lligat a les zones amb s??lex.

Finalment, al magdaleni?? el canvi clim??tic anava empobrint les condicions de vida. ??s el moment de la gran ind??stria ??ssia: hi trobem arpons, puntes, propulsors, atzagaies... tot d???os. I arpons i punxons d???asta de c??rvol.

[edita] Refer??ncies

[edita] Bibliografia

• Binford, Lewis Robert: In Pursuit of the Past: Decoding the Archaeological Record. University of California Press, Berkeley, 1983. ISBN 9780520233393
• Darwin, Charles: L'origen de les esp??cies. Edicions 62, Barcelona, 1988. ISBN 9788429719161
• Lamarck, Jean Baptistes: Filosofia zool??gica. Editorial P??rtic, Barcelona, 2007. ISBN 9788498090055
• Jean-Baptiste Lamarck: Philosophie zoologique, ou exposition des consid??rations relatives ?? l'histoire naturelle des animaux. Macmillan, Londres 1914
• Leakey, Richard Erskine & Lewin, Roger: Origins. E. P. Dutton, New York, 1977. ISBN 9780525171942

[edita] Articles relacionats

• Prehist??ria
• L??nia temporal de l'evoluci?? humana

[edita] Enlla??os externs

• Fundaci?? Atapuerca
• L'evoluci?? humana al projecte Sepiensa
• Fundaci?? Leakey
• Museu de Prehist??ria de la Diputaci?? de Val??ncia

Evoluci?? humana
Sahelanthropus tchadensis ??? Orrorin tugenensis
Ardipitecs : A. kadabba ??? A. ramidus
Australopitecs i Parantrops : A. afarensis ??? A. africanus ??? A. anamensis ??? A. bahrelghazali ??? A. garhi ??? P. aethiopicus ??? P. boisei ??? P. robustus
Kenyanthropus platyops
Homo : H. antecessor ??? H. habilis ??? H. rudolfensis ??? H. rhodesiensis ??? H. georgicus ??? H. cepranensis ??? H. erectus ??? H. ergaster ??? H. heidelbergensis ??? H. neanderthalensis ??? H. floresiensis ??? H. sapiens